Una Barcelona
lliure de bales de goma mereix una mobilització a tot Catalunya per posar fer a
l'allau de vandalisme, entre el que hi ha el professional dels escamots
para-legals i els operatius dels anti avalots dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia
Urbana.
La campanya Stop
bales de goma esta fent camí. Passo el manifest.
Manifest. Som un grup de ciutadans que viuen, treballen i
estudien a Catalunya.
El present manifest vol ser el primer pas d’ una campanya per demanar l’ abolició dels projectils de goma que utilitza la policia autonòmica catalana, els Mossos d’Esquadra. Hem pres aquesta decisió després d’haver estat testimonis de l’enèsima lesió permanent provocada per aquesta arma a un ciutadà innocent.
La dotació de projectils de goma dels Mossos d’ Esquadra, d’ un pes de 90gr. i capaços d’arribar a una velocitat de més de 200m/s (més de 720 km/hora) són considerats pel protocol tècnic intern com a armes “less-letal”, és a dir, “menys letals”. L’ evidència però, demostra que poden causar danys permanents als òrgans vitals, i a més són difícilment controlables.
Limitant-nos a un sol exemple i deixant de banda altres tipus de lesions, a Espanya són 23 les persones que han perdut un ull des de 1990 fins avui, a causa d’ aquests projectils. Per tant, el terme “menys letal” ha de ser definitivament considerat inadequat, perquè donat el potencial destructiu d’ aquestes armes no garanteix la seguretat dels ciutadans, sinó que provoca un risc de vida.
A la ciutat de Barcelona, l’ any passat, tres nois van perdre l’ ull a causa de l’ impacte d’una bala de goma. Un altre va estar ingressat a la UCI durant una setmana, amb un traumatisme cardiopulmonar, tement per la seva vida. El juliol d’ aquest any un altre noi ha perdut l’ ull dret mentre era entre les taules d’ un bar, juntament amb moltes altres persones innocents. A aquests casos s’ hi afegeixen molts altres de diverses gravetats.
Barcelona, ciutat que té com a valors fonamentals la inclusió, la tolerància i la participació, demana un canvi: abans que aquesta arma faci danys encara més greus, diem prou amb els projectils de goma i en demanem la seva abolició, com ja ha succeït a molts altres països.
Demanem a totes les democràtiques i democràtics de Catalunya d’activar-se per demanar la prohibició de les bales de goma i d’unir-se a la nostra campanya d’informació i mobilització per dir NO a les bales de goma i NO a la repressió de la democràcia, per tal que no hi hagi més ulls cegats per la violència.
El present manifest vol ser el primer pas d’ una campanya per demanar l’ abolició dels projectils de goma que utilitza la policia autonòmica catalana, els Mossos d’Esquadra. Hem pres aquesta decisió després d’haver estat testimonis de l’enèsima lesió permanent provocada per aquesta arma a un ciutadà innocent.
La dotació de projectils de goma dels Mossos d’ Esquadra, d’ un pes de 90gr. i capaços d’arribar a una velocitat de més de 200m/s (més de 720 km/hora) són considerats pel protocol tècnic intern com a armes “less-letal”, és a dir, “menys letals”. L’ evidència però, demostra que poden causar danys permanents als òrgans vitals, i a més són difícilment controlables.
Limitant-nos a un sol exemple i deixant de banda altres tipus de lesions, a Espanya són 23 les persones que han perdut un ull des de 1990 fins avui, a causa d’ aquests projectils. Per tant, el terme “menys letal” ha de ser definitivament considerat inadequat, perquè donat el potencial destructiu d’ aquestes armes no garanteix la seguretat dels ciutadans, sinó que provoca un risc de vida.
A la ciutat de Barcelona, l’ any passat, tres nois van perdre l’ ull a causa de l’ impacte d’una bala de goma. Un altre va estar ingressat a la UCI durant una setmana, amb un traumatisme cardiopulmonar, tement per la seva vida. El juliol d’ aquest any un altre noi ha perdut l’ ull dret mentre era entre les taules d’ un bar, juntament amb moltes altres persones innocents. A aquests casos s’ hi afegeixen molts altres de diverses gravetats.
Barcelona, ciutat que té com a valors fonamentals la inclusió, la tolerància i la participació, demana un canvi: abans que aquesta arma faci danys encara més greus, diem prou amb els projectils de goma i en demanem la seva abolició, com ja ha succeït a molts altres països.
Demanem a totes les democràtiques i democràtics de Catalunya d’activar-se per demanar la prohibició de les bales de goma i d’unir-se a la nostra campanya d’informació i mobilització per dir NO a les bales de goma i NO a la repressió de la democràcia, per tal que no hi hagi més ulls cegats per la violència.
