Patró de desigualtat

”L’actual sistema financer global actua com un mecanisme que reforça la desigualtat entre països... (que) no és un fenomen inevitable, sinó una elecció política, el resultat directe de polítiques, institucions i governança específica”; diuen en les conclusions de l’Informe sobre la desigualtat Mundial 2026 .

Seguint l’Informe, el 50% més pobre del món ingressa el 8% i disposa del 2% de la riquesa. En canvi el 10% més ric, ingressa el 53% i acumula el 75% de la riquesa. Amb més detall, l’1% més adinerat ingressa el 20% i s’apropia del 37% de la riquesa; el 0,001% d’hiper-rics (menys de 60.000 multimilionaris) controla ja tres vegades més riquesa que la meitat de la humanitat.

El flux de la riquesa de les economies pobres a les riques te un valor aproximat tres vegades superior a l’ajut al desenvolupament global. La concentració de la “híper-riquesa” s’accelera. “Des de la dècada de 1990, la riquesa dels multimilionaris i els cent-milionaris ha crescut aproximadament un 8% anual, la qual cosa representa el doble de la taxa de creixement experimentada per la meitat més pobre de la població mundial”.

Expressa l’agreujament de les contradiccions de la globalització neoliberal en la transició a un nou escenari econòmic i polític. L’Informe proposa mesures per reduir la desigualtat que amenaça amb fer explotar l’equilibri i el sistema de poders. Són mesures redistributives, econòmiques, socials i fiscals, dins del marc del mateix sistema de propietat privada capitalista. De fet, s’ha de lluitar i es poden aconseguir reformes diverses, però sempre que no es quedin en mesures per desactivar l’explosió social, val a dir, per allunyar la revolució de la gent treballadora i dels pobles.

A l’època del capital financer, de l’imperialisme i les multinacionals, i dels cinc grans estats que dominen el món, la redistribució i una fiscalitat equitatives no poden resoldre l’explotació, la dominació, l’espoli i el parasitisme. Tampoc poden obrir pas a un capitalisme ‘menys salvatge’, ni a un retorn al feudalisme o a les comunitats originàries. Això sí que són utopies, miratges penosos.

L’enfocament marxista és diferent: constata que ‘La humanitat ha reunit els recursos necessaris per a iniciar una revolució industrial prodigiosa’, com s’esmenta a l’apartat ‘El socialisme i la globalització’ del llibre ‘Globalització. La dictadura mundial de 200 empreses’ (A. Van den Eynde, Edicions 1984.1999, 2001). Segueix: ‘La globalització significa sobretot l’enduriment i el desplegament d’aquestes contradiccions essencials del capitalisme, objectives i explosives, que ningú no controla ni ningú pot conciliar, i que són el ressort d’una revolució social...’ .

Van den Eynde planteja unes perspectives revolucionàries: ‘les portes estan obertes a un socialisme nou, o, més ben dit, renovat, que torni a cercar en la realitat material de la nostra època les condicions i els camins per a dur a terme els seus objectius... abolir la propietat capitalista’.

18 de desembre de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://wir2026.wid.world/www-site/uploads/2025/11/WIR26_Executive_Summary_Spanish.pdf

https://www.caritas.es/main-files/uploads/2025/10/IX-INFORME-FOESSA.pdf