25/11/16

25 N, avui i demà


Nerea Novo de feminicidio.net.
Trenta-sis dones assassinades ignorades.

Trenta sis dones assassinades de 681, del 2010 al 2015, no han estan comptabilitzades per l’administració competent. Aquesta ignorància és legal o a-legal, tant s’hi fa. El cas és que maten a les dones, per això es moren. I l’agressor i assassí és un home.
Com si fos un càstig celestial extra de la maledicció bíblica pel pecat d’Eva, la costella rebel d’Adan, el diví “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front...”, font de les tres religions del Llibre sagrat, és una condemna contra la dona en particular i la humanitat en general. Misogínia filosòfica i moral ben terrenal.
A la fi, per la moral dominant, l’ordre institucional i judicial, la dona és qui enreda i provoca, mentre l’home és comprès, justificat i exculpat.
Avui 25 de novembre està bé que institucions i mitjans airegin aquesta xacra criminal de la violència de gènere. Tanmateix és penós que el morbo i els successos procurin aïllar la violència a la punta extrema de l’iceberg amb les dones violades i assassinades.
La ignorància no és pas innocent ni fortuïta, forma part de la connivència amb el sosteniment d’un ordre patriarcal on el mascle te encara la pàtria potestat sobre la femella. L’home assetja i agredeix a la dona perquè ells és un home i ella una dona. La virilitat i la testosterona, ser tot un home, inclou dominar la dona i convertir el No femení a la violència en un Sí inevitable.
Entorn els feminicidis ha versat el dotzè Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. En aquest Fòrum ha estat on l’equip de Feminicidio.net ha presentat l’ “Informe 2015: Avance de datos, Catalunya feminicidios y otros asesinatos de mujeres”. Val la pena fer una ullada.
És la periodista Nerea Novo, de feminicidio.net y col·laboradora de Graciela Atencio, que explica sobre “Les xifres invisibles del «feminicidi»”, en un article a Nació Digital. Novo insisteix en que “El concepte "feminicidi" encara es qüestiona, inclús des dels mitjans de comunicació...”, mentre conclou “Ens queda fer entendre encara la necessitat que la lluita contra la violència masclista, més enllà de la parella heterosexual, s'ha de convertir en una qüestió d’estat”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Els Pressupostos de JxSí


Els Pressupostos són la prova de foc d’un govern, que marquen la política a fer.
Foto de Sandra Lázaro.
La resposta sindical i social per uns pressupostos socials no és en va. La crisi econòmica colpeix a la majoria de la població des de fa anys. L’horitzó és de negres tempestes amb les retallades imposades per Brussel·les i el govern de l'Estat, recolzant-se en l’abstenció del PSOE, augura mal averany.
Els Pressupostos del 2017 són els primers de Junts pel Sí (JxSí), del govern entre PDECat i ERC, en principi amb el suport de la CUP. 
Els pressupostos encara vigents aquest 2016, són una pròrroga dels Pressupostos 2015. Estaven en la lògica de les retallades i l’austericidi dels governs d’Artur Mas i precisament va ser el vot de la CUP el que va provocar el pas al costat de Mas, mentre després la negativa cupaire a uns pressupostos continuistes va esdevenir en una moció de confiança a la política del president Carles Puigdemont.
Davant d’un any 2017 marcat per la transició que pot representar la decisió majoritària del Parlament de convocar i organitzar un Referèndum, acordat o unilateral, la política expressada en els criteris, les partides i xifres dels pressupostos, així com en la normativa d’acompanyament, és cabdal per encetar la superació a la Llei d’Estabilitat Pressupostària estatal del PP i de les directrius de la troica.
Es tendeix a preparar efectivament, la superació dels límits dels pressupostos autonòmics, regits per les lleis i institucions del Regne, o hi ha continuisme processista sense posar fil a l’agulla, per una política sobirana concreta i tangible?
És positiu que el vicepresident Oriol Junqueras anunciï que enterra la Llei d’Estabilitat Pressupostària de 2012 del govern Mas.
És important que el conseller de Salut, Antoni Comín, iniciï un camí de reversió de les privatitzacions.
Alhora és ben negatiu que es sostingui una política fiscal continuista, amb la imposició des del PDECat que no es toquin les rendes més elevades, ni es reformi l’IRPF, l'impost de successions o el de patrimoni.
Per destinar diners a polítiques socials, a una Renda Garantida de Ciutadania, a l’incentiu de la indústria, transports i infraestructures, es necessita aconseguir ingressos dels segments de població que disposen dels diners i de les propietats, i encara més dels que es lucren dins la crisi.
Qui ha d’aportar al capítol d’ingressos dels pressupostos són les poderoses finances dels bancs, les empreses transnacionals i les grans fortunes privades.
Per un bon 2017 encaminat al Referèndum, la població ha de sentir una transició sobirana, beneficiosa i útil per a les necessitats populars, peça clau per superar l'autonomisme i esdevenir la nova Generalitat de la República Catalana.
Els Pressupostos 2017 han de ser la senyal que el país camina vers les mitjanes europees en fiscalitat, inversió i despesa social. 24 de novembre de 2016 
De la Carta de L'Aurora.

