28/11/14

Passem el testimoni col·lectiu a les filles i netes


El 10è Aniversari de la Plataforma unitària contra les violències de gènere es va celebrar solemnement al Parlament de Catalunya el passat 24 de novembre. La sala plena a gom de les entitats i activistes va certificar que el moviment anava fem i endavant.   Montserrat Vilà Planas, la coordinadora de la plataforma, va obrir l'acte. Poso un extracte. El discurs sencer i el vídeo es pot veure a la web de la plataforma: <violenciadegenere>.
Perquè som aquí?...
Perquè dia si dia també assassinen dones. Ens assassinen.
Ens diuen que "ha mort una dona".
El cert és que les maten homes. I no és delinqüència comú. No és un acte “passional”. Res a veure amb l'amor. (...)
Soc, som optimistes. Perquè si sabem que aquesta violència té el principal factor amb l’estructura social i la manera de socialitzar-nos, tenim la solució! Es tracta de canviar-la. Sí, podem canviar-la. La canviarem!
Ens podem fitxar amb els estudis de grans dones feministes que han analitzat el fenomen del poder en la societat patriarcal. Ens podem fitxar amb grans persones educadores que han donat pautes per una educació inclusiva, que tingui en compte el potencial de les persones, no el seu sexe o el gènere imposat, el que anomenem coeducació a les escoles. Ens podem fitxar amb les anàlisi, enquestes, estudis de tota mena que en aquests últims anys s’han fet a tots els nivells. A nivell acadèmic, a nivell social, a nivell institucional tan regional com internacional, de Nacions Unides, de la Unió Europea de la Organització Mundial de la Salut.
No baixarem la guàrdia. Els hi devem a la lluita de les nostres mares i avies, a les dones supervivents de la violència masclista, i a les properes generacions que hem d’ensenyar amb altres valors i paràmetres.
Especialment penso amb les nostres filles i netes. A vosaltres us passem el testimoni col·lectiu. I estic ben convençuda que, a la vostra manera i el vostre impuls, ho fareu fins i tot millor que nosaltres. Ho aconseguireu.
No hi ha dreceres. No hi ha miracles. No es pot caure en l’autocomplaença de “ja fem el què podem” “ja hem fet molt”, el camí recorregut no ha d’impedir veure i desenvolupar el que ens manca per fer. (...)
El segle XXI acabem amb la violència masclista!
Amigues i amics una forta abraçada, estic convençuda que entre totes i tots aconseguirem canviar el paradigma.
Finalitzo amb un esment d'una part d'un vers de l'estimada Montserrat Abelló:
Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

