22/10/19

Comunicat de la Convenció 14D sobre la Sentència del Suprem i les seves conseqüències polítiques

L’Equip Impulsor de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista que se celebrarà a la UPF de Barcelona el proper 14 de desembre, reunit avui 21 d’octubre vol comunicar: 
Marxa per la Llibertat. Girona, St Andreu.

     1.    Rebutgem el contingut de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders socials i polítics sobiranistes per les seves actuacions al setembre i octubre de 2017, més que un acte de justícia ens trobem davant una acció de càstig i venjança.

     2.    Reclamem l’amnistia dels condemnats i de la resta de causes judicials obertes contra tots els presos polítics que van sumant-se els darrers dies. La repressió judicial i policial de l’Estat és l’única resposta que de moment s’ha implementat davant del conflicte polític amb Catalunya. Manifestem la nostra solidaritat amb els centenars de
persones agredides i ferides. La criminalització del jovent català i del moviment sobiranista
representen una resposta violenta i per això exigim el replegament dels cossos policials front la mobilització democràtica, la sortida de la Policia Nacional i la Guardia Civil i la depuració de responsabilitats en els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior.

    3.    Només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana i estem convençuts que tard o d’hora això acabarà produint-se a pesar de les resistències existents.

    4.    Ens marquem com a perspectiva la construcció d’una República Catalana Social i Democràtica i cridem a la mobilització pacífica, sostinguda i popular com el camí per a fer-la possible. 

Amnistia, Autodeterminació i República Catalana és la resposta

Equip Impulsor de la Convenció 14D. Barcelona 21 d’octubre de 2019

17/10/19

Camí de llibertats

Eneko.
La fractura entre Catalunya i l’Estat de la monarquia s’està ampliant i aprofundint amb la Sentència del Tribunal Suprem. La condemna per sedició i malversació als i les líders del moviment nacional democràtic, sobiranista, autodeterminacionista i republicà és irreparable. La Sentència és un punt d’inflexió de regressió de les llibertats fonamentals individuals i dels pobles.
 
El jovent i la població treballadora ha renovat el compromís segellat l’1 i 3 d’octubre de 2017, s’ha mobilitzat massiva i unitàriament d’ ‘els carrers seran sempre nostres’ a les carreteres, autopistes, aeroport i places. 

El clam de ‘ni un pas enrere’ acompanya l’exigència d’Amnistia, llibertat presos i preses polítiques, lliure decisió, independència i república.

Marxes per la llibertat, 16, 17 i 18 d'octubre.
El moviment català republicà es desencadena per arreu com un terratrèmol. La ciutadania mobilitzada genera i segueix fórmules d’acció com el Tsunami Democràtic, les crides de l’ANC i Òmnium a Les Marxes per la Llibertat, les vagues estudiantils del 16, 17 i 18, la universitària del 17 i la general del 18.

Diferents generacions es fonen en un imaginari democràtic i republicà que només es podrà derrotar a sang i foc d’una repressió estatal que liquidi drets i llibertats. 

La Monarquia en resulta sentenciada per insostenible democràticament. L’Estat, el règim i el govern són incapaços de resoldre la crisi amb Catalunya, ni d’afrontar la crisi econòmica i les necessitats treballadores.
La perspectiva constituent republicana aflora com alternativa social, treballadora, feminista, municipalista i climàtica a Catalunya, fraterna i de lliure relació amb Espanya i Europa. 

La PAH ho il·lustra davant la Sentència: “La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres llibertats... Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure. Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses... Venen a per totes i no és hora de posar-se de perfil”.

El govern estatal llança benzina al foc: “Una minoria està volent imposar la violència als carrers de les ciutats catalanes... La violència d’aquesta nit (de dimarts) està essent generalitzada a totes les protestes. És evident que no estem davant un moviment ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer per trencar la convivència a Catalunya”.

Els fets són que som en una setmana de lluita al carrer presidida per unes mobilitzacions pacífiques durament reprimides, centenars de persones agredides, contusionades i ferides... per la minoria violenta, agressiva, plena d’odi i armada de les forces repressives espanyoles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb la participació de les autonòmiques dels Mossos.

La violència greu procedeix de les conseqüències del 155, de l’empresonament preventiu de 2 anys, el Judici i la Sentència. La repressió estatal, i l’autonòmica, és una provocació destinada a derrotar i sotmetre el poble, les llibertats catalanes i les de tot l’Estat. 

Tsunami democràtic. Aeroport col·lapsat.
El govern de la Generalitat està a la corda fluixa, paralitzat entre les imposicions de l’Estat, la repressió i el moviment vigorós popular. Un mínim de responsabilitat és escoltar les demandes de dimissió de Buch i destituir el conseller d’Interior. El Parlament resta anul·lat de fet. El catalanisme dretà al capdavant del govern dificulta la unitat ciutadana republicana.

El moviment s’enforteix a cada dia de lluita. Les Marxes per la llibertat fan camí imparables. Des de Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona col·lapsen les carreteres i autopistes. El camí de les Marxes apunta a la lliure decisió, a l'Amnistia, a l'Autodeterminació, a un procés constituent republicà. 

Ens cal unitat republicana del conjunt sobiranista defensor dels drets i llibertats. 

Marxa per la Llibertat.
Cridem a participar a les Marxes per la llibertat, les vagues estudiantil i universitària, la general del 18, les grans concentracions i manifestacions del mateix divendres 18. Animem a aconseguir la massiva manifestació unitària que s’està esbossant pel dissabte 26 d’octubre.

El moviment de la democràcia autodeterminacionista es fa més conscient de la seva força i compromís des de l'acció pacífica, massiva i unitària. Anem tothom junt pel camí que requereix aconseguir el procés constituent republicà. 17 d’octubre de 2019

Carta de L’Aurora.

14/10/19

Declaració de Sobiranistes davant de la Sentència del Suprem: Lluita unitària, Amnistia i Autodeterminació


Lluita unitària, Amnistia i Autodeterminació

La Sentència del Tribunal Suprem ha condemnat a les persones líders del moviment autodeterminacionista, republicà i independentista amb contundència: per Sedició i Malversació penes de Presó i Inhabilitació.

Junqueras: 13 anys presó i inhabilitació. Romeva, Turull i Bassa: 12 anys presó i inhabilitació. Forcadell: 11 anys i 6 mesos i inhabilitació. Forn i Rull: 10 anys i 6 mesos i inhabilitació. Cuixart i Sánchez: 9 anys de presó i inhabilitació. Vila, Borràs i Mundó: multa.

Es una mesura irreparable de repressió i càstig a les persones i al moviment popular de sobirania democràtica a Catalunya.

Sobiranistes rebutgem aquesta sentència destinada a encadenar la sobirania, les llibertats i la voluntat de decidir i votar d’un poble. Ens solidaritzem amb les persones condemnades, amb les exiliades, amb les set empresonades recentment dels CDR i amb totes les imputades.

El Tribunal Suprem ha hagut de fer-se enrere en l’acusació de rebel·lió, però sosté la ficció tumultuària i de violència, malgrat que hagi estat la Policia nacional i la Guàrdia Civil els causants per la repressió a la mobilització pacífica.

Sobiranistes alertem de la involució democràtica que representa aquesta condemna. Hi ha un retrocés continu en els drets i llibertats democràtiques arreu de l’Estat, és una regressió política que nega i reprimeix les llibertats de pensament, expressió, premsa i manifestació. Una deriva dretana per sostenir el règim i la monarquia enfront de la ciutadania i els pobles. Així es mostra la incapacitat del règim, la monarquia i el govern pel diàleg i per resoldre els problemes polítics amb solucions polítiques. 

La condemna de l’Estat obre una nova etapa de lluita per l’Amnistia, l’Autodeterminació amb l’exercici del dret a decidir i a fer el referèndum, i per les llibertats i valors de futur constituent republicà.

Sobiranistes animem i cridem a les mobilitzacions, a omplir els carrers d’il·lusió de futur lliure, a tots els pobles i ciutats, a buidar les aules, i a fer imponents les Marxes de la llibertat.

Direcció de Sobiranistes

14 d’octubre de 2019

11/10/19

Incapacitat del règim

Uns anys on no s’aconsegueix constituir el govern, aprovar uns Pressupostos o governar per resoldre les diverses crisis superposades, són una mostra de la incapacitat delrègim, la monarquia i l’Estat per ser sostenible. La tendència és a la inestabilitat econòmica i política. No hi ha indicis que les eleccions del 10-N endrecin aquest desgavell.
 
Ni la gran coalició entre el PSOE i el PP, apuntada per Mariano Rajoy i Felipe González, ni les imposicions patronals-estatals-rei de que amb Podemos de cap manera, ni les recomanacions del president del CIS, apunten a una perspectiva d’estabilitat. Per a qui en dubti, o pels derrotistes irredempts vers els canvis profunds transformadors i les llibertats, només cal guaitar les perspectives econòmiques.

Som davant una “desacceleració econòmica en el 90% de països” del mon, on “el creixement del comerç mundial s’ha detingut gairebé del tot”, segons la directora del FMI, Kristalina Georgieva, a les portes de l’Assemblea anual del FMI. Entre les principals causes esmenta la guerra comercial entre USA i Xina, el Brexit, així com l’existència d’un “mur de Berlín digital”, mentre alerta de que les conseqüències “afectaran a tota una generació”.

A onze anys de la gran crisi del 2008, quan encara no s’ha recuperat les condicions de treball i vida, s’obre un altre abisme econòmic. El capitalisme de la globalització en crisi estén la seva incapacitat econòmica i política. És el fracàs clar del predomini del capital financer, del sistema social i de mercat de la propietat privada dels grans mitjans de producció. Els Estats són el seu instrument per imposar el parasitisme destructiu de drets, vida i natura.

Els grans moviments mundials com el feminista i el climàtic, els tímids intents d’un municipalisme comunal, el pacifisme contra el militarisme i les guerres, necessiten fer causa comuna amb el moviment treballador i sindical, per fonamentar condicions de drets i serveis universals, lliures, igualitaris, dialògics i republicans.

"Con Rivera, No!", eleccions abril.
Pedro Sánchez i el PSOE han desoït el clam de “amb Rivera, No!”. En comptes de fer cas a la base activista, Sánchez ha seguit els poders econòmics, de l’Estat i la UE. Les veus de que s’hauria de reformar la Constitució s’estavellen davant l’Estat i la Monarquia. El que mina aquest règim i Estat és una crisi estructural on les polítiques econòmiques i de legalitat colpeixen i escapcen drets, serveis i llibertats. La tendència a la inestabilitat ho és alhora vers a la involució política de tarannà dictatorial.

El recurs a l’amenaça del 155, per part del president estatal en funcions, és una altra variant de la ineptitud per dialogar i resoldre la confrontació entre l’Estat i Catalunya, val a dir entre la nació espanyola i la catalana. La via democràtica és la de la lliure decisió: el referèndum des del dret a l’autodeterminació. 

La propera setmana ha de dictar-se la Sentència del Tribunal Suprem en un context a Catalunya on tot el que no sigui absolució i llibertat és inacceptable. El clam d’Amnistia s’estén per totes les capes socials, organitzacions i entitats. Som a les portes d’una nova situació política que brega per generar un escenari de llibertats i perspectiva republicana. 10 d’octubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.