STOP a les bales de goma usades per part de la
policia!
Pel dret a manifestar la pròpia llibertat en
democràcia.
Per la seguretat dels ciutadans.
Qui som. Som una associació “Stop Bales de Goma”, formada per víctimes que han sofert danys de diverses gravetats a causa d’aquests projectils, a Catalunya, i altres persones, associacions i moviments socials que es solidaritzen amb la causa. Les primeres adhesions son de la ONG “Justìcia i Pau”, amb una llarga trajectòria i projecció internacional i a nivell d’Espanya i l’associació “Altraitalia” de Barcelona.
Demanem que es deixin d’ utilitzar aquestes armes per
part de la policia catalana.
Considerem que aquesta arma és altament perillosa ja que tot i que està considerada dins del grup de les armes “less-lethal” (menys letals), no exclou la possibilitat de la mort en cas que colpegi a parts vulnerables del cos, especialment al pit i al crani.
Donats el casos i les ferides que ha provocat, també s’ ha de denunciar que aquestes armes no respecten el principi de proporcionalitat sobre el qual s’ han de basar totes les mesures antidisturbis i de control de masses: el dany que es causa no pot ser superior a aquell que s’ està intentant evitar.
Coneixem els darrers temps els casos de l’Oscar Alpuente, Jordi Naval, Jordi Sallent i Nicola Tanno; els quatre han perdut l’ ull a causa de l’impacte d’una bala de goma, els tres primers el 2009 i el darrer el 2010.
Hi ha també el cas del Gerard Molins, ferit a l’ orella i amb una hemorràgia interna que afortunadament es va aturar, i l’Edgar López, un noi que fou disparat al pit el 2009, trencant-se-li les costelles, que li van perforar el pulmó i rossar el cor.
Sortint de Catalunya, a Espanya son 23 les persones que han perdut un ull els darrers 20 anys, i a Euskadi hi ha casos de morts a causa d’ aquests projectils, com el de Rosa Zarra, una dona de 59 anys que va morir en perforar-se-li l’intestí gros, una setmana després d’haver rebut l’ impacte d’una bala de goma.
D’ igual importància és el fet que en una situació de grans masses de gent al carrer, fàcilment pot resultar ferida una persona que no està participant en cap acte vandàlic o bretolada, justament per aquesta manca de control: així doncs es converteix en una arma amb un alt nivell d’arbitrarietat, la qual cosa atempta contra la llibertat d'expressió i la lliure circulació, que son drets civils fonamentals, acceptats i ratificats pel nostre país. En una societat com la nostra, que es vol considerar Europea i Democràtica, aquests fets no es poden acceptar.
Considerem que aquesta arma és altament perillosa ja que tot i que està considerada dins del grup de les armes “less-lethal” (menys letals), no exclou la possibilitat de la mort en cas que colpegi a parts vulnerables del cos, especialment al pit i al crani.
Donats el casos i les ferides que ha provocat, també s’ ha de denunciar que aquestes armes no respecten el principi de proporcionalitat sobre el qual s’ han de basar totes les mesures antidisturbis i de control de masses: el dany que es causa no pot ser superior a aquell que s’ està intentant evitar.
Coneixem els darrers temps els casos de l’Oscar Alpuente, Jordi Naval, Jordi Sallent i Nicola Tanno; els quatre han perdut l’ ull a causa de l’impacte d’una bala de goma, els tres primers el 2009 i el darrer el 2010.
Hi ha també el cas del Gerard Molins, ferit a l’ orella i amb una hemorràgia interna que afortunadament es va aturar, i l’Edgar López, un noi que fou disparat al pit el 2009, trencant-se-li les costelles, que li van perforar el pulmó i rossar el cor.
Sortint de Catalunya, a Espanya son 23 les persones que han perdut un ull els darrers 20 anys, i a Euskadi hi ha casos de morts a causa d’ aquests projectils, com el de Rosa Zarra, una dona de 59 anys que va morir en perforar-se-li l’intestí gros, una setmana després d’haver rebut l’ impacte d’una bala de goma.
D’ igual importància és el fet que en una situació de grans masses de gent al carrer, fàcilment pot resultar ferida una persona que no està participant en cap acte vandàlic o bretolada, justament per aquesta manca de control: així doncs es converteix en una arma amb un alt nivell d’arbitrarietat, la qual cosa atempta contra la llibertat d'expressió i la lliure circulació, que son drets civils fonamentals, acceptats i ratificats pel nostre país. En una societat com la nostra, que es vol considerar Europea i Democràtica, aquests fets no es poden acceptar.
Per altra banda el El govern basc anuncia que prohibirà
en 2013 emprar les escopetes de bales de goma, amb l'escàndol recent per la
mort d' #Iñigo Cabacas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario