L’Aeroport enlaira els negocis

L’ampliació de l’aeroport, anunciada pel president Illa, posa la brúixola en direcció als grans interessos del turisme, el gran luxe i l’especulació del territori. El PSC aprofundeix en la defensa del gran capital per atorgar-se una millor representació política de les empreses i fortunes. Unió de Pagesos, les Entitats ecologistes agrupades en Zeroport i Ajuntaments com el d’El Prat s’hi oposen rotundament: han convocat manifestacions per al proper cap de setmana. ERC, els Comuns i la CUP han expressat la seva negativa; fins i tot Junts s’hi oposa. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, governats pel PSC, posen rumb guiats pel poder econòmic. En canvi, el territori, l’ecologia, l’habitatge, la mobilitat sostenible, Rodalies i el medi ambient en surten perjudicats. El govern d’ERC d’Aragonès va caure pel macro casino Hard Rock; ara li toca el torn al PSC de Salvador Illa. La Generalitat ha de girar cap a la defensa de les necessitats socials i ambientats del poble: la llengua, les llibertats, els serveis públics, els drets fonamentals, la sobirania i la lliure autodeterminació, tot avançant cap a una perspectiva constituent republicana.

El president de la patronal catalana ha senyalat que s’anava en retard en l’ampliació aeroportuària, però que era en la bona direcció. ERC ha insistit en que l’aeroport passés completament a mans de Catalunya i que l’AENA estatal en sortís de la direcció, qüestió també compartida per Junts, malgrat que aquests últims consideren convenient l’ampliació.

Illa, el PSOE i el PSC no van aconseguir cap resultat polític o econòmic de la Conferència de presidents. El PP tampoc, malgrat la seva gran representació autonòmica (12 presidents, enfront dels 5 del PSOE, un PNB i un altre de CC). Pedro Sánchez conclou que la legislatura seguirà fins al 2027. Feijoo i el PP es mobilitzen a Madrid, per desestabilitzar el govern estatal, mirant a Vox, en sintonia amb els poders judicials i estatals. Illa, per la seva banda, s’empassa sense rubor els compromisos sobre la singularitat del finançament i la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.

El PSC intenta desbloquejar l’atzucac en què es troba, actuant com a lleials lacais dels amos de l’economia. L’escenari de retrocés, replegament i divisió del moviment sobiranista republicà i independentista disposa, ara, d’un nou element per aplegar forces i cercar la unitat i la mobilització social. La confrontació entorn a l’aeroport s’afegeix a les lluites per la llengua, l’amnistia, les llibertats, la immigració, la sobirania, l’habitatge, Rodalies, els serveis públics, la sanitat, el territori, el medi ambient, la mobilització feminista i l’erradicació de la violència masclista.

Palestina

La guerra genocida de l’Estat sionista d’Israel, que destrueix Gaza i condemna Cisjordània, compta amb el suport i l’aval d’EEUU i les grans multinacionals europees. L’acarnissament contra les criatures és part de la crueltat d’aquesta realitat de dominació i exclusió. L’altre esclat que demostra el fracàs de l’imperialisme i de la globalització neoliberal, és la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin. Aquestes guerres són el cim de la cinquantena de guerres d’un ordre internacional de l’ONU, sota el lema capciós de cooperació, pau i solidaritat. La diplomàcia entre els estats no pot amagar la crua realitat comercial, de domini d’uns estats sobre altres, i d’espoli dels recursos naturals i humans de la majoria del planeta.

El capital financer, la propietat privada i els estats imperialistes s’aboquen al rearmament per garantir els seus beneficis i privilegis. No hi pot haver pau i cooperació entre els pobles mentre existeixin els imperialismes. L’alternativa passa per expropiar les multinacionals, derrotar els estats opressors i avançar cap a una revolució treballadora. Mobilitzar-se contra el rearmament, combatre les guerres d’Israel i Rússia, i bloquejar els vaixells d’armes del comerç amb Israel (com ja fan alguns sindicats d’estibadors europeus) és fer camí cap a un món millor. Dissabte 14, manifestació europea per Palestina.

Centenari Lenin.

En “XXI Congrés del PC(b)R” (27.03-2.04.1922): “valorem amb serenitat la nostra situació i no temem reconèixer els nostres errors” ... "Primer ensenyament (de la nova política econòmica). Nosaltres no sabem administrar l’economia... Segon ensenyament: un comunista que exerceix un càrrec de responsabilitat... no sap comerciar, perquè no és un home de negocis... no comprèn que ha de començar per l’abecé... no solament ho desconeix, sinó que fins i tot ignora que ho desconeix. ... Hem de sortir d’aquest Congrés amb la convicció de que això no ho sabíem i de que ho tenim d’aprendre des de l’abecé... des del principi". ... “El tercer ensenyament està relacionat amb el capitalisme d’Estat. ... Segons totes les publicacions d’economia, el capitalisme d’estat és l’existent baix un règim capitalista, en el que el poder estatal te supeditades directament a tals o quals empreses capitalistes. Però el nostre estat és proletari... És una situació sense precedents en la història: el proletariat, l’avantguarda revolucionària, te el poder polític absolutament suficient, i al seu costat existeix el capitalisme d’Estat”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

