31/1/13

El debate soberanista en Catalunya: Apertura democrática o enroque constitucionalista


De David Companyon en SinPermiso (extractos). La Declaración de Soberanía y del Derecho a Decidir del pueblo de Cataluña, aprobada en el Parlamento catalán ha venido precedida de un amplio debate en la izquierda, con tres opciones posibles: el Sí, el No y la abstención.
Todas las encuestas siguen señalando que más del 70% de los catalanes quieren la consulta y poder ejercer el derecho a decidir. Para el autor esta Declaración implica un paso democrático que cuestiona el régimen de la monarquía, el bipartidismo del Reino de España que niega la libertad a los pueblos, y se ha hecho sin esconder la confrontación social con el modelo de CiU, ahora apoyado por ERC...
En el Reino de España Rajoy ha dicho primero que lo aprobado es igual a nada y luego que pedirá un informe sobre las consecuencias de la Declaración. UPyD pide directamente echar leña al fuego: suspender la autonomía y juzgar a los “sediciosos”. Rubalcaba ya le dejó claro al PSC que de “derecho a decidir” nada de nada y Cayo Lara defiende el derecho a decidir de Cataluña para en la frase siguiente negarlo de facto en nombre de la Constitución y la soberanía de todos los “españoles”.
Ahora es importante saber y proponer qué etapas debe tener el proceso para ganar la legitimidad democrática ante el Estado, Europa y, sobretodo, la ciudadanía. Hablar de los valores republicanos para explicar por qué una República Catalana, libre y social, hermanada con los otros pueblos de habla catalana y federada con los otros pueblos ibéricos, es mucho mejor para la inmensa mayoría del pueblo, si así lo decide.
Artículo de David Companyon (miembro del Consell Nacional de EUiA y diputado de ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya) publicado el 27 de enero en Sin Permiso. "EL DEBATE SOBERANISTA EN CATALUNYA: APERTURA DEMOCRÁTICA O ENROQUE CONSTITUCIONALISTA". Para verlo completo en:


