El jovent convocat per la Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) a Bilbo i Iruña, ha donat veu a la necessitat d’un front de la classe treballadora i els moviments populars. La GKS defensa que el millor antídot contra “la agenda imperialista, contra els estats policials i militaristes i contra els nous feixismes, és construir un fort moviment de la joventut treballadora”.
El fracàs de les polítiques reformistes, social-liberals i estalinistes, és a dir les polítiques post socialdemòcrates, d’adaptació i salvaguarda dels estats, de l’imperialisme i de la globalització neoliberal, ha provocat una crisi dels partits de la classe treballadora, dels comunistes, dels revolucionaris i de la seva unitat internacional. En aquest context les classes treballadores lluiten sense lideratge revolucionari, mentre des dels poders estatals, s’incita al jovent al desencís, quan no a la desesperació. Aquest fracàs alimenta a la ultradreta i el feixisme entre la joventut i la població empobrida, però davant d’ell esclaten mobilitzacions com les del Estats Units contra l’ICE, i les d’un sector significatiu del jovent que cerca una alternativa revolucionària i socialista.
La mobilització crea consciència i organització. La valoració de les experiències de lluita i l’actualització de la teoria revolucionària són indispensables perquè la mobilització als carrers doni fruits polítics. I és de gran importància la comprensió de que la classe treballadora segueix sent la força primordial per la fi de l’explotació i de tota dominació i discriminació.
A Bilbo, la GKS ha fet explícit que es necessiten grans organitzacions comunistes i construir un partit revolucionari internacional de la classe treballadora. És la millor manera de confrontar l’avenç del feixisme. La democràcia dels estats dels poders econòmics no permeten frenar la ultradreta i el feixisme impulsats pels magnats de les grans multinacionals. Cal força treballadora, poder obrer i revolucionari.
L’extrema dreta ha fet servir l’antifeminisme, el racisme i la seguretat per desorientar, dividir i enfrontar entre sí a la classe treballadora i els moviments populars. La joventut que es rebel·la contra aquestes polítiques infames, o contra la seva acceptació des dels governs, li cal aconseguir la veu, l’expressió i l’organització política necessàries per a fer viva i atractiva la proposta revolucionària i socialista.
Una xarxa ferroviària pública, útil i unificada de la Generalitat
El dissabte 7 de febrer jornada de gran mobilització amb dues manifestacions: A 17 h a l’Estació de França, impulsada per les plataformes d’usuaris, sindicats i altres entitats com Òmnium, per “Sense trens no hi ha futur”, “Per un transport públic de qualitat”; A 12 h al Monument de Rafael
Casanova, impulsada per l’ANC i el Consell de la República per “Prou deteriorament dels serveis bàsics. Única via: Independència”.
Nova Web L’Aurora
Avui 5 de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
5 de febrer de 2026
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario