Desori i privilegis

La suspensió de l’ajornament electoral per part del TSJC és una provocació contra tota guspira de sobirania catalana. Hi ha un post-155 amb el govern anorreat, un Parlament segrestat i una Autonomia desballestada. La Generalitat depèn de l’arbitrarietat estatal, així com de les grans empreses. Les necessitats essencials i la sobirania popular són al subsol de la vida econòmica social i política. Més autogovern, sobirania i llibertats vol dir Amnistia, República i Autodeterminació.

La Judicatura va sense aturador contra el dret d’autodeterminació i la república (gairebé 3.000 persones imputades, les empresonades i exiliades), retalla les llibertats democràtiques, fomenta la misogínia, alhora fa ulls clucs als privilegis dels potentats, de l’estat i de la casa reial.

Les eleccions del 14-F s’havien ajornat fins el 30 de maig. Era una mesura presentada com sensata per evitar danys majors en la propagació del coronavirus, tanmateix engendrava desassossec al perllongar un govern de cohabitació JuntsxCat-ERC que fa cinc mesos va titllar-se d’inoperant pel propi president.

El debat sobre el contingut del govern, les aliances convenients i les polítiques necessàries és obligat.

Segons deduïen les enquestes pel 14-F el gruix del vot se’l repartien entre ERC i JuntsxCat; davallada del vot-eix constitucionalista pro règim monàrquic; increment del vot-eix d’esquerres; lleu avenç del vot-eix sobiranista-independentista-republicà-autodeterminista.

Tot seguit s’ha expressat la idea que reproduir la coalició governamental entre JuntsxCat i ERC seria un fracàs, o que JuntsxCat seguís al govern, tanmateix les previsions aboquen de nou a un atzucac.

L’Aurora hem proposat un bloc d’investidura entre ERC, Comuns i CUP, ara bé, hi hauran  els vots suficients per un tomb de la Generalitat cap a polítiques socials d’esquerres? ERC seguirà hostatge de la neoconvergència i dels privilegis de les nissagues catalanes? JuntsxCat preferirà seguir l’exemple de la Diputació de Barcelona i possibilitaria la presidència al PSC? La CUP (i Ma Dolors Sabater) s’implicarà a determinar el govern i polítiques però optarà in extremis per una presidència afí a Puigdemont (Laura Borràs o Joan Canadell)?

L’espai polític sobiranista subjacent entre les classes treballadores i la ciutadania a Catalunya és una realitat social i política en metabolització d’experiències que pot oferir noves recomposicions polítiques i canvis. Un bloc o entesa sobiranista republicana arran de terra, inclosa una referència electoral, engrescaria si es proposés abastar l’independentisme d’esquerres, el sobiranisme rupturista, el republicanisme autodeterminista, el municipalisme del canvi, el feminisme i el sindicalisme. 21 de gener de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Inclemències

Les inclemències 2020 es perllonguen i tenallen el nou any. La consciència ciutadana de les feines vitals de les cures i serveis públics es veu alterada pel poder de les finances, farmacèutiques, elèctriques, tenidors de lloguers i grans fortunes. El temporal gèlid esperona el festival de beneficis de les corporacions. Manca un terratrèmol social per obligar els governs a endreçar el desori, aplicar polítiques públiques i posar aturador a la cobdícia patronal.

El temporal de neu provoca la repetició del model de resposta política emprat davant la pandèmia vírica. Els governs i responsables polítics no fan cas dels equips científics, no preparen els recursos per afrontar les catàstrofes, ni aprofiten per dedicar els milions extraordinaris de xoc a infraestructures, treballs i empreses públiques, inclosos els bancs per on es vehiculen la riuada de diners.

La ciutadania n’és greument perjudicada pels estralls, ara bé una part minoritària d’empreses i butxaques privades s‘omplen, farcides de beneficis. Perles d’un sistema social insostenible. Campanades que clamen per un món comunal, lliure, socialista i feliç.

