Nyap

És un greu despropòsit l’atac de les clavegueres repressives i judicials de l’Operació Catalunya. La natura neo-fraquista estatal s’obre en canal. La deriva involucionista  es mostra a l’entestar-se en qualificar i condemnar com terrorisme les manifestacions i la lliure expressió de l’independentisme, al focalitzar-ho en el Tsunami democràtic, considerar el president destituït i exiliat com a terrorista, així com a Marta Rovira d’ERC. La Judicatura, carn i ungla amb la ultradreta, il·lustra que cal centrar-se en fomentar les condicions mínimes, suficients, per una alternativa de processos constituents republicans. L’antídot al nyap estatal monàrquic va de república catalana, Repúbliques. L’amnistia i la llengua enceten la ruta.

El nyap ho és de l’ordre internacional de les multinacionals. Més milions i immens poder per les grans fortunes oligarques milmilionàries i militaristes (segons Intermon/Oxfam), a costa de l’increment de la precarietat, la pobresa, les guerres, les morts i la destrucció de la natura de la que vivim. La tendència dels poders que es fonamenten en el talismà de la propietat privada és vers les limitacions de llibertats, la involució en la sobirania ciutadana i dels pobles, les solucions d’armes i autoritàries.

L’exitosa mobilització a un centenar de ciutats per la Palestina lliure ‘des del riu fins el mar’, per l’alto el foc a Gaza, el boicot a l’Estat sionista d’Israel, presenta les propostes per una pau efectiva de convivència ciutadana i de pobles. Cap exclusió, en una nova conferència internacional, pot resoldre el terror continuat de l’apartheid i la guerra d’extermini genocida del sionisme israelià. El proper 7 de febrer nova manifestació.

Malgrat el desgavell de l’immens poder acumulat els esclats de lluita no s’aturen. Són gèrmens de revoltes i revolucions. Nostres són les causes dels germans palestins i ucraïnesos, de les germanes al Kurdistan, a tantes altres.

Les aplaudides infermeres en la pandèmia porten més d’un més de vaga indefinida. La Generalitat i la conselleria de Salut d’ERC es cobreixen de glòria.

La vicepresidenta del Sindicat d’Infermeres de Catalunya (SIC), Laia Marsal, explica sobre el rebuig al 3ér Conveni de l’ICS: “no pretenem anul·lar cap dels acords que estan signats a nivell dels sindicats majoritaris, però sí que veiem que als acords els manquen moltes de les necessitats reals de les infermeres”. Elles reivindiquen la categoria professional i el reconeixement de les seves especialitats i de les llevadores (Carga de treball, Complements). La vaga està assolint ampliar els suports i mobilitzacions. El SIC s’ha adherit a la manifestació unitària del dia 27-G (12 h a Pl. Universitat) per unes Condicions laborals dignes i una Sanitat 100% pública i de qualitat! El 2-F fan una convocatòria a anar a Madrid. Animem a signar a favor de la petició de les Infermeres, (#lesinfermeresdiemprou).

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Estudiar l’obra de Lenin en el seu centenari, aplicar les seves lliçons, és fer útil el seu llegat revolucionari. El que els sòviets varen iniciar ha de donar força a la classe treballadora, els pobles, les dones, per encaminar-se a un poder i una convivència que facin el planeta civilitzat comunal.

Les primeres obres disseccionen el desenvolupament del camperolat i del capitalisme a través de la indústria, com augmenta la riquesa en una part petita, com canvia el treball dels homes que van cap a la indústria, com es transformen els treball domèstics de les dones i la producció autosuficient dins l’entorn familiar: “Nous canvis econòmics a la vida camperola” i “Sobre la dita qüestió dels mercats” (1893). El 1895 amb “El contingut econòmic del Populisme i la seva crítica en el llibre del senyor Struve (Reflex del marxisme a la literatura burgesa)”, Lenin incideix en destriar la interpretació marxista de la que fa un suposat marxisme aburgesat respecte a la important corrent majoritària del populisme rus. Esmenta: “L’essència del populisme consisteix en que representa els interessos dels productors des del punt de vista del petit productor, del petit burgès”, “Els marxistes... tenen el deure de buscar les arrels dels fenòmens socials en les relacions de producció i de vincular-les amb els interessos de classes determinades”, de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Tomo I. 25 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.infermeresdiemprou.cat/manifest/

https://www.infermeresdiemprou.cat/reivindicacions/

https://www.infermeresdiemprou.cat/peticiociutadana/

https://www.sinpermiso.info/textos/reino-de-espana-las-cloacas-bajan-bastante-llenas

