31/12/14

El president Mas al timó sense rumb


Hi ha temporal, la tempesta no amaina, hi ha molts esculls que emergeixen ferotges, la tripulació passa fred i gana, vol decidir cap on anar i en quin rumb, així com qui ha de conduir. El timoner anuncia que ha de prendre decisions difícils, que només les pot prendre ell i que ho farà. Què el cel és negre i ple de llamps, però que no s'hi pot fer pas res. Què calen més mans unides malgrat la deriva i el llast de la nau.
La rebel·lió es cou soterrada. Les decisions s'ajornen. El rumb es confia a la providència divina o a forces que xuclen el treball de la marineria. Sembla talment que si no hi ha motí, el timó seguirà a les mateixes mans. Si la tripulació s'uneix per decidir és palès que fermarà el rumb i canviarà el capità.
El nou any 2015 l'encetarem amb un president que segueix desgranant la margarida de les eleccions.
El discurs de Cap d'Any de Mas ha mostrat que el govern no governa. El president  no disposa d'un objectiu polític per avançar i concretar la sobirania política i jurídica de Catalunya.
Mas rau aïllat de les altres forces polítiques que varen donar suport al 9N així com a la independència, mentre posa condicions inacceptables per convocar les necessàries eleccions, la llista única del president és un atzucac.
El govern CiU ha de prorrogar els Pressupostos per no disposar de majoria parlamentària. Mas-Colell pretén mantenir la política de retallades que perjudica al país i a la ciutadania treballadora. Homs somia en negociar amb l'estat una sobirania, malgrat que l'estat i les forces polítiques espanyoles, han explicitat amb els idearies i els fets que no estan disposades a negociar i menys a concedir.
Ni un mot sobre la corrupció, que a Catalunya porta la marca de CiU, superposada a la corrupció estatal de marca PP. Cinisme en l'esment a la transparència, a les desigualtats econòmiques i penúries socials, com si la crisis fora una maledicció divina o una de les set plagues bíbliques d'Egipte. Mas s'apunta a la prestidigitació de Rajoy, amb el miratge de la recuperació i el creixement econòmic.
Els dos milions tres-centes cinquanta mil persones de la participació en el vot del 9 N, requereixen quelcom més que un reconeixement de que "mai no havíem arribat tant lluny". I ara què?
Des del 9 N el govern està aturat. Paralitzat. El president vol fer recaure en Junqueras d'ERC, la responsabilitat, la divisió, la traïció al procés, en comptes de CiU. El partit del govern està en davallada en el suport ciutadà, plena del llast de la corrupció del clan Pujol, i els Penafreta, Millet, i que encara no ha aflorat.
La divisió cabdal a Catalunya no és Espanya ni el nacionalisme espanyol, sinó la política econòmica de CiU, ull i carn amb la política econòmica del PP i de la UE de Brussel·les i la Troica.
La senyera ha de canviar de mans. La política del president no pot frenar ni embarrancar el procés de sobirania i ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i l'estat del regne d'Espanya. Les esquerres han d'establir les enteses i aliances que facin possible una senyera d'una Generalitat lliure, sobirana i social  
Bon 2015. Any pel progrés de la sobirania, per la ruptura des d'unes eleccions constituents. Any Nou per fer camí vers la República catalana.

30/12/14

Podemos/Podem a Catalunya contra CiU



Pablo Iglesias va superar les expectatives del Pavelló de la Vall d'Hebron enmig d'una multitud entusiasta. Iglesias s'entrevistà amb el Comitè de TV3, també escenificà la bona sintonia amb Ada Colau i Guanyem Barcelona.
El gran repte de Pablo Iglesias rau en convertir el Podemos a Catalunya en un Podem català arrelat en aquesta terra.
L'atac precís i fulminant contra CiU i La Caixa és una bona entrada que situa el projecte de Pablo Iglesias a l'espectre de l'esquerra.
La percepció de l'impacte de la crisis sobre la sobirania catalana a l'estat de les Autonomies del Regne d'Espanya, porta al líder de Podemos a prioritzar el ritme electoral estatal a la possibilitat de ruptura des de la mobilització política ciutadana de Catalunya; es menysté que podria incentivar la desestabilització de l'estat monàrquic.
Podemos postula la defensa del dret a decidir i a fer un referèndum, mentre exposa que no vol que Catalunya se separi d'Espanya. Explica que a Catalunya li anirà millor si contribueix a que Podemos guanyi a Espanya. Supedita l'expectativa actual de sobirania catalana als canvis futurs estatals. Pablo Iglesias propugna un únic procés constituent espanyol, sense considerar la realitat de ritmes polítics diferenciats en el conjunt de l'estat i als diversos pobles i nacions. Evita l'esment a una República Catalana. La concepció de procés de processos constituents defensada per EUiA i Anova, no forma part del corpus doctrinal de Podemos.
D'aquesta manera Podemos s'alinea amb les forces polítiques espanyoles i catalanes que ajornen o neguen la capacitat de Catalunya d'aconseguir la sobirania, tant per a convocar un referèndum vinculant sobre el tipus de relació o de separació amb el Regne d'Espanya, com per desenvolupar en concret constituir-se en subjecte polític i jurídic de sobirania.
Podemos/Podem, tot de cop, s'ha convertit en el referent polític dels segments socials que desconfien d'un desenvolupament de la sobirania catalana, d'una bona part d'aquells que no varen veure la necessitar de defensar el vot del 9 N, o que varen votar Sí/No o fins i tot No.
El fet és que l'assalt al cel avui en el dia d'avui a Espanya i a Catalunya es cou en concret en el desenvolupament de la sobirania catalana enfront de les prohibicions i imposicions de la legalitat d'una Constitució de 1978 que nega tota sobirania diferent a l'espanyola.
De Podemos a Podem cal inserir-se en la lluita catalana per a la sobirania i la llibertat.

19/12/14

Uns Pressupostos nocius per a la ciutadania i el país


Joan Mena.
Els Pressupostos que presenta el govern de CiU i del president Mas són inacceptables.
El Full de ruta del President, vist des de les línies mestres pressupostàries, mostren una política que agreuja la situació de la majoria ciutadana, a més de no aportar cap clau sobre el progrés de la sobirania catalana. Som davant una aplicació pura i dura de les línies econòmiques de Brussel·les i del govern de l'estat espanyol.
Les concessions d'ERC al govern de CiU són ben negatives per aconseguir un acord, tàcit o explícit, de les esquerres, si més no per manllevar l'hegemonia política catalana a CiU i a la dreta catalana.
ERC ha evitat presentar una esmena a la totalitat als Pressupostos, retira l'esmena anunciada a la llei d'acompanyament, amb el que no es promou una alternativa complerta al lideratge polític convergent. És el tercer any consecutiu que l'esquer de Mas sobre la independència. Serà també el tercer anys que ERC pica l'ham del poder econòmic i de CiU?
Oriol Junqueras queda atrapat, sinó hostatge, d'una pressió parlamentària, mediàtica i fàctica, que només ha fet que començar. La pressió seria creixent i potent si ERC s'atrevís a concretar un lideratge alternatiu, com per altra part sí va anunciar Junqueras en la seva conferència.
Aquest dijous passat, Joan Mena, en nom de la coalició ICV-EUiA, ha denunciat aquests Pressupostos, mentre plantejava la necessitat d'un pla de xoc d'emergència social.
Som en una taxa d'atur d'entorn el 19,1%, 220.000 famílies tenen tots els seus membres a l'atur, pobresa i gana progressen al ritme de les retallades, la indústria recula, la pobresa energètica afecta a 360.000 cases, la salut i l'educació segueixen en depauperació. Uns pressupostos que incrementen les desigualtats i deconstrueixen país.
Lorena Vicioso.
En el Parlament també Lorena Vicioso ha denunciat la gravetat de l'atur en concret entre els i les joves, una generació complerta neda en la precarietat sense futur.
El Post 9 N necessita uns Pressupostos que permetin un país sobirà. No són els de CiU. Cal que la política econòmica de la Generalitat generi i apliqui desconnexió amb les imposicions autonòmiques estatals, i amb les europees de la UE de la Troica.
Política industrial, Treball i Salari mínim, Serveis públics, Renta bàsica, Inversions a infraestructures, Salut, Educació escolar i investigació universitària, Habitatge, Energia, Pobresa zero. Fiscalitat, Frau i Corrupció. Impostos.
Uns Pressupostos que acostessin aquests elements cabdals a les mitjanes europees, permetria que una majoria social aportés cohesió i fermesa a un canvi de ruptura democràtica sobirana catalana.

18/12/14

La República catalana de Joan Mena


Dilluns, Joan Mena, diputat d'Esquerra Unida i Alternativa dins la coalició ICV-EUiA, va exposar uns elements claus pel full de ruta després del 9 N. Un dels resum de la premsa ho situa "per una “república catalana lliure, federada i social”, i ha fixat dos passos claus per aconseguir el seu objectiu: unes eleccions anticipades constituents i les municipals del maig, que suposen la baula clau per construir el procés constituent".
La situació es desenvolupa amb un munt d'escenaris que van prenen força o desinflant-se, al compàs de la margarita d'eleccions anticipades sí o no, o de llista unitària president o vàries llistes unitàries.
L'arrencada de cavall que va representar el 9 N, en una seqüència recent que arranca amb les grans mobilitzacions de l'ANC, la Declaració de sobirania del Parlament, la concreció de la consulta i de la pregunta, el decret de convocatòria, els malabarismes participatius per arribar a votar el 9 N, tot desobeint les prohibicions estatals, han donat pas a una parada de burro en el Post 9 N.
El president Mas no vol, o no s'atreveix, convocar eleccions sense una llista de país que incorpori a Junqueras i ERC, per evitar una nova davallada profunda a CiU. Però Mas tampoc ha fet cap nou pas en la sobirania efectiva catalana, ni s'albiren elements significatius de preparació.
En canvi el govern de CiU presenta uns Pressupostos inviables, que destrueixen país, sense cap element significatiu que permetés a la ciutadania una il·lusió d'un tomb del president vers a les necessitats vitals socials de la població, tret del petitíssim segment de negocis immobiliaris, comercials, turístics i financers.
El marc del dilluns va ser la conferència amb preguntes i respostes de Joan Herrera d'ICV, i líder de la coalició ICVC-EUiA. Joan Mena va fer de teloner. La fortuna li va ser propícia. Un discurs potent, unes propostes punyents i clares  endreçades entorn l'estratègia política de República catalana i ruptura democràtica, amb l'imprescindible sabor social.
Mena va picar sobre ferro calent. El factor social és decisiu per aconseguir una majoria àmplia que permeti avançar en la concreció de la sobirania de catalunya.
El fet democràtic i el factor social, indestriables, cadascun en els seus ritmes, amb una mobilització ben potent pel dret a decidir de Catalunya, per tant per la Consulta d'autodeterminació, alhora que també per tota mesura social que afecta a la població, són el fonament per aconseguir un canvi en l'hegemonia política cap a l'esquerra.
Ruptura democràtica, eleccions i procés constituent, referèndum per a decidir, aliança entre les esquerres federalistes, sobiranistes i independentistes. Disposició a parlar-ne amb tothom, des d'ERC a Procés Constituent, Podemos i la CUP, tot des de la realitat de la coalició ICV-EUiA.
Tot això no hi cap en la llista del president que exclou les necessitats socials i manté la política econòmica amb uns Pressupostos inacceptables.
Ara és l'hora de fer futur, mirar endavant, superar l'autonomisme convergent, fer camí constituent de República catalana.

17/12/14

Les condicions de la "llista de país"