Els governs han de ser útils per a la majoria ciutadana, en comptes de per la ultra minoria rica. Mesures de xoc pandèmic i climàtic: Renda Bàsica Universal; Moratòria dels lloguers propietat de fons voltors i rendistes; Moratòria rebuts aigua, llum i gas; Moratòria pagament préstecs; Desprivatizacions a Salut; Control estatal i nacionalitzacions d’Empreses de bens vitals i essencials; Banca Pública; Impost extraordinari als beneficis i a qui te domicili social en paradisos fiscals; Complir amb els milions del ‘Pacto de Estado’ contra la violència de gènere que s’han esvaït.

Urgeix racionalització social, millores ciutadanes i equitat moral. El progressisme i llibertats es mesuren pels recursos públics adients.

Ara pocs defensen que el "mercat es regula i ho soluciona sol". Els senyors de les finances i les empreses ploriquegen i demanen a l'Estat seguir amb les polítiques de privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues.

Aquestes crisis poden ser una oportunitat per canviar-ho tot o sostenir la davallada cap a la destrucció.

És així que el PSOE nega una i altra vegada investigar els tripijocs i corrupteles del Rei emèrit que afecten a la Casa Reial. No hi transparència, val a dir es manté la moral d’hipocresia, lladronici i misogínia del règim 1978.

Laura Borràs i Joan Canadell, del Junts de Puigdemont, tampoc s’aturen pas en descabdellar el seu receptari neoliberal, s’esforcen per ser baules d’enllaç amb els poders empresarials; pretenen sostenir la mateixa estructura econòmica dels privilegis elitistes incorporant màgia de tall independentista i republicana.

Convé una Generalitat que vagi cap a aliances d’esquerres, cap a l’Amnistia i l’Autodeterminació (Referèndum), cap a la institucionalització republicana. 14 de gener de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Disbauxa i restriccions

Les festes i regals porten un regust agredolç de confinament, penúries i temences. El 2021 comença a peu coix. Catalunya i Madrid son entre les més elevades en la infecció de la pandèmia. 497.611 persones a l’atur a Catalunya (3er trimestre 2019). La ciutadania ha descobert els valors vitals de les cures i comunals, ans els poders econòmics i polítics s’entesten en privilegiar la gran empresa privada enfront dels serveis i entitats públiques. Les polítiques governamentals han de girar vers les necessitats vitals i les llibertats.

Les infermeres han alçat la veu denunciant el departament de Salud sobre la imprevisió logística en la vacunació. 5.000 mil voluntàries estan neutralitzades, sense treballar en la vacunació, pel desgavell governamental.

Som en una situació d’emergència on no s’apliquen mesures extraordinàries de control públic i nacionalització dels recursos existents en el mercat. El pla de xoc és una burla al seny i a les recomanacions de la comunitat científica.

Les vacunes de la indústria farmacèutica privades, amb bona part de diners públics, atorguen ingents beneficis al mateix sistema de poder econòmic que amb les destrosses a la natura ha generat les condicions en les que ha esclatat la Covid-19.

El govern de coalició estatal i el de la Generalitat sembla que s’emulin en qui la fa més grossa en els criteris indiscriminats, inconsistents i volàtils. I si es dediquessin d’una vegada a polítiques socials, sanitàries públiques, de utilitat vivencial per a la majoria ciutadana? I si dediquessin pressupostos substancials a la població treballadora de pocs recursos econòmics? La inversió dels diners UE per la pandèmia hauria de destinar-se prioritàriament a la xarxa hospitalària pública i els serveis d’atenció primària.

Hi ha disbauxa governamental, sobretot en la permissivitat, tolerància i servituds vers les grans empreses i bancs. Les restriccions les sofreix la ciutadania, la petita empresa i comerç. El garbuix de subvencions i mesures per atenuar els estralls de la pandèmia són parcials, llastats per les mancances. Ens cal serveis, drets universals i públics. Es pot començar en racionalitzar i simplificar amb una renda bàsica d’emergència, les nacionalitzacions imprescindibles i vitals per un sector de Salut públic, inclosa la indústria farmacèutica, una banca pública des de la que canalitzar exclusivament tots els milions entorn la Covid-19.

Un increment, fins i tot  lleu, en la recaptació fiscal a grans fortunes, empreses i bancs, junt a un impost de xoc a tots els dividends que es reparteixen les empreses en beneficis o les que tenen seus en paradisos fiscals, podria alleugerir una mica les pitjors conseqüències de la crisi vírica i econòmica.

