22/2/19

Fem camí amb la Vaga feminista del 8 de març


Homenatge a les dones assassinades, de cada 3er dilluns a la Plaça de St Jaume de Barcelona. Intervenció de Montserrat Vilà Planas, Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya.
Tenim 3 setmanes i mitja fins el 8 de març. Uns dies i unes setmanes d’intensa i emocionada preparació de la gran mobilització de les dones d’aquest any. A totes les ciutats, a tots els poblets, fins els més petitons, també amb la important participació a les empreses. A cada llar, a tot arreu on les dones fem feina a totes hores, fem cura i donem estimació.
Nenes, adolescents, joves, dones, germanes, filles, mares, àvies i besàvies, totes de la ma, amb els nostres balls i cançons, vessarem llàgrimes d’alegria i futur. Farem que s’alci la veu brillant, alegre i entusiasta, de qui vol un món d’igualtat i equitatiu, lliure de violència masclista, d’agressions sexuals i violacions.
Els governs de l’Estat i de Catalunya s’estalvien els diners quan es tracta de les necessitats, la formació i les polítiques destinades a erradicar la violència masclista. Volem aquests diners, amb pressupostos aprovats o no. No pot ser que subsisteixi una Judicatura patriarcal, una educació discriminatòria, un treball i sous desiguals, unes tasques immenses de cura que ens esclavitzen. Les empreses també han d’invertir diners en les polítiques d’igualtat i respecte a les dones.
El 26 i 27 de gener 500 dones representant a diferents col·lectiu i entitats es varen aplegar a la 5a Trobada estatal a València per preparar i coordinar el 8 de març, la vaga feminista 2019. Les anteriors trobades havei8n estat a Elx, Saragossa, Mérida i Gijón, dones d’altres països en van acompanyar, com a mostra del caràcter i contingut internacional de la mobilització i demandes dels drets de els dones i tots els drets universals.
El mètode emprat, dialògic, de cerca del consens, va considerar vital la unitat del moviment feminista. Així reconeixem que tenim diferents identitats, diferents cossos i diferents necessitats. Ens uneix la voluntat i la consciència de que en aquest segle és possible l’emancipació de les dones.
Els consens establerts són cabdals i unitaris. El que ens uneix és més fort i profund que les diferències i el que ens pugui dividir i confrontar.
S’acordà respectar alhora la llibertat, l’autonomia i el ritme de consciència de cada territori.
El moviment feminista demana una educació lliure de violència, posar fi a l’assetjament sexual arreu.
S’exigeix l’erradicació de la pobresa femenina, els drets laboral en igualtat, de salut, accés a l’habitatge, a l’energia, un drets reals no formals. Cal d’una vegada valorar el treball de les cures. Es considera les cures com un eix transversal de la vaga feminista. Un altres és tot el que envolta el consum.
Es vol el tancament dels CIE’s, per les nostres germanes immigrades nouvingudes, racialitzades.
Ens volem vives i som conscients de que “Si nosaltres ens aturem, s’atura el món”.
Farem 8 dies de revolta feminista, des del primer de març fins a la gran vaga del 8.
Una festa, un clam, unes reivindicacions on tothom hi és convidat, per tant també els homes.  Ens unirem amb les dones sindicalistes i les vagues i aturades a les empreses
Ens hem compromès en seguir debaten i dialogant en els temes on encara no tenim acords suficients i consens. Ni l’abolició de la prostitució o la consideració de treball sexual, ni si la vaga ha de ser mixta o només de les dones, ens pot distreure ni entorpir el nostre moviment unitari, ferm, potent i d’estima, la força feminista.
Cap idea ha de ser imposada, cap veu parcial  ha de prevaldre, doncs l’avenç del moviment unitari és imparable.
La mobilització feminista alça la veu de totes. Totes vol dir totes, sense cap exclusió. Lluita conjunta enriquida per les diferents situacions i experiències i idees.
Estimades, el canvi no te aturador. Som dones, som persones, engendrem vida i futur, convençudes de la nostra emancipació. La humanitat serà lliure, bonica, alegre i humana amb les dones en igualtat i sense violència masclista.
El proper 8 totes a la vaga, tothom a les mobilitzacions i a la immensa manifestació.
18 de febrer de 2019

14/2/19

El Judici provoca convulsió amb alternatives incertes

El panorama polític és convuls amb alternatives incertes que poden obrir escenaris d’avenç social, municipalista, feminista i de llibertats democràtiques i republicanes, o donar pas a la reconquesta del trident PP-C’s-Vox, amb una regressió general de drets, llibertats i condicions de vida.
 
De moment l’evolució esdevé caòtica i s’incrementen les contradiccions. El cos social ha de metabolitzar aquests anys de mobilització democràtica nacional on madura la perspectiva republicana. Els diferents ritmes polítics i de mobilitzacions a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol confonen sobre les possibilitats i les forces.

La majoria parlamentària contradictòria, però de base democràtica, que va foragitar Rajoy i el PP del govern estatal, no ha aconseguit promoure o consolidar una alternativa suficient després de nou mesos.

El govern del PSOE ha restat hostatge d’un trident dretà ultra que impulsa un nacionalisme espanyol excloent i dominador, sobretot atacant les llibertats i el dret de decidir, i existir, de Catalunya, alhora amb un president, Pedro Sánchez, pressionat per una quinta columna potent des del propi PSOE.

El resultat és un Judici que dinamita les bases del propi règim de 1978, uns Pressupostos no aprovats, el govern estatal en caiguda lliure, l’escenari d’eleccions, la Generalitat traumatitzada en el post 155 amb l’amenaça d’un nou més llarg i profund, les retallades no revertides, una mobilització sindicalista que remou les empreses i la vaga feminista del 8 de març.

Les mobilitzacions són vitals per reconduir aquest desgavell. Els moviments apunten i pressionen cap a les necessitats socials i les llibertats. Ara bé si la lluita i la mobilització són necessàries i imprescindibles per ser suficients s’ha de forjar proposta i direcció política. 

Les aliances, l’alternativa de govern i unes polítiques destinades a resoldre els problemes i necessitats de la majoria treballadora, és el que pot donar un tomb a la situació que signifiqui un avenç real.

Com es podria generar unes aliances i una alternativa parlamentària per un govern social, municipalista, feminista i de progrés de les llibertats democràtiques, inclòs el dret a l’autodeterminació?

El debat sobre els Pressupostos confon més que clarifica. Resulta que ECP, CatComú i Unidos Podemos, s’han posat a defensar els pressupostos minsos, continuistes i neoliberals del PSOE, sotmesos a totes les imposicions de Brussel·les, fent els ulls clucs a que quedaven molt lluny a l’hora de revertir les retallades i privatitzacions d’aquests darrers anys, si més no des de la gran crisi 2008.

Què hagués costat dir les coses clares? Que aquests pressupostos eren unes modestes passes endavant, que era vital la mobilització sindicalista, feminista, municipalista i del moviment republicà català, per no quedar subordinats i indiferenciats amb el servilisme del PSOE a les grans fiances i els altres poders econòmics. 

Es podia defensar que malgrat totes les mancances era un moment d’evitar la implosió de la feble majoria parlamentària, inclús que s’havia de sostenir el govern maldestre de Pedro Sánchez com un clau ardent, per aconseguir temps de posar bases a una alternativa sòlida.

En comptes de clarificar davant la classe treballadora, el moviment feminista, el món local i el procés republicà, s’ha optat per amagar la natura dels pressupostos i pressionar als partits nacionalistes i independentistes.

El Tribunal Suprem amb el Judici ha dinamitat la precària majoria parlamentària. El diàleg ha saltat pels aires. Ha tornat a fracassar de manera diferent a quan Rajoy el negà.

El diàleg és necessari, tant necessari com la mobilització i, tot i les consignes buides repetides, el diàleg i els drets s’hauran d’imposar des de la força dels moviments i la seva capacitat de mobilització.
L’atac contra el que s’anomena unilateralisme o via unilateral, desfermat des de l’Estat, el govern, la dreta, l’esquerra governamental que donà suport lleial a l’aplicació del 155 per part del PP, també des de part del sindicalisme i del món Comú, va destinat a que no pugui haver alternativa política que pretengui superar la constitució 1978.

La unilateralitat, la bilateralitat o la multilateralitat, són complementàries al diàleg, inclús als pactes i acords polítics. Es un error penós pretendre eliminar possibilitats d’aconseguir objectius renunciant a determinades formes de lluita, com és un error emprar un tipus de lluita i d’alternativa que no s’avingui a les condicions polítiques de las parts confrontades.

L’epicentre actual rau en el Judici. Els arguments, denúncies i sentències, planen sobre mobilitzacions, governs, parlaments i eleccions. 