El federalisme només és possible amb la lliure federació dels pobles


Hi ha qui sanciona (econòmicament) als 5 diputats/des delPSC que no varen voler votar el NO a la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya que incloïa la decisió de fer la Consulta. Els Ajuntaments comencen a acordar en els Plens el suport a la Declaració esmentada, a Barcelona ciutat la votació promet ser sonada. Hi ha qui no vol ni esmentar el Dret a l'autodeterminació (Rubalcaba del PSOE). El PSC defensa el Dret a fer la Consulta però amb la condició de que sigui legal per ser legítima. Hi ha qui rebutja la Declaració de sobirania, oposant sobirania a Dret a decidir, però mentre esmenta les millores introduïdes per la coalició ICV-EUiA. També hi ha qui defensa el Dret a decidir però no la unilateralitat d'exercir la decisió, o la possibilitat de que trenqui l'estat. En fi un ampli ventall de posicions que comencen a delimitar-se entre el que s'està anomenant com unionistes, independentistes i les que posen el centre de gravetat en l'autodeterminacionisme, perquè s'acati, per legítim i esdevingui legal, el que la població de Catalunya decideixi. Val a dir que entre aquestes forces autodeterminacionistes estan incloses les sindicals, amb CCOO i UGT amb pronunciaments ben clars; també amb la veu i el vot, EUiA i ICV, i sense el vot les 5 del PSC.
És palès que existeix una gran confusió teòrica i política, entre el fet social i el fet nacional; entre les necessàries aliances de federalistes i independentistes, entre els pobles i nacions de l'estat, amb la necessària unitat política de la classe treballadora, i entre les formulacions polítiques institucionals de relació entre estats i tipus d'institucions. Sobirania, Independència, Federalisme d'obligada unió, Federalisme de lliure relació sobirana. Si sobre Catalunya decideix Catalunya o tot Espanya sobre Catalunya. Repúbliques, Repúbliques ibèriques lliures i socials, Federació de Repúbliques, República Federal o Confederal.
L'altra debat és si es pot aconseguir la llibertat de Catalunya, o la d'Euskal Herria, pels seus propis mitjans i forces, sense una aliança estreta i suport compromès democràtic de la població espanyola, o si més no d'una bona part de la seva població treballadora.
En aquest debat els CJC- Joventut Comunista de Catalunya, que és l'organització de joventut del PCC (bona part de la seva militància forma part d'Alternativa Jove, d'EUiA i de la seva direcció), ha trencat una llança, clara i compromesa per la sobirania catalana, des de la concepció estratègica social revolucionària. Esmenten "El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes... entenem que el federalisme només és possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de caràcter federal i republicà".
Comunicat dels CJC Joventut Comunista de Catalunya en relació a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. Davant la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, aprovada el 23 de gener del 2013, la Joventut Comunista vol fer constar el seu posicionament:
Recolzem la Declaració de Sobirania aprovada de manera majoritària al Parlament de Catalunya. Malgrat que hi trobem a la declaració diversos aspectes que no compartim, considerem positiva la posició del grup parlamentari d’ICV-EUiA; destaquem la seva defensa de la cohesió social i l’Estat del benestar, de la necessitat de que el procés sigui impulsat per la mobilització popular i dels vincles històrics i culturals que es comparteixen en el marc dels Països Catalans.
Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.
Els CJC - Joventut Comunista considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes. Ja durant la II República vam afirmar que els avenços en matèria social com l'Estatut, s'han de recolzar perquè suposa un avenç en matèria social i nacional, però que la qüestió nacional només es pot resoldre sobre la base de la lluita i mobilització popular.
Els CJC-Joventut Comunista entenem que el federalisme només és possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de caràcter federal i republicà.
En aquest sentit, la lluita per l’alliberament nacional del poble de Catalunya és, sense cap dubte, un problema per a l’actual règim borbònic i oligàrquic espanyol. Debilita el poder polític de les classes dominants, i suposa una forta contradicció entre les classes dominants catalanes i espanyoles. Les esquerres en general i els comunistes en particular hem de continuar amb el desballestament d'aquest règim i ampliant les seves escletxes per aprofundir en la seva crisi. Aquesta lluita l'hem de dur a terme conjuntament amb les forces progressistes i que defensen el dret a l'autodeterminació.
Cal, doncs, conjugar la lluita social i la nacional, i entendre l’exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya com a un pas més cap a un procés constituent al nostre país, i com a un episodi més en la crisi de règim que viu l’Estat espanyol. Per a que això sigui possible cal que la classe treballadora i les capes populars estiguin al capdavant. El projecte del catalanisme conservador, com a expressió política de la burgesia catalana, és el d'una Catalunya subordinada a Brussel·les i Berlín, on la corrupció i l’evasió fiscal de les elits és la norma, sense drets socials ni laborals, i amb una democràcia formal molt limitada. La seva acció de govern ens ho demostra.
No ens identifiquem amb el nacionalisme conservador de CiU ni amb molts dels plantejaments d’ERC. Aquest nacionalisme conservador no és més que una construcció fictícia i etnicista d'una Catalunya de minories socials, per això, no fem més que reafirmar el concepte de catalanisme popular per constatar que no hi ha lluita social sense lluita nacional i viceversa. Per tant, la Catalunya que nosaltres defensem és integradora, inclusiva, solidària i culturalment heterogènia. Tot el sistema es troba en una fase de recomposició capitalista on els serveis públics seran eliminats i/o ofegats econòmicament seguint la lògica neoliberal. L'etapa de retallades no és una fase temporal en aquesta perspectiva sinó la primera etapa d'aquesta recomposició. La classe treballadora i els sectors populars necessitem vertebrar el catalanisme popular per derrotar el projecte de CiU i dur a terme la construcció d'un projecte nacional i social de la majoria.
Considerem que vincular el procés de construcció nacional i social de Catalunya a la Unió Europea és un error. El poble de Catalunya ha de decidir quina és la seva pròpia via de desenvolupament social i nacional, sense cap marc preestablert. Tanmateix, i és més palès que mai, l’UE, dirigida pels grans poders econòmics, impossibilita el ple desenvolupament dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Defensem l’Europa dels pobles, democràtica i socialista per garantir la independència nacional i social de les nacions i pobles.
Defensem  la necessitat d'una mobilització gran, sostinguda i unitària de la classe treballadora i dels sectors populars per dur a terme un veritable procés constituent, on mitjançant la participació popular enderroquem les estructures heretades de la dictadura així com en les estructures internacionals que mantenen la dictadura dels mercats i sotmeten al poble de Catalunya a l’explotació, l’atur i la subordinació. Barcelona, 27 de gener del 2013. CJC – Joventut Comunista de Catalunya
Enllaços relacionats:

