9/7/20

Una dècada inconclusa

10 de juliol de 2010.
El ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ de la manifestació multitudinària de fa deu anys -10 de juliol de 2010- va eclosionar una força popular inaudita. El clam sobiranista, per la independència i l’Estat republicà, va posar entre les cordes el règim i Estat monàrquic fins el pic del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Tanmateix, la conquesta de les llibertats republicanes ha quedat inconclusa, ofegada i represaliada per la força policíaca i judicial estatal. 
 
La reconstrucció post confinament queda llastrada per la catàstrofe sanitària i econòmica. Dues línies d’actuació es confronten amb forces ben desiguals. Per una banda les necessitats comunitàries de la immensa majoria ciutadana des dels valors i polítiques per drets i serveis públics, la intervenció i nacionalització d’empreses de sectors econòmics vitals, com els sanitaris i la indústria farmacèutica, una fiscalitat a les grans fortunes i corporacions, la renda bàsica universal i una banca pública. 

Per una altra, el poder del capital financer, de la Unió Europea i els Estats, que per cada euro que cedeixen al sector públic, a les demandes socials i treballadores, en dediquen milions a sostenir les grans empreses i els bancs. Els poderosos mouen tots els ressorts polítics per convertir en or els estralls, tant dels que s’enfonsen, com la davallada del nivell de vida, la precarietat i la pobresa.

El govern estatal de coalició surfeja en la il·lusió d’acontentar a uns i altres. Pedro Sánchez somia en sostenir el règim constitucional de 1978 i el bloqueig a l’avenç de les llibertats democràtiques. La subsistència de llei mordassa és prou eloqüent. Però el govern del PSOE i Unidas Podemos no pot aclucar els ulls davant de la persistent exigència de llibertats dels presos independentistes, ni de la força popular republicana, ni de l’exigència d’un referèndum sobirà a Catalunya.

A prop dels 3 anys de la votació de l’1 d’octubre 2017, del fallit intent de proclamar la independència i de la reculada davant de l’Estat, els partits i entitats civils a Catalunya es remouen davant la dificultat d’establir una estratègia i unes aliances que permetin assolir l’estat independent i republicà. 

El catalanisme sobiranista i independentista d’esquerres i de dretes te vàries assignatures pendents: a) les aliances amb els grans moviments socials i democràtics -treballador, municipalista, feminista, anti-racista, climàtic-, b) la fraternitat i entesa amb els segments democràtics i republicans arreu de l’Estat, c) la comprensió que l’autonomia catalana forma i és part del règim i monarquia constitucional de 1978, d) els poders econòmics i estatals alimenten la divisió treballadora des dels privilegis econòmics i la confrontació nacional, e) l’experiència del lideratge de la dreta catalanista dificulta una majoria amplia suficient del moviment per l’estratègia republicana catalana.

El procés independentista republicà ha provocat, d’ençà el 2010, una divisió constant en el lideratge dretà. Dissolta CiU i la CDC pujolista, la neoconvergència es rebolca agònica dins el PDECat. Tanmateix els seus nuclis dirigents, autonòmics i municipalistes, pugnen per sostenir el llegat amb el lideratge de la Generalitat. 

La ruptura del PDECat genera una diàspora: Lliures, el Partit Nacionalista Català, la direcció del PDECat que no vol desaparèixer, la volada per sobre de les fraccions del president destituït i exiliat Puigdemont, el que sembla la fi de La Crida per Catalunya. 

Puigdemont promou un nou partit per preparar les eleccions catalanes a la tardor. Ara bé, el carismàtic exiliat i eurodiputat ho te prou fosc a l’hora de fer una força política de nova petja que ampliï el segment polític neoconvergent. L’experiència de combinar dreta i esquerra dins La Crida s’ha esvaït; queden Independentistes d’Esquerra que sostenen a Puigdemont des de fora de ‘Junts’.

La confrontació amb l’Estat i l’exclusivitat de la via unilateralista de l’ANC, el Consell per la República i de Puigdemont és, de moment, un fer volar coloms.

El moviment catalanista ha quedat uns mesos confinat pel coronavirus, però l’anhel i la pressió ciutadana mostra símptomes de seguir ben viu i disposat a sostenir la perspectiva republicana: Amnistia, República, Autodeterminació. 9 de juliol de 2020

De la Carta de L’Aurora.

8/7/20

Sotrac i davallada econòmica


El PIB a la picota: -5,2% en el 1er trimestre de la covid-19 (INE), pitjor el 2n (en el 2009 fou -2,6% PIB), mentre les previsions del FMI són d’un descens de 12,5% aquest 2020. Recessió dura. Són alarmistes les dades macroeconòmiques o què signifiquen per a la vida de milions de persones? volen dir desindustrialització, liquidació de llocs de treball a la industria, la distribució i el turisme, increment de la precarietat i la pobresa. 
 
Airbus anuncia 15.000 acomiadaments, entre ells 900 a l’Estat espanyol. Siemens Gamesa (Agoitz) tanca liquidant 239 llocs de treball. Nissan i Alcoa han encetat aquest macabre dominó. La pròrroga dels ERTOs fins a setembre ajornen els estralls d’una tempesta econòmica desfermada que impugna la globalització.
El poder econòmic, el polític dels governs i dels Estats, es centren en resistir i sostenir els seus privilegis de classe dominant. 

