19/5/17

La Comissió Venècia i la participació que pot legitimar el Referèndum


Bons auguris tramet la moció del Parlament que cerca l’aval de la Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret (Comissió de Venècia) a fer el referèndum a Catalunya.
La moció1 ha estat aprovada per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 10 abstencions (CUP, que ha votat a favor dels punts tercer i sisè), i 51 vots en contra (PSC, PP i C's).
Un acord sobre el Referèndum entre CSQEP i JxSí (PDECat, ERC), amb l’abstenció de la CUP és quelcom notable en sí mateix.
És ben positiu cercar suports i avals europeus i internacionals. La Comissió Venècia pot ser un ajut, sempre que faciliti que es pugui fer el referèndum, com desitja el 80% de la població a Catalunya.
Ara bé, el suport i l’aval han de ser per fer de la millor manera possible aquest referèndum, no per ajornar-lo, obstaculitzar-lo i no fer-lo.
Ni l’Estat del Regne d’Espanya ni la Comissió Europea estan legitimitzats per convertir les garanties lògiques d’una votació referendetària en unes condicions que determinin, limitin i sotmetin la sobirania de la ciutadania del poble de Catalunya.
Qui necessita i ha de decidir és el poble de Catalunya. No hi ha legitimitat democràtica quan es prohibeix exercir el dret a l’autodeterminació. Les imputacions i inhabilitacions que provoca l’Estat espanyol, via tribunal Constitucional, no tenen ni legitimitat democràtica catalana ni espanyola.
La judicialització punitiva no resoldrà el conflicte, només el portarà a un nou estadi, el de la via dels fets consumats i la rebel·lia catalana, o a la involució general amb una derrota del moviment i sentiment sobiranista. L’esquerra del canvi municipalista només pot avançar dins un progrés del moviment del poble català. Si hagués frustració i derrota en sortirà més mal parat qui no hagi fet tot el possible per la sobirania i les llibertats catalanes.
Les garanties legals, normatives i pel vot, han d’anar destinades a l’objectivitat i facilitat perquè tothom pugui votar, en igualtat de condicions de les diferents opcions que hi hagin. Això significa també col·legis i urnes i paperetes, l’explicació i la propaganda, en fi, disposar d’una pregunta clara i inclusiva, millor binaria, que afavoreixi que tothom se senti cridat a votar el sí o el no.
La participació en el Referèndum serà la font més sòlida de legitimitat. La participació és la que pot soldar un compromís i consciència suficient per disposar de la força que permeti i imposi que la decisió sigui efectiva i es concreti.
Una vegada s’ha plantejat que la data del referèndum sigui entorn l’1 d’octubre, l’acumulació de forces necessària, els suports i avals, han de focalitzar-se en fer que sigui real, val a dir suficient.
Les campanades del PDECat d’aquesta setmana no són errors aïllats ni pífies.
El Suport del PDECat a bloquejar la denuncia del Consorci del Palau contra CDC i a reobrir la investigació, per les noves proves aconseguides, és una clara connivència en no voler aclarir, és a dir, en bloquejar, la investigació i el judici de corrupció. El PDECat no fa net, si més no suficient.
El pacte del PDECat amb el PP per facilitar via abstenció el decret que va contra l’Estiba, mostra la naturalesa neolliberal privatitzadora que perjudica a la població treballadora.
La política econòmica i social troncal del PDECat genera un rebuig profund que afecta negativament a la necessitat vital d’un front ampli catalanista. El lideratge presidencial del PDECat, que mana en el què és decisiu en el govern mixta de JxSí, entre el PDECat i ERC, aparta a un gran segment popular.
Un País En Comú planteja ben clar que “Serem a qualsevol mobilització pel dret a decidir” (Elisenda Alamany). En canvi UPeC veu amb molt mal d’ulls que el govern se supediti a les imposicions de l’extinta CDC via PDECat.
Avui divendres 19 el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) presenta el seu treball, avalat per la participació ben compromesa de tots els partits sobiranistes, les entitats del PNR, amb l’ANC i Òmnium, el president de la Generalitat i l’alcalde accidental de Barcelona, el sindicalisme amb CCOO i UGT.
Dilluns 22 el president Puigdemont, junt el vice president Junqueras, explicarà la proposta de Referèndum a la capital del Regne. És rellevant que assistirà a l’acte una representació de l’Ajuntament de Madrid i també d’Unidos Podemos
Son esglaons que es van fent per esgotar tot el ventall de possibilitats.
La moció del Parlament finalitza amb un setè punt molt il·lustratiu: “acorda donarà suport a les mobilitzacions que amb caràcter unitari pugui convocar en defensa de la convocatòria i celebració del referèndum el Pacte Nacional pel Referèndum”.
Avanti a tota vela. Que res ens aturi.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
1     http://www.parlament.cat/document/trancripcio/216216.pdf
2           http://www.naciodigital.cat/noticia/131348/elisenda/alamany/serem/qualsevol/mobilitzacio/favor/dret/decidir

17/5/17

George Orwell a la Barcelona dels Fets de Maig


Una passejada1 seguint els passos de George Orwell a Barcelona permet apropar-se a escenaris clau de la Guerra Civil espanyola a la gran ciutat i capital de Catalunya.
Enguany se celebren els 80 anys del anomenats “Els fets de maig” on la insurrecció treballadora amb les milícies de la CNT-FAI, les JLC, la JCI i el POUM es van enfrontar a la Generalitat de Catalunya i el govern de la República. Les barricades s’estengueren des de la Telefònica de la Plaça de Catalunya a les Rambles i al centre barceloní.
El fons de la revolta obrera rau en la confrontació revolucionària social amb l’ordre republicà burgès, alhora en lluita aferrissada ambdós contra l’exercit feixista comandat per Franco.
Encara avui en dia la revolta del 3 al 7 de maig de 1937 és polèmica i controvertida. La historiografia no es posa d’acord amb un relat dels fets suficientment objectiu, com per poder destriar les valoracions, inclòs sobre el seu contingut revolucionari, versió miliciana cenetista i poumista (comunisme heterodox), o contrarevolucionari, explicació governamental republicana i psuquista estaliniana (comunisme ortodox).
És arrel dels fets de maig que es deté a Andreu Nin, dirigent del POUM, se’l fa desaparèixer, tortura i assassina, per agents de l’NKVD de la policia estaliniana.
La Memòria Històrica segueix essent molt feble i esvaïda. Talment sembla tabú, com si entitats, organitzacions polítiques i responsables evitessin clarificar aquest episodi revolucionari i heroic de les nostres generacions avantpassades lluitadores.
En els llibres, escoles, discursos i proclames, és massa habitual que s’eviti la referència a l’obra revolucionària de Joaquin Maurin, Andreu Nin i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
El pacte d’ignorància, tergiversació i silenci, d’aspectes claus de les vivències i acció revolucionària no ha estat absolut al estavellar-se davant el relat novel·lat de l’experiència viscuda per Geroge Orwell (Eric Arthur Blair), Homenatge a Catalunya.
El nom de Gòtic-Andreu Nin a la Biblioteca de les Rambles, l’edifici de l’antic Hotel Falcon col·lectivitzat per les Milícies del POUM, en part trenca el relat oficial encara imperant. Com ho feu l’homenatge a Andreu Nin al Parlament de Catalunya.
La mirada a la història dels fets revolucionaris ens ajuda a fonamentar  les necessitats i perspectives actuals. Ens és útil la defensa del POUM de la república catalana i la unió de repúbliques ibèriques.
El llegat revolucionari del POUM i d’Andreu Nin inclou una transformació social radical republicana, amb una base teòrica i política del marxisme català i internacional.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

11/5/17

El Clan Pujol, ni un pam de net


Marta Ferrusola a la comissió d'investigació.
El llegat dels Pujol és de corrupció i cinisme. Va d’estafar el poble català i  mentir al Parlament, per mantenir i ocultar l’origen de la fortuna. Cinisme i impunitat.  
El Clan Pujol no en té ni un pam de net i molt de cinisme. No hi ha innocència ni bones intencions. Ni el pare, ni la mare, ni el fill i l’esperit andorrà. La Catalunya treballadora i popular no es mereix aquesta ignomínia. Fins i tot costa pair la pietosa i grotesca picaresca missaire de la mare superiora de la congregació: Marta Ferrusola. 
Per Ferrusola, investigar i denunciar els corruptes catalans perjudica a Catalunya. Li feia pena que el Parlament dediqués una comissió a esbrinar l’estafa de la corrupció. En canvi embutxacar-se diners a mans plenes per influències del poder, defraudar milions de pessetes i d’euros, és cosa de les famílies de les que parlava Millet, que han dominat Catalunya, i amb les que el poble no té dret a ficar-s’hi. 
Jordi Pujol a la comissió d'investigació.
El clan Pujol és una llosa per Catalunya, per Convergència i el PDECat. És inevitable fer deduccions de la relació entre les diferents trames del sector de negocis convergent. El lideratge de la dreta autonomista catalana s’ha conformat amb la hipocresia del sacrifici per Catalunya mentre es feia del govern un lucratiu negoci del 3 i el 4%. Corrupció, frau, mentides i cinisme. El delfí d’aquest entramat ha estat Artur Mas. 
La fortuna andorrana i suïssa del patriarca Jordi Pujol, alimentada per Jordi Pujol fill, ara a la presó, i germans, va donar el cop final a la davallada de CDC/CiU, que s’ha hagut d’intentar reinventar amb el PDECat. 
Però la transmutació no està sent suficient. La convergència aflora per arreu del PDECat, aixoplugada en la presidència de Mas. 
És moment polític i anímic per arranjar el llast convergent i l’hegemonia de la dreta catalanista. És l’hora de que el catalanisme popular faci pinya per una hegemonia d’esquerres. 
L’imaginari català ha de mutar i deslliurar-se dels mites autonomistes sobre la dependència eterna amb els governants catalanistes de dretes i amb l’Estat. 
Jordi Pujol fill.
En la naturalesa corrupta, el clan Pujol és ben assimilable amb les trames del PP estatal, o amb les que podreixen el PSC/PSOE des dels ajuntaments.
El Regne de l’Estat de les Autonomies és un cau de corrupció.  
Cal una ruptura de regeneració democràtica complerta que generi un nou país, sobirà, lliure i net de corrupció.
La ruptura amb aquest càncer polític es situa en fer un referèndum que decideixi sobre la sobirania constituent, la independència i la república a Catalunya. 10 de maig de 2017
De la Carta de L’Aurora.

5/5/17

El gènere epistolar entre Xavier Domènech i Joan Tardà


Celebro el gènere epistolar del diàleg inaugurat entre Xavier Domènech/1 i Joan Tardà/2. És un bon exercici per cercar elements d’entesa.
Desenvolupar raonaments, crítiques, explicacions i anàlisi, és del millor per una acció conjunta, sobirana constituent i rupturista democràtica republicana.
El diàleg entre les forces polítiques de l’esquerra és saludable. Junt a la mobilització ciutadana, l’argumentació del què convé fer i de com fer-ho, pot contribuir a la preparació política popular de la confrontació de legalitats que representa voler fer, convocar i organitzar el Referèndum per part de la societat, Parlament i govern de Catalunya, o impedir-lo per l’Estat.
Tres elements s’han començar a desbrossar. El lideratge actual governamental amb ERC i PDECat amb una coalició parlamentària conjunta, JxSí, i un govern mixt. La situació i perspectiva constituent catalana amb el referèndum com acte central polític. Les aliances a establir per fer realitat el referèndum i la lliure decisió del poble, així com per una hegemonia d’esquerres des del catalanisme popular, superant el llast convergent del catalanisme conservador.
Val a dir que les raons exposades es fan per ambdues parts en clau d’excepcionalitat constituent republicana, de fer el referèndum, i de trobar-se.
En Xavier Domènech fa una crítica bàsica a l’aliança independentista, quan diu “a vegades, certament, costa creure que sigueu (PDECat i ERC) socis de govern”, o “Quan vols guanyar impregnant-te del que vols combatre, a vegades et pots perdre tu mateix en l’hegemonia de l’altre, més que construir-ne una de pròpia”.
Domènech concreta la situació: “Catalunya, des de diversos corrents subterranis, està vivint un moment clarament preconstituent que hem de convertir en constituent”. Mentre assenyala l’esgotament estatal autonòmic i “com ho està també la continuïtat de certes polítiques d’un passat que no vol passar agafant-se al que sigui”.
El líder del nou Un País En Comú afirma contundent “No tinc cap dubte que assolirem el referèndum, com tampoc tinc cap dubte que... ens trobarem”, fent esment a l’anhel de milers i milers de catalans i catalanes.
En Joan Tardà situa l’escenari actual “d’una àmplia majoria ciutadana favorable a exercir el dret a decidir”. Tardà alerta que “ens estem jugant les complicitats i la unitat d’acció de  les esquerres catalanes per molts anys”, per tant cal evitar “que no ens trobéssim  en el treball actiu en pro de la participació en el referèndum”. Aprofita per defensar com decisiu fer el referèndum “amb l’èxit de la participació ciutadana”, mentre ho arrodoneix amb una proposta agosarada d’una crida conjunta a las participació pel referèndum per part de “Puigdemont, Junqueras, Colau, Gabriel...”.
Un acord d’aquest tipus és el que pot treballar el Pacte Nacional pel Referèndum. La dificultat rau en treballar també conjuntament la legalitat que faci possible la normalitat del referèndum.
L’Estat pot negociar amb el PNB i atorgar una morterada del Pressupost via Concert Basc, amb una substancial rebaixa econòmica dels ingressos estatals, però no hi ha cap espurna de disposició a negociar el referèndum català.
Com s’afirma que es vol acció conjunta i acord per defensar la participació al referèndum, convé negociar les lleis, mesures i pregunta, que aboquin al suport social majoritari.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