21/11/14

Escenaris d'eleccions


La consciència ciutadana catalana ha canviat amb el 9 N. Ha estat possible votar. I s'ha fet amb il·lusió, sense aldarulls, de forma pacífica i sense obstacles.
La població ha vist i ha estat subjecte emocionat d'un vot fet segons una legalitat de sobirania catalana, prohibit per la legalitat estatal espanyola.
L'estat espanyol ha resultat incapaç de fer complir la seva prohibició, no ha pogut evitar el vot de la ciutadania. Aquest estat mostra les seves febleses. L'Autonomia s'ha rebel·lat i ha pogut desacatar l'estat.
Ens quedarem ara en la votació simbòlica del 9 N? O convé fer camí de sobirania i legalitat catalana? Què significa sinó una ruptura democràtica amb la Constitució de 1978, les lleis i govern estatal del Regne d'Espanya.
Un procés constituent de ruptura política per part de Catalunya beneficiaria a fons a un procés constituent espanyol. Sens dubte també a l'inrevés. Tanmateix on hi ha una força i mobilització ciutadana massiva és a Catalunya, fins i tot amb una entitat genuïna sorgida amb aquest objectiu, l'Assemblea nacional Catalana (ANC).
La idea de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón de Podemos, de primer un canvi electoral a l'estat, segon una reforma constitucional, i tercer la seducció de Catalunya perquè no se separi, són cants de sirena amb poca base substancial.
Les al·lusions del nou líder del PSOE de guanyar les eleccions, per després reformar la constitució, però sense el dret a l'autodeterminació es un miratge fantasiós. No arriba ni a política ficció. La realitat és que el PSC es va esmicolant i marginant, lluny de la centralitat i l'hegemonia a Catalunya.
Ajornar les eleccions fins finalitzar la legislatura ja no depèn del president Mas. El govern de CiU està més que periclitat. La corrupció de Pujol fa pols la credibilitat en CiU. Les retallades i els Pressupostos privatitzadors, destructius de serveis públics són inassumibles pel país.
No hi haurà unitat ni candidatura de país amb uns Pressupostos i política social i econòmica que deconstrueix país.
La unitat veritable catalana es forja dins la llibertat sobirana que inclou i defensa les necessitats socials i de treball de la majoria ciutadana.
Les eleccions no poden ser plebiscitàries. L'ANC haurà de corregir aquesta idea. La política econòmica de CiU, perjudicial per Catalunya, obliga a defensar una política i uns Pressupostos alternatius, fins i tot que no es limitin al marc autonòmic de les imposicions estatals.
El temor a una fractura social només te sentit si es mantingués l'hegemonia de CiU i del president Mas.
El president Mas no pot portar a Catalunya a la ruptura necessària ni a la independència, doncs és la seva política econòmica la que fractura i divideix el cos social i a la ciutadania.
El repte està en que l'hegemonia política i institucional passi de la dreta catalana vers l'esquerra. Aquí rau el fons profund de la ruptura democràtica i d'un procés constituent.
Poden haver-hi encara molts escenaris diversos. Tanmateix les eleccions s'obren pas per moments. L'exigència de l'ANC, per boca de Carme Forcadell, és més que un oracle: "President, convoqui eleccions en tres mesos; abans de la Primavera volen un nou Parlament constituït".
Aquest és el camí per una Generalitat lliure i social, d'una República catalana.

¿Reforma o ruptura constitucional?


La nueva dirección del PSOE, encabezada por Pedro Sánchez, bajo la vigilancia de la presidenta de Andalucía Susana Díaz propone una reforma constitucional. Es la segunda, porque en 2011, siguiendo las instrucciones de la carta del BCE a Zapatero, el PSOE propuso, y llevó a cabo con el PP, la reforma del artículo 135, que prioriza el pago de los intereses de la deuda a las necesidades sociales de los ciudadanos.
La Conferencia política previa a la dimisión de Rubalcaba también hizo de la reforma constitucional el eje del programa para recuperar el gobierno. Sin embargo, una reciente reunión de los dirigentes territoriales del PSOE ha preferido no concretar aun los temas que abarcaría dicha reforma, porque, según han explicado, podría “quemarla”.
Con todo, conocemos algunos de los objetivos propuestos: reforma de la línea de sucesión de la Corona, igualando en derechos a príncipes e infantas, federalismo simétrico de los territorios hoy autonómicos, transformación del Senado en cámara de las autonomías, universalidad del derecho a la educación…Ni una palabra sobre el art. 135.
Cualquier reforma de la Constitución necesita una mayoría de dos tercios. Lo que en la situación actual, somete cualquier reforma al veto del PP, que ya ha adelantado por activa y pasiva que no quiere oír del tema.
En realidad, se trata de una utopía reaccionaria por parte de la nueva dirección del PSOE, cuya función es doble: pretender que existe un federalismo sin derecho a la autodeterminación frente al movimiento soberanista catalán; y justificar funcionalmente una posible política de pactos de estado con el PP, que en caso podría convertirse en un gobierno de “salvación del régimen del 78”.
La reforma constitucional que propone el PSOE es el equivalente a un apaño del bipartidismo ante la crisis profunda del régimen de la segunda restauración borbónica. Una segunda transición dentro de la transición monárquica, siguiendo el modelo de la sucesión de la corona, en la que los ciudadanos sean una vez más espectadores de la manipulación de sus destinos y no sujetos activos en la construcción de su futuro.
La verdadera alternativa a la crisis del régimen corrupto del 78, al bloqueo institucional y la crisis fiscal de las autonomías, al saqueo de las arcas públicas en los rescates a la banca, al recorte de los derechos sociales conquistados contra el franquismo, es volver a plantear la ruptura.
Ruptura, que significa un cambio sustancial en la correlación de fuerzas entre las clases trabajadoras y las oligarquías que gobiernan. Ruptura que significa el derecho a la autodeterminación de los pueblos y el derecho a decidir entre monarquía y república. Ruptura que significa abrir procesos constituyentes que configuren nuevos sujetos políticos iguales en derechos capaces de un nuevo pacto de convivencia entre los pueblos ibéricos. Ruptura que significa recuperar y desarrollar los derechos sociales heredados de la lucha antifranquista y recortados por el neoliberalismo.
¿Una “reforma” constitucional con el PP y la monarquía? ¿Someterse de nuevo al chantaje de los “poderes fácticos”?.
La verdadera línea divisoria hoy entre la izquierda y la derecha, entre la defensa de los intereses de las clases trabajadoras o de las oligarquías, es la que separa a la reforma de la ruptura constitucional.
De la Carta de La Aurora.

14/11/14

La unitat catalana necessària per a unes eleccions constituents


El diumenge 9N va ser una festa emotiva. La ciutadania va convertir la votació participativa en un èxit de sobirania catalana.
L’estat, el govern i el TC no varen poder fer complir la prohibició al vot. La preocupació per la crisis de corrupció va dividir i neutralitzar la mobilització d'un front nacional-espanyolista estatal. Catalunya va desacatar i desobeir a l’estat. Unes eleccions constituents son obligades per a continuar.
Emergeix un imaginari profund en un poble que assenyala, fent passes fermes i festives, cap a la sobirania i la llibertat, el nou estat i la independència.
El lema independència és el símbol per un nou escenari polític i la constitució d’un nou país. En canvi segments socials populars i sindicals temen, i rebutgen, la idea de la independència a l'associar-la amb el lideratge i les polítiques econòmiques i social de la dreta catalana retalladora, de CiU i el president Mas.
Precisament la unitat catalana necessària per a un projecte constituent és el que planteja que, per ser suficient ampli i potent, necessita la incorporació a fons de les necessitats socials de la immensa majoria ciutadana, concretada en la població treballadora, així com la més modesta i empobrida.
Difícilment pot haver-hi nou país, val a dir República catalana lliure i social, amb el lideratge de la dreta retalladora catalana, simbolitzada en el president Artur Mas i per la corrupció aflorada en CiU.
L’hegemonia política, i la constitució cívica i jurídica d’un nou estat republicà, necessita un canvi, des la dreta actual cap a l’esquerra. La contradicció rau en que els poders econòmics juguen a favor de la dreta catalana, del president i del pacte amb l'estat. Aquests poders econòmics de la dreta dominant a Catalunya són al mateix temps sotmesos als interessos dels poders de l’estat del Regne d’Espanya.
Som davant els primers passos pràctics de la gestació d’una ruptura política democràtica de contingut revolucionari.
L’obediència a la sobirania del poble català comporta el desenvolupament de legalitat política i jurídica i mitjans econòmics diferents de la legalitat estatal.
La constitució d’una Generalitat republicana, independitzada de l’estat de les Autonomies del Regne, és el repte polític emprés. Ha de ser un procés ciutadà i social i no de les elits.
Les especulacions sobre que la consulta inicial 9 N ja no era un referèndum vinculant, o que el procés participatiu del 9 N d’aquest diumenge passat no era la consulta, són un exercici intel·lectual insensible al sentiment humà i polític d’un poble que es mobilitza amb emoció, amb la consciència de que fa una votació contravenint les prohibicions i la legalitat espanyola.
Les divagacions sobre que va anar poca gent a votar (2.250.000 persones), o que s’ha mostrat el sostre mobilitzant de la proposta SíSí i independentista, doncs foren molts més milions (4M) que no varen participar, són massa unilaterals per a copsar l’abast del procés que està endegant aquest poble. El 9 N 2014 varen anar a votar x SíSí el 24 % de la població; a les eleccions generals de 2011 els vots al PP varen ser del 23 % (majoria absoluta i govern).
A l’horitzó actual per a poder decidir, la idea de fer un referèndum vinculant ha de comptar amb l'anhel del poble català. Oposar una proposta de referèndum al clam d'eleccions anticipades (siguin plebiscitàries o constituents o d'altre tipus) és mostrar la gran dificultat per canviar el pas en el sentit del fenomen ciutadà sobiranista del 9 N.
Les negociacions amb l’estat són una via morta. Les expectatives en canvis futurs al govern de l’estat, amb promeses etèries de reformes constitucionals, és un miratge i cants de sirena.
Ara es temps d’eleccions “abans de tres mesos”, "per un Parlament constituït abans de la Primavera” com va assenyalar Carme Forcadell presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Ens cal una àmplia aliança de les esquerres, entre qui defensen la República Catalana, el nou estat dins Europa i la independència, és a dir entre federalistes, sobiranistes i independentistes, per enfocar unes eleccions com un procés constituent.
El tabú sobre una declaració d’independència també ha d’anar cap a la foguera. En algun moment els i les representants electoral del poble sobirà haurà de proclamar el desplegament de la nova legalitat i referendar-la. No serà pas amb el vist-i-plau de l’estat espanyol.
La ruptura democràtica rau en la sobirania mobilitzada de la ciutadania de Catalunya. És el camí per la República catalana.

