Ara és l’hora de fer política per
constituir un nou país.
Elegida la nova representació
parlamentària, els partits i coalicions a través de les seves diputades i
diputats, així com dels nous grups parlamentaris, han de fer política. Fora i
dins el Parlament.
És del nostre màxim interès influir i, tant
com sigui possible, determinar, en les decisions del nou Parlament. Això vol
dir en les polítiques sobre l’inici del procés constituent i la sobirania de
Catalunya, alhora de totes les decisions socials i econòmiques.
Un procés constituent a Catalunya ha d’anar
de la ma d’un pla d’emergència de rescat social.
Els primers reptes clau són escollir un o
una presidenta, el programa i polítiques concretes de govern, la formació amb
la composició del govern.
Una concepció sobre “que s’ho facin”, com
si no anés amb nosaltres, com si la població treballadora no hi fora
interessada, com si hi haguessin altres coses que permetessin escapolir-se
d’influir en el poder governamental, condueix a una via morta abstencionista.
Hem escollit les nostres representants, hem
deixat la pell per Catalunya Sí que es pot (CSQEP) per fer política arreu.
També al Parlament de Catalunya.
No volem que el president sigui
continuista, per tant cal contribuir a evitar l’elecció d’ Artur Mas de CDC. No
volem que la política del nou govern
sigui continuista del neoliberalisme retallador, haurem de fer proposta i
cercar aliances perquè es canviï.
Amb un no a tot no n’hi ha prou, menys en
el “que s’ho facin”. La neutralitat és pitjor inconvenient que furgar en les
contradiccions a ulls vistes dels compromisos dins JxSí, o les relacions entre
JxSí i la CUP; per suposat amb CSQEP.
No sigui que l’acció política segueixi amb el
miratge de l’estratègia que va fer confesar a Pablo Iglesias que estava
resultant una campanya difícil, on “no se sentia còmode” perquè “era com fer
campanya en un altre país”.
La polarització de la confrontació i de la
campanya ha estat elevada. Ha dominat el to plebiscitari del Sí i el No. Tot fa
pensar que la confrontació i la polarització s’acreixerà. Sobretot si es fa
camí de ruptura amb un inici constituent. Encara més si la tendència de fons de
la població mobilitzada va cap a la constitució d’una república catalana.
El “que s’ho facin” és optar a la inanició
política.
Hem i podem influir com oposició. Ens cal
actuar per determinar en que s’obri real i concretament el procés de sobirania
constituent “no supeditat ni subordinat a cap marc”, com vàrem establir en
l’acord polític de CSQEP.
La CUP està fent moviments i propostes. Les
esquerres dins JxSí estan molt angoixades per haver de sostenir un predomini
xantatgista que aboqui de nou a Mas president. Les persones independents
d’aquesta coalició s’han de tenir en compte.
El resultat electoral amb 62 escons per
JxSí, és un clar avís per fer aliances que permetin o obliguin, a un consens
més ampli amb un vector lleugerament diferent que a la campanya electoral.
Cal ajudar a la CUP a aconseguir un
president que no sigui continuista, val a dir a no fer ni per suport ni per
neutralitat, que la resultant sigui de nou Mas president.
La pressió per associar a Mas de president
amb la continuïtat del procés de sobirania és de gran magnitud. És el moment de
fer aliances adients per assegurar que s’obri el procés constituent, amb un
president i un govern ni continuista ni retallador.
Ara és l’hora de fer via per la república
catalana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