L’interès dels poderosos en la reconstrucció rau en protegir el màxim les grans empreses privades i el capital financer. Per això el govern estatal de coalició retrocedeix a l’hora de concretar una fiscalitat a la mitjana europea, elevar els impostos a les grans fortunes, derogar la reforma laboral, recuperar el rescat bancari (60.000 M€), permetre autonomia financera als municipis, fomentar un sector de serveis i recursos públics inclosa una Banca pública; quan seria cabdal instaurar la Renda bàsica universal com a eix d’un pla de xoc social afí.

El temor cívic provocat per la pandèmia es transforma en polítiques i propostes conservadores, com si la continuïtat del sistema econòmic, social i polític fos cosa de desitjos i voluntats individuals. 

El govern del PSOE i UP resulta un cul-de-sac que bloqueja les necessàries alternatives polítiques. Les llibertats són colpides mentre subsisteix el règim de la corona, la llei mordassa, el bloqueig al dret a l’autodeterminació, l’anatema a allò que pugui generar condicions per alternatives republicanes.

Les eleccions basques i gallegues preludien les catalanes. Una diferència significativa és que la recomposició de la dreta catalanista està en procés d’esmicolament (PDECat, JxCat, La Crida, PNC, Lliures). El llegat neoconvergent es rebolca entre l’autonomisme existent, l’anhel d’independència que representa una ruptura del règim de 1978, així com el moviment ciutadà popular que no renuncia als postulats de l’1 d’octubre (2017), de concepció sobiranista, autodeterminista i republicana.

L’alternativa de pla de xoc social i de poder polític de lliure autodeterminació sobirana i republicana és vital per a la salut treballadora. 2 de juliol de 2020

De la Carta de L’Aurora

2/7/20

Que cap mascareta ens aturi

El solstici d’estiu coincideix amb el canvi del desconfinament després de tres mesos en que la globalització capitalista ha col·lapsat, desarmada davant la pandèmia. Els valors de la consciència social han virat, en aquest temps de paràlisi i crisi econòmica extrema, vers els serveis vitals, els conceptes comunals, les cures, els serveis i drets universals. L’imperi del capital financer domina els mitjans de producció i els Estats, però és incapaç de garantir una societat lliure i respectuosa, on tothom pugui viure del seu talent i treball i gaudir de la natura.

Enmig de l’aïllament i les mascaretes sorgeixen guspires d’intel·ligència social i de poder futur en les xarxes d’ajuda mútua, les mobilitzacions sanitàries, les de Nissan i Alcoa, l’antiracista, les demandes feministes, els aplaudiments, la pressió per unes ciutats i vida saludable, les denuncies a les restriccions de llibertat i a l’abús repressiu policial i judicial, en fi, es manté ben viu el clam per la llibertat dels i les preses polítiques, així com la lliure determinació republicana catalana.

Les mobilitzacions apunten a la necessitat d’un pla de xoc social, els serveis públics amb la sanitat (100%) recuperada de les urpes i beneficis empresarials privats, la derogació de la reforma laboral, una renda bàsica universal, fre als desnonaments, lloguers assequibles, regularització ja de les persones migrades, banca pública i devolució del rescat bancari de la crisi econòmica 2008, mitjans suficients per foragitar la violència de gènere, les agressions sexuals i violacions.

El Congrés estatal ha format una comissió per a la reconstrucció social i econòmica; el govern de coalició PSOE-UP navega entre les pressions d’un Estat i règim 1978 sotmès als interessos del gran capital, les decisions de les grans corporacions a través de la Unió Europea, el bloc heterogeni que li atorgà la investidura, i la remor popular que recupera la capacitat de mobilització.

A l’Assemblea de la CEOE, la patrona de caps Patricia Botín del Banc de Santander, ha alçat la veu per defensar que es cuidin i incentivin les empreses, tot fent-se ressò de les set milions i mig de persones en ERTE, aturades, les precàries i per sota del llindar de la pobresa. Ni parlar-ne del retorn dels milions abocats a la banca, ni de situar la fiscalitat i impostos a la mitjana europea, ni que els bancs cobren d’escàndol pels diners que gestionen entre el banc central europeu, les empreses i particulars.

Botín ha alertat que el pitjor de la crisi econòmica provocada per l’efecte Covid-19 serà de grans dimensions i està per venir en els propers mesos. És el ressò del que anuncia l’ONU i l’OIT, el Banc d’Espanya i el FMI. L’OMS està difonent que la pandèmia segueix accelerant-se, que cal no baixar la guàrdia, els contagis augmenten a diari a tot el planeta. Brasil i EEUU encapçalen la llista macabra de contagis i morts.

El proper dissabte 27 juny al migdia es convoca una jornada de mobilització "Per unes vides dignes" que unifiqui totes les demandes dels diferents sectors més afectats.

Mentre, la Casa reial no sura de l’oprobi de la corrupció, la judicatura segueix colpint les llibertats. El raper Pablo Hasél condemnat, noves causes als CDRs. Negativa a alliberar els presos i preses de l’1 d’octubre 2017. La causa de la llibertat sobirana i republicana catalana impugna el govern i règim estatal, trobarà el seu camí i estratègia per trencar el bloqueig i cadenes que manté el poder polític.

Que cap dogma ni mascareta ens aturi. Al s XVII va esclatar la revolució anglesa. Al s XVIII la gran revolució francesa – Llibertat, Igualtat, Fraternitat-. Al s XIX l’alemanya. Al s XX la revolució soviètica russa -Pau, Terra, Pa-. La revolució del s XXI pot donar el tomb a tota opressió i explotació, per aconseguir un món amb serveis i drets universals de la majoria comunal, la superació del patriarcat i la violència de gènere, la convivència lliure entre les persones i la natura. 25 de juny de 2020

De la Carta de L’Aurora.