4/5/17

Moció de censura i referèndum


Una Moció de censura per fer fora a Rajoy, el govern estatal del PP i la corrupció. Un Referèndum a Catalunya per poder decidir encetar un procés constituent sobirà català i republicà. Aires de ruptura democràtica.
Tres trames corruptes gangrenen l’Estat a mans del PP. La Fiscalia fa conxorxa per protegir els corruptes, el PP i el seu capo polític. L’últim notable encalçat, l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha arrossegat a Esperanza Aguirre. Els Fiscals s’han de rebel·lar per no ser-ne còmplices
El clan Pujol encara no toca fons, amb en Jordi Pujol fill entrant a la presó. Convergència i els seus hereus empantanats amb el cas Palau de Millet.
La corrupció mina la credibilitat de l’Estat i la salut de la democràcia, prou minsa en un Regne que retalla les condicions de vida treballadora, redueix serveis públics, pretén impedir les municipalitzacions de serveix bàsics, impedeix que el poble de Catalunya pugui decidir en Referèndum.
La Moció de censura proposada per Unidos Podemos és una llum a l’horitzó de salut pública i democràtica. Posa el dit a la xacra. El PP no te majoria parlamentària, per tant és l´hora de fer fora a Rajoy i amb ell a la corrupció.
La regeneració democràtica no es resol amb demagògia en mítings i mitjans. A les mans del PSOE i de C’s està retirar la confiança en el president i el govern estatal.
Els Pressupostos generals de l’Estat són l’epicentre de l’ona neoliberal destructiva. El PNB s’apresta a donar-hi suport a canvi de diners pel Concert basc. Mal averany per les llibertats basques.
La Disposició Addicional 27a dels Pressupostos estatals es un atemptat a les remunicipalitzacions i els drets dels treballadores i treballadores. La limitada autonomia municipal sofreix un assalt potent per impedir el retorn al comú municipal de les concessions de serveix públics bàsics.
La Red AGUA PÚBLICA i AIGUA ÉS VIDA criden a rebutjar aquesta AD26, com ha fet l’Ajuntament de Terrassa (TeC, PSC, ERC, PDECat i CUP, en contra PP i C’s). Els municipis s’han de rebel·lar enfront de la llei Montoro i els atacs estatals que no paren.
La crisi entre Estat i Municipis s’ajunta i agreuja la del Regne i Catalunya.
400.000 signatures s’ha aconseguit pel Pacte nacional del Referèndum. Resulta significatiu que un dels suports actius per poder fer el referèndum ha esdevingut CCOO i UGT. La implicació sindical dóna el to de la necessitat social i democràtica de que aquest país decideixi d’una vegada què vol ser i amb qui i com es relaciona.
Si el govern estatal persisteix amb la negativa a acordar-ho, una majoria immensa de la ciutadania a Catalunya sí que vol fer el referèndum. Per tant s’ha de cercar la manera de fer-ho.
Demanar el dictamen de la Comissió Venècia sembla una via dilatòria. De fet no contempla el cas inèdit català.
El concepte de ruptura democràtica amb l’ statu quo del Regne 1978, i el de sobirania constituent, comporta situar-se amb convicció en el sentiment i mobilització del catalanisme popular. Especular amb el fracàs és posar és com posar les barbes a remullar. I el poble no perdonarà a qui no posi tot el cor i l’esforç en el bon èxit de fer la seva lliure decisió.
El futur sobirà i republicà català és el gran afer de les entitats i organitzacions que estem implicades en el bon fi del referèndum.
Som responsables d’insistir i afavorir les aliances necessàries perquè el president, el govern i el Parlament convoquin i organitzin el referèndum, sense fer un bis de la consulta ciutadana del 9N.
Les condicions suficients pel referèndum se situen en disposar d’una legalitat catalana, a manca de l’estatal, un cens normalitzat, uns locals, paperetes i urnes, amb uns Ajuntaments col·laboradors, programa informàtic i persones preparades, una pregunta clara inclusiva. Són factors que permeten fer campanya per les diferents opcions a decidir. Tothom s’hi ha de sentir cridat i pugui participar, talment com es fa amb altres situacions electorals. És obvi que s’haurà de neutralitzar l’acció obstructiva estatal.
Serà la participació el que donarà legitimitat, així com capacitat efectiva per executar la decisió popular. 4 de maig de 2017 
De la Carta de L’Aurora.