Tres elements vitals per a la remuntada

La coalició Catalunya en Comú Podem és preua de que és diversa com la població de Catalunya. Precisament aquesta configuració és la que li permet millor reflectir els diferents aspectes dels sentiments i objectius polítics en una estratègia i propostes d’actuació que englobi les necessitats del conjunt de la ciutadania.
 

El factor social, el fet nacional de la sobirania, la independència i la república, la necessitat de regeneració democràtica enfront de la involució estatal i la corrupció generalitzada, la visió municipalista més propera a les necessitats bàsiques, els drets humans i serveis públics, el treball i el sindicalisme, la salut, l’escola pública i la llengua catalana, la desigualtat de les dones i la violència de gènere, són els ingredients per una estratègia de futur que construeixi nou país i república. 

La ona de fons generada pel 15-M de les places és una bona guia fins i tot per aquestes eleccions maldestres del 21-D. Unes eleccions viciades per la imposició de l’estat de la intervenció econòmica, policíaca, amb presos polítics i l’aplicació constitucional de l’article 155, que liquida l’autonomia de la Generalitat catalana.  

La radicalitat i regeneració democràtica del 15-M, amb la rebel·lia que denúncia les institucions, els polítics i banquers i partits del sistema polític de règim del 1978, entronca amb el moviment per la sobirania, la independència i la república. Alhora l’aportació del municipalisme del canvi impulsa l’estesa consciència pacifista catalana, així com el respecte a la diversitat i a l’acollida de les noves persones immigrades o refugiades. Tot això es combina amb un teixit associatiu cultural, del lleure, esportiu, solidari i social, amb un moviment sindical treballador que conforma la base de la societat catalana.

Tot això te sentit per remuntar la campanya, expressió emprada per Xavier Domènech a la Tribuna del Majestic i en altres declaracions.

Per a la remuntada hi veig tres elements vitals.

Un, Situar el repte del 21-D en fomentar la sortida i solució al bloqueig i involució estatal: posar en relleu que aquest poble ha d’agafar noves forces per impulsar un camí constituent des de la base ciutadana i de cada barri, empresa i poble. 

La nova estratègia sobiranista i republicana ha d’incloure el factor social sense dilacions. El camí a fer ha de ser amb bilateralitat, unilateralitat o multilateralitat, el que calgui per fer possible l’avenç democràtic, sobirà i social. 

Les equiparacions entre la DUI i el 155, o sobre la irresponsabilitats ‘dels dos blocs’ generen més confusió que clarificació. 

L’equidistància s’agreuja quan s’inverteixen els cicles i etapes i es fa aparèixer l’agressió estatal com provocada per la demanda de llibertat, democràcia i sobirania per la mobilització catalana. Tothom que reflexioni una mica veu que ha estat l’Estat de les autonomies, el règim del 78, un Regne obsolet amb els estralls de la crisi econòmica, qui ha provocat la rebel·lia treballadora sindical amb les vagues generals, la indignació i rebel·lia democràtica del 15-M, la rebel·lia de la sobirania catalana. 

Dos, Sentir, bategar, actuar i proposar en funció del moviment ciutadà popular català. Cal incloure a les idees força de la campanya el que significa l’important cos social que vol la república. Es percep la república com a eina democràtica pel desenvolupaments dels drets i serveis, del factor social. La manera que aquest poble ha concebut aconseguir la sobirania i la república ha estat amb un referèndum, acordat o unilateral. Una república fraterna i solidària amb els pobles de l’Estat. Una república catalana de lliure associació, federada o confederada, amb les altres repúbliques de la península ibèrica i Estats d’Europa.

Tres. Potenciar el valor cabdal de la legitimitat generada amb la votació i mobilització de l’1 d’octubre i del 3-O. Els dos dies el moviment ciutadà va trobar un mètode per aconseguir el poder decidir. Tots els organismes i Entitats van supeditar la seva acció a que es podés complir la voluntat del volem votar i decidir.

Les Escoles, ANC, Òmnium, CDRs, Taula per la democràcia, partits sobiranistes, municipis, van conformar un ampli front democràtic pràctic que va derrotar la política i la repressió estatal, mentre feia guanyar l’acció ciutadana sobiranista.

Aquest 21-D va de Llibertat, Mesures socials i República catalana.

Siguem la clau per una Generalitat amb lideratge de les esquerres sobiranistes, per l’avenç social i democràtic constituent republicà.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.