Junqueras dóna carabasses a Mas.
Aquestes festes junt amb la carn d'olla, els torrons i el cava, es farcirà la convocatòria de les eleccions autonòmiques.
Si no es vol que coincideixin amb les municipals, cosa que esfereeix els i les batlles tant de CiU com d'ERC, la convocatòria formal no es pot ajornar més enllà de la primera quinzena del gener de 2015.
Cada dia que passa del Post 9 N es palesa la responsabilitat del President en que no hi hagin resultats tangibles, a banda de les conferències. La progressió en la sobirania queda segrestrada al no poder complir amb la Declaració del Parlament, ni tampoc convocar eleccions per permetre establir els nous eixos polítics que la ciutadania i l'ANC demanden.
El president Mas és qui disposa legalment de la potestat de convocar eleccions. Tanmateix és qui posa més condicions per fer-ho.
La principal condició és que hi hagi una llista de país, unitària entre CiU i ERC, que expressi la unitat catalana, alhora que permeti diluir la corrupció del clan Pujol que enfanga la imatge de CiU.
La segona condició que tracti només de les estructures d'estat catalanes i de la independència.
La tercera que no hi hagi canvis en la política econòmica.
I una quarta, que es negociï durant divuit mesos el progrés de la sobirania que l'actual mandat no ha pogut executar, per la negativa i prohibició del govern de l'estat de Mariano Pujol del PP.
La situació és que Mas necessita a Junqueras i a ERC per establir els nous objectius del govern, i per blanquejar CiU.
Al no presentar una esmena a la totalitat dels Pressupostos, ERC i Junqueras, ho justifica com un gest polític que permeti al govern de Mas de fer la convocatòria d'eleccions. Tanmateix això dóna la impressió de feblesa d'ERC i de manca de confiança en la seva alternativa i lideratge.
Mas posarà la pastanaga tant a prop i tot el temps que li permetin, fent per manera de que no es presenti una alternativa pressupostària, val a dir a l'eix fonamental de l'acció del govern de la Generalitat.
L'estratègia del govern rau en aconseguir monopolitzar la imatge de la unitat catalana. La idea del gran capital polític que representa "Mas, l'astut" per fer camí cap a la independència, forma part d'aquest projecte.  
L'esquerra que es preui ha d'esmicolar aquest miratge.
La candidatura de país promoguda pel president ha aconseguit els vist-i-plau de la Declaració de Cornellà de l'ANC. Això és un èxit del president. Ans un demèrit per l'ANC, doncs així es posa en crisi la unitat unitària ciutadana combativa aconseguida.
En el cicle de conferències que ha succeït en el Post 9 N, cap partit, si més no dels parlamentaris, ha girat vers el suport a la llista apòcrifa de CiU.
On rau el motiu d'aquest fracàs presidencial?
Probable en el fet que el full de ruta d'Artur Mas s'encalla en una negociació de 18 mesos de quelcom que ja ha quedat prou clar amb el 9 N. L'estat, el govern de l'estat, el PSOE, el nou Rei i la Constitució del Regne d'Espanya, ni volen, ni estan pas disposats a fer com Cameron de la Gran Bretanya, val a dir a negociar drets de sobirania amb Catalunya.
El somni de la reforma constitucional xoca amb el mur del nacionalisme espanyol. Espanya és una, es pot acceptar tot entre els espanyols menys la possibilitat de secessió (separació o independència). Així ho va expressar el nou Rei Felipe en el discurs de successió.
Un altre element que malmet la possibilitat d'una única candidatura nacional catalana en unes eleccions és que la candidatura de país és excloent del factor social en comptes de ser inclusiva.
Pretendre mantenir la política econòmica retalladora i destructiva, és el que divideix y trenca el teixit social. Aquesta política és la que impedeix que es forgi una majoria social ciutadana catalana per la ruptura i el desenvolupament de la sobirania, amb la concreció de la independència a decidir pel conjunt de la població.
Una entesa real unitària majoritària catalana necessita oferir obrir un procés constituent del subjecte de sobirania política i jurídica, construint una república catalana. La unitat majoritària necessita, com el pa què es menja, d'una política econòmica segons les necessitats de la majoria ciutadana.
Sobirania i independència és superar el marc autonòmic estatal, fent camí de Generalitat sobirana, lliure i social.

12/12/14

La negociació de Miquel Iceta és un miratge

Trenta tres dies de post 9 N ens porten un cicle de conferències amb les respectives propostes de full de ruta, per part del president de la Generalitat Artur Mas, de CiU, d'Oriol Junqueras, ERC, i Miquel Iceta, PSC.
El proper dilluns tenim una nova conferència diàleg: Primer era de Joan Herrera d'ICV, en la que s'ha inclòs amb bon sentit a altres persones, entre elles a Joan Mena (EUiA). El títol és "Un país just, net i lliure".
Mas va presentar 18 mesos de negociació amb l'estat, amb una treva social sense canvi de política econòmica, tot condicionant les eleccions a un acord entre CiU i ERC per una llista de país ciutadana, encapçalada pel president, val a dir ell mateix. La preuada i necessària unitat catalana seria entorn una CiU refosa i blanquejada del llast de la corrupció del clan Pujol, i el que penja.
Junqueras va esbossar un full de ruta i lideratge polític entorn a la "Crida a un nou país: La República Catalana". Va començar per la metal·lúrgica Celsa de Castellbisbal i els sous de la gent treballadora. Esbossà un projecte constituent, social, inclusiu, rupturista de legalitat sobirana catalana per una república catalana. Aprofità per promoure la seva candidatura a un lideratge diferent per Catalunya, amb un gir cap a l'esquerra en els aspectes econòmics i socials, així com a les estructures institucionals per un nou estat republicà i de la ciutadania. Reclamà tot seguit eleccions. La llista Junqueras és una llista paraigües on, en principi, hi caben l' independentisme i el rupturisme democràtic, així com el federalisme que està compromès amb la consulta; és a dir, que sigui la població de Catalunya qui a la fi decideixi (dret a l'autodeterminació).
Miquel Iceta, abans d'ahir, 10 de desembre, va centrar-se en les necessitats econòmiques i socials, la importància cabdal de la negociació amb l'estat com a única possibilitat de fer via ("Cal abandonar el rumb de col·lisió", cal "la via del diàleg, la negociació i el pacte. I això no és la tercera via. És la primera via. L’única via si m’apuren"); junt amb les eleccions generals de 2015, com la manera de capgirar la situació, cap una reforma constitucional per un estat federal espanyol.
Gairebé quaranta anys de la Constitució del 78 amb l'estat de les Autonomies del Regne d'Espanya, dècades de governs estatals socialista, l'experiència del tripartit català, no fan pestanyejar l'amic Iceta. Ho despatxa amb un hi ha hagut errors i deficiències, a més de manca de previsió en la crisi i en la renovació de l'Estatut. Oletu!
M. Iceta celebra el dia de la constitució.
Pel líder del PSC, l'anhel de sobirania del poble català és el monotema obsessiu; el procés independentista és el que erosiona la qualitat de la política i de les institucions catalanes. Iceta no comparteix l'avançament electoral, sinó que hi ha que intentar esgotar les legislatures. Tanmateix no va dir pas el mateix quan el govern Zapatero del PSOE va defenestrar el president Maragall del PSC. Aleshores es desestabilitzà el govern tripartit i es provocà eleccions anticipades. El motiu era l'Estatut, no la independència, ni la República Catalana.
Iceta explica: "ho diré sense embuts: la majoria de catalans no volem la independència". "Estic segur que hi ha una majoria de catalans partidaris d’un nou acord entre Catalunya i la resta d’Espanya". El PSC ja contesta per la ciutadania de Catalunya, s'estalvia una consulta o referèndum "per impossible". Amb les enquestes ja en te prou.
I si la majoria de la ciutadania catalana vol decidir per ella mateixa? I si resulta que la població partidària d'un nou acord entre l'Autonomia de Catalunya i l'Estat espanyol el vol en igualtat i entre subjectes polítics i jurídics sobirans? Si més no per aquí s'orientava explícita la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya.
No hi haurà negociació política sobre la sobirania de Catalunya amb l'estat, ni amb el govern del PP. Això no és un somni premonitori, és un miratge, una il·lusió sense cap fonament polític ni social.
L'estat i la Constitució de 1978 no reconeixen cap conflicte polític a Catalunya, menys entre iguals, ni de sobiranies, sinó en tot cas problemes territorials. Només pot haver-hi una sobirania, l'espanyola.
El post 9 N clama per passes de sobirania. Si no hi ha eleccions i nou objectiu polític efectiu per a poder decidir i cap a la independència, la mobilització s'emportarà per davant els diletants i obstruccionistes, en primer lloc a CiU.
L'enfocament d'EUiA és cabdal. República Catalana, eleccions, procés constituent, ruptura democràtica, aliança entre independentistes, sobiranistes i federalistes. La ciutadania és la que ha de decidir.