L’avenç o la regressió en les llibertats i la convivència democràtica de persones i pobles, nacions i institucions, quedarà determinada per la condemna jurídica que fonamenti un 155 llarg i profund, o per si hi ha una derrota política de l’Estat, el règim i el regne que impulsi un nou estadi de la perspectiva republicana.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Un Judici demolidor


Ja hi som.
El Judici ho està removent tot. Afecta a tothom. Estan a la banca d’acusades les llibertats democràtiques, els drets i la lliure decisió, les institucions, les forces polítiques i la societat civil. Res no seguirà igual. Catalunya i Espanya amb més greuges i allunyades.
La defensa s’ha estrenat demolidora. No hi ha Estat de dret. El Tribunal no és ni imparcial ni independent ni equànime ni proporcional. Les acusacions no corresponen als fets, les proves estan manipulades, l’arbitrarietat judicial te línia directa amb el trident PP-C’s-Vox, la sentència serà política i ja està dictada. Es condemna la discrepància, la dissidència política, els drets d’expressió, opinió, manifestació i decisió.
Advocats i advocades.
La Judicatura del Suprem dinamita les fonts de dret del règim, constitució i regne de 1978.
Tot si val per sotmetre i esclafar a Catalunya. L’Estat de la nació espanyola dominant exclou els altres pobles i nacions, no és ni plurinacional ni democràtic. Els dubtes sobre les identitats i les pertinences, sobre les diferències entre Catalunya i Espanya, les resol el Suprem amb el criteri de supeditació i submissió de Catalunya a la nació i Estat espanyol. No deixa albirar cap lliure decisió que permetés una solució política entre nacions lliures, civilitzades i sobiranes.
“L’autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra” ha remarcat Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Ni cas. El dret europeu i internacional no és la norma de la Constitució ni del Tribunal Suprem espanyol.
L’Estat i la Judicatura condemnaran als presos i preses de l’esclat de llibertat de les urnes, vot i decisió de l’1 d’octubre de 2017. Però en aquestes setmanes es cou la possibilitat de la derrota política del Regne i règim constitucional 1978.
Lleida.
La repressió de l’Estat pot arribar a sotmetre per un temps a Catalunya, però no aconsegueix derrotar-la. La reforma de l’Estatut ho mostra. Durant deu anys la nació catalana ha aixecat junt amb l’autodeterminació i el clam d’ independència, la perspectiva republicana.
La república farà camí a Catalunya i a Espanya, més tard o més d’hora.
Hi ha un efecte dominó del Judici. Un reguitzell de víctimes. En primer lloc la pròpia justícia i el concepte democràtic per l’Estat espanyol.
Segon, el diàleg entre el govern de l’estat i el català ha saltat pels aires de nou. El trident reaccionari ha obtingut el suport quintacolumnista dins el mateix PSOE, malgrat que la manifestació ultra per la unitat d’Espanya punxés, al quedar-se lluny de l’objectiu de superar a les anterior mostres de força al carrer, fins i tot al ser bastant inferior a la del 8 d’octubre 2017 a Barcelona.
Plaça Catalunya. Barcelona.
Els Pressupostos queden a la picota. La majoria parlamentària que va foragitar el PP i Rajoy del govern, mentre facilitava el govern minoritari de Pedro Sánchez del PSOE s’esvaeix a mesura que avança el judici.
El govern està en estat de xoc, en caiguda lliure a l’hora de recompondre un acord no se sap com o a eleccions.
La Generalitat pot ser una altra víctima. El trident anuncia un “155 llarg i profund”, l’eliminació de tot element d’autonomia.
La població catalana i espanyola també sofriran i seran víctimes d’aquest Judici que empara la regressió democràtica, però que no pot fonamentar el règim polític ni la seva reforma en clau democràtica.
A les expectatives de danys ens cal oposar-li la possibilitat de que es generés un nou escenari i perspectives de mobilització i de llibertats, com va esdevenir després de l’eliminació de la reforma estatutària.
Animem i participem a totes les mobilitzacions per denunciar el Judici, començant per la manifestació, convocada per l’ANC i Òmnium, d’aquest dissabte 16 a la Gran Via de Barcelona. Participarem a l’aturada del 21-F i a la concentració a Madrid del 16-M. Farem actes arreu amb el “Tots som Nuet” i el “Jo acuso” d’Òmnium.
El Judici obliga a madurar i accelera l’evolució política. La societat metabolitza greuges, encerts, fracassos i èxits. A grans trets l’alternativa general es configura entre la regressió ultra del trident PP-C’s-Vox o processos constituents republicans.  14 de febrer de 2019
De la Carta de L’Aurora.