29/9/17

Obrim escoles i el futur de la democràcia catalana

“Obrim les escoles” impulsat per les Ampa, mestres i professorat, sintetitza l’esperit del país.
Obrim portes, fem nova via, obrim el futur des de la decisió i mobilització cívica, popular i pacífica. El poble republicà empeny i cerca constituir un país, una legalitat, unes institucions sobiranes, lliures amb tarannà social.
El dimecres 20S va sotragar els fonaments de la societat civil. L’estat i el govern del PP, amb el Tribunal Constitucional, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va fer un cop repressiu, que ha provocat una resposta inaudita a Catalunya i a Espanya. Ho fa amb la complicitat de C’s, inclosa la connivència del PSOE-PSC.
El Regne ha fet un pas en fals que ja li ha costat la retirada del suport del PNB als Pressupostos Generals de l’Estat 2108. Les mobilitzacions de suport democràtic a poder votar en tot l’estat també obren unes expectatives de germanor treballadora popular magnífiques.
La voluntat de decidir amb el vot en referèndum s’ha fos amb la defensa de les llibertats fonamentals per part dels estaments més amplis de la democràcia catalana. La mobilització popular ha passat del ‘Volem votar’ a un contundent ‘Votarem!’.
L’estat i el govern PP vol emmordassar-ho tot, supeditar-ho al Regne. Catalunya es mou per ser lliure, per decidir, de fet per existir. Altrament a l’estat es genera mobilització amb el rerefons de ‘Democràcia real ja!’. Com diu un cartell recent ‘Madrid abraça a Catalunya’. L’esperit del 15M es compromet amb el del vot 1O.
Bombers amanifestació estudiants.
Les Ampa estan ben acompanyades. L’Estiba es nega a fer la logística dels vaixells repressors. Els Bombers acorden oferir-se per cordó de seguretat de les mobilitzacions. La Unió de pagesos anuncia tractorada de vigília. L’estudiantat es declara en vaga. L’EUiA de SEAT crida a mobilitzar-se i a votar l’1 d’octubre. CCOO, UGT, ANC i Òmnium amb vuitanta entitats cíviques i socials formen una Taula per la democràcia.
Centenars d’actes arreu, a les grans ciutats i als petits poblets, mostren la vitalitat i la determinació ciutadana a aconseguir el dret el vot, votant l’1 d’octubre.
El derrotisme que ha actuat per contribuir al bloqueig i al boicot estatal, o qui no ha vist possibilitat de guany enfront de l’estat mordassa, o qui ho troba una aventura contraproduent condemnada a perdre, acompanyat dels que descobreixen que la convicció i lluita democràtica va per viaranys diferents a l’avenç social, fins i tot dels que empren la composició governamental amb el PDECat, resten astorats de la mobilització, o ben desconcertats.
És legítim a l’anàlisi tota consideració i argumentació sobre les condicions i possibilitats i escenaris entorn el referèndum 1 d’octubre. És lògic que es plantegi tota la complexitat de l’evolució social i política, inclòs si hem de fer passes enrere al referèndum pactat. No és correcte la deslegitimització ni del referèndum acordat ni l’unilateral. El Parlament va aprovar per majoria absoluta les duies opcions. S’ha intentat la primera pactada, fracàs. Ara som en l’escenari de la segona, des d’una legalitat catalana incipient. Qui pot alegrar-se de que hi hagi un fracàs a mans de la mordassa repressiva estatal?
Tanmateix en l’escenari de mobilització i lluita el que correspon és lluitar a fons amb la mobilització popular desencadenada.
Resulta que el Parlament ha aprovat una Llei de referèndum. El  govern i el president ha convocat un referèndum per l’1 d’octubre, pregunta inclosa. L’estat i el govern del PP prohibeixen el referèndum 1O. El govern estatal amb el TC, la Fiscalia, Guàrdia Civil i Policia nacional organitzen el bloqueig i boicot a la votació de l’1 d’octubre del referèndum.
Ningú volia un referèndum i un 1 d’octubre amb aquestes condicions. Per molt que es gasti tinta i entrevistes, resulta que no hi ha cap altre referèndum a la vista.
És fenomenal que des del derrotisme es pretengui endossar un fracàs, malauradament anunciat i desitjat per certa esquerra, a la democràcia catalana, a la ciutadania mobilitzada, al Parlament i al govern de la Generalitat, quan qui ho ha provocat és la negativa a acordar-ho per part de l’estat, amb l’actual boicot repressiu orquestrat pel mateix estat.
Tot de cop ens adonem que la por no ha canviat tant de bàndol com s’ha propagat. Masses temors aturen a una part de l’esquerra. L’estat i les institucions es converteixen en els nou dogma tabú. Tornem a fer ressonar la proclama d’Andreu Nin de que ‘cap dogma ens aturi’.
Si escoltem el clam popular de lluita, el sentiment profund de la democràcia mobilitzada, trobarem ‘Votarem’, ‘Referèndum’, ‘República’, ‘Sí que es pot’, ‘No tenim por’.
El dubte sobre el que passarà el proper diumenge és obligat i assenyat. La crítica a les deficiències de la naixent democràcia i legalitat catalana també necessàries i imprescindibles. Però per enfortir el moviment, no per confondre’l, i fins i tot boicotejar-lo com fomenta l’estat.
Les condicions excepcionals de la resposta de la democràcia catalana, que va molt més enllà del catalanisme tradicional o dels últims set anys, mostra maduresa política. Malgrat uns lideratges febles uns, altres temorencs, les classes populars com a poble imposen les seves demandes i condicions.
L’estat no ha pogut frenar, diluir i impedir, la mobilització i consciència creixent d’aquesta última setmana. Hi ha preocupació assenyada però no por. Hi ha convicció de que s’està obrin camí. Milers de persones estan disposades a obrir les escoles i els col·legis per votar. Cents de milers clamen ‘Votarem’.
El que es cou, si no s’aconseguís votar, és un esclat generalitzat de la nova democràcia catalana republicana.
El diumenge 1 d’octubre és dia de mobilització i de votació.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

