La llum és la lluita

“Hem tingut la imperdonable gosadia de lluitar per no perdre drets ni poder adquisitiu. Un pecat imperdonable en temps de submissió”, són reflexions d’un treballador, dirigent de CCOO, de la neteja de Salt en vaga pel Conveni i per una feina eficient. És consciència concentrada d’una de les diverses espurnes en el decurs de la pugna indomable que expressa el grau de resiliència social treballadora. L’Any 2022 s’enceta arrastrant una llarga, dolorosa i fosca situació transicional, fins i tot absurda i confusa en l’agonia que provoca, on la incertesa de la crisi econòmica i la pandèmia despullen els deus, mitologies i ideologies dominants. El capitalisme va nu de progrés i futur.

Les festes del nou any s’han viscut enmig d’una extensa 6a onada pandèmica i una inflació desbocada del 6,7%. La globalització neoliberal concentra el capital, enriqueix immensament a una minoria poderosa, no resolt les crisis econòmiques, mentre empitjora les condicions de vida i treballadores, manté en el terror patriarcal i moral a la meitat de la humanitat, les dones, i aboca a la destrucció de la natura.

La lluita són desitjos i necessitats concretades en mobilització, fonament de proposta política programàtica i d’acció, pilars d’estratègia social i revolucionària. L’Aurora confiem plenament en la metabolització de les experiències de les classes treballadores. Per això analitzem, treballem la teoria entorn el socialisme, estudiem el llegat revolucionari, doncs els moviments revolucionaris estan destinats a la millora de la humanitat i de la natura en tots els seus dominis.

El socialisme, l’emancipació social, la igualtat i les cures de les dones, els drets i serveis universals, la llibertat dins les diversitats, l’alliberament dels pobles, el pa, treball i sostre, és la realitat material objectiva que es cou a cada espurna que viu i es forja de cada lluita, sigui petita o cabdal, sigui rebel·lió, revolta o revolucionària.

Superar el sistema dictatorial de la ínfima minoria posseïdora dels destins dels mils de milions d’humans, és la sana il·lusió en que encetem cada nou any. Un somni que és un malson pels propietaris dels grans capitals, ans una delícia de felicitat que la lluita social i política popular converteix en futur tangible, ben real i possible, de fet necessari en aquest mateix segle.

Hem d’enfrontar-nos als Estats dels poderosos, des de fora i des de dins, amb totes les eines al nostre abast. Són les milers de milions de persones qui els poden superar destruint-los, fent emergir unes institucions de poder de natura completament diferent, sostingudes per les majories des de les seves llibertats i drets.

No es tracta de miratges, ni d’altres vides, ni indrets, ni temps. El capitalisme està condemnat a la destrucció. El socialisme és el futur proper de vida bonica, creativa i treballadora. 6 de gener de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Resultats tangibles

A l’Any 2 de la Covid-19 (2021 dC) el govern estatal fuig d’estudi sobre les derogacions compromeses de les lleis del PP, sense atrevir-se a fomentar perspectives i alternatives republicanes al règim constitucional monàrquic de 1978, ni afrontar-se a la patronal i els grans poders econòmics, malgrat el que permet fer la UE és limitat i condicionat per la promesa dels fons financers. Segons el president Sánchez, resoldre la crisi endèmica entre Espanya i Catalunya no és de sentit comú, ni el que realment importa a la ciutadania. La lluita de la vaga del metall de Cadis ens mostra un altre camí de mobilització per enfocar la crisi econòmica, pandèmica i democràtica republicana.

La inflació del 5,5 % erosiona els salaris mentre la precarietat, la pobresa i la desindustrialització s’incrementa. A la fi de l’any no hi ha derogació de la reforma laboral del PP, sinó un retorn de la ultraactivitat, una mínima reducció de la precarietat, límits a la temporalitat o recuperació parcial dels convenis de sector sobre els d’empresa. No es deroga la Llei mordassa, la LOMCE resulta nímia, els municipis segueixen tenallats per les lleis del

règim local (Montoro), la Llei d’Habitatge, promoguda des de les PAH, foragitada, les Elèctriques imposen preus de fam, la Fiscalitat segueix molt per sota de les mitjanes europees, hi ha impunitat del frau i la corrupció. Afegim-hi l’onerosa pervivència de la Llei d’estrangeria. La convivència entre l’Estat i Catalunya o un futur proper republicà tampoc forma part de l’agenda del govern de coalició entre el PSOE i UP.

Un balanç galdós pel govern estatal.

Tanmateix els resultats tangibles que reclama el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es poden desitjar, però sense fomentar miratges del diàleg i negociacions parlamentaris o governamentals que no siguin esperonats i determinats per la lluita i mobilització treballadora i popular. Això no significa bloquejar cap diàleg, sinó que cal construir alternatives i perspectives polítiques des del més profunds de les necessitats populars, treballadores, socials, municipals, climàtiques, feministes, democràtiques, autodeterministes i republicanes.