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo01.pdf

Lenin

21 de gener. El centenari de la mort del revolucionari del poder dels soviets de Rússia, de la revolució internacional i del partit del proletariat, comunista, ens agafa en una etapa de la globalització, on predomina el poder financer i de les multinacionals que empenyen cap a la reacció ultradretana. L’època de l’imperialisme, de guerres i revolucions, sofreix la llarga ombra del termidor que feu enrere les grans conquestes a Rússia i al món, fins a desorganitzar completament la força treballadora que s’havia convertit en política i partit de classe revolucionària. Un èxit de les classes poderoses, ans un èxit enverinat i condemnat, doncs els amos del món no resolen les contradiccions profundes de la seva dominació. Condemnen el treball, les dones, els pobles i el planeta a la submissió i destrucció. Les espurnes revolucionàries viuen i pugnen per estendre’s dins les lluites d’alliberació de tot tipus. L’imperi de la propietat privada acumula contradiccions, crisis i desastres. Va essent hora de capgirar aquest poder gens celestial, cal destruir aquesta dictadura. Retornem a Lenin, estudiem i fem útils les lliçons de les experiències revolucionàries.

Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924). L’estratega revolucionari fou un teòric marxista i un dirigent de l’acció pràctica, contundent, de milions d’homes i dones. El líder bolxevic situà aconseguir el socialisme, l’avenç vers una societat comunista, en relació al poder polític, a la destrucció de l’Estat burguès i la forja del nou poder, que aleshores s’encarnà en els soviets d’obrers, camperols i soldats. El govern de la dictadura de classe del proletariat.

El poder dels Soviets de Rússia mostraren una nova forma d’Estat, de la democràcia treballadora, de representació i decisió participativa, on la propietat privada i el poder del capital es capgirava i supeditava a favor de la vida treballadora, de l’existència i drets de les dones, dels drets dels pobles a l’autodeterminació, d’uns valors i praxis republicans que encetaven el camí a una societat comunal de serveis universals.

Convertir Lenin en un ídol és com momificar les creativitats de les experiències revolucionàries. No es tracta pas de cap religió, ni d’un culte amb els seus apòstols i acòlits, ni un rosari de creences mítiques i tabús; les revolucions són una força imparable de la vida de les societats, que tendeix ineluctable a alliberar-se, a resoldre les punyents contradiccions que provoquen les classes dominants i la propietat.

Com s’esmenta a SinPermiso, que comença una sèrie d’articles sobre el centenari: “L’estratègia del socialisme. La qüestió més decisiva és tornar a situar la lluita pel socialisme en el centre des objectius polítics” (Miguel Salas).

Animem a signar a favor de la petició de les Infermeres, (#lesinfermeresdiemprou) en vaga indefinida des de fa més d’un mes.

Els lemes “Aturem el genocidi a Palestina. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”, encapçalen la mobilització estatal: Tothom el dissabte 20 G a 17 h, a Sants Estació, Pl. dels Països catalans.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Entre les obres de Lenin, que convindria traduir al català, tenim “L’Estat i la revolució”, subtitulada: “La doctrina marxista de l’Estat i les tasques del proletariat a la revolució”. En el prefaci a la 1a edició, Lenin plantejava: “El problema de l’Estat adquireix a l’actualitat una importància singular tant en l’aspecte teòric com en el polític i pràctic”. El capítol I diu “La Societat de classes i l’estat”, seguit d’un subtítol definitori: “I. L’Estat. Producte del caràcter inconciliable de les contradiccions de classe”. Al tomo 33 de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Moscú, s’hi afegeixen diverses ressenyes preparatòries de Lenin. A la pàg. 231: “La idea fonamental de Marx: la conquesta del poder polític pel proletariat no significa prendre possessió de la màquina de l’Estat “tal i com està”, sinó (I) “la ruptura”, la destrucció d’ella mateixa i la seva substitució per una nova. Marx estudia l’experiència de la Comuna (de París), no inventa aquest “nou” poder, sinó que estudia per a veure com les pròpies revolucions ho “descobreixen” (“a la fi descobreixen”)... II... substitució de l’exèrcit permanent amb el poble armat”. 18 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