28/9/17

Els col·legis clau de l’1-O


Per terra, mar i aire.
L’estat va a per totes per impedir el vot i la legitimitat del referèndum del diumenge 1 d’octubre. El poble de Catalunya ha de neutralitzar el bloqueig estatal amb tota la força que dóna la massivitat i la unitat del ‘Votarem’.
Els col·legis, les urnes, les paperetes, la participació, el vot i el recompte concentren la mobilització i el futur de Catalunya. El ‘Votarem!’ és el símbol dels drets fonamentals, dels i les representants i de les institucions electes.
L’èxit o el fracàs d’aquest 1 d’octubre, determinarà l’apertura d’un procés constituent democràtic republicà, que podria agermanar-se amb els pobles de l’estat, o la imposició d’una involució democràtica que seria greument perjudicial per Catalunya i per l’estat espanyol.
Qui impedeix la germanor entre el poble català i l’espanyol, basc i gallec, és el Regne i el govern del PP, amb el suport de C’s, i la indigne connivència del PSOE-PSC. Qui fomenta la divisió entre Catalunya i Espanya és el govern de l’estat que prohibeix fer el referèndum, votar i decidir.  
El dimecres 20 va produir-se un canvi cabdal de la consciència ciutadana arreu: a les populoses ciutats i barris fins els petits poblets, a les zones industrials i a les agropecuaris, a la plana, les muntanyes i a la costa.
La mobilització democràtica va ampliar-se i s’enfortí enfront l’acció i les suspensions que l’estat desencadenà amb la Judicatura, l’ofec financer, la Guàrdia Civil i la Policia nacional.
El clam unànime va destil·lar convicció, fermesa i unitat: ‘Votarem’, ‘República’, ‘Sí que es pot’, ‘No tenim por’, ‘Vaga o aturada general’, ‘Els carrers sempre seran nostres’.
Dimecres 20S.
L’esperit del 15M de les places democràtiques, de l’11S sobirà i per la independència, del 17A per la convivència i la diversitat, han alimentat el millor de la rebel·lia catalana de les urnes i les paperetes de l’1O.
L’acusació estatal de tumultuaris i de sedició no ha aconseguit l’efecte de frenar el moviment, ben el contrari.
A totes les places del país, els milers d’actes d’aquest dies, al suport magnífic de la mobilització a les ciutats espanyoles, ressona amb convicció i orgull el ‘Votarem’, ‘No tenim por’.
La situació és tensa i festiva, de preocupació i il·lusió, de força repressiva i de força popular massiva. Es viu un ambient amb tots els ingredients que condueixen al que pot ser un esclat popular. O es canalitza el sentiment cívic acomplint el ‘Votarem’ o s’impedeix amb la força repressiva policíaca. Els símptomes de la frustració o el defalliment no és el que es percep entre la gent motivada. L’empatia s’amplia.
Arc de Triomf.
Les conseqüències d’un bloqueig de l’exercici del vot per part de l’estat pot tenir conseqüències imprevisibles pel mateix Regne. La suspensió de fet de capacitats substancials del govern autonòmic, junt a les amenaces d’emmordassar alcaldes, electes parlamentaris i el Parlament, ha tingut un impacte que cohesiona un bloc polític potent de defensa dels drets bàsics i llibertats.
És clar que la retirada del suport als Pressupostos generals de l’estat per part del PNV han obligat al ministre Montoro a canviar els plans, mentre mostra el vertigen d’inestabilitat del govern del PP.
Altrament el govern estatal fomenta la deslegitimització de l’1 d’octubre per les dificultats de disposar de les facilitats habituals per votar.  
Davant d’aquesta realitat repressiva només pot ser la gent mobilitzada que superi amb la seva participació l’anomalia democràtica provocada per l’estat.
Manifest 1 d'octubre*.
L’excepcionalitat de tarannà mordassa genera accions i organisme de defensa civil i social de les llibertats.
La Unió de Pagesos convoca una tractorada de vigília nocturna als col·legis dels pobles. L’Estiba s’ha negat a servir la intendència als vaixells de la policia. Els Bombers s’ha ofert com a servei d’ordre del moviment popular. A barris i pobles es formen grups i comitès de defensa. S’ha constituït una Taula per la democràcia, cívica i social, amb CCOO, UGT, ANC, Òmnium i altres entitats del teixit civil, del lleure, educatiu i econòmic.
Aquesta acció cívica i social popular il·lusionada, potent i unitària, contrasta amb el pessimisme, fins i tot derrotisme, de certa esquerra que s’està mirant de gairell la lluita, menysté la mobilització existent, la considera aliena, com si fora un miratge.
Així com la multitud va encerclar pacíficament l’actuació punitiva policial, i va exigir l’alliberament de les persones detingudes, ara toca encerclar els col·legis electorals per assegurar les votacions.
Ara és l’hora de confiar amb la mobilització i la força del poble en la defensa dels seus drets i la conquesta del referèndum.

El diumenge 1 d’octubre anem als col·legis electorals a defensar i fomentar que es pugui votar i es voti. Votarem! 28 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.