Les espurnes de futur les albirem en les mobilitzacions que sorgeixen, petites però persistents, en totes les vessants de la societat, amb les excepcions més massives feministes, per la independència i per l’escola en català. A l’Atenció Primària i els Hospitals, ara mateix alerten des de l’Hospital del Mar que estan col·lapsats; la vaga del Bus turístic de Barcelona (subcontractació i estafes en els sous); La vaga del servei de neteja de Salt per la millora de les condicions laborals i l’eficiència. La diversitat de mobilitzacions que cada setmana sentim pels carrers és l’escalf a la reivindicacions ciutadanes, el caldo de cultiu d’on pot sorgir l’alternativa política.

El màxim consens necessita que a la Generalitat sigui efectiu un lideratge de les esquerres que defensi els interessos de la immensa majoria de la població treballadora enfront de la petita minoria dels poders econòmics.

Les guspires de les mobilitzacions treballadores i republicanes son les que s’han de convertir en flames poderoses, per un 2022 que aconsegueixi l’amnistia, alhora que posi les aliances que permetin avançar cap a la república i l’autodeterminació. 30 de desembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Solstici

La inflexió de la llum solar que marca el llindar de la tardor a l’hivern, a mitja tarda del 21, provoca que comença a allargar-se el dia i a reduir-se la nit. Aquest fenomen natural de la rotació el·líptica també arribarà en algun moment i lloc en l’aspecte social i polític, on l’orbita és més contradictòria, irregular i impredictible. El desig d’un Xile a Catalunya i a l’Estat espanyol encara està en fase de miratge i d’acumulació o de metabolització d’experiències, val a dir, de lluites resilients per cercar els ingredients de sans i ferms fonaments de drets, llibertats, serveis públics, convivència feminista i estructuració de poder social republicà.

La vaga del metall de Cadis desencadenà l’empatia i la mobilització de la ciutat, junt la solidaritat arreu de l’Estat; la lluita exitosa aconseguí millores laborals en un conveni que contempla la inflació, per tant el sosteniment relatiu dels sous. Sabem que no sempre és així, com la situació sagnant de Nissan, abocada al tancament per retirada del capital i imperícia dels poders públics.

La mobilització del sector de l’atenció primària per un servei públic i per un 25 % del pressupost de Salut, toca el voraviu dels sectors essencials de les cures. L’impacte de la 6a ona de la pandèmia fa estralls a les llars i estronca les vivències socials en plenes festes del cap d’any, tanmateix no hi ha ni una política clara ni fons destinats a capgirar l’estructuració sanitària pública-privada que beneficia al gran capital, en comptes d’iniciar una desprivatització des de la que construir un potent i eficient sector de la Salut, inclosa la indústria farmacèutica i l’alliberament de les patents. La manca de provés d’antígens a les farmàcies és una prova afegida a la improvisació i la deficient gestió governamental. L’incompliment del pacte entre ERC i la CUP-G és onerós per la ciutadania doncs no contribueix a que Catalunya sigui sana i estàlvia.

L’ajornament de la derogació de Reforma laboral, o les veus sobre una retallada de les peticions sindicals, il·lustren un ingredient cabdal per una inflexió social enfront de les polítiques patronals del PP, altes finances i dels jerarques estatals.

A la imperiosa necessitat d’una política d’habitatge i sol públic, així com de frenar l’especulació dels grans tenidors, o de la inhumanitat dels desnonaments, no li arriba cap inflexió. La Llei d’Habitatge impulsada per les PAH, el Sindicat de Llogateres i la mobilització dels barris, és frenada per un PSOE atemorit de la voracitat del gran capital. La coalició PSOE-UP governamental resta paralitzada sense capacitat de reacció ni de presentar un escenari favorable a la ciutadania.

El moviment feminista es un altre component de gran volada que en tots els aspectes burxa, mobilitza i consciencia per uns hàbits i unes polítiques que donin cent vuitanta graus a la misogínia, al patriarcat, que destil·la masclisme per tots els porus de la societat i del poder econòmic, institucional i moral.

L’èxit de la mobilització per la llengua catalana a les escoles, animada per Som Escola, ho remou tot, representa un avenç vers un nou escenari unitari de majoria ciutadana i social. Es fa llum a que la regressió social en l’ús del català, “al pati de les escoles” i als carrers, no és només quelcom natural fruit de moviments demogràfics sinó que està orquestrada pel poder polític estatal del nacionalisme espanyol. Les llibertats i drets, la perspectiva sobiranista i republicana disposa en la llengua un ariet d’un calibre inaudit.

L’Estat i el govern no aturen la repressió. No en tenen prou amb les 3.500 repressaliades. La Fiscalia demana 6 mesos d’inhabilitació a la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, per negar-se a respondre a Vox en el judici contra els i les líders independentistes. És l’Estat qui boicoteja i condemna la Taula de diàleg. És l’Estat i el règim monàrquic del 78 qui nega qualsevulla igualtat i acord sobirà entre Espanya i Catalunya: ni amnistia, ni república, ni autodeterminació.

Solidaritat amb Eulàlia Reguant. Tot el suport a la lluitadora revolucionària contra la ultradreta i les institucions estatals. La gestació d’Involució o alternativa republicana serà amb el foment d’un embat amb l’estat des dels carrers, mentre es promouen polítiques que millorin les condicions treballadores. 23 de desembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.