24/7/15

Reptes de ruptura sobirana i de rescat social


La proximitat del 27 S fomenta una polarització creixent entre la població. Aquet factor es reflecteix amb gran tensió a les organitzacions polítiques i a les llistes electorals.
La il·lusió, el desig i la política catalana es mou entorn les expectatives i perspectives del procés de sobirania i independència.
Les  diferents candidatures electorals –llistes- se situen a grans trets des d’una ruptura constituent per la sobirania i la república catalana o a mantenir-se en l’Autonomia del Regne.
Tres són les llistes que inclouen el repte cabdal de l’ inici constituent, la independència i la república.
“Junts pel Si” amb el president Artur Mas (CDC) i Oriol Junqueras (ERC), encapçalada per Raúl Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals.
“Catalunya Sí que es pot” amb un acord entre EUiA, Procés Constituent (pendent de ratificar), ICV i Podem/Podemos, amb Barcelona en comú com observadora.
La “Crida Constituent” de la CUP, que pretén incorporar una Part de Procés Constituent.
“Catalunya Sí que es pot” li atorga molta importància al rescat i emergència social, com alternativa a la política neoliberal retalladora dels Pressupostos de CDC, destructius de serveis públics i inversions productives.
La perspectiva de canvi d’hegemonia política i lideratge vers les esquerres, resta ara pendent. Queda ajornat per l’adaptació d’ERC a les imposicions i al predomini de la dreta amb Mas i la reformulació de CDC.
La llista “junts pel si” salva la forta davallada d’una CDC escapçada, en hores molt baixes, agònica. Tanmateix aquesta llista te un sostre clar, definit per la desconfiança i la negativa d’una gran part de la ciutadania treballadora de les grans i mitjanes ciutats, que senten agressives i excloents les mesures econòmiques del govern de la Generalitat de Mas i CDC.
Aquestes limitacions són inherents a CDC. Només es podran superar amb un canvi de política econòmica i social que s’expressi en un lideratge diferent al de Mas.
Raül Romeva i l’ANC tenen un repte que pot esdevenir sisífic. Romeva haurà de fer entesa amb ERC, tot confiant amb el moviment i motor immens per la sobirania, la independència i la república catalana, per contribuir a capgirar les polítiques econòmiques, de manera d’encaminar a bon port la ruptura que necessita el procés. Ben improbable aquest canvi amb Mas de nou president.
S’obre una etapa intensa i conflictiva en el si de cada llista i entre les llistes. Hi haurà una lluita acarnissada confrontada en els aspectes econòmics i socials. Alhora convé una entesa tàcita en el sentit de que totes i cadascuna de les llistes promoguin, a la seva manera i fórmules diferents, la sobirania, la ruptura democràtica i la república catalana.
Les prohibicions i bloqueigs des de l’Estat operaran accentuant la polarització popular.
La Diada de l’Onze de setembre torna a esdevenir decisiva. Cal sigui la Diada de tot el poble. Inclusiva de tothom. El lema de la “Via lliure a la República Catalana”, fent de la Meridiana “el carrer Major de la República Catalana”, ha de donar el to i la força per enfocar un 27 S rupturista i sobirà.

Lluís, “Catalunya, Sí que es pot”


Lluís Rabell just acaba d’anunciar que accepta encapçalar la llista de “Catalunya, Sí que es pot”.
Els moviments socials, entre ells el veïnal, s’estan convertint en els veritables regeneradors d’una política i uns partits maldats per l’adaptació al poder institucional.
Primer Ada Colau amb Barcelona en comú ha esdevingut alcaldessa, amb un moviment de gent activista il·lusionada i compromesa.
El pas d’en Lluís és agosarat i adient. Som davant unes perspectives de ruptura sobirana democràtica republicana a l’Autonomia de Catalunya i a l’Estat del Regne d’Espanya.
Les expectatives per un rescat d’emergència social i un inici constituent de república catalana, tenen el ressò massiu del clam i anhel de la independència.
La candidatura “Catalunya, Sí que es pot” guanya en clarificació política amb Lluís Rabell.
L’abraçada de l’os de Mas (CDC) a Junqueras (ERC) disposarà d’un contrincant potent. Un Lluís Rabell amb idees clares, fonaments teòrics sòlids, arrels treballadores i veïnals arran de terra, cultura de la millor tradició revolucionària dels grans mestres catalans i internacionals, principis polítics i ètics que no s’adapten als poders econòmics i institucionals per cap plat de llenties.
Lluís, la teva decisió i repte m’omple d’alegria i joia. Lluitarem a fons per “Catalunya Sí que es pot”. El procés polític sobirà català d’antuvi ja en surt guanyant.
Adjunto la carta de Lluís Rabell al moviment veïnal.
A les AVV Federades.
Benvolguts companys i companyes:
Us escric aquestes ratlles demanant-vos, d'entrada, disculpes per la precipitació d'aquest anunci. Ens els últims dies, m'he vist empès a prendre una decisió personal que implica, seguint la nostra tradició federativa, la meva dimissió com a president de la FAVB, com a membre de la seva Junta (i, per les mateixes raons, la meva dimissió també com a president de l'associació veïnal de l'Esquerra de l'Eixample de la qual sóc membre des de fa molts anys).
Efectivament, avui mateix es farà públic que opto a encapçalar la candidatura de confluència «Catalunya, sí es pot», postulant-me a la presidència de la Generalitat. Ha estat una decisió que ha calgut prendre de pressa, però sospesant-la de manera responsable. Com sabeu, la iniciativa del President Mas de promoure una llista que es presenta com el referent d'un plebiscit sobre la independència i el seu desafiament als qui ell mateix va anomenar «la gent del sí es pot», han tensat enormement l'escenari polític i han accelerat la voluntat de tot un seguit de forces d'esquerres de respondre a aquest repte, fent d'aquell insult una bandera i promovent una alternativa de justícia social i d'autodeterminació nacional.
És en aquestes condicions que, des de diferents forces polítiques, des del món sindical, a través de diferents personalitats, se'm va fer aquesta proposta, considerant que podria fer consens i, alhora, palesar el caràcter ciutadà de la candidatura. En acceptar, sóc conscient que els últims temps estan veient la incorporació de nombrosos activistes veïnals a la política institucional. És, sens dubte, una manifestació del moment que vivim: la necessitat de configurar de nou les esquerres convoca homes i dones forjats en els moviments socials. És una bona notícia, però alhora representa un repte per a aquests moviments.
Pel que fa a la FAVB, tot i el trasbals momentani que això pot suposar, cal dir que la Junta actual – enfortida amb tot un seguit de noves incorporacions – constitueix un dels equips militants de major vàlua intel·lectual i moral que es pugui trobar en el món associatiu. És més, si no hagués sorgit ara aquesta proposta, jo mateix sospesava la idea de proposar que la pròxima assemblea de la FAVB efectués el meu relleu a la seva presidència, considerant que la el meu perfil polític, massa marcat, podria acabar desdibuixant la imatge de independència i la pluralitat de la Federació. Això ha contribuït a decantar la meva decisió.
Gràcies a totes i tots. Mai no us agrairé prou tot el que he après al vostre costat. Seguim lluitant.
Una abraçada ben forta.
Lluís Rabell
Barcelona, 23 de juliol de 2015

23/7/15

Llistes rupturistes



Una majoria social per la ruptura: República Catalana.
La massiva mobilització ciutadana d’aquests últims anys i que aquest proper 11-S dóna Via Lliure a la República Catalana ha reformulat el mapa electoral davant el proper 27-S.
El clam per la Independència és potent. Fa trontollar-ho tot. El país que volem s'omple del factor social. La Generalitat de la república catalana es el nord de la sobirania i la independència.
Des de la llista "Junts pel Sí" amb CDC, ERC, l’ANC i Òmnium encapçalada per en Raúl Romeva, dirigida per Artur Mas i secundada per Oriol Junqueras, fins a la "Catalunya Sí que es pot" on es troben EUiA, ICV i Podem a l’espera de Procés Constituent, i tot passant per la "Crida Constituent" de la CUP, tothom ha mogut fitxa per encarar les eleccions del setembre.
Ara toca que aquestes tres llistes facin sonar el mateix to amb diapasó: Parlament sobirà el post 27-S, Inici de sobirania constituent per la República Catalana.
Per avançar i comptar amb una majoria social suficient per tirar endavant els fulls de ruta que permetin una ruptura democràtica amb la Constitució del 78 i el Regne d’Espanya cal que les diferents opcions siguin inclusives de la majoria ciutadana.
Cal que la Via lliure a la República Catalana sigui inclusiva del Sí que es pot, de les reivindicacions socials i la defensa d’allò públic mentre que qui proposa un rescat social imprescindible per Catalunya, assumeixi sense reserves els passos necessaris per exercir el dret a decidir, per iniciar un procés constituent que permeti al poble de Catalunya decidir sobiranament.
És en aquest sentit que la llista d’en Mas i Junqueras restringeix el camp sobiranista. És sorprenent que Mas declari que la única opció possible és la seva, que totes les demés no serveixen. Això és el que divideix.
  Exclou totes aquelles persones que van votar SíSí el passat 9-N però que no veuen donar suport a les polítiques de retallades i d’austeritat que el govern de CiU ha aplicat durant aquests últims anys. Hem de sumar totes les forces entorn a la independència, entorn a la República Catalana, però en l’àmbit social les esquerres tenim una proposta ben diferenciada de Mas i els seus.
Mas fa bandera de les polítiques destructives de la Troica malgrat colpir i empobrir el país. Al Congrés espanyol CiU vota totes les polítiques econòmiques i pressupostos de Rajoy i el PP.
"Catalunya Sí que es pot", al seu manifest, situa a les classes popular dins del procés sobiranista i defensa de la República Catalana des del compromís amb el rescat social.
Cal defensar i assegurar que tothom compleix el seu compromís amb els passos ferms cap a la República Catalana mentre que es contraposen els diferents programes socials que hi ha sobre la taula.
Una Catalunya lliure i social, neta de corrupció és l’aspiració a la qual empeny la mobilització popular, donant Via Lliure a la República Catalana.
De la Carta de L’Aurora.

17/7/15

Autonòmiques per obrir un inici de sobirania constituent


La població, el país i les forces polítiques anem abocades a convertir el 27 S en unes eleccions autonòmiques per obrir un inici de sobirania constituent.
La "Via lliure a la República Catalana" del proper Onze de setembre, tot fent de la Meridiana "el carrer Major de la República Catalana" acabarà d'incorporar multitud de ciutadania, social i individual.
L'escenari 27 S i post 27 S disposa d'una coreografia democràtica de llibertat i sobirania, música de fons constituent, amb un cor de la independència i plebiscitàries.
Una alerta de la transformació que s'estén, poderós, és que els partits es desen les seves sigles i marca, per cercar opcions unitàries múltiples que obtinguin el favor d'una base ciutadana que vol unitat, canvi, independència i mesures socials.
La llista del president amb Mas i Junqueras, expressa l'hegemonia de la dreta -assegura a Mas seguir de president, però alhora molt tenyida d'esquerres i rupturisme.
El president i el govern de la Generalitat no esmenten, ni volen sentir parlar de república catalana, ni de ruptures de la legalitat constitucional, ni de canvi de política econòmica fent front las dictats retalladors de la Troica. Tanmateix van de cap vers una ruptura constitucional, arrastrats per la pressió popular. Les mil i una veus són eixordadores: unitat per la independència, la sobirania i la república catalana.
L'alternativa recau en la unitat que avança amb "Catalunya Sí que es pot". Una llista que acull a Procés Constituent (en procés de ratificació), EUiA, ICVC i Podem.
En aquest cas guanyar en el factor social i el fet nacional és la ruptura constituent catalana. Sobirania i Independència constituent de República Catalana.
Es tracta d'emmarcar la crítica i la denúncia en la necessitat del rescat social i les mesures favorables a la gran majoria treballadora, mentre establim una gran entesa tàcita democràtica que permeti consolidar una ruptura constituent.
La unitat "Catalunya Sí que es pot" estableix com a base política que el "canvi està arribant a Catalunya" com a "resposta a l’emergència social i nacional", val a dir que les "eleccions municipals del 24 de maig han demostrat que el clam per una alternativa és majoritari", per tant cal "un veritable procés constituent per decidir-ho tot: el model econòmic i social, i les relacions amb l’Estat".
L'objectiu de la unitat entre les diverses esquerres esmentades estableix que "les eleccions del 27S han de ser constituents: s'ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra", doncs "Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte". I per aclarir dubtes afegeix que aquest procés "no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L'obertura d'un procés constituent català propi, i no subordinat", amb "una república catalana", que com pocions naturals tindrà a posteriori "un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista".
Només és la CUP qui de moment segueix amb les seves sigles.
Convé assenyalar que la sobirania, la llibertat, la ruptura democràtica, i sí, la independència, només s'aconseguirà si l'espai democràtic és suficient ampli i convenç socialment.
Via lliure a la República Catalana.
En aquest espai democràtic català hi tenim base social d'esquerres i de les dretes, opcions polítiques d'esquerres i de dretes; com també hi ha dretes i esquerres a l'espai unionista, federalista o del tot centralista; o com hi ha dretes i esquerres que donen suport ala Constitució de 1978, a la corona i a l'Estat del Regne d'Espanya.
Per alliberar-nos de la dreta cal hegemonitzar l'espai democràtic. Precisament fent indestriables la llibertat nacional i la independència amb el rescat social.
De fet una ruptura constitucional es la secessió, la independència de facto, unilateral.
El concepte de la independència ha de ser inclusiu, social i constituent pel conjunt de la ciutadania.
Les prevencions, les posiciones defensives, fins i tot els atacs disbauxats al fons de la ruptura real, son del tot contraproduents.
Tampoc hi haurà progrés social sense la força rupturista de la mobilització i la consciència que va començar el 2010, amb el "Som una Nació, Nosaltres decidim", va seguir el 2012 amb "Nou Estat dins Europa", "Cap a la Independència" el 2013", "Volem" votar i guanyar el 2014, i el 2015 "per la República Catalana".
El fonamental per una ruptura real és aprofundir amb el procés de sobirania constituent, amb el tarannà inclusiu i social.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

La unitat SíQueEsPot


Bregar per excloure el que representa el SíQueEsPot del procés sobiranista és un error cabdal que va contra el propi procés per la llibertat de Catalunya.
El govern de Mas i els mitjans apunten malament quan se centren a atacar el SíQueEsPot, tot situant-lo fora del procés del moviment popular.
Qui vulgui i pretengui aconseguir la independència, l'estat propi i la república catalana haurà de fer mans i panys per incloure un importantíssim percentatge de la població que veu la sobirania amb la lent de les seves necessitats socials.
La identificació de les llibertats catalanes amb la política econòmica i social del president Mas i del govern CDC (abans CiU) de la Generalitat és netament negatiu per la causa catalana.
Cert que hi ha identificacions interessades unionistes espanyolistes que ataquen la mobilització i l'anhel democràtic català, inclosos els seus símbols com pot ser la Generalitat, el President, la Senyera i l'Estelada. Però l' unionisme de dretes monàrquic o el d'esquerres no poden evitar que se'ls hi vegi el llautó de filisteus conservadors de la situació existent a l'estat de clar predomini de la dreta i encara el del PP.
Una ruptura catalana amb la Constitució de 1978 podria provocar la ruptura del Regne, val a dir obrir la possibilitat de la llibertat republicana espanyola. També a l'inrevés, tanmateix està més madura la mobilització i consciència constituent rupturista a Catalunya que al conjunt de l'Estat. I el motor d'aquest xoc no és el dret a decidir federalisme, sinó el dret a decidir impulsat per la demanda i clam de independència.
Les esquerres, més o menys rupturistes constituents, més o menys reformistes o revolucionàries, més o menys federalistes, independentistes, sobiranistes i internacionals, han d'aconseguir incorporar a la població treballadora i al sindicalisme, al compromís actiu del moviment -el procés- per la sobirania i la independència.
Els elements bàsics formen part de gairebé totes les esquerres.
La unitat que es forja entorn "Catalunya SíQueEsPot" presenta con l'objectiu que "les eleccions del 27S han de ser constituents: s'ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra", insisteix en que "Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte". I estableix que aquest procés "no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L'obertura d'un procés constituent català propi, i no subordinat", amb "una república catalana", que de forma natural tindrà a posteriori "un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista".
L'estratègia entorn a la que pot haver-hi una entesa tàcita de les esquerres, fins i tot siguin en diferents llistes electorals com ara és el cas, s'ha d'establir per un 27 S que permeti una Declaració de Sobirania d'inici Constituent, per la ruptura democràtica la independència en els fets legals i institucionals-, amb un procés unilateral en el sentit de què és propi, no subordinat  ni subaltern, per una república catalana. És palès que la nova constitució catalana, el nou país, les relacions amb les demés, el tipus d'institucions, es mereixen una decisió ciutadana precisa via referèndum.
El president Mas es protegeix d'una probable nova davallada de CDC amb la supeditació d'ERC. ERC li assegura a Mas la reelecció a la presidència. Mas guanya, la dreta domestica a l'esquerra. El xantatge és amb la llibertat i l'estelada catalana. Sense mi (Mas) no hi haurà procés per tant tampoc possibilitat d'independència. Aquest temor ha actuat totpoderosament.
El Cercle d'economia encara s'ha de pronunciar i canviar la perspectiva d'escenari. Hi ha qui explica que s'haurà de fer una "cercle CAT". La llista Mas-Junqueras és possible al calor rogent del fort anhel unitari català per la sobirania i independència, ja d'una vegada.
Amb la supeditació d'ERC a Mas l'hegemonia política cap a l'esquerra es demora, tanmateix és el gran repte i tasca pendent.
Totes les anàlisi de la necessitat d'ampliar el procés de sobirania, així com de "convèncer" de les virtuts d ela independència s'enfonsen amb aquesta miopia o xovinisme d'excloure la unitat amb el SíQueEsPot. Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau ("Soc una aliada real del procés"), BCN en comú, és la mostra que per decantar gairebé a les més de quartes parts de la població catalana que viuen a les grans ciutats, cal una estratègia inclusiva del facto social.
Al mateix temps cal que caigui el tabú de part de les esquerres sobre la independència. Què seria sinó la ruptura democràtica constituent pròpia amb la Constitució de 1978?
Cal també fer-se a la idea que el contingut de les eleccions autonòmiques com plebiscitàries, no ve del caràcter actual en que es convocaran, sinó de la voluntat política dels acords que que s'afronten. I avui en dia la perspectiva de plebiscitàries ha augmentat molts volts.
La CUP fa bé de sostenir una imatge compromesa amb el procés sobiranista, mentre en canvi no forma part de la candidatura que assegura unilateral la presidència a la dreta representada per CDC i Artur Mas. Radicalitzar l'espai democràtic és una opció viable i legítima.
En aquest context l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC) és un ajut inestimable.
L' AExRC permet establir els llaços mínims per generar espai d'entesa general tàcita democràtica, encaminada a la sobirania constituent, la independència i la republicà catalana. És cabdal.
L'Estat no canviarà. El PP i el govern de l'Estat pe boca de Rajoy, ha declarat "No va a haber independencia de Cataluña porque se cumplirá la ley".
La llei constitucional espanyola no permet els mecanismes per la llibertat de Catalunya, si més no des de la mateixa legalitat del Regne.
La ruptura constituent haurà d'instituir una nova legalitat republicana catalana.

16/7/15

La llista de Mas i Junqueras


11S: Via lliure per la República Catalana.
L’hegemonia de la dreta amb suport d'esquerres.
Hi ha un potent anhel d'unitat democràtica per aconseguir la sobirania, la independència i la república catalana.
Tanmateix tots el mitjans ens llancen un mateix missatge: Mas s’ha sortit amb la seva. Fulmina la llista sense polítics que proposaven ERC, CUP, ANC i Òmnium, posa Junqueras darrera seu i aconsegueix que ERC acordi votar-lo de nou com a President. CDC aportarà el 60% dels noms i ERC el 40%, independents inclosos.
Que l’encapçalin Raül Romeva, Carme Forcadell o Muriel Casals, és una imatge d'impacte, ans no canvia la correlació de forces i els interessos de cada classe social. L’important és qui té l’hegemonia i marcarà les polítiques, els tempos i els passos.
Cal mirar cap a les eleccions del 24M per entendre que està passant. Mas sap que sol no pot ser investit de nou President, necessita els vots primer i diputats desprès, d’ERC. Alhora evita un perill latent per CDC, que ERC pogués trobar altres aliances a la seva esquerra amb la confluència d’esquerres “Catalunya en Comú” i la CUP.
És il·lustratiu que qui trenca els acords aparegui com el guanyador. Mas va amenaçar de no convocar el 27s si la resta no s’avenien a les seves condicions. I això és un mal averany pel 28-S.
La lògica de “o 27S o res” és la que ha portat a ERC a avalar i votar les polítiques i els pressupostos retalladors de Mas al Parlament. La mateixa lògica ha dut ara ERC a cedir al xantatge en comptes de denunciar que Mas amenaçava en no convocar el 27S... cedint dificulta que el procés constituent que cal obrir el 28S pugui ser liderat des de les esquerres.
Junqueras cedeix l’hegemonia a la dreta catalana i una CDC tacada per desenes de casos de corrupció –des del cas Pujol al darrer a Torredembarra on no ha fet res malgrat les denúncies dels propis militants de CDC- cedeix el govern i a les polítiques neoliberals que allunyen a una gran part de les classes populars que no volen, que no poden posar-se darrera d’aquell qui es considera el representant de la Troika a Catalunya, que critica el referèndum a Grècia, que nega als palestins o sahrauís el seu dret a la independència o vota a Madrid en contra d’un referèndum sobre el TTIP.
La CUP convé denunciï aquest nou xantatge.
Acord d'Esquerres per la República Catalana.
L’esquerra sobiranista i transformadora te pendent de teixir una aliança per la República Catalana; una entesa capaç de liderar la nació i ser una alternativa per la majoria social donant una resposta a l’emergència social i nacional. Aquesta és la perspectiva que proposa el recent Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC).
Molta gent independentista o no, considera la independència no com “la” finalitat, sinó com una eina de transformació social. Es va mobilitzar el 9N, va votar SÍSÍ i no està disposada a haver d’anar darrera de Mas i els interessos de la classe dominant. 
És per això que Mas vol dividir a les esquerres, ha assenyalat als del "Sí que es pot" com l’adversari a batre, malgrat l’espai social que representa és imprescindible per avançar en la ruptura democràtica. Les municipals han demostrat que el clam per una alternativa pot conformar una nova majoria social i que és del tot necessari un veritable procés constituent per exercir la sobirania i decidir-ho tot.
Des de L’Aurora defensem que les eleccions del 27-S han de ser constituents: Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi, ni subordinat, ni subaltern, a cap altre marc. Un procés constituent cap a una República Catalana amb la independència com imatge popular de la ruptura democràtica, si així ho vol la majoria del poble.
De la Carta de L'Aurora.