18/11/16

Som orgulloses de ser dones i estem canviant el món


Actuem contra els feminicidis.
Benvinguda de Montserrat Vilà Planas al XII Fòrum Contra les violències de gènere.
Som aquí perquè volem un món per les dones. Un món en que les dones ens estimem... estimem i ens estimin.
Som orgulloses de ser dones. Sempre he estat satisfeta de ser una dona, d’aprendre i fer el camí com a dona. Som font de vida i volem igualtat entre totes les persones. Amb els homes també.
De petita ja m’agradava jugar a tot, fossin jocs de nenes o esports de nens. De joveneta no vaig suportar mai els “piropos”. Quan estudiava em mesurava d’igual a igual amb els nois, i haig de dir-vos que no els hi agradava. No vaig poder ser aviadora, doncs a l’època no ho podien ser les noies a no ser que tinguessin una fortuna i ho fessin com esport privat. En canvi avui tinc una neboda aviadora. Tota una satisfacció.
Estem canviant el món. N’estic ben convençuda. Les noies joves ens agafen el testimoni amb passió. Hi ha molt bones idees, compromís i ganes de lluita. Noies, segur que amb vosaltres, les vostres filles i amigues, guanyarem aquesta preuada igualtat i llibertat. Un món igualitari amb una creativitat i força desconeguda fins ara. Nosaltres les dones, la meitat de la humanitat, som vitals i decisives.
Aquest dotzè Fòrum va de feminicidis.
És un fenomen global, mundial, no se’n escapa cap país del món. Perquè el poder prové dels homes en tots els àmbits públics i privats. Ens han fet creure que això ha canviat. Però només és un miratge. Continuen recordant-nos que ells dominen amb els assassinats de dones a nivell mundial, europeu i local.
Des de Llatinoamèrica, s’ha anat fem fort el terme “feminicidi”. És una manera d’anomenar els assassinats pel fet de ser dona i anar a les seves causes, la violència estructural i la impunitat que comporten aquests assassinats. Fem públic i notori la complicitat dels Estats que no prenen mesures o que faciliten d’alguna manera la normalització de les violències masclistes i la impunitat als agressors.
El que més es veu de l’iceberg de la desigualtat i de la violència de gènere són les dones violades i assassinades.
Però, No és normal que t’agredeixin a la nit quan surts de festa. No és normal que et posin la ma a sobre, siguin coneguts o desconeguts. No és normal que t’obliguin a mantenir relacions sexuals si tu no vols, ni que sigui el ligue, la teva parella o el teu marit. No és normal que assetgin a nenes, sigui a l’escola, la família o altres indrets. No és normal que et violin i et destrossin la vida perquè t’atreveixes a anar sola pels carrers de la ciutat. No és normal que hàgim de tenir por per ser dones...
El No es NO s’obre camí. En els últims mesos hi ha un crit unànime per unes Festes lliures d’agressions masclistes.
Els moviments de dones ens revoltem contra aquesta “normalitat”, per això sortim al carrer per reivindicar la llibertat de viure sense violències masclistes. Hem d’acabar amb les desigualtats de gènere, les fòbies contra les identitats, els estereotips, el sexisme quotidià, les agressions i el maltractament.
Volem acabar amb el turment de les més de 87 dones assassinades el 2016, amb més de 2 milions de dones que pateixen violència masclista a l’estat espanyol.
Vam cridar el 5N a Tarragona amb companyes de tot Catalunya i el País Valencià; tornarem a cridar el dia 25 de novembre a la manifestació de Barcelona.
Exigim que s’apliquin les polítiques públiques i protocols de gènere als jutjats, a serveis socials, a la salut, a l’educació, a les empreses i universitats.
No volem més retallades! Per una banda es diu que és prioritària l’eradicació de la violència vers les dones però per l’altra es retallen drets com ara des de Justícia de la Generalitat reorganitzant els jutjats de violència a la baixa. Necessitem més Jutjats, amb Jutges i Jutgesses amb visió de gènere, amb sales i especialistes que acompanyin a les dones; en cap cas suprimir Jutjats.
Encetem la XII edició del Fòrum contra les violències de gènere. Benvingudes! Sí, Molt benvingudes!
Enguany el lema del Fòrum és Actuem contra els feminicidis!
Els feminicidis i les violacions son la punta de l’Iceberg que ve de totes les violències masclistes. Una agressió que sura per arreu, subtil o brutal, amagada o explícita; comença amb trivialitzar, aïllar i normalitzar la violència vers les dones, com a objectes a mans dels homes, com a persones de segona divisió dins la societat patriarcal.
Reflexionarem com arribem a aquest punt. Debatrem de manera col·lectiva sobre com la violència de gènere és i ha de ser representada als mitjans. Tractarem sobre masculinitats, identitat de gènere, empoderament de les dones, el món laboral, el món associatiu i l'autodefensa feminista. Ho farem per mitjà de diferents metodologies, com taules rodones, xerrades, tallers i teatres participatius.
Dones de tot el món unim-nos per finalitzar el patriarcat. Unim-nos per acabar amb la violència masclista, fruit d’aquest poder patriarcal que encara avui al segle XXI socialitza a les noves generacions amb els rols de fa segles: El domini dels homes sobre les dones.
Sí què es pot fer. Fem-ho!
Podem i devem canviar la manera de socialitzar a les noves generacions. Cal que es detecti i es previnguin les relacions abusives des de 0 anys. S’ha d’educar en la igualtat i el respecte.
Encetem el Fòrum Jove de la mà de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat, amb una gimcana i diversos tallers participatius per les més de 500 noies i nois apuntades.
Anem a enfortir-nos i crear estratègies conjuntes.
Benvingudes al dotzè Fòrum contra les violències de gènere.
El Fòrum és tot vostre. Digues la teva!
Prou Agressions contra les dones!!!
Montserrat Vilà Planas es la presidenta de la Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya.