Nova majoria més a l'esquerra

Mobilització, acció i proposta és la tasca que es planteja EUiA en el Consell Nacional del cap de setmana.

La sortida a la crisis no pot ser liderada i favorable a la dreta que l'ha provocat, com està passant fins ara. Situació agreujada amb les propostes del govern PSOE de Zapatero, sobre el sistema públic de Pensions, la jubilació, la reforma laboral, la gran retallada a les inversions públiques.

Ens cal repartir les hores de treball (35 H!), una Fiscalitat que gravi sobre els Bancs, grans empreses i fortunes. Estendre els drets i serveis públics en comptes de les privatitzacions i els ajuts al capital.

El repte per EUiA és contribuir a la mobilització amb la unitat sindical, per obligar a canviar les polítiques governamentals.

Treballar a fons a les fàbriques, als barris, a les escoles i universitats, per arrelar propostes d'esquerres o forjar moviment treballador. Implicació en les cimeres alternatives de denúncia de la UE, aprofitant la presidència semestral de Zapatero.

L'experiència ens mostra que si el govern Zapatero es separa de la seva base social, si el govern tripartit de Montilla desencisa a la gent, una alternativa de govern espanyol de nou amb el PP, o català amb CiU, serà de ben segur molt pitjor.

Vol dir això que ens hem de quedar paralitzats com hostatges d'aquests governs actuals? Hem de dir que ho fan tot bé? Hem de frenar moviment per temor a que remoure el carrer els faci caure? No hem de denunciar les polítiques econòmiques, institucionals estatals o d'immigració que apliquen que no són d'esquerres? No és necessari deixar el miratge i copsar que també les polítiques dels governs són les que enutgen i aparten a la gent?

De cap de les maneres. Hem d'assenyalar les diferències entre uns governs PP o CiU i uns de les esquerres temorenques poc d'esquerres. El que es faci bé, doncs molt bé. Com esquerres hem de ser estrictes i coherents en el què és cabdal. Les polítiques econòmiques fonamentals actuals segueixen els interessos de les dretes, i les imposicions de la conservadora Unió Europea. Són mal que mata. No són pas d'esquerres!

Al cor dels conflictes

La mobilització general i unitària ens ha de comportar un canvi profund cap a l'esquerra en la consciència política treballadora i popular.

Per EUiA es tracta d'aconseguir una nova majoria de les esquerres més a l'esquerra. És enguany creïble aquesta proposta? EUiA, des del Consell Nacional, defensa de nou un govern tripartit. Un govern que barri el pas a CiU. Un govern que el seu centre de gravetat, és a dir les seves polítiques troncals, gravitin vers la seva esquerra. És prou alliçonador del què no ens satisfà l'actual govern.

Estem tothom ben d'acord amb una nova majoria parlamentària més a l'esquerra. EUiA i la Coalició ICV-EUiA ha de créixer. I aconseguir acords amb molts dels moviments populars de la ciutadania, amb la gent promotora d'altres candidatures com l'esquerra anticapitalista, o la internacionalista. Per un tomb a l'esquerra es necessita de totes les tendències i candidatures, per tant també de les que representen a la gent treballadora votant socialista.

En la reflexió sobre el balanç del govern tripartit (el de'n Pascual Maragall, i de'n José Montilla), el coordinador d'EUiA Rubí, Martín Pretel, senyalà que "se nos ha visto demasiado pegados al gobierno" ... "una parte de gente joven y trabajadora nos ve bastante como cómplices", "tenemos que diferenciarnos con mucha claridad en los hechos".

El coordinador y diputat Jordi Miralles, també va esmentar que "sinó anem més enllà és perquè no hem pogut o no n'hem sabut prou".

El senador Joan Josep Nuet, recent escollit líder del PCC, va posar èmfasis en "fem les coses diferents. Ara. Abans mateix que les campanyes electorals" "Hem d'estar al cor dels conflictes, amb la mobilització i la proposta".

Per una part de gent d'EUiA entre les que n'hi compte, és palesa que les polítiques tripartites, essent determinades pel PSC, no estan beneficiant a la classe treballadora.

Una nova majoria més a l'esquerra ha d'obligar a unes polítiques molt diferents de les pactistes i dels acords nacionals amb la dreta. Perquè pugui créixer aquesta esquerra més a l'esquerra, per obtenir credibilitat, serà més clar per a tothom que la pressió, la mobilització i la proposta, es faci des dels sindicats, des del carrer, també des del Parlament; sense el compromís que representa formar part d'un govern amb polítiques poc d'esquerres.

Tomb suïcida

Tomb suïcida del govern PSOE de Zapatero amb la proposta de posar ma a la jubilació i a les pensions (aires privatitzadors), i amb el desbudell de les Obres públiques. L'orientació és inversa a les mesures aplicades a Bancs, grans empreses i fortunes.

