Taller per la República Catalana

Adjunto les tesis preparades per L’Aurora.
 

Situació i tasques. Generar un nou escenari polític d’inici constituent republicà

Referèndum 1-O. Escola Industrial.

1.- La rebel·lió democràtica sobiranista catalana ha obert camí a una situació pre-republicana a Catalunya. El moviment republicanista és profund, pacífic i desarmat. La força de Catalunya rau en la convicció i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada. En canvi a l’Estat espanyol la consciència encara ha de madurar i trobar el seu camí republicà, l’actual nivell de mobilització és insuficient per posar en qüestió el règim del 78 i el Regne constitucional que nega el dret a l’autodeterminació. A Europa la tendència política és regressiva dretana. La Unió Europea és desfavorable a la llibertat i sobirania dels petits pobles, com s’ha vist a Grècia. La defensa dels drets, llibertats i el fre a la repressió és el que ha motivat un interès i certa reacció europea.

20 de setembre de 2017.

2.- El moviment generat pel Referèndum ha aglutinat a moltes capes i sectors del poble. L’1 d’octubre supera en escreix la democràcia independentista fins englobar el conjunt democràtic sobiranista. Setembre i sobretot octubre han engendrat un nou poble mobilitzat, on l’hegemonia és republicanista. La frustració per l’anul·lació estatal (TC, 2010) de la reforma de l’Estatut, combinada amb la crisi econòmica d’ençà el 2008, ha esperonat la democràcia catalana amb set anys de mobilitzacions massives des del 2010. El clam de sobirania amb el volem decidir ha situat la independència, la república i el referèndum a la centralitat política catalana i estatal. Reconèixer i aplicar el resultat de la votació 1-O (Referèndum) o anul·lar-ho i impedir que es concreti el resultat sobirà, s’ha convertit en consumar el desenvolupament constituent de la sobirania republicana amb la ruptura del règim constitucional de 1978 o el sosteniment i pervivència del Regne que nega drets, llibertats i sotmet els pobles.

3.- El 10 de setembre el president Puigdemont va declarar al Parlament que ‘he assumit presentar els resultats del referèndum 1 d’octubre amb el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república’, però ell mateix la va suspendre tot seguit. Les i les parlamentàries de JxSí i la CUP varen signar una ‘Declaració dels representants de Catalunya: la constitució d’una república catalana com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social’. El Parlament no votà res. Tanmateix, malgrat el desencís provocat i la incredulitat, el bloc català acatà la necessitat de reflexió per donar un temps a la mediació, el diàleg i la negociació política. La iniciativa procedia de Democracia real, Ya! que mobilitzà a les ciutats espanyoles. Aquest diàleg va ser adoptat com a bandera per l’alcaldessa Ada Colau, amb la proposta de ‘Ni DUI Ni 155’. La demanda de diàleg corresponia a una reflexió sobre la capacitat i força de la rebel·lió en la confrontació amb tot l’aparell institucional i repressiu estatal. El trasllat de gairebé un miler de seus socials de les grans finances (La Caixa, B Sabadell) i empreses de Catalunya és un factor significatiu de la magnitud de la

Comitè de defensa del referèndum. 2-O.

crisi política en les repercussions econòmiques. Rajoy i el govern estatal s’han negat a cap mediació i diàleg, han exigit disciplina constitucional, no han acceptat les respostes críptiques processistes de Puigdemont, ni la realitat que el Parlament no ha iniciat l’aplicació del vot de l’1 d’octubre. El PP ha comptat amb la pressió de Ciutadans per l’aplicació de l’article constitucional 155 de suspensió de l’Autonomia, i el suport del PSOE. El govern estatal vol imposar el relat del restabliment de la legalitat constitucional. Rajoy no te en compte que aquesta legalitat que invoca, amb la força de la Policia Nacional Guàrdia Civil i Forces Armades, trenca amb les basses polítiques que possibilitaren la Constitució de 1978, val a dir entre elles amb el pacte pel restabliment de la Generalitat de Catalunya. L’empresonament el dilluns 16-O dels líders del moviment cívic, Jordi Sànchez de l’ANC i Jordi Cuixart d’Òmnium Cultural, ha tornat a fomentar la unitat pràctica del bloc sobiranista. La Taula democràtica (ANC, Òmnium, CCOO, UGT i altres entitats cíviques, de lleure, socials i empresarials) que va convocar l’aturada ciutadana de país el 3 d’octubre, ha convocat a la mobilització per la ‘Llibertat dels Jordis i en defensa dels Drets i les Llibertats’. Els Comitès de defensa del Referèndum i el moviment de les escoles obertes estan fent pinya per la defensa democràtica. Avui dissabte 21-O el govern estatal decideix aplicar el 155 per aconseguir la derrota de la democràcia sobiranista catalana. Enmig hi ha, afegida, l’exigència de que es convoquin eleccions autonòmiques a Catalunya. Sigui quin sigui el resultat de la confrontació res serà igual a Catalunya i a l’Espanya del Regne.