25/9/17

La rebel·lia de les urnes i les paperetes


Cerdanyola.
Bon dia republicà. Bon dia República. Bon dia amics i amigues.
Som davant la rebel·lia catalana de les urnes i les paperetes. Una revolució catalana pacífica, festiva i candorosa, republicana.
Som davant una situació inèdita, excepcional. De les que val la pena viure. Vida i lluita. Llibertat!
El dimecres 20 l’estat va perdre el referèndum.
El passat dimecres tot s’ha capgirat. L’estat s’ha begut l’enteniment posant benzina al foc.
Hem passat del “Volem votar” al “Votarem”.
La rebel·lia catalana encercla els repressors de les urnes i les paperetes. L’estiba els aïlla. Encerclem-los! Aïllem-los! Neutralitzem-los!
Ens acusen de sedició. Aquí, ara mateix, també som en un tumult, pacífic, com tots fins ara. Ens acusen de sedició, a tothom, a tots i totes, per preparar el referèndum i afirmar que votarem per decidir. Sí, m’acuso, m’inculpo de sedició. Vull votar i afirmo que votarem.
L’estat tracta d’impedir el referèndum amb tota la força possible de la judicatura, la guàrdia civil i la policia nacional. Estan entrant per la Diagonal, pel Port, serà per terra, mar i aire. No hi ha pacte estatal. No hi haurà treva. Catalunya ha de ser més forta, hem de neutralitzar i fer enrere la força de l’estat. La força rau en la unitat popular ciutadana.
Són 8 dies de mobilització permanent.
El futur és republicà, es forja fent el referèndum, participant amb el vot. Haurem de neutralitzar la repressió judicial i policial militaritzada de l’estat. Ho podem fer com a un sol poble unit.
En el 1931, també el 34, varen proclamar l’estat i la república catalana. Andreu Nin i Joaquim Maurín van donar un tomb al federalisme espanyol promovent i exigint la República Catalana amb una lliure unió de Repúbliques ibèriques. Fou l’Aliança Obrera catalana del 34 qui exigí durant tres dies la proclamació de la República a Catalunya, separada de la II República espanyola centralista. El 78 a la transició política van instituir un Regne quan havíem lluitat per la república. Ens van tombar la reforma de l’Estatut. Ja n’hi ha prou! Ni un pas enrere.
Després d’aquest dimecres 20 de setembre les mesures de força, de facto, intervencionistes, poc legals, són de tarannà i pràctica dictatorial. O fem una gran avenç aquest 1 d’octubre iniciant el procés republicà o hi haurà com a molt una caricatura maldestre d’autonomia assetjada i segrestada.
Navarcles.
El referèndum, el vot de l’1 d’octubre, és per decidir. Anem a decidir, fermament, constituir un estat, obrir un procés constituent a una república. Sí, això és la secessió amb el Regne d’Espanya. Però ho decidirà en tot cas el poble de Catalunya, lliurement, amb el seu vot.
El que ens farà guanyar l’anhel de llibertat i república és la participació massiva amb el vot en el referèndum. El vot Sí, el vot No, el vot blanc i el nul.
Hi ha un cop de l’estat per impedir les urnes.
L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional està entrant per la Diagonal i pel port de Barcelona.
Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana.
Volen impedir per la força repressiva judicial i militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre. No ho aconseguiran.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Cap pas enrere durant aquesta setmana que queda fins el referèndum de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”, “Sí que es pot”, “No tenim por”. Es el crit que s’enlaira.
Artés.
Emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general ciutadana, aturada cívica generalitzada, mobilització permanent.
S’ha constituït una taula cívica i social, amb CCOO, UGT, ANC i Òmnium, com a plataforma unitària de coordinació i impuls de la rebel·lia popular.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política d’aquest país. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri la capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer, de les places, barris i empreses.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet.
És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot neutralitzar i anul·lar la força estatal.
És el carrer i la lluita, democràtica i social, el que agermana el treballador i treballadora de Catalunya amb la gent de Jaén i el jovent madrileny que lluita a la Puerta del Sol en defensa del dreta de Catalunya a votar l’1 d’octubre. És l’estat del Regne qui ens divideix i confronta.
El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana.
El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre. Tot si val pel Regne.
Amb aquest estat, aquest Regne, no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català.
El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”.
Visca la República catalana!
Guió per les intervencions als actes, taula rodona dels Pirates, Navarcles i Artés amb la CUP, Cerdanyola amb l'ANC. 21, 23 i 24 de setembre de 2017

Cop de l’estat per impedir les urnes

“Votarem”, el clam unànime 11S

Catalunya en Comú ha de participar a la mobilització de l’1-O?

Llei i convocatòria de Referèndum l’1 d’octubre

L’11S preludi de l’1O

21/9/17

Cop de l’estat per impedir les urnes


L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana. Volen impedir per la força repressiva militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre.
La ciutadania madura acceleradament. La revolució catalana de les urnes i les paperetes és pacífica, festiva i candorosa, alhora està ben disposada al que es diu de boca en boca, “ara sí, és el moment”, “ara és l’hora” de decidir amb el vot, en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Des de les primeres irrupcions a les seus governamentals per part de la Guàrdia Civil, amb les conseqüents detencions, la resposta cívica ha estat mobilitzar-se i començar a ocupar els carrers, en una ferma vigília democràtica, pacífica. La ciutadania ha tallat la Gran via. Els i les estudiants bloquegen la Diagonal. CCOO la Via Laietana. ANC i Òmnium s’han fent ressò del clam popular i han cridat a la resistència pacífica. Cap pas enrere durant aquesta setmana i mitja que queda fins el referèndum, de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”. Es el crit que s’enlaira a la Rambla de Catalunya davant de la seu governamental d’economia. També emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri més capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer i de les places.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet. És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot anul·lar la força estatal. El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana. El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre.
Amb aquest estat no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català. El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”. 21 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
* Fotos Joana Bregulat, @joooana5