A uns se'ls hi faciliten diners, se'ls hi regalen rebaixes impositives als beneficis i als capitals, se'ls hi atorga una reforma Fiscal que els hi permet pagar menys impostos que a la mitjana europea. Se'ls hi ofereix l'esquer de que podran especular amb els diners de la protecció i Seguretat Social, Salut, Sanitat. En comptes de repartir segons un criteri social, ciutadà i de benestar públic col·lectiu, si més no de la majoria de la població, les inversions, diners, hores de treball, es pretén ampliar els anys laborals i reduir les pensions. I les quatre milions tres-centes mil persones aturades?

El mite de que les pensions no són sostenibles torna a ser difós pel govern dit socialista. Amb la satisfacció dels poders econòmics i de la dreta política, del PP. Quan l'increment de la productivitat és una dada suficient per sostenir i alimentar les jubilacions, a condició de que no es saquegi i en canvi s'empri adequadament el fruit de les suors del treball de milions de persones.

Zapatero ha obert una profunda via d'aigua a la línia de flotació del govern PSOE. Està remant vers els esculls i les cascades. Va a la deriva a favor d'enfonsar-se?

Tomb sindical que reprèn l'embranzida de la mobilització del 12 D passat. Toxo (CCOO) i Méndez (UGT) han mostrat més que les dents. La crida a la mobilització és ja més que una advertència. No s'accepta una reforma laboral d'unitat govern-patronal. La sortida de la crisis no passarà en clau dretana sense lluita. El posar dempeus a les fàbriques, a la població treballadora, és la única possibilitat i garantia per una sortida a la crisis favorable a la gent treballadora. Una sortida en la que paguin els costos qui l'han provocada, els grans capitals financers i la burgesia amb el caos de la sobreproducció, i de l'especulació financera, de sol i d'aliments.

Ahir l'Auditori Marcelino Camacho a Madrid es va omplir de gom a gom amb els sindicalistes de CCOO en peu de mobilització. Ens convenen raonaments per desmuntar mites i temors. Cal mobilització per imposar mesures obreres, populars.

Diputats socialistes s'han aterrat amb les mesures dretanes. Però qui te una certa força, la capacitat de vertebrar una mobilització, són els sindicats, la unitat sindical entorn CCOO i UGT.

Es tracta d'una mobilització unitària general treballadora, amb la que aconseguir un tomb a les polítiques Fiscals, Inversions Obres Públiques i Serveis Públics, al Treball, Socials. Amb les lliçons de que el PP és pitjor, sí. Però precisament per això cal que les polítiques no siguin neoliberals segons els patrons de la Unió Europea.

La mobilització ha de reforçar a la classe treballadora. Ha d'esmicolar les perspectives d'un govern PP o de CiU. Hem de cercar unes polítiques i un govern a l'esquerra de l'actual. Això ho haurem de fer amb la base social i electoral PSC-PSOE.

Publicat al butlletí EUiA.

Falso Mito de las denuncias falsas en violencia de género

En el seminario sobre la aplicación de la Ley contra la violencia de género, en el FSCAT (Foro Social Catalán), organizado por la Plataforma unitària contre les violències de gènere de catalunya, se presentaron con intervenciones mentirosas y provocadoras, dos representantes de la Asociación de padres separados.

Los dos señores intentaron monopolizar y desviar la reflexión del seminario, con unos argumentos extraídos de los ataques de Jueces a la Ley, y en particular de la ex decana de Barcelona. En resumen, que los hombres estaban en indefensión y desigualdad jurídica, sin derecho a la presunción de inocencia, que se mataban casi a la mitad de hombres que de mujeres, que la inmensa mayoría de denuncias de las mujeres eran falsas. Todo sin dar cifras a pesar de que las tenían según decían. Eran también los argumentos del morbo televidente y periodístico. Eluden, este tipo de personajes y los/las magistradas, y profesionales, que crean argumentos como el del pretendido Síndrome de Alienación Parental, presentar que la violencia de género se considera por la indefensión y supeditación secular y estructural de la mujer por el hombre y las estructuras sociales e institucionales. Según el protocolo de Benjín de hace diez años, la violencia de género es aquella del hombre sobre la mujer. Por lo tanto, según la base jurídica internacional adoptada, la violencia de una mujer sobre un hombre (no en genérico) no es "violencia de género" sino violencia común del derecho penal y criminal. Si hay leyes especiales, como cuando se ataca a un cargo o electo público, es porque se consideran situaciones estructurales diferenciales. Y sin entrar en las distintas peculiaridades, es muy perceptible que en el caso mujer en general y hombre en general hay una discriminación ostensible en todos los dominios de la vida, sociedad y trabajo.

Pues bien, presento vivencias y argumentos de letradas y letrados sobre el Mito de las denuncias falsas, publicado en Levante.

Jueces desmontan el mito de las denuncias falsas

Martes 12 enero 2010. Levante.emv 10-11-2009. Por Ramón Ferrando Valencia.

Los jueces implicados en la lucha contra la violencia machista han llegado a la conclusión de que el mito de que muchas mujeres presentan denuncias falsas de maltrato no es real. Un informe del Observatorio del Poder Judicial contra la Violencia de Doméstica y de Género revela que de 530 casos analizados en toda España -78 de ellos en la Comunitat Valencia- sólo en uno había indicios de que la supuesta víctima había mentido.

