5/10/18

Un poble que decideix ser lliure

Escola Mestre Gibert. St Andreu, BCN.
Som en un aniversari 1 d’octubre i 3-O on la nostàlgia de la votació i el dol de la repressió alimenten la reflexió crítica dels esdeveniments. La voluntat emancipadora i la força mobilitzada es fa conscient de les dificultats, mentre empeny per un avenç unitari. Es fa notori la necessitat d’una estratègia conjunta sobiranista i un lideratge republicà que correspongui a la majoria social d’esquerres.
El referèndum del 1er d’octubre va créixer amb l’aturada de país del 3-O. La defensa del dret al vot i el rebuig a la repressió desfermada per l’Estat, van generar la vaga general més immensa de la història de Catalunya.
La mobilització sobiranista unitària és la via democràtica republicana de l'entesa sindical, municipalista i feminista. La unitat es consolida fent camí social, aliances d'esquerres.
El 20-S va ser l'espurna d'una indignació col·lectiva. L'1 d’octubre l'exercici d'autoorganització popular més gran en democràcia, d'abast sense precedents. El 3-O ho va amplificar desbordant institucions, entitats i partits.
El llegat d'aquells dies durarà anys. És un compromís de futur lliure i republicà.
Els actes festius d’aquest any a les escoles, la mobilització estudiantil, la massa ciutadana ha tornat a fer seus els carrers de cada poble, de la grans ciutats, inclòs Barcelona.
És el retruc d’una generació 1oct que ha pres consciència de la seva força i de l’anhel per una República Catalana. No serà endebades. La voluntat de lluita no accepta la submissió a l’Estat ni la repressió. El clam de Llibertat presos/es polítiques ha ressonat ferm i decidit a aconseguir-ho.
El govern s’ha mostrat impotent davant la pinça d’una doble provocació. La de l’Estat, amb les condecoracions a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil; per altra banda, les agressions violentes i sagnants dels Mossos contra els manifestants independentistes i antifeixistes que rebutjaven la mobilització estatalista unionista.
El clamor de dimissió del conseller d’Interior Buch, s’ha acompanyat el de dimissió del govern. S’obre pas una sensació de que el govern i el parlament són hostatges entre el bloqueig, prohibicions i repressió estatal i la voluntat popular republicana. S’opera una escletxa de clarificació en el sentit de les responsabilitats del lideratge polític institucional, mantingut per la dreta catalanista.
La legitimitat institucional l’atorga la decisió lliure ciutadana. La ministra del govern estatal, Celaá, inverteix els termes, quan pretén que la llei i la legalitat siguin la font de legitimitat contra el vot popular.
L’alternativa que proposen PP i Ciutadans és antidemocràtica de tarannà dictatorial. Exigeixen agressió, prohibicions i presons, un 155 reforçat. L’alternativa enunciada pel PSOE de nou Estatut català i reforma Constitucional no te recorregut, doncs el règim de 1978 està caduc i corrupte. L’alternativa d’avenç democràtic va de llibertats i república, des de la lliure decisió ciutadana de cada poble.
Quim Torra ha fet al Parlament un envit al govern estatal perquè accepti, abans de novembre, un referèndum acordat a Catalunya; ha afegit que en cas de negativa retirarien el suport a Pedro Sánchez; aquesta situació foragitaria el PSOE del govern i encaminaria a noves eleccions.
El referèndum és necessari per compartir i aplegar les forces del conjunt ciutadà sobiranista, precisament per aconseguir que la seva decisió sigui efectiva. Generar les condicions polítiques per un nou referèndum significa aliances a Catalunya i fraternitat amb les forces estatals favorables a que Catalunya decideixi.
El president de la Generalitat pretén resoldre la reflexió col·lectiva en curs i la necessitat de front ampli sobiranista republicà amb una fuita endavant sense la deguda preparació política.
El moviment cerca les aliances i forces socials necessàries per a prosseguir amb la execució de l’emancipació i llibertats catalanes amb un procés constituent republicà. 4 d’octubre de 2018
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario