En el manifest que adjunto, després de signar-lo, s'hi troba
una preocupació pel post 25 N, alhora potser fins i tot un planejar per sobre
de les eleccions del 25 N, titllat de "vertigen electoral".
 |
| Cercle al Parlament espanyol. |
Ara bé, és palès que el fons rau en les tendències bàsiques i
en la necessitat d'una profunda renovació social i democràtica del conjunt del
cos social i ciutadà. L'esment en el manifest de "les retallades",
"desnonaments", "dret a decidir", "crear espais de
trobada", ofereix uns elements claus, concentrats en la concepció "aquest
escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament
l’agenda política del país: la social i la nacional". Per finalitzar amb
una crida a disposar de "democràcia real" amb una "força
plural" que "ha de ser capaç de convocar tot el teixit social
compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats
amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat".
Les iniciatives i orientació de la 6a Assemblea d'EUiA de
juny, amb les idees força de lluita social i nacional, de nou espai català, d'esquerres
i plural tipus syriza catalana, amb una aliança entre federalistes i
independentistes, amb el compromís amb la mobilització sindicalista, la del 15
M, i la del 11S pel dret a decidir -sobre la Independència i el nou estat
d'Europa- son en plena complicitat amb els postulats democràtics i socials del
manifest.
La convocatòria d’eleccions anticipades per part de CiU ha
obligat les esquerres i els moviments socials a adoptar diferents
posicionaments de conjuntura. Davant l’hegemonia de la dreta, molts han defensat
la necessitat de batallar perquè la pressió del carrer es faci sentir també en
les institucions. El vertigen electoral, en tot cas, no hauria d’amagar els
reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, les lluites contra les
retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir.
Si del que es tracta és de canviar radicalment les formes de fer política i de
governar l’economia, el que necessitem va més enllà del 25-N. I, per
assolir-ho, la gent d’esquerres i dels moviments socials hem de ser capaços de
crear espais de trobada que ens permetin avançar i construir junts i millor.
La gran estafa que hi ha darrera la fallida del sistema
financer està violentant els drets socials i la idea mateixa de democràcia fins
a límits que els fan irreconeixibles. La crisi econòmica ha esdevingut una
crisi social, política i cultural. Davant d’ella, només les veus de protesta
teixides als carrers i a les xarxes socials d’aquí i d’arreu ens han permès
mantenir un horitzó d’esperança. Si alguna cosa hem après d’aquesta experiència
és que la superació de l’actual situació no pot passar pels eixos tradicionals
de la política.
A casa nostra, aquest escenari travessa les dues grans
qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i
la nacional. Les mobilitzacions recents han fet palesa la injustícia de la
gestió neoliberal de la crisi i han servit, alhora, per constatar l’existència
d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sabem, però,
que per revertir l’actual situació no n’hi ha prou d’aconseguir resultats
electorals més a l’esquerra o més compromesos amb el dret dels pobles a decidir
lliurement el seu futur. El que necessitem es redefinir de manera profunda un
marc econòmic, social i cultural que no ha sabut respondre als principals
desafiaments del nostre temps. El que està en crisi és el sistema, i el que cal
és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt.
En una cruïlla històrica com l’actual, la defensa de les
pròpies sigles no pot ser un obstacle per impulsar un espai més ampli i plural.
El que necessitem és generositat, tant en el camp de les esquerres com dels
moviments socials. Sabem quin és el principi que ens hauria de guiar: es diu
democràcia. Real, plena o sobirana, l’adjectiu tan sols ens indica que és en la
seva absència on rau el problema.
Si alguna cosa hem après del 15-M, de les lluites que l’han
nodrit i de l’escenari que va esclatar després de la manifestació del 11-S, és
que no tindrem democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit.
Aquesta força no ha de buscar en si mateixa les respostes. Més aviat, ha de ser
capaç de convocar tot el teixit social compromès del país i d’impulsar
processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives
democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. Més enllà del 25-N, cal obrir
un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar
de nou.
Per adherir-te al manifest clica aquí Per veure les adhesions clica aquí
No hay comentarios:
Publicar un comentario