Tardor virulenta

El personal metge intern resident (MIR) està en vaga per exigir sous i condicions laborals dignes. El confinament, aplaudiments o els estralls econòmics, que aboquen a un col·lapse profund de la globalització de les grans multinacionals, no és suficient alerta per canviar a polítiques públiques del bé comú i drets universals. Els Estats actuals no són útils per una societat sana i una vida saludable i feliç. L’acció enèrgica i el moviment conscient de les classes treballadores és el factor vital de regeneració social, republicana i lliure.

El rebrot de la pandèmia és punyent. Dona la raó als exemples històrics i a la comunitat científica. El negacionisme dels grans poders econòmics es
complementa amb uns governs incapaços de fer front a aquesta aluminosis social. L’amiant víric infecta els estaments, poblacions i barris més pobres i necessitats.

Les mesures són incoherents, malgrat clami al cel la necessitat d’inversió en Salud i un sector públic potent mèdic i farmacèutic. L’ingrés mínim vital ha esdevingut un fiasco. Els milions destinats a la gran empresa i als Bancs, constitueixen una estafa a la hisenda pública i al sacrifici ciutadà. Els diners a mans plenes de la UE són un insult a la massa creixent del precariat i  de la misèria a que condemna l’atur.

Passar de 10 a 6 persones a la reunions quan al Metro o al treball hi ha promiscuïtat en la distància? Reduir la quarantena de 14 a 10 dies malgrat l’OMS insisteix en les dues setmanes?

Resulta penós que el govern de coalició beneeixi i faciliti la concentració bancària (CaixaBank i Bankia), accepti el

saqueig que representa a la hisenda estatal pel no retorn del rescat milionari de 2008, faci ulls clucs al drama dels acomiadaments programats. En contrast és un contrasentit que el personal sanitari i els centres d’atenció primària (CAP) segueixin per sota els mínims vitals. Sous i condicions precàries, manca de contractació suficient. Un desgavell al·lucinant.

Ni més ni menys que el secretari general de l’ONU ha dit: “En un món que sembla girat del revés... els pilars del nostre món retrontollen en els seus ja fràgils fonaments... ens enfrontem a una crisi sanitària que fa època, a la major calamitat econòmica i pèrdua de llocs de treball des de la Gran Depressió i a noves i perilloses amenaces pels drets humans... la Covid-19 no és només una senyal d’advertència: és un assaig general pel món de desafiaments que encara estan per venir.”

La mobilització s’obre pas davant el gran handicap de la pandèmia. La vaga de Saint Gobain; Ahir en el ‘Dia internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de Dones, Nenes i Nens’; Avui per la ‘Justícia climàtica per sortir de les crisis (18 h, Jardinets de Gràcia de Barcelona) en l’acció global pel clima, organitzat per Fridays For Future.

La lluita és el ferment imprescindible per virar cap a polítiques de Renta bàsica Universal, Banca Pública, treball essencial i una economia respectuosa amb la vida de les persones i la natura. La consciència col·lectiva ha de focalitzar-ho en estratègia política, propostes i organització enfront dels governs temorencs i els senyors dels diners. 24 de setembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.

Aproximacions inclusives

Vaga MIR, 21, 22 i 23 setembe.

El centre de l’interès polític de la població i el jovent s’ha desplaçat. L’anhel per la independència queda esbiaixat per la incertesa dels estralls de la pandèmia. L’algoritme Amnistia, República, Autodeterminació s’ha d’ampliar a la Salut, amb totes les implicacions, necessitats i conseqüències. El moviment sobiranista republicà català ha d’esbossar aproximacions inclusives per l’estratègia de 2021.

La Diada fou prou eloqüent. Les concentracions simbòliques s’han ressentit de l’efecte mascareta i el semi confinament ambiental. La crisi neoconvergent, l’enfrontament entre JxCat i ERC pel lideratge i hegemonia de l’independentisme, l’agonia governamental atiada per l’Estat i els poders empresarials, emergeixen en un fons de reflux dels partidaris del sí a la independència, segons detecta i es dedueix de les estadístiques de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Focalitzar la mobilització i el moviment en exclusiu sobre la independència és fer ulls clucs de que han transcorregut tres anys des dels fets de l’1 d’octubre de 2017 i del 3-O, ens els que en comptes de fer efectiva la república i l’estat independent, s’ha retrocedit en llibertats i en l’autonomia.

Els grans estrategs, des de Sun Tzu, ensenyen que quan un objectiu no es pot aconseguir de forma directa, planera i assequible, cal evitar dreceres dubtoses que només elits molt preparades poden fer, doncs convé cercar aproximacions que des de diferents àmbits i escenaris rodegin l’escull, permetin superar-lo i guanyar. Els senders de les muntanyes i els cims il·lustren aquests principis elementals. Es fa més digerible una ascensió en mil-i-un revolts que anar pel dret de la pendent.

Vaga MIR indefinida al País Valenciá, juny.

    El sobiranisme i l’independentisme necessiten fusionar-se amb el front          cabdal que ha obert la Covid-19. Salut pública, CAPs i Hospitals, personal        sanitari suficient, indústria farmacèutica pública, banca pública (sense            lucre del gran capital privat) i renda bàsica universal per fer front als            estralls a l’economia.

    L’exemple de la Llei de regulació de lloguers ajuda a la comprensió de les     aproximacions, rodejos i aliances. La sobirania catalana en surt enfortida        del bloc social teixit en la lluita per la llei, així ara com en la seva defensa     respecte els poders polítics estatals del govern i judicatura.

El dominó d’empreses mobilitzades en defensa dels seus drets, contra la precarietat o el tancament, corca sense pietat. El MIR ha convocat vaga pels dies 21, 22 i 23 de setembre. Al metall segueixen els tancaments i les conseqüents mobilitzacions, com a Nobel Plástiques Ibérica (200 persones, St. Joan Despí), Saint Goban Glass (122, l’Arbóç), Bosch (300, Castellet i la Gornal). La classe treballadora i el sindicalisme és un aliat objectiu potencial de qualsevulla estratègia que cerqui la majoria social.

El municipalisme ha aconseguit un èxit al fer enrere el govern que volia manllevar els romanents financers dels Ajuntaments. Es un sector que necessita i vol decidir sobre els seus recursos i polítiques locals, element que aflora una altra vessant de sobirania.

El moviment feminista és un component vital imprescindible de les aliances de lliure decisió i republicanes.

Els incendis a Galicia, Brasil i Califòrnia donen sentit al moviment ecologista i climàtic; com la mateixa pandèmia, que la comunitat científica alerta des de fa més d’una dècada de que és conseqüència directa d’un desenvolupament i modo de producció insostenible.

Promoure un moviment de llarg abast per l’amnistia i un per la lliure autodeterminació en referèndum són peces per la partida d’escacs de valors, poders i institucions republicanes.

Aprofitem per saludar el Congrés de Comunistes de Catalunya al que hem

tramès: “Compartim la importància i eix central de que una estratègia revolucionària ha de fonamentar-se en les necessitats, interès i tasques objectives de la classe obrera en cada país i arreu del món.”

Aproximacions vol dir aliances, acords i enteses, establir nous escenaris, ampliar la massa popular copsant les necessitats vitals, enfortir els moviments, incloure les propostes i mobilitzacions diverses en la lluita sobiranista republicana rupturista del règim de 1978. 17 de setembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.

Diada inusual

La remodelació del govern i l’anunci de fusió entre CaixaBank i Bankia precedeixen un Onze de setembre emmascarat pel temor i desconcert de la pandèmia. No hi ha treva del moviment ni desmobilització sinó prudència per la salut, mentre es desenvolupa una reflexió estratègica vital des del 2017 del referèndum. La marea sobiranista, independentista, autodeterminista i republicana, cerca com esbotzar o superar per rodeig els murs i esculls polítics i judicials estatals.

El llarg declivi de convergència esmicola la representació política del catalanisme de dretes, autonomista o independentista. El fet que la neoconvergència aconsegueixi sostenir el lideratge del govern y la presidència de la Generalitat, te a veure més en les dificultats de les aliances entre les esquerres que per mèrits propis.

La negativa, la tebiesa o la manca de compromís de les esquerres treballadores vers les llibertats de Catalunya, l’amnistia, la república i l’autodeterminació, les invaliden a l’hora de generar una nova estratègia, aliances i lideratge afí a les necessitats treballadores i saludables pel conjunt del país.

El catalanisme d’esquerres independentista, moderat o revolucionari, desfulla la margarida estratègica limitada a l’immens però insuficient independentisme. Donen voltes a la gesta de l’1 d’octubre de 2017 sense aconseguir un canvi estratègic que inclogui la vessant democràtica, sobiranista i republicana que representà el 3-O, l’aliança tàcita, cívica social, de rebuig a la repressió i bloqueig estatal. Es demora incorporar el fet estatal del règim monàrquic de 1978, element que obriria escletxes de fraternitat i de compartir lluita democràtica republicana.

La revolució democràtica i la confrontació intel·ligent amb l’Estat del president destituït exiliat Puigdemont, ofereix una realitat xocant en l’acció del president Torra (pendent de la previsible inhabilitació per part del Tribunal Suprem estatal).

La renovació governamental per part de Puigdemont-Torra és de tall neoconvergent, escorada a les posicions xovinistes, neoliberal i retalladora, favorable al gran capital català, submisa a les imposicions de la UE i del BCE.

L’operació de suport financer governamental al Casino de Hard Rock, amb l’avenç de diners públics de l’Incasòl, el 80% dels 120 milions € pels terrenys de BCN World, il·lustra l’escàndol de qui no disposa diners per infermeres, personal sanitari dels CAP o per mestres (en canvi sí que n’hi ha per les rastrejadores de Ferrovial), mentre es fomenta un turisme que degrada el territori i fomenta la precarietat.

La fusió de Caixa Bank i Bankia independitza el capital financer català dels milions de comptes i llibretes, estalvis i sous de les peites i mitjanes economies familiars, alhora sotraga l’estructura financera estatal; això engolirà una bona tallada del rescat públic a la Banca de fa deu anys, mentre bloqueja la possibilitat d’una Banca pública. El 62% de Bankia a mans de l’Estat representarà més d’un 10 % del gran Banc resultant.

En canvi la mobilització àmplia i persistent per una llei de regulació dels lloguers es el que permet donar un tomb i frena les polítiques governamentals o les resistències neoconvergents; els vots en contra són els del PDECat, Demòcrates, PSC, C’s i PPC.

La legislatura és penosa. El president la considerà esgotada fa mig any. El parlament i el govern van a la deriva condicionats pel govern estatal, el Tribunal Constitucional i el Suprem, junt una casta política timorata que no s’atreveix a activar l’assemblea de representants electes, ni enfrontar-se als grans poders econòmics.

En aquesta Diada Nacional 2020 anem a les concentracions descentralitzades i als balcons; alhora saludem la nova plataforma Amnistia i Llibertat. La marea saludable autodeterminista republicana, l’aire renovat i potent, necessita nous punts d’encontre i llaços des de la base ciutadana i social. 10 de setembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.