L’Estat i la Generalitat es donen la ma a l’hora de contribuir a finançar els beneficis del gran capital, sigui en Salut, Constructores, Educació, Serveis i Bancs. En canvi el frau gaudeix de la tolerància dels poders polítics i els impostos s’allunyen de les mitjanes europees. Tot un llegat cabdal del règim del 78 del que tant orgullós es declara Felipe González al Congrés del PSOE. El padrí dels oligopolis, monarquia i cloaques estatals, te prou cura en fomentar dilemes de distracció, no fora el cas que aparegués la institucionalització republicana com alternativa lògica de futur a la crisi estructural de l’actual règim i estat.
En temps de Pressupostos estatals i autonòmics convé focalitzar les demandes que corresponen a les reivindicacions populars. Com podran haver diners pels drets i serveis públics, les necessitats socials i les infraestructures, si on hi ha riquesa es cotitza molt poc, monopolitzen el flux dels diners, absorbeixen pressupostos públics, i evadeixen beneficis?
Es ressent la necessitat de moviments, com la PAH a l’habitatge, dedicats a denunciar i mobilitzar per l’electricitat, el frau o el destí de pressupostos públics a la gran empresa privada.
Els escàndols s’acumulen. Les mobilitzacions ofereixen guspires de futur. La marea pensionista presencial des de tot l’estat a Madrid ha resultat important, tensa les costures dels governs i pressiona als sindicats.
Les institucions de l’estat es desajusten, la majoria en deriva ultradretana, el govern oscil·lant entre sostenir el règim monàrquic com sigui, obeir les directives europees, mantenir la majoria d’investidura amb l’independentisme català i basc, ara per aprovar els pressupostos.
Tanmateix els nyaps proliferen. La Judicatura, la Policia nacional i la Guàrdia Civil segueixen la creuada d’imputacions i empresonament a l’independentisme i a la llibertat de premsa; El Tribunal de Comptes rebutjant l’aval de la Generalitat als presos polítics indultats; La Mesa de diàleg entre el govern estatal i català incrementa el plom a les ales; Les propostes de la Llei d’Audiovisuals agreugen la discriminació vers les llengües minoritàries, entre elles el català; No hi ha partides suficients dels pressupostos per a la llengua catalana en tots els dominis de la societat; a la llei del “Sí és sí”, se li ha volgut incrustar legislació sobre la prostitució que discrimina a les persones, sobretot dones, que practiquen el treball sexual, a l’articulat es reciclen conceptes del franquisme (com la “terceria locativa”, o l’assimilació entre prostitució, proxenetisme i trata) que estan essent objecte d’esmena parlamentària per part d’ ECP (En Comú Podem) i de BComú.
Es important en aquest panorama la nova moció de censura a Badalona per destituir l’alcalde ultradretà del PP, Albiol. Tot el suport a Guanyem Badalona en aquesta mesura de salut ciutadana municipalista, és dolorós haver de sostenir un alcaldable del PSC però necessari, sempre que es tracti de desplegar una oposició constructiva i crítica orientada a la millora de la convivència cívica i dels serveis de la ciutat.
Podemos difon com contraproposta a la reforma constitucional de propaganda sense conseqüències en el congrés del PSOE una reforma de procés constituent feminista i republicà. Aquesta perspectiva convindria superés l’àmbit parlamentari per inserir-se en la societat civil i referents polítics. Posem-hi fil a l’agulla. Cal cercar complicitats, acords i aliances; sobretot a Catalunya on rau un potent moviment de masses republicà independentista. El fil per teixir futur republicà necessitarà incloure l’amnistia, la lliure autodeterminació i referèndum, així com el respecte i cura a totes les llengües sense cap discriminació. 21 d’octubre de 2021
De la Carta de L’Aurora.
