El Tribunal alemany considera
que no hi ha hagut violència per part de la gent ni del govern a les votacions
de l’1 d’octubre. No contempla la rebel·lió que el govern espanyol, a través del
jutge Llarena del Tribunal Suprem, imputen a Carles Puigdemont, així com a les
altres persones encausades. Die Linke s’ofereix per facilitar domicili fixe
legal al president cessat.
Violència, rebel·lió, sedició i
malversació de fons, és la línia troncal de la judicatura estatal per escapçar,
bloquejar i derrotar el moviment republicà de la democràcia sobiranista
catalana. Se li afegeix, ara, organització criminal pel major dels Mossos,
Trapero.
Resta en evidència notòria que
la democràcia que entén la judicatura alemanya és molt diferent a l’espanyola.
Les llibertats democràtiques i la democràcia també la copsen diferent a
Brussel·les, Escòcia, Suïssa i Finlàndia respecte a Espanya.
El diari ABC titula a tota
pàgina ‘La Justícia europea dona aire al
colpisme’. És una mostra del sentir de la Moncloa i la Zarzuela.
El
Regne i l’Estat del règim constitucional de 1978 s’estan cremant el futur amb
l’article 155 i la intervenció de la Generalitat. Sotmetre l’Autonomia de
Catalunya, a costa de destruir-la, és cavar la fossa pel conjunt estatal.
La
situació evoluciona entorn que l’independentisme català te força imponent de
mobilització democràtica republicana, inclòs per aconseguir decidir l’1
d’octubre, així com fer trontollar el Regne, però no disposa de les aliances i
les forces suficients per fer efectiva la república ni per executar la
independència.
Per
altra part l’Estat no pot impedir la lliure decisió catalana, ni que hagi
presentat com a qüestió pràctica la constitució d’una república, ni pot
resoldre la crisi política, però te prou força institucional legal, judicial i
repressiva militar per bloquejar i colpir Catalunya.
Tanmateix
els escenaris que se succeeixen no són de taules. La lluita està viva a cel
obert. Els pronòstics basats en els desitjos canvien de matí a tarda. Les
perspectives de futur tenen moltes probabilitats de seguir donant sorpreses de
tot tipus.
La
decisió alemanya afavoreix tres fronts. Primer, europeïtza la crisi nacional
espanyola i catalana. Segon, desautoritza els paràmetres democràtics del govern
i judicatura d’Espanya. I tercer, catapulta a Carles Puigdemont com el
president legítim destituït pel govern estatal espanyol.
Convé
aprofitar l’avinentesa per bastir una nova estratègia i aliances sobiranistes:
bàsic incorporar el factor social a un procés constituent republicà des dels
municipis, els barris, pobles i ciutats.
L’envit
català és fonamentalment el de les llibertats democràtiques i de futur republicà.
El Regne del règim de 1978 està corrupte fins a la medul·la, toca al seu fi; és
un passat que se sosté retrocedint en les llibertats, a cop de bastó i de
sobres.
Del Butlletí
electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario