20/10/20

Estadística aclaparadora

34,9 % a favor de la Monarquia, 40,9 % a favor de la República, segons l’enquesta estatal de la Plataforma de Mitjans Independents. Aquests 6 punts de diferència són fruit del demolidor resultat a Catalunya: 14,6 % Monarquia, 66,5 % República. Sobre la necessitat de fer un Referèndum per Monarquia o República, surt en general estatal un 47,8 % de sí i 36,1 % no, quan a Catalunya el sí 68,4 %, el no 18,5 %. Referèndum i República són majoritaris.

L’enquesta fa sortir els colors al CIS, que va deixar de preguntar sobre la Corona. Tanmateix les dades mostren que la Monarquia se sosté majoritària a Madrid (46% a 31%), Andalusia (43% a 32%) i a País Valencià (37% a 32%). La base ciutadana del règim de 1978, la Monarquia i l’Estat, rau en aquestes Comunitats Autònomes, mentre perd peu al conjunt estatal, per seguir en caiguda lliure a Catalunya.

El futur va de sobirania, referèndum i república. Un 54% del jovent menor de 24 anys votaria pel model republicà. En canvi la meitat de la ciutadania major de 65 anys ho faria per sostenir el rei (el 35% per república). El vot de Podem resulta ben majoritari republicà (91%), el del PSOE un 55% republicà i el 30% la monarquia parlamentària.

El govern de coalició suporta tota la tensió que expressen els resultats de l’enquesta. Aquest govern del PSOE i Unidas Podemos (Podemos, IU), està a cavall de les majories monàrquiques de Madrid, Andalusia i País Valencià, de la majoria republicana lleu general estatal dels 6 punts percentuals, i de la potent pressió republicana, sobiranista i independentista catalana. 

El bloc d’investidura que permet l’existència del govern concentra aquest equilibri feble, crític i dinàmic. Ara bé, el més fonamental és preparar les condicions per la fraternitat, complementarietat i fusió entre el creixent sentiment republicà i el moviment contundent català. Val a dir, orientar-se a la fi del neo-fraquisme estatal per finalitzar d’una vegada amb el règim constitucional de 1978 i foragitar el frau de sobirania que representa la Corona.

Hi ha tres elements cabdals. La necessitat d’una majoria clara estatal i a les Comunitats esmentades. La capacitat d’establir una estratègia ferma a Catalunya que inclogui els processos i ritmes estatals. Incorporar polítiques de salut i recursos públics enfront de la pandèmia al govern estatal i al de la Generalitat.

Salut i República és un binomi vital.

La fraternitat i la unitat de lluita republicana necessita sustentar-se en polítiques de treball i condicions laborals que plantin cara a la precarietat i la pobresa i atur, en virar cap una renda bàsica universal, serveis sanitaris i farmacèutics públics. Alhora és obvi que cal resoldre positivament la demanda d’Amnistia, República i Autodeterminació de Catalunya. La lluita republicana avui en dia vol dir encetar processos diversos, des del dret a l’autodeterminació, engendrant un escenaris de Repúbliques ibèriques. 15 d'octubre 2020

De la Carta de L’Aurora.

https://www.elcritic.cat/sobre-critic/novetats/lenquesta-sobre-la-monarquia-espanyola-que-el-cis-no-vol-fer-65264

https://www.elcritic.cat/dades/un-66-de-catalans-a-favor-de-la-republica-a-espanya-68080

https://www.scribd.com/document/479571924/Informe-monarqui-a-PMI-2020#from_embed

9/10/20

Carrers, salut i llibertat

El clam ‘Els carrers seran sempre nostres’ de l’1 d’octubre de 2017 és viu i actual davant la crisi múltiple dels estralls que comporta la pandèmia en la salut i l’economia. La Covid-19 interfereix i esbiaixa tota mobilització, la social i la sobiranista republicana i independentista, alhora remou la crisi profunda del règim de 1978. Els carrers, els barris, els treballs, no es resignen a unes polítiques que afavoreixen les grans finances mentre fomenten més precarietat, pobresa i manca de recursos sanitaris i públics. La vaga del MIR és alliçonadora, com l’anunciada del personal mèdic.

La mobilització, ni que sigui amb mascareta i continguda per la seguretat, planta cara a unes polítiques empresarials i governamentals que degraden la salut, el treball i les llibertats.


El verset exculpatori de la Generalitat de que no es fan suficients polítiques socials i sanitàries per manca de diners doncs l’Estat els restringeix, val a dir que no compleix ni amb els compromisos minsos d’inversions, no justifica que el govern independentista engreixi les grans empreses i capital financer. La Caixa, el Banc de Sabadell, Grifols, Planeta, Ferrovial, FCC, resulten més afavorides que els hospitals, els centres d’atenció primària, el personal sanitari, metges i infermeres.

