Duran, Navarro, Sánchez-Camacho

Ferreres.

Ha estat l'escenificació d'un sandvitx polític? S'ha begut l'enteniment?

La defensa de la Tercera via de Duran i Lleida de UDC, per part del líder del PSC, Pere Navarro, ha format part de l'escenografia amb Alicia Sánchez-Camacho del PP, i del suport acarnissat a la Declaració Rigol, insulsa en els seus paràmetres literals.

Duran i Lleida i Pere Navarro han confluït fent de la necessitat virtut. O s'ofereix una proposta política que desvií el potent sentiment de llibertat i sobirania catalana, mobilitzat de forma inaudita amb la Via Catalana (400 Km) ciutadana massiva, cap a la independència, o la Consulta avança vers l'eix establert per la mobilització i l'Assemblea Nacional Catalana.

Felipe y Cebrián, el PSOE de Rubalcaba, no volen ni Consulta. La Tercera via ofereix una Consulta descafeïnada que representi en l'aspecte polític acollir-se a una federalització tímida de l'estat de les Autonomies amb la Corona inclosa. Aquesta Consulta pactada, cuinada dins la legalitat constitucional vigent, seria un pas de cranc. Una via de marxa cap enrere. Una Carta atorgada com l'ha titllat en Joan Josep Nuet. Un atzucac pel federalisme d'esquerres?

L'esperit del defenestrat president Pascual Maragall, el del federalisme asimètric que esmentés el Dret a l'autodeterminació, produeix malsons als pròcers de la gran patronal i finances catalanes, i per suposat de l'estat.

Uns pocs anys després, la concepció federalista de lliure relació, adhesió o unió entre nacions distintes, només pot tenir sentit des de la sobirania per una ciutadania mobilitzada que ha tastat la seva força, expressada en el concepte sentiment de la Independència, però també en el de Nou estat d'Europa.  

El federalisme, sigui d'obligada unió, adés unionista en contra la independència, adés de lliure adhesió, resta desmobilitzat, desmotivat i en franca disgregació. La percepció ciutadana és que el federalisme va a sostenir l'estatu quo, l'estat inclosa la monarquia, amb tots els greuges que la crisi provoca. Quan el federalisme es confronta a la Consulta, menystenint la legitimitat de la ciutadania constituïda com a nació sobirana catalana, encara resulta pitjor.

Els conceptes de federalisme i d'autonomia estan cremats a Catalunya per una bona temporada. Cal posar endavant fets de procés constituent de sobirania i del factor social, que obrin la perspectiva d'estat i República catalana.