17/2/17

La Mesa del Parlament planta cara al TC


La mesa del Parlament planta cara a la interlocutòria del Tribunal Constitucional que denúncia a cinc dels seus membres, a la presidenta Carme Forcadell (JxSí), juntament amb Lluís Maria Corominas (JxSí, PDECat), Anna Simó (JxSí, ERC), Joan Josep Nuet (CSQEP, EUiA) i Ramona Barrufet (JxSí, PDECat).
La Constitució de 1978 del Regne contempla la suspensió de les Autonomies, però el govern de l’Estat, a través del TC i la Fiscalia, prefereix burxar i sacsejar el Parlament de Catalunya.
L’Estat pretén criminalitzar les persones diputades de la mesa del Parlament, per incompliment de la llei constitucional, sense acceptar les contradiccions que representa, per l’obligació de les i els parlamentaris d’obeir el mandat de la sobirania ciutadana que els va escollir.
Com pot pretendre el TC, el govern de l’Estat, el Regne, que la mesa del Parlament es dediqui a impedir el debat i les decisions polítiques a Catalunya?
La concepció de democràcia constitucional estatal aplicada a Catalunya és una via morta. No se suspèn l’autonomia formal i legalment, altrament es vol anul·lar la capacitat deliberativa i resolutiva del Parlament.
La negació de la llibertat d’expressió i de participació, vulnera els drets i les obligacions parlamentaries de la sobirania popular.
El TC vol consumar una inhabilitació de les representants electes i una suspensió de les funcions del Parlament, preventives a la suspensió autonòmica.
L’Estat exigeix la submissió i supeditació de Catalunya, si més no de la sobirania política del Parlament.
El govern del PP és feble, depèn de Brussel·les, del PSOE i de C’s. Davant la potent lluita obrera de l’estiba ha hagut de fer marxa enrere. La conculcació dels drets de referèndum i vot a Catalunya el poden mostrar ben galdós davant Europa i el món.
El nacionalisme centralista i reaccionari espanyolista no està en els seus millors moments. Les 70 persones diputades d’ Unidos Podemos són a favor del referèndum català. A la preparació de Vistalegre 2 de Podemos, totes les candidatures han defensat el dret de decisió i a l’autodeterminació de Catalunya.
Una situació inèdita a Catalunya, per la sobirania, la independència, el referèndum i la república, es complementa amb una situació inèdita de comprensió i suport creixent a l’Estat sobre el referèndum.
Joan Josep Nuet ha deixat prou clar que no és independentista, però, des del seu federalisme conseqüent, demòcrata i republicà, al parlament s’han de poder defensar totes les posicions: ‘Si fos independentista, hauria de poder expressar al parlament aquesta idea’, ‘S’ha de poder parlar de tot, d’independentisme o de no independentisme’, No hem fet cap acte criminal... se’ns vol convertir den caps de turc’ per atemorir a la població i bloquejar el moviment catalanista.
La presidenta Carme Forcadell ha fet gala de la contundència que la caracteritza, en un breu parlament que, com els de totes les cinc de la mesa, ha estat compartit i llegit: ‘El TC volia que diguéssim al president de la Generalitat de què es podia parlar i això no ho podem acceptar... hi ha en joc la democràcia’, ‘Malgrat les intimidacions i les amenaces, garantirem que el debat al parlament continuï essent lliure. Cap tribunal no impedirà que en aquest parlament es parli i es debati sobre tot allò que interessa a la ciutadania.’
El fet de que Nuet sigui imputat li dóna un relleu a la defensa conjunta de les cinc persones de la mesa. Esquerra governamental, dreta i esquerra transformadora, de JxSí i CSQEP, enceten una defensa que posa en valor l’obediència a la sobirania representativa electa.
La Inviolabilitat de la immunitat de les 5 de la mesa és un afer de llibertat i democràcia de tothom.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

15/2/17

Estibadores en lucha con unidad, ni privilegiados ni chantajistas


Solidaridad con los estibadores. ¡Atención, compañeras y compañeros! Los estibadores de todos los puertos del Estado están en pie de guerra y la lucha se anuncia dura. Han convocado huelga en todos los puertos para los días 20, 22 y 24 de febrero.
El gobierno del PP quiere imponer un decreto ley que modificará todas sus condiciones salariales y de contratación, que puede significar el despido de los más de 6.000 estibadores en el plazo de 3 años. Utilizando como excusa una sentencia de la Unión Europea, Rajoy y los suyos quieren reorganizar las condiciones de trabajo para sustituir las plantillas por empleo precario y sueldos miserables.
Ya conocemos su táctica. Empiezan diciendo que son unos privilegiados (porque tienen empleo fijo y salario decente) luego que son insolidarios (porque no aceptan las decisiones de los capitalistas) y, finalmente, se les acusará de mafiosos, porque en los puertos hay mucha mano negra (cuando lo normal es que los detenidos por contrabando suelen ser directivos de empresas o de los mismos puertos).
En estos tiempos, son argumentos usuales. Se utilizaron contra los mineros o los metalúrgicos, o contra la plantilla del Metro de Barcelona.
Hay que desmontar tales argumentos.
Desde el Ministerio de Fomento se dice que los estibadores cobran unos 60.000 euros al año. ¡Mentira! Los más de 6.000 estibadores tienen un sueldo de alrededor de 1.200 euros, a los que añaden complementos en función del trabajo y las horas trabajadas.
A los ministros y altos directivos les parece mucho, porque prefieren sueldos más bajos, empleo precario y, sobre todo, plantillas desorganizadas y poco sindicadas. Los estibadores defienden sus condiciones, que se las han ganado con trabajo y lucha, y, sobre todo, defienden el empleo. Por eso es tan importante su lucha y su victoria.
Además, el gobierno ha metido sus pezuñas y ha hecho saltar la negociación que se estaba desarrollando entre la patronal y los representantes sindicales de los estibadores. A día de hoy, 46 empresas punteras del sector han acordado con la Coordinadora de Estibadores las bases para modificar la organización del trabajo en los puertos. Un acuerdo que se adapta a las recomendaciones de la Unión Europea y que el gobierno, a saber con qué intenciones, quiere boicotear imponiendo su decreto unilateral.

¿Los puertos no son rentables? Lo son. El puerto de Algeciras es el segundo de contenedores más productivo de Europa. En la valoración internacional del tráfico portuario, España aparece en el décimo puesto mundial y el quinto de la UE. En los últimos años, y a pesar de la crisis, se han ido batiendo récords en el movimiento de mercancías, 505 millones de toneladas en el 2016.
¿Es España una excepción? No. Otros países, como Alemania, Chipre, Suecia y Noruega, mantienen una organización parecida a la española.
El gobierno no debe salirse con la suya. Los estibadores tienen que vencer.
A nivel internacional, la International Dockworker Council (IDC) que agrupa a más de 100.000 estibadores en todo el mundo ya se está movilizando. En nuestro país, es el momento para una campaña solidaria de sindicatos y de toda la izquierda para evitar que el gobierno aplique su decreto.
También para visibilizar la minoría parlamentaria del PP. Los diputados y diputadas de toda la izquierda, y de otros aliados parlamentarios, deben oponerse al decreto y derrotar al PP.

De la Carta de La Aurora. Solidaridad #SOSestiba
http://www.sinpermiso.info/textos/reino-de-espana-con-los-estibadores-habeis-topado
@Soycoordinadora @mundoestiba @estibadoresalge @estibacanaria @PuertosdeEspana @Portuariosworld

13/2/17

Context que ha envoltat el que hem dialogat amb les esquerres sobiranistes


El món gira en clau involució. Els poders dominats no troben una solució a la crisi econòmica de la globalització. Trump president USA és un esperpent polític. Un greuge global.
Europa i la UE està en una cruïlla entre el Brèxit anglès i les dretes xenòfobes que pugen al continent. L’ofec de l’experiència grega val per tot país que cerqui vies populars per resoldre la crisi a favor de majories ciutadanes i socials.
El PP s’ha imposat al govern de l’Estat, però és feble. La seva funció es centre en aplicar les mesures de retallades de Brussel·les i d’impedir el Referèndum, la sobirania i la república a Catalunya, la independència.
Al nostre país tenim una situació excepcional. Una població mobilitzada per la sobirania, la independència i la república catalana.
Fer el referèndum és una ruptura de sobirania, és una legitimitat que s’enfronta amb una legalitat constitucional del Regne del règim de 1978.
Aquest règim estatal centralista ha fracassat. Unes passes col·lectives cap a la república catalana són la concreció d’unes expectatives revolucionaries.
Hem de ser conscients que superar el marc autonòmic del Regne, trencar amb el règim de la constitució de 1978, per constituir una república és un fenomen revolucionari.
Es parla de possible desencís o de frustració si no es fa el referèndum o la ruptura de la independència, però nosaltres, l’AExRC, observem bona disposició popular, que pot girar a ràbia col·lectiva i rebel·lia generalitzada. Aleshores podem entrar en un estadi superior. On es jugui la legalitat catalana, com amb la llei de transitorietat jurídica; o com representa de front ampli democràtic el Pacte Nacional pel referèndum, al que l’AExRC donem suport; o com apunten propostes de legítima sobirania popular que encapçalin el procés constituent republicà amb l’Assemblea de representant electes que promou l’ANC.
Als derrotistes els hi diem que es pot perdre, sí, però sobretot es pot guanyar la sobirania republicana. En això juguem.
Les esquerres sobiranistes republicanes tenen una gran responsabilitat i paper a fer. Per això és important que hi hagi espais de diàleg i acords.
Agraeixo del tot l’esforç, la sinceritat, la discreció i el bon tarannà que els representants dels deu partits compromesos en el diàleg han desenvolupat. Aquest context, ambient i aquest espai han permès treballar i oferir les propostes que presentem. 12 de febrer de 2017
Unes pinzellades fetes a la presentació per part de l’AExRC de les Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes. He esbossat el context que ha envoltat el que hem dialogat durant nou mesos amb representant de deu partits, des de l’abril de 2016.

10/2/17

Diàleg amb les forces polítiques d’esquerres sobiranistes


El Parlament disposa de majoria d’esquerres però el president del govern de JxSí (PDECat i ERC) és del PDECat, de la dreta catalanista.
Els Pressupostos de JxSí resulten continuistes neoliberals, curosos pels interessos dels poders econòmics, però poc sensibles a les necessitats socials de la població, sobretot de les capes mes modestes empobrides. El vicepresident del govern JxSí, d’ERC, és qui prepara aquests Pressupostos. La CUP ha decidit donar el seu Sí, malgrat no estar-hi d’acord. L’argumentació és que, perquè es faci el Referèndum, no hi ha més remei que acceptar les imposicions del PDECat.
La  conveniència i la necessitat de la mínima sensibilitat social te a veure amb que les esquerres vulguin i aconsegueixin posar-se d’acord. La política sobre el sobiranisme i la ruptura amb la constitució del 1978 i el poder del Regne, resulta a la fi element essencial per una entesa pràctica entre les esquerres que permeti que l’hegemonia política esdevingui de les esquerres.
El projecte emergent d’UnPaísEnComú pot fer molt per establir un escenari real de canvi en les polítiques socials, així com de ruptura constitucional cap una sobirania republicana amb compromís social.
Amb la idea de sumar forces amb compromís social d’esquerres l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana ha treballat unes Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes.
El document de propostes s’ha elaborat en nou sessions per part de l’AExRC, dialogat amb representants de partits de les esquerres sobiranistes de Catalunya: Procés Constituent, MES, Avancem, SCiL, EUiA, ICV, Podem (observador), CUP, ERC, BComú (observador).
El diàleg establert s’encetà l’abril de 2016, la conclusió són uns conceptes i elements d’acord que possibiliten esbossar un escenari
inèdit, davant la situació extraordinària que viu el nostre país, en el procés de construcció d’una sobirania catalana, lliure, fraterna, neta, social i republicana.
l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana es dedica a sembrar i conrear per fomentar uns acords suficients entre les esquerres que permetin avançar en la sobirania catalana, la llibertat i la independència, des del dret a l’autodeterminació, amb un referèndum que sigui resolutiu i decisiu per aconseguir una Generalitat republicana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.