CCOO pel Dret a decidir



Qui ha de decidir? Les persones de l'estat o les persones de cada poble? O hi ha coses què no es poden decidir? La Monarquia, la República, el Drete a l'autodeterminació? Hi ha pobles i nacions diferents dins l'estat espanyol? El debat sobre sobirania catalana unilateral o espanyola estatal, sobre si trencar l'estat amb la secessió, sobre el tipus de relacions estatals o autonòmiques, han de ser d'obligada unitat o poden ser molt diverses? Federalisme d'obligada unió, Federalisme de lliure relació des de cada component sobirana? La Independència és una transició o una separació per sempre o que va cap a l'aïllament i l'autarquia? Es pot decidir?
La posició de les CCOO de Catalunya, en el 10èCongrés de desembre passat, desmunta les argumentacions unionistes fàcils, o les simplificacions anti-independentistes, de que el sentiment i el viratge sobiranista de la població catalana mobilitzada com a nació, sigui un muntatge i una dependència unilateral a la burgesia i grans patrons catalans i a CiU. CCOO va donar suport i participà a la gran manifestació de l'11 de setembre d'acord amb l'Assemblea Nacional catalana (ANC), va aconseguir el suport i crida de l'ANC a la vaga general sindical i ciutadana del 14 de novembre de 2012. CCOO defensa ben clar les diferents posicions de la perspectiva sobre l'escenari polític amb l'única condició de que sigui la decisió democràtica del poble de Catalunya.
Queda palès que "Conscients del moment transcendent que viu el poble de Catalunya, CCOO defensem el dret a l’autodeterminació i considerem que qualsevol de les diferents opcions que legítimamente puguin plantejar-se, com ara l’estat federal i plurinacional, un estat independent o el manteniment de l’estat de les autonomies, entre d’altres, passa necessàriament per consultar la voluntat del poble de Catalunya expressada en termes democràtics. Tanmateix qualsevol consulta ha de reunir l’indispensable requisit de rigor, plena transparència i claredat en el procés".
Resolució del X Congrés de CCOO de Catalunya. “El sindicat de classe i nacional, pel dret a decidir”. Des de la seva fundació, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya sempre ha estat al capdavant de la lluita per fer convergir les aspiracions socials de la classe treballadora i les reivindicacions nacionals del poble català, des del nostre convenciment que els drets socials i els drets nacionals són indestriables. Aquest compromís es va posar de manifest en la lluita contra la dictadura i per la recuperació de la democràcia i les llibertats nacionals de Catalunya i en la convicció d’esdevenir una societat cohesionada amb independència del lloc d’origen de les persones que la integren. La voluntat de ser un sol poble i unir els treballadors i treballadores sempre ha presidit l’actuació del sindicat.
Que el sindicalisme de classe i nacional sigui avui hegemònic al nostre país i que propostes com la necessitat de desenvolupar un marc català de relacions laborals i socials hagin estat reconegudes pel conjunt de la societat catalana, són una aportació fonamental de les CCOO de Catalunya al procés de construcció nacional.
L’aposta per la normalització de la llengua catalana, entesa com un dret de ciutadania, i la promoció del seu ús social en tots els àmbits de la societat, especialment en el món laboral; la implicació en la configuració d’un model educatiu català com a eina d’igualtat d’oportunitats i cohesió social; el compromís amb la millora dels estatuts de Catalunya del 1979 i del 2006; la defensa del concert econòmic solidari per garantir un finançament més just per a Catalunya, o el posicionament històric a favor del dret a l’autodeterminació, entre altres aspectes, expressen la voluntat del sindicat de fer avançar l’autogovern.
CCOO de Catalunya som conscients de les dificultats amb què s’ha trobat històricament Catalunya en el seu procés de construcció nacional. Unes dificultats que es van posar de manifest en la sistemàtica campanya contra l’Estatut –que, posteriorment, va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble català- i la posterior sentència del Tribunal Constitucional, del juny del 2010, que va comportar una important retallada dels avenços socials i nacionals recollits en el text, i que es confirmen en el procés de recentralització endegat per diferents governs de l’Estat. També en la negativa a voler acordar un pacte fiscal que superi el dèficit històric de Catalunya o en els atacs contra la llengua i el model d’escola catalana, que busquen trencar la convivència i la cohesió de la nostra societat.
Malauradament, aquestes dificultats també es posen de manifest en la renúncia del Govern de CiU a defensar les competències sociolaborals anteposant els seus interessos de classe als interessos nacionals, que s’evidencia en la política de retallades socials i el consegüent desballestament de l’estat del benestar que se’n deriva.
Davant d’aquesta situació, el poble de Catalunya s’ha expressat de manera diversa, àmpliament majoritària, a favor del dret a decidir democràticament el seu futur i avançar com a país. També en contra de les retallades socials i el desmantellament de les estructures públiques de salut, educació, serveis socials i dependència, entre d’altres.
Conscients del moment transcendent que viu el poble de Catalunya, CCOO defensem el dret a l’autodeterminació i considerem que qualsevol de les diferents opcions que legítimamente puguin plantejar-se, com ara l’estat federal i plurinacional, un estat independent o el manteniment de l’estat de les autonomies, entre d’altres, passa necessàriament per consultar la voluntat del poble de Catalunya expressada en termes democràtics. Tanmateix qualsevol consulta ha de reunir l’indispensable requisit de rigor, plena transparència i claredat en el procés.
En aquest exercici del dret a decidir, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya respectarà la pluralitat d’opcions dels seus afiliats i afiliades i en qualsevol dels escenaris de futur, com a sindicat de classe i nacional, seguirà realitzant la seva funció social, que és organitzar els treballadors i treballadores per defensar els seus interessos i gestionar el conflicte social.
CCOO de Catalunya s’autoemplaça per ampliar complicitats i en aquest sentit fa una crida a les diferents forces politiquees i socials i al conjunt de la societat civil a construir un model de país amb valors de justícia social i ètica del fet públic, on es posi davant de tot la democràcia social, la defensa de l’estat del benestar, la igualtat d’oportunitats i el dret al treball. Això és absolutament incompatible amb l’aplicació de les politiquees neoliberals i els privilegis d’una minoria. Barcelona, desembre de 2012

30/1/13

La democracia es que un pueblo haga lo que un pueblo diga


Una simpática chirigota carnavalesca gaditana lanza su ritmo alegre y certero como una proclama democrática a favor de la libertad y el derecho del pueblo de Cataluña.
Con ritmo popular, se ve, se siente, que hay posibilidad de generar confianza, alianzas y unión entre los pueblos para defender de forma radical su libertad. Pincha el enlace incluido abajo.
Estaría muy bien invitar a recitar esta chirigota en los encuentros de las organizaciones políticas que tantas calabazas preventivas dan a lo que señalan como decisiones unilaterales de Cataluña (y también de Euskadi).
"la democracia es que un pueblo haga lo que un pueblo diga..." "si Catalunya quiere coger puerta... dejádsela abierta sin ningún rencor..." "Tuya es la decisión...".

 “Yo siempre he pensado que la democracia es que un pueblo haga lo que un pueblo diga, y si Catalunya quiere coger puerta, dejádsela abierta”. Esta frase pertenece a la chirigota del Carnaval de Cádiz titulada "Pasodoble a Cataluña" del grupo Contigo Aprendí de “El Canijo” de Carmona, que defiende que Catalunya decida. “Monta un referéndum, haz lo que tú quieras, pon una aduana, pinta una frontera”, afirman y añaden un consejo para los catalanes: ”que no te ciegue el orgullo, que los políticos tuyos son iguales que los nuestros”. Además, en la canción resaltan las virtudes y calidades de Catalunya y aseguran que con ella “aprendieron sin rencillas, sin ningún rencor, sin deudas de sangre ni sudor” y sentencian que “mucho más ‘mamón’” fue su “señorito andaluz”. El grupo también canta sobre Sabina y recuerda que ”Serrat cantó a Machado a la libertad”.
Chirigota CONTIGO APRENDÍ. Letra: Antonio Pedro Serrano Álvarez. Música: Constantino Tovar Verdejo. Dirección: Rubén Navarro Márquez. Fuente: www.elperiodico.com