1a imatge, Soviet de Petrogrado, 1917.

https://www.infermeresdiemprou.cat/peticiociutadana/

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo33.pdf

Desgavell

Pau i estabilitat, convivència i vida digna, harmonia amb la natura i felicitat, són conceptes i possibilitats alienes a l’ordre internacional del poder de les multinacionals, finances i estats. L’imperialisme militarista, paràsit i depredador, ho contamina tot. La propietat privada és un talismà on predomina la dominació i la destrucció. De fet els valors propagats pels ideòlegs i servidors del gran capital privat són un miratge, una utopia, un ideal impossible dins l’imperialisme globalitzat, sigui uni, bi o multipolar. A voltes amb el centenari de Lenin, ens cal comprendre que vivim en l’etapa de l’imperialisme, de guerres i revolucions. És imprescindible lluitar pel dia a dia i per cada injustícia, ans els desgavell es tant majúscul que cal endreçar tota lluita vers una estratègia de capgirament revolucionari complert. O el poder de les multinacionals o la vida humana i del planeta.

La diversitat de crisis acumulen les contradiccions dins la globalització. El primer quart del segle és una mostra del que no convé. Les resistències, rebel·lions, revoltes i alguns grans avenços en el sentiment i consciència popular, mostren ingredients d’alternatives que cal animar, estudiar, fomentar i, sobretot, quallar en programa i moviment revolucionari centrat en el poder econòmic i polític.

L’alternativa no va de suavitzar, limitar, fer digerible o civilitzar el domini de les multinacionals i el militarisme. Aquest domini d’un poder concentrat immens és el que cal destruir de soca-rel.

Parar l’altra galta en les agressions, o les fórmules individualistes, o les nostàlgiques d’èpoques i modus de producció ancestrals i anteriors, edulcorar mitologies i déus, no serveix per fomentar la causa i l’esperit revolucionari comunal i de llibertats reals. Ens cal analitzar el conjunt de l’evolució. Convé copsar el significat del fet que els capitosts financers imposin repressió, limitació de llibertats, drets i serveis, fomentin les involucions cap a la ultradreta, forma part de la natura del seu sistema social, com l’esclat de les crisis i de les guerres.

Manca una força suficient que engendri il·lusions, fórmules orgàniques, ciència i combativitat revolucionària centrada en capgirar, neutralitzar i destruir la destrucció que provoca l’ordre internacional vigent. Una força que fusioni i generi lideratge dels moviments existents, socials, polítics, treballadors, dels pobles i feministes. Les classes treballadores de cada poble i del planeta han de dir i fer això que pot semblar avui en dia com un miracle. No ho és. La magna obra revolucionària de principis del segle passat segueix pendent, cal reprendre-la.

El panorama és galdós. El govern estatal depèn d’un fil. Els pellets de plàstic rememoren el Nunca Mais del txapapote. La gran multinacional espanyola, Telefònica, va la deriva. La multinacional catalana, de l’Ibex, tocada a la borsa. La confiança i la connivència amb aquests poders és un mal profund que s’ha de conjurar des de la lluita, la mobilització i la proposta política organitzada.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya crida a manifestar-se el dissabte 13. Farà un mes de la vaga indefinida. La post pandèmia resulta agre per una salut pública llastrada per les retallades i l’avarícia del complex públic privat.