Un escàndol ben poc encaminat a constituir un bloc cívic i social que doni la força, amplitud i cohesió suficient per aconseguir les llibertats, sobirania i Generalitat republicana. El camí l’assenyala la vaga del MIR, la mobilització de Nissan i Bosch, o el moviment ciutadà que ha aconseguit la llei de la reducció dels lloguers.


Cauen mites econòmics. El govern de coalició estatal es disposa a prescindir del neoliberal sostre de despesa pressupostària, tot sigui dit amb el beneplàcit de la UE, per tant de compensar un poc la catàstrofe econòmica. Es dedicaran aquests milers de milions a la sanitat i serveis públics o seguirem amb genialitats desastroses com el subsidi ingrés mínim vital? Com és que hi ha una negativa total a implementar una renda bàsica universal? O potser el gruix dels euros formaran part de greixar el gran capital i concentracions com la de CaixaBanc-Bankia en comptes d’una Banca Pública?

L’exaltació nacional espanyolista de la colonització americana del 12 d’octubre ve precedida de la visita de Felipe VI a Barcelona el divendres 9. Hi haurà mobilització de rebuig, republicana i independentista, així com una plantada institucional. El Rei, de la Casa reial corrupta i d’extrema dreta,


que animà la repressió “A por ellos” contra les llibertats democràtiques i la lliure decisió sobirana catalana, no serà rebut ni per la presidència de la Generalitat ni per l’alcaldessa de Barcelona. El Rei no és benvingut a Catalunya.

Per aquest sentiment majoritari la campanya de signatures per l’Amnistia, organitzada per Òmnium, va acompanyada de la pressió per la retirada dels símbols i referències públiques al Rei emèrit.

Junt a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer resulta vital una entesa i coordinació bàsica enfocada a formar un govern sobiranista, republicà, social i municipalista, que permeti un canvi de rumb a la lliure decisió i a una Generalitat que, malgrat sigui autonòmica, faci front de forma efectiva a les imposicions estatals, de la UE i de les grans corporacions. 8 d'octubre 2020

De la Carta de L’Aurora.

1/10/20

La Judicatura imposa

La inhabilitació del president Torra és un cop judicial que situa l’Estat per sobre la sobirania i legitimitat ciutadana. El TSJC i el TS imposen la destitució presidencial, mesura dictatorial que nega la lliure expressió, condiciona el Parlament i la Generalitat de Catalunya. 2.850 persones repressaliades per la causa de la llibertat, la sobirania i la independència, són un substrat suficient per sostenir ben ferm la mobilització per l’Amnistia, República i Autodeterminació. 

La Judicatura, junt amb el Rei, és la punta de llança de la reacció estatal cap una involució autoritària que limita i obstrueix drets i llibertats fonamentals. Actuen en contra d’un avenç en polítiques socials, en llibertats i alternatives constituents republicanes. Aquests tribunals, hereus neo-franquistes, no tenen aturador en la provocació contra el govern de coalició per derrotar-lo, furguen per dinamitar la majoria parlamentària del bloc d’investidura, són un ariet, valuós per la dreta i extrema dreta estatal, nacional catòlic espanyolista.

La fractura entre Catalunya i el Regne d’Espanya es fa profunda i consolida. Les il·lusions en un encaix federalista amb una reforma del règim del 1978, com predica Catalunya en Comú, són fum d’encenalls. L’autonomia administrativa de sobirania política tutelada, com presenta el PSC, és una quimera.

El silenci del govern de coalició és ensordidor. Ni una minsa proposta de reforma del règim. L’angoixa i protesta de certs líders de CatComú, ECP i BComú, els honora malgrat les conseqüències pràctiques siguin la imposició d’un ‘155’ judicial. Les llibertats, la sobirania popular, l’amnistia i el dret d’autodeterminació, no formen part de l’horitzó governamental de coalició entre el PSOE i UP (Podemos, IU, ECP).

L’alternativa es cou en generar condicions cap a processos constituents republicans que incloguin el dret a l’autodeterminació, o la involució de tall dictatorial a que empeny la Judicatura, la Casa Reial, el PP i Vox, amb la benedicció eclesiàstica i la disposició de les FFAA, el beneplàcit de la Banca i grans fortunes.

https://www.amnistiallibertat.cat/article/35/amnistia-i-llibertat-organitza-una-marato-per-lamnistia-de-l1-al-4-doctubre
Avui, tercer aniversari de la fita sobiranista de l’1 d’octubre de 2017 i del 3-O, el moviment republicà i independentista està fortament esbiaixat per les greus conseqüències de la pandèmia, mentre encara metabolitza els fets d’octubre per establir una nova estratègia i una coordinació, acord o entesa, que obri camí a una Generalitat lliure, sobirana i republicana.