4.- L’Estat disposa de la força repressiva, judicial, militar i del suport de la Unió Europea. Tot i l’escenari desfavorable estatal i europeu, L’Aurora com a tendència ideològica i política amb arrels que beuen del llegat revolucionari del POUM, així com les i els seus activistes, ens situem completament a favor de la rebel·lió sobiranista republicana catalana. Actuem des d’EUiA, BComú, CatComú, i altres entitats, formem part i impulsem els organismes unitaris de la mobilització. Estem compromeses i actives en els episodis de la lluita, convençudes de compartir la construcció republicana si es guanya o la repressió i derrota si es perd. Som bel·ligerants amb les posicions derrotistes que a la fi, per distintes raons, actuen amb lleialtat constitucional: Són posicions que s’atemoreixen, tenen vertigen a la ruptura constitucional, mentre neguen en els fets la necessitat democràtica o l’oportunitat de finalitzar un règim del 78 i un Regne, malgrat se’l considera com a mínim caduc.

Aturada ciutadana 3-O.

5.- El bloc unitari català ha de soldar les seves forces, unificar els objectius polítics, posar-se a mans dels organismes ciutadans i populars, per forjar un estat major de la rebel·lió. Considerem que és la construcció i institucionalització de la sobirania democràtica republicana la que permet cohesionar els diferents sectors i classes socials, les tendències democràtiques independentistes, sobiranistes, federalistes i confederalistes. Una entesa entre l’independentisme i el món EnComú és possible i necessari en el terreny pràctic democràtic per decidir-ho tot de forma lliure i sobirana. Una aliança sobiranista, municipalista i republicana. Els organismes de la mobilització (escoles obertes, cdr, taula democràtica, ANC i Òmnium) necessiten coordinar-se entre ells i amb les institucions, electes, Parlament, Govern i partits.

6.- El vector de sobirania republicanista, social, lliure i constituent catalana, és el que permet més potència unitària democràtica. La construcció i institucionalització del republicanisme uneix l’anhel d’independència amb el d’una relació lliure amb les pobles i estats ibèrics i europeus. La perspectiva de processos constituents i de repúbliques ibèriques lliures associades, federades o confederades ha de tenir en compte la diferència de ritmes i de maduració política entre cada poble, Estat i Autonomia. En tot cas els processos constituents republicans seran amb un desenvolupament desigual i combinat. Una victòria de la democràcia republicana catalana seria un factor poderós per la democràcia espanyola, basca i gallega, així com la seva posterior relació.

Jordi Llibertat. 17-O.

7.- Donem la màxima importància a que l’hegemonia política i el lideratge es decanti vers el factor social, per tant a les esquerres. La participació pràctica dels sindicats, CCOO i UGT, en el bloc democràtic, ho considerem cabdal per la unitat i força unitària popular. En aquest sentit treballem totes les possibilitats de lluita compartida amb les forces polítiques estatals com Unidos Podemos, o les del País Basc i Galicia, al mateix temps explorem els suports procedents d’Europa i internacionals. L’hegemonia republicanista en el moviment democràtic encara ha d’assimilar que el punt més feble del processisme, alhora també de l’independentisme de la majoria parlamentària, ha estat en ajornar i evitar assumir unes necessitats mínimes socials de la majoria de la població. Pa, treball, habitatge, salut, educació, és el que manca per una entesa i unitat potent del poble que viu i treballa a Catalunya. El procés constituent republicà ha d’incorporar el factor social, el municipal i el pan-ibèric.

A Cerdanyola per vot Referèndum 1-O.

8.- Les perspectives, escenari i full de ruta del moviment popular ha d’actuar, cohesionat i unitari, en les vessants defensives de la resposta al bloqueig i repressió estatal, combinada amb la vessant de la iniciativa de construcció republicana.

a.- Llibertat ‘dels Jordis’,

b.- contra l’aplicació del 155,

b.1.- retirada de les mesures d’intervenció econòmica del Govern de la Generalitat,

b.2.- retirada de les imputacions i denuncies de sedició,

b.3.- defensa de les llibertats d’expressió, associació i manifestació; defensa dels drets de les persones electes; contra la il·legalització, punició i multes a les entitats cíviques, les organitzacions polítiques i representats electes,

b.4.- defensa de la capacitat de deliberació i decisió del Parlament; contra les suspensions, boicot i bloqueig a les sessions parlamentàries,

b.5.- retirada de la Policia nacional i la Guàrdia Civil,

b.6.- contra el desembarcament dels homes de negre del Regne, destinats a manllevar les competències de la Generalitat, per executar les decisions del govern estatal,

c. defensa de la construcció democràtica republicana enfront de la liquidació pràctica de l’Autonomia,

d. impuls i coordinació dels diferents elements d’organització del moviment,

e.- proclamació pel Parlament del resultat del vot de l’1 d’octubre i de l’inici constituent republicà.

Aquests punts són els elements democràtics bàsics per la mobilització catalana, espanyola, europea i internacional.

9.- La rebel·lió catalana ha de respondre i frenar les agressions estatals, mentre amb vitalitat i lucidesa s’orienta a generar un nou escenari polític d’inici constituent republicà. El Parlament s’ha de reunir i decidir sobre l’aplicació del vot de l’1 d’octubre. El Parlament, el Govern i els partits, han de posar el futur de Catalunya a mans del moviment popular arreu del país, amb els organismes d’autoorganització existents coordinats. L'Aurora

21 de octubre 2017