Expressem alegria pel suport internacional a la campanya de signatures per l’Amnistia d’Òmnium. Què menys que l’Amnistia per les dos mil vuit-centes cinquanta persones repressaliades imputades per defensar la causa catalana lliure i republicana? Que vinguin indults a dojo, que es canviï el Codi Penal, pot estar molt bé si es fa amb criteris de llibertats democràtiques, però posar-se d’esquena a l’Amnistia, pretendre neutralitat o abstenció, o pitjor encara estar-hi en contra, resulta insuportable per una representació o organisme d’esquerres. On es vol anar a parar amb aquest sotmetiment estatal dictat des de la ultradreta i el neofranquisme que nodreix unes institucions i constitució superada, conservador ai reaccionària.

Els cants de sirena de la coalició progressista serveixen sobretot per perllongar un sistema estatal monàrquic que nega i reprimeix les guspires i llums republicanes, mentre alleta i encoratja els tambors repressius militaristes de tarannà dictatorial.

Les eleccions autonòmiques del 14-F queden determinades sobretot per les mesures Covid-19 i els efectes socials de la crisi, li segueixen les estratègies constitucionalistes federal unitàries o les de l’Amnistia i la lliure decisió de camí constituent republicà. 7 de gener de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Nefast

A les dotze toquen la fi d’un any nefast, 2020. Les mateixes campanades inicien el Cap d’Any 2021. La Covid-19 ha mostrat els estralls que comporta un sistema econòmic, social i polític incapaç de generar la felicitat de les persones (homes i dones) ni de cuidar la natura que ens acull. Els privilegis del poder dominant hauran de cedir el pas als valors de la llibertat, la cura, el respecte i l’equitat. El poder i brutalitat de les ultra minories esdevindrà en la participació, compromís i democràcia de les grans majories. Els valors i drets comunals universals fonamentaran l’alliberament del treball sotmès al capital i de la misogínia patriarcal.

Les conviccions de la ciutadania sobre els serveis públics i els negocis privats han sofert un sotrac immens. Les feines entorn les cures s’han sentit essencials i vitals. La llum del potencial comunal s’ha obert pas i fet lloc malgrat la tranyina capitalista. El poder de les finances i els Estats s’hauran d’esmerçar en suturar aquestes guspires vives de futur d’una humanitat i natura on cada individualitat, col·lectivitat i el conjunt, es valoren i respecten amb el seu talent i diversitat.

La fase de vacunació comporta una nova situació on haurem de metabolitzar els greuges que ens tenallen amb les expectatives d’un altre món possible. Serveis públics, drets universals, llibertats republicanes.

El govern estatal de coalició, sustentat en un bloc d’investidura d’equilibri inestable i en la UE, sura entre forces confrontades. Per una banda les necessitats socials i democràtiques, per l’altra la força de les institucions estatals i dels poders financers. Tanmateix la servitud governamental porta a sostenir el règim de 1978, el Rei i l’oligarquia econòmica, mentre ajorna girar a mesures bàsiques compromeses (SMI, derogació Reforma laboral i llei mordassa); altres que clamen el cel són la Renda Bàsica, l’Amnistia a les persones encausades i preses independentistes o la supressió de la Llei d’estrangeria. Ni PSOE ni UP preparen obrir l’imprescindible camí republicà.

Els partits del govern de la Generalitat (JuntsxCat, ERC) es bloquegen entre l’anhel viu d’emancipació nacional republicana i les vivències socials del conjunt de la població treballadora. La confrontació màgica amb l’Estat que es pregona des de Junts és poc més que un brindis al sol. El pragmatisme d’ERC defuig fomentar moviment real que aplegui una majoria amplia suficient per afrontar la lluita per l’Amnistia i l’Autodeterminació amb un referèndum, així com les mesures socials més urgents.

La pandèmia ha despullat els mites dels poders dels diners i patriarcal. Entrem en la fase d’arreglar els parracs per tornar-los a vestir o d’actuar des d’arran de terra per demolir-los d’una vegada per totes. Fem any i vida nova. 31 de desembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.