El president Torra ha expressat en el seu comiat forçat, que “un dels obstacles per a la independència és la mateixa autonomia”. Torra ha posat les llibertats de Catalunya a les mans de l’empeny popular, ha defensat la ruptura democràtica i la república catalana. Alhora, contradictòriament, ha situat les eleccions autonòmiques com un plebiscit vers la resolució del conflicte.

El rebuig a la destitució, convocat per Òmnium i ANC, ha estat contingut a totes les places dels Ajuntaments. Els CDR han mobilitzat el jovent. Tanmateix les propostes polítiques concretes són les eleccions autonòmiques, la mesa de diàleg del govern estatal i el de la Generalitat, i una marató de signatures* per l’Amnistia (1 a 4-O).

Superar l’estratègia supeditada al marc autonòmic necessita de mobilització (difícil per la pandèmia) i una entesa entre les forces, entitats i moviments democràtics, sobiranistes, republicans, autodeterministes i independentistes. Sobiranistes, Comuns, CUP i ERC són claus per fer camí constituent republicà. 1 d’octubre de 2020

De la Carta de L’Aurora.

* https://www.amnistiallibertat.cat/article/35/amnistia-i-llibertat-organitza-una-marato-per-lamnistia-de-l1-al-4-doctubre

http://rendabasicaara.org/

30/9/20

Tardor virulenta

El personal metge intern resident (MIR) està en vaga per exigir sous i condicions laborals dignes. El confinament, aplaudiments o els estralls econòmics, que aboquen a un col·lapse profund de la globalització de les grans multinacionals, no és suficient alerta per canviar a polítiques públiques del bé comú i drets universals. Els Estats actuals no són útils per una societat sana i una vida saludable i feliç. L’acció enèrgica i el moviment conscient de les classes treballadores és el factor vital de regeneració social, republicana i lliure.

El rebrot de la pandèmia és punyent. Dona la raó als exemples històrics i a la comunitat científica. El negacionisme dels grans poders econòmics es
complementa amb uns governs incapaços de fer front a aquesta aluminosis social. L’amiant víric infecta els estaments, poblacions i barris més pobres i necessitats.

Les mesures són incoherents, malgrat clami al cel la necessitat d’inversió en Salud i un sector públic potent mèdic i farmacèutic. L’ingrés mínim vital ha esdevingut un fiasco. Els milions destinats a la gran empresa i als Bancs, constitueixen una estafa a la hisenda pública i al sacrifici ciutadà. Els diners a mans plenes de la UE són un insult a la massa creixent del precariat i  de la misèria a que condemna l’atur.

Passar de 10 a 6 persones a la reunions quan al Metro o al treball hi ha promiscuïtat en la distància? Reduir la quarantena de 14 a 10 dies malgrat l’OMS insisteix en les dues setmanes?

Resulta penós que el govern de coalició beneeixi i faciliti la concentració bancària (CaixaBank i Bankia), accepti el

saqueig que representa a la hisenda estatal pel no retorn del rescat milionari de 2008, faci ulls clucs al drama dels acomiadaments programats. En contrast és un contrasentit que el personal sanitari i els centres d’atenció primària (CAP) segueixin per sota els mínims vitals. Sous i condicions precàries, manca de contractació suficient. Un desgavell al·lucinant.

Ni més ni menys que el secretari general de l’ONU ha dit: “En un món que sembla girat del revés... els pilars del nostre món retrontollen en els seus ja fràgils fonaments... ens enfrontem a una crisi sanitària que fa època, a la major calamitat econòmica i pèrdua de llocs de treball des de la Gran Depressió i a noves i perilloses amenaces pels drets humans... la Covid-19 no és només una senyal d’advertència: és un assaig general pel món de desafiaments que encara estan per venir.”

La mobilització s’obre pas davant el gran handicap de la pandèmia. La vaga de Saint Gobain; Ahir en el ‘Dia internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de Dones, Nenes i Nens’; Avui per la ‘Justícia climàtica per sortir de les crisis (18 h, Jardinets de Gràcia de Barcelona) en l’acció global pel clima, organitzat per Fridays For Future.

La lluita és el ferment imprescindible per virar cap a polítiques de Renta bàsica Universal, Banca Pública, treball essencial i una economia respectuosa amb la vida de les persones i la natura. La consciència col·lectiva ha de focalitzar-ho en estratègia política, propostes i organització enfront dels governs temorencs i els senyors dels diners. 24 de setembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.