El crit “Del riu fins al mar” palestí concita la solidaritat internacional. La propera fita de mobilització estatal a diferents ciutats és pel 20 de gener, a Barcelona a 17 h a la Plaça dels Països Catalans (Sants Estació). Avui dijous 11 hi ha concentració davant la Delegació del govern espanyol (Mallorca/Llúria) a 19 h, per exigir al govern estatal que se sumi a la demanda contra Israel presentada per Sudàfrica.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 11 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://memoriadelfuturo.eu/colonos-a-destiempo/

Confrontació

Gaza a Palestina, Kíiv a Ucraïna i Kobani a Rojava (Kurdistan), han encetat el 2024 negant l’amor celestial i l’harmonia universal. Mals temps pels gurús i ideòlegs de la conciliació entre opressors i oprimits, ben pitjor pels pobles agredits i per les classes treballadores arreu del món. Els míssils de l’Israel sionista, la Rússia imperialista i de Turquia, són anunci que les diverses crisis de la globalització, sotmeses al dictat d’unes poderosíssimes minories de multinacionals, capital financer i estats, no tenen solució ni futur. L’ordre internacional imperialista no va de pau, convivència i felicitat, sinó d’avenç de la destrucció, misèria i patiment. No hi ha futur civilitzat, o menys ‘salvatge’ i sense dominació, en la societat fonamentada en la propietat privada. El futur és de revolució, comunalisme, poder i llibertat de les majories. Entrem al centenari de la mort del revolucionari Lenin, líder de la revolució dels soviets obrers, camperols i dels soldats a Rússia (1917). Una confrontació magna plena de lliçons útils per l’avui.

El centenari d’ Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), coincideix amb una publicació en alça d’obres traduïdes al català de Marx i de revolucionaris marxians, com Andreu Nin i Joaquim Maurin, o com Alexandra Kol·lontai i Angela Davis. Va essent hora d’animar-se a publicar, traduir i estudiar les obres de Lenin.

La tendència internacional de predomini de la propietat privada, imperi del capital financer, vers polítiques ultradretanes i del militarisme, és confrontada per esclats de pobles que no es resignen a l’espoli i destrucció, països que cerquen l’alliberament, moviments com el feminista per erradicar la violència i opressió del patriarcat, diversos moviments socials pels aliments, l’habitatge, la salut, l’educació, les pensions, la defensa de la natura i el clima. El repte és fondre’ls en una força superior en consciència, programa i decisió per finalitzar amb la dictadura del poder de les multinacionals. Aconseguir-ho necessita de la lluita i l’avenç polític d’unes classes treballadores que assumeixin les causes d’alliberament dels creixents greuges i opressions. Resulta vital una força i un organisme revolucionari que emergeixi de les classes més explotades.   

Cal forjar un Contracte Social del s XXI. Una entesa essencial, honesta, civilitzada i revolucionària, entre els moviments cívics, socials, sindicals i polítics, els pobles oprimits, el moviment feminista, les classes treballadores i populars. Un pacte global per confrontar-se al poder econòmic, polític i ideològic que condueix el món de fracàs en fracàs. Un acord profund i potent que capgiri del tot l’ordre mundial globalitzat del capital, de les guerres, del neocolonialisme, racisme, explotació, espoli, el del sotmetiment i violació de les dones, de la destrucció de la natura que ens sustenta i acull.

Capgirar els actuals poders significa guanyar al Mordor del capital i el seu poder que els domina a tots. Val a dir, destruir l’anell que conté la cadena d’explotació, opressió, dominació i discriminació. Vinguin idees, experiències, lluites, mobilitzacions i moviments conscients que es plantegin fer realitat un món on el treball, la convivència i les cures siguin un goig comunal lliure i universal.

Les infermeres persisteixen en la mobilització de la vaga indefinida. Reclamen condicions laborals, qualificació professional, pressupost suficient per a la Salut pública. La conselleria de Salut s’ha parapetat en un tàctica similar a la que tant funesta ha resultat per la Generalitat en Educació. Menystenir les professionals, condemnar a la població pacient, plegar-se a les imposicions del capital privat, beneficat pel sistema públic-privat. L’ombra de les retallades al personal de la sanitat, els hospitals públics i a l’atenció primària, són el rerefons virulent de la confrontació. El Sindicat d’Infermeres de Catalunya està arrossegant a altres estaments. Noves mobilitzacions el 8 (Pl. Universitat i Tetuan a 10 h) i 9 de gener (Diagonal/Pius XII), seguiran el 10 i el 13, aniversari del mes de vaga indefinida.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 4 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo33.pdf