13/11/14

Aire pur per foragitar el masclisme que colpeix a les dones


Foragitar el masclisme que colpeix a les dones. Unides per una vida sense violència masclista 
És el lema que presideix la desena edició del Fòrum contra les violències de gènere.La Prevenció de la violència masclista contra les dones està a mans de totes i tots. Les ONG de tot l’Estat han reaccionat, davant l’informe del govern a l'ONU sobre les dades de la violència masclista a Europa, fent un “informe ombra” que presenta la veritable situació.Entre els dos milers de persones que participen al Fòrum, hi ha la important tasca amb 780 noies i nois que faran l’experiència de viure i comprendre aquesta realitat, mentre aprenen eines per a transformar-la.El Fòrum s'estructura entorn 14 activitats sobre temes candents: Les violències a la Universitat, les oportunitats de la paternitat, com afecta als infants la violència masclista, els moviments socials i les violències 2.0.Treballem en una realitat on continuen assassinant dones com la nostra veïna de Nou Barris d’abans d’ahir. Encara es reprodueixen els rols en la socialització de les nostres criatures i entre la joventut. Hi ha una enorme resistència de les nostres institucions a implementar les seves pròpies lleis i a un canvi profund en les relacions i pactes entre dones i homes.Hi ha una gran resistència dels homes a perdre els seus privilegis… La cultura imperant és hostatge dels mites de la masculinitat hegemònica. La moral és patriarcal... 

Juntes plantem cara a aquesta realitat quotidiana 
Com les dones que ens han precedit conreant consciència d'igualtat i llibertat, les dones que fa més de 10 anys que estem impulsant, des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, el moviment pel Dret de les dones a ser lliures, juntes amb les noves generacions, estem convençudes que aquest s.XXI aconseguirem eradicar la violència masclista.
Sí, cada dia generem estratègies de victòria. Guanyarem! Cada vegada som més dones i també homes que volem i lluitem amb més consciencia col·lectiva del canvi. La violència vers les dones ja està mal vista, encara que es normalitzi i es justifiquin moltes de les violències quotidianes.
Les noves generacions pugen amb força per canviar-ho tot i les dones tenen un protagonisme que mira cap un futur on les dones siguem lliures. En un moment en que s’està posant a la foguera tot allò vell que no serveix perquè la humanitat avanci, cremarem també els perjudicis, discriminacions i domini sobre les dones. 
Som conscients. Som intel·ligents. Som valentes i fortes. Som creatives i agosarades. Som terra i agiua de somnis i de vida. Som Sol i lluna. Som ciutadanes. Sexe dèbil? Som DONES!
Des d'avui mateix i fins dissabte X Fòrum Contra les Violències de Gènere a l'Espai Francesca Bonnemaison. c/ Sant Pere més baix, 7, Barcelona. 
Mai ens aturaran!
De la Carta de L'Aurora.