12 de juny de 2025De la Carta de L’Aurora.

https://uniopagesos.cat/comunicat-de-premsa/rebutgem-la-proposta-del-govern-per-ampliar-laeroport-del-prat-i-reclamem-un-pla-sectorial-agrari-pel-baix-llobregat/

https://www.diaridebarcelona.cat/w/zeroport-ampliar-aeroport-es-reforcar-aposta-model-economia-turisme-precaritzacio-laboral

https://directa.cat/illa-defensa-una-ampliacio-de-laeroport-definitiva-i-lecologisme-es-mobilitzara-per-evitar-la/

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

La Conferència grinyola

El govern estatal ha aconseguit convocar la Conferència de Presidents de les Comunitats i Ciutats Autònomes a costa de descafeïnar-la. El guirigall s’imposa i el que hauria de ser com una orquestra, grinyola. El govern està format pel PSOE, aliat amb Sumar, amb el suport parlamentari de l’anomenada majoria d’investidura, que inclou organitzacions sobiranistes, autonomistes, nacionalistes, independentistes i republicanes. Però, de les 17 autonomies (incloses Madrid i Andalusia) i 2 Ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), el PP en lidera 12 el PSOE 5 (com és el cas de Catalunya), el PNB 1 i CC 1. És una imatge alliçonadora de les contradiccions i crisi profunda que corroeix, a foc lent, el règim constitucional monàrquic de l’Estat. Reduir l’estratègia política a sostenir aquesta desferra és condemnar-se a la deriva involucionista, marcada per l’essència reaccionària de l’Estat i d’una Constitució que limita les llibertats, permet la repressió i l’arbitrarietat a la judicatura, nega la sobirania dels pobles i nacions, i els drets de ciutadania a una cinquena part de la població. Una estratègia de futur basada en drets, serveis públics i llibertats hauria d’estructurar-se entorn d’una alternativa republicana, inclusiva per totes les persones habitants i que respecti el dret de lliure decisió pels pobles.

La singularitat financera per a la Generalitat de Catalunya no te un lloc en aquesta conferència. El president Illa n’és amfitrió, però no compleix amb l’acord principal que va permetre el PSC constituir govern amb el suport d’ERC i Comuns. Portaveus socialistes han avançat fórmules imaginatives per al finançament com la de “singularitat a la carta i per a tothom”, aplicable a cada autonomia. Precisament una política que converteix l’acord compromès en paper mullat. Les expectatives del PSOE i PSC per a la trobada de presidents a Barcelona són que no es faci cap acord substancial: ni sobre habitatge, ni nova ciutadania, ni sobre salut, educació, energia, llibertats, territori, ni millores en l’autonomia municipalista.

Amnistia

La llei d’amnistia no s’ha aplicat en el 40 % de les persones encausades, és a dir, a bona part de l’independentisme, segons la Sindicatura per l’Amnistia impulsada per Òmnium. El Tribunal Constitucional s’inclina a avalar el gruix de la Llei, però contemporitza amb l’obstrucció concreta i efectiva de la judicatura. Els jutges no apliquen la llei, sinó que la bloquegen, suspenen provisionalment i ajornen la seva aplicació, emparats, de fet, pel Tribunal Suprem. La judicatura i el TS volen del tot que el govern del PSOE caigui a favor d’un del PP i Vox. El govern PSOE i la majoria d’investidura resten com a ostatges de les filigranes parlamentàries i dels poders constitucionals. La mobilització segueix essent vital per aquesta amnistia i per les llibertats.

Centenari Lenin

En “El significat del materialisme militant” (12.03.1922): “... Similar pot afirmar-se de la defensa del materialisme i del marxisme que emprèn la revista Pad Známenem Marxizma... el nostre deure indiscutible és incorporar a tots els partidaris del materialisme conseqüent i militant al treball comú, a la lluita contra la reacció filosòfica i els prejudicis filosòfics de l'anomenada ‘societat instruïda’. ... els professors de filosofia de la societat moderna són, de fet, en la majoria dels casos, simples "lacais diplomats del clericalisme". ... ha de ser... un òrgan de premsa de l'ateisme militant... Cal estar atents a totes les publicacions... Engels aconsellava... que es traduïssin... per a difondre... les publicacions ateístes militants de fins del segle XVIII". ... (en una època revolucionària

és molt més fàcil conquistar el poder que saber utilitzar-lo encertadament)... dedicar molt espai a la propaganda atea... dades concretes i comparacions demostratives de la relació existent entre els interessos de classe i les organitzacions de classe de la burgesia moderna, d'una banda, i les organitzacions de les institucions religioses i de la propaganda religiosa, per una altra... no és de menys importància... l’aliança amb els representants de les ciències naturals modernes que tendeixen al materialisme... (per aconseguir l’èxit) el naturalista ha de ser un materialista modern... un materialista dialèctic... organitzar l’estudi sistemàtic de la dialèctica de Hegel des del punt de vista materialista". Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

5 de juny de 2025

De la Carta de L'Aurora. 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/