14/7/15

El futuro son las confluencias


Confluencias, rescate social y derechos universales.
Los lemas de la Asamblea abierta de La Aurora y su Cena anual catalana: "Cambio y ruptura". "Por la confluencia de las izquierdas". En Catalunya "Por la República Catalana".
En los talleres y plenarios las deliberaciones y acuerdos sobre la estrategia general y la acción política en particular, son fruto de una valiosa acción social y política "a ras de suelo", en infinidad de lugares y situaciones, organizaciones y también en naciones distintas, aunque formen parte de un mismo Estado, del Reino de España.
La militancia revolucionaria agrupada en La Aurora se nutre de un enraizamiento entre miles de activistas, entre los que consideramos de importancia decisiva la clase trabajadora y el movimiento organizado sindical.
La Aurora enfoca los grandes cambios, incluido las pequeñas transformaciones del entorno cotidiano concreto de las pequeñas cosas, en función de su contenido internacional. En este sentido según una estrategia general de perspectiva revolucionaria.
La evolución de la crisis económica y la de Grecia alertan de la creciente necesidad de cambios profundos, revolucionarios. El capital financiero del mercado y sistema capitalista, junto a sus Estados, son incapaces de resolver esas decisivas cuestiones que afectan y condenan a la miseria a una parte cada vez mayor de la población.
El futuro son las confluencias. Unidad social y ciudadana. Ruptura democrática. Rebeldía joven y rescate social. Subvertir las instituciones para convertirlas, junto a los gobiernos, en útiles para las necesidades de la inmensa mayoría de la población.
El cambio profundo en el Estado ha surgido desde las confluencias municipalistas. No es flor de un día. Los destellos de futuro del movimiento antiglobalización, con el "Vamos despacio porque vamos lejos", o "Lo llaman democracia y no lo es" de las plazas del 15 M, aunque que no "han asaltado los cielos", sí han ganado en los municipios principales del Estado: Barcelona, Madrid o Valencia.
"La rebelión de la indignación es un preludio de nuevos tiempos" planteamos en el congreso de junio de 2011 del POR. El nuevo ciclo ya lo tenemos ahí. Sitúa en jaque al bipartidismo, mientras todos los partidos, tan denostados por medrar en los comederos del poder político y económico, van a sufrir una completa transformación.
En Catalunya madura la posibilidad de una ruptura de libertad soberana constituyente que puede permitir romper la cadena constitucional de 1978 y el Reino. Un paso concreto constituyente firme a una república catalana sería el más firme aliado a liberarse de la Corona en el Estado español.
La concepción internacionalista de La Aurora es radicalmente aliada con el independentismo, el soberanismo y el federalismo catalán en ruptura democrática republicana.
La Aurora nos situamos a fondo por las confluencias unitarias para trasformar todo el panorama político.
En la ruptura de aquello que domina y asfixia vive la revolución social y de la libertad.
De la Carta de La Aurora.