Los fiscales de malos tratos de Valencia han ido más lejos al comprobar que de 15.000 denuncias analizadas desde la puesta en marcha hace cuatro años de los juzgados especializados sólo en dos casos es probable que la mujer haya mentido. Los abogados especializados en defensa de maltratadas insisten en que la "leyenda" de que la mayoría de las denuncias son falsas está siendo propagada por sectores muy conservadores y asociaciones de padres divorciados. Los letrados insisten en que la prioridad es evitar que las mujeres continúen siendo asesinadas. El juez de Familia número 7 Sevilla, Francisco Serrano, ha avivado en los últimos días la polémica al tachar de discriminatoria la ley contra la Violencia de Género. El magistrado apuntó que la ley -impulsada por el Gobierno de Zapatero para frenar la sangría de muertes- es fruto de la "dictadura" del "feminismo radical", la calificó como "perversa" y atacó el "mito de las denuncias falsas". Sin embargo, la posición del juez Serrano es minoritaria en la judicatura. La presidenta del Observatorio lamentó por medio de un comunicado que opiniones como las de Serrano demuestran "una falta de sensibilidad ante un problema social de derechos humanos".

Vicente Magro, presidente de la Audiencia de Alicante y uno de los autores del informe del Poder judicial que desmonta la creencia de las denuncias falsas, explicó que el problema de fondo es que la mitad de las denuncias no llega a juicio oral porque los magistrados de instrucción no ven suficientes pruebas de cargo contra el agresor, "pero eso no significa que la víctima se haya inventado la denuncia". Magro precisó que las mujeres maltratadas tienen que superar un largo camino de obstáculos, que hace a muchas desistir antes de llegar a juicio. La principal dificultad continúa siendo la dependencia psicológica que muchas tienen de sus agresores.

En los últimos años el nivel de concienciación de la sociedad contra la violencia machista ha crecido hasta tal punto que el 20% de los procedimientos de maltrato, según el cálculo de los jueces, se inician a raíz de una denuncia de la policía, los médicos de Urgencias o el entorno de la víctima. Una gran parte de estos asuntos se termina archivando porque la mujer no quiere seguir el procedimiento.

En el resto de casos es la víctima la que pone en marcha la maquinaria policial y judicial, pero un número de ellas se echa atrás al comprobar que su denuncia puede provocar que su pareja vaya a prisión. "Hay mujeres que no quieren que el padre de sus hijos ingrese en la cárcel, eso no significa que las denuncias sean falsas", advirtió Vicente Magro.

Elena Reig Cruañes, una letrada que lleva 17 años asistiendo a víctimas de malos tratos, lamentó que "el mito de las denuncias falsas está siendo utilizado por sectores conservadores como las asociaciones de padres separados. Lo usan para desvirtuar la ley integral de Violencia sobre la Mujer. Ellos mantienen que la ley integral va en contra de los hombres. El Observatorio del Poder Judicial ha sido muy claro al demostrar que sólo en uno de 530 casos hay indicios de fraude".

"Las mujeres mueren"

La letrada afirmó que "ya está bien de manipular a la opinión pública y a algunos magistrados que parecen no entender lo que está pasando. En otros ámbitos se producen muchas más denuncias falsas que en casos de maltrato. Aquí el problema es que las mujeres mueren y los hombres maltratan".

La Guardia Civil y la policía coincide con los jueces, fiscales y abogados en que las denuncias falsas de malos tratos son residuales. La Comandancia de Valencia informó el 22 de diciembre que en los últimos meses ha detectado un incremento de denuncias falsas de robo para estafar a los seguros. Los guardias civiles han detenido en Valencia a 44 personas desde el 1 de septiembre por simular un delito. Entre los detenidos no había ninguna mujer que se hubiera inventado una agresión de su pareja.

La portavoz de la Fiscalía de Valencia, Susana Gisbert, considera que en el ámbito de la violencia machista falla el concepto de denuncias falsas. "Muchas personas creen que porque un asunto acabe en absolución o en archivo la víctima ha mentido, pero no es así. Una gran parte de las mujeres retira la denuncia, pero eso no quiere decir que los malos tratos fueran inexistentes. Las víctimas tienen miedo y muchas de ellas sufren el riesgo de quedarse sin comer porque no tienen medios", señaló.

Ayuda psicológica

Susana Gisbert, que ejerce como fiscal de malos tratos en Valencia, considera que la clave es que las mujeres se sientan protegidas para que no retiren las denuncias y que tengan desde el principio la ayuda de un psicólogo para superar la dependencia emocional de sus maltratadores. Los fiscales consideran que la colaboración del Cuerpo Nacional de Policía y la Guardia Civil está "siendo excelente". La concienciación de las Fuerzas de Seguridad, según fuentes judiciales, y de la Fiscalía ha sido clave para mejorar la lucha contra la violencia machista. Todos coinciden en que ahora es esencial no bajar la guardia.

Más Información:

Cinco años de media para pedir ayuda

Inmaculada Montalbán: "Ocho de cada diez mujeres asesinadas no denunciaron"

Los expertos dudan de que las víctimas actúen por motivos económicos

Fte. Levante.emv