El municipalisme del canvi amb BComú i l’alcaldessa
Ada Colau ha conreat innovació I futur de transformació profunda en els primers
quatre anys a l’Ajuntament. Un projecte de ciutat que ha sofert les limitacions
de les lleis estatals i de no disposar de la majoria absoluta del consistori.
La resistència i la reacció dels grans poders
fàctics de les corporacions locals, estatals, europees i internacionals, s’han
conjurat en l’atac per frenar les mesures iniciades de recuperació dels valors
municipalistes, serveis públics, drets d’infants i persones adultes.
El poder de l’aigua, energia, immobiliari,
construcció, neteja, transport, turisme i gran luxe s’apropia i encareix el bé
comú, mentre foragita el veïnatge al provocar l’increment de les desigualtats
entre el barris i les persones.
Catalunya ha tingut un desenvolupament general de
les infraestructures amb la guia de l’especulació i l’ètica de l’abús continu,
sense consideració a les necessitats de conviure-hi, ni una bona entesa entre
territori, persones i natura.
Revertir aquest destret, esmenar els greuges
fonamentals, remunicipalitzar els serveis públics, és una tasca de gegants i
heroïnes.
El municipalisme del canvi ha d’incloure en el somni
la lliure decisió que vivifica la participació, així com el compromís ferm en el
desenvolupament d’un procés constituent republicà. Aconseguir-ho significa tenir
cura de les aliances que generin entesa de les necessitats socials, veïnals,
feministes i republicanes.
El que passa és que els municipis són la germana
menystinguda de les institucions estatals. El David municipalista s’ha
d’afrontar amb el Goliat estatal i dels grans poders econòmics. Convertir el
somni en realitat implica derogar les lleis Montoro per actuar amb sobirania
municipal, inclosa la fiscalitat.
Uns pocs anys de construir nous fonaments permeten esbossar
futur. El projecte de ciutat del comú te la fita de revalidar-se el 26 de maig.
No hi ha un projecte global alternatiu al
municipalisme del canvi que no sigui frenar el que s’ha iniciat amb una
concepció d’avenç públic favorable a les persones habitants. Només cal esbrinar
el bloqueig als pressupostos i a mesures cabdals de municipalització que ha fet
l’oposició (PDECat, ERC, PSC), per copsar que, amb diferents raons, el que es
juga va de supeditar les millores públiques als interessos dels grans poders de
les corporacions privades.
La
diversitat de situacions i problemàtiques dels municipis petits i mitjans,
industrials, urbans o agropecuaris, no són pas alienes a les línies cabdals del
projecte de ciutat comuna. La remunicipalització, l’habitatge, la mirada
feminista, la participació ciutadana i els drets elementals són el projecte de
ciutats i pobles que estimin habitants i natura.
9 de maig de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario