14/6/19

La desobediència a sentència

El Judici als líders i lideresses independentistes de l’1 d’octubre de 2017 finalitza llest per a la sentència. La Fiscalia ha efectuat un gran frau democràtic menystenint, ignorant o tergiversant els fets, les proves, els testimonis i els al·legats de la defensa. El govern de l’estat és alhora hostatge i còmplice de la ultradreta que s’encarna en el Tribunal Suprem. Res de bo es pot esperar de les sentències. La mobilització és vital per sostenir la causa de la llibertat nacional del dret a l’autodeterminació i de la república.
Centenars de milers de persones han escollit i atorgat la representació de diputats, eurodiputats i regidor als presos polítics i exiliats. Ha resultat endebades. El TS, malgrat no ser escollit per la ciutadania sobirana, ha suspès els drets polítics de les persones electes sense dilació. L’estat, a través de la judicatura, s’atorga la potestat d’alterar la representació de la sobirania popular.
La desobediència pacífica i l’acció política sense violència s’assimila a sedició i rebel·lió. La ideologia independentista i la republicana, l’exercici de lliure determinació amb el vot, se’l va a condemnar com rebel·lió. No s’admet la disidència sobre la monàrquia i per la república ni en les relacions entre els pobles. Es prohibeix la llibertat de manifestació.
L’estat vol castigar de forma exemplar l’anhel i voluntat mobilitzada de l’emancipació catalana que ha adoptat el clam de independència i república. La monarquia espanyola no pot cedir ni unes gotes de llibertat a l’ideari republicà, menys encara a un procés de lliure separació entre Espanya i Catalunya.
El final del Judici ha interferit enmig de les negociacions pels pactes per formar el govern estatal, municipals i autonòmics. La ciutadania s’ha inclinat en el vot cap a l’esquerra, però obligant a fer coalicions i per tant pactes.
Tanmateix la tendència general queda corregida per una polarització que continua creixent. La Comunitat de Madrid dona pas a un Parlament i a un govern del trident dretà PP-C’s-Vox. En canvi a Catalunya els vots porten cap a majories d’esquerra i republicanes, inclòs a la capital Barcelona.
Finalitza un cicle electoral amb una representació i uns pactes que sostenen l’ajornament del règim monàrquic del 78, recolzat en el PSOE, la pressió involucionista de les institucions estatals i el triplet PP-C’s-Vox. No hi ha ruptura immediata a la vista, però l’equilibri és precari i inestable. Tampoc s’ha pogut liquidar les amenaces de tempesta per les necessitats socials, laborals i feminista o climàtica, ni eliminar l’horitzó republicà que emergeix a Catalunya.
El govern de cooperació per ser operatiu hauria d’afrontar el panorama amb mesures polítiques socials, democràtiques, de llibertats i establir el dret a l’autodeterminació. El Judici és molt més que una prova del cotó fluix, és la mostra de la incapacitat estatal per resoldre una situació d’unitat i opressió nacional que condemna la monarquia. O s’esclafa i elimina el moviment nacional republicà català o la república trobarà la manera d’avançar i constituir-se.
Els municipis estan completament immersos en aquest context. Pobles i ciutats són elements bàsics, neuràlgics, del països, les nacions i els estats. Els intents de fer política municipalista aliena als drets i llibertats generals estan condemnats al fracàs a mig termini. Entre el corporativisme i la golafreria de les elits o les necessitats populars treballadores no hi ha terme mig de blocs socials. Tampoc entre les llibertats o la involució en drets i la llei mordassa. O entre l’emancipació catalana o la imposició unitària estatal. En fi, entre república i monarquia no es pot fer la viu viu, com si no afectés a cada llamborda i a cada passa que fem.
Ahir les manifestacions anunciaven un nou esclat quan hi hagi la sentència condemnatòria. S’empeny cap a una nova perspectiva.
Les classes treballadores i populars volen llibertat dels presos i preses, no s’aturaran fins poder decidir i fer el referèndum, aconseguir la llibertat i la república. 13 de juny de 2019
De la Carta de L’Aurora.

Ajuntaments d’esquerres i republicans

La geografia general del vot municipalista és d’esquerres i republicà. Com que els nous consistoris es constitueixen el 15 de juny, la victòria d’ERC a la majoria dels 947 municipis, la remuntada del PSC i la pèrdua de BComú per menys de cinc mil vots amb empat de regidories a Barcelona, aboquen a un escenari de pactes que poden esdevenir un fonament de futur. 
 
És l’hora de pactar els projectes de poble i ciutat, els programes, els governs i les alcaldies. A les quatre capitals catalanes, a les Diputacions i a les Comarques, poden formar-se coalicions governamentals per alcaldies republicanes i d’esquerres, sorgides de l’entesa entre els projectes socials i de drets de les diverses opcions del Comú i de les esquerres independentistes, ERC i CUP.

Com a contrapunt a Badalona és important formar un govern que torni a barrar el pas a la dreta d’Albiol i el PP. 

Eludir, amb raons o subterfugis, concretar aquestes possibilitats generals perjudicaria sobretot a la ciutadania, als barris i les ciutats. Els vots i les regidories tenen color, olor i base social que superen l’aritmètica simple; s’assemblen més als vectors amb direcció i sentit. La suma de regidories de continguts i propostes polítiques oposades, resten i afebleixen, frenen els projectes polítics.

Interpretar els vots de manera maldestre, poc coherent i menys ètica, esgarriaria la doble perspectiva d’un viratge a polítiques socials, junt al dret a decidir sobre totes les sobiranies per sostenir les llibertats i la necessitat d’un referèndum efectiu.

En canvi omplir el republicanisme i el moviment independentista de contingut de programes municipalistes socials atorgaria una força superior tant a la vessant social, com la de drets i llibertats, la republicana, sobiranista i la nacional.  

Els ajuntaments necessiten bastir un front municipalista per aconseguir de la Generalitat i de l’Estat la capacitat de sobirania suficient per aplicar les polítiques que convenen a la seva quitxalla, veïnatge i barris. 

Hi ha urgència d’habitatge, serveis, treball, urbanisme, pobresa, espai públic, feminista, educacional, salut, contaminació i climàtica. La hisenda i la fiscalitat han de poder permetre executar les mesures que demanda la ciutadania. Les polítiques de remunicipalitzacions i ús de l’espai públic s’han de situar com eina vital en el centre de gravetat dels pactes per frenar el poder i la disbauxa de les elits.

Els projectes municipalistes socials, comuns i republicans són els que han de ser la guia dels governs i alcaldies dels nous ajuntaments. 6 de juny de 2019

De la Carta de L’Aurora.

5/6/19

Aprendre del daltabaix

La correcció municipalista, autonomista i europea a les eleccions generals és cap a l’esquerra amb el PSOE enfront de la dreta; republicanista i independentista a Catalunya amb ERC a les municipals i Puigdemont/JxCat a les europees; tanmateix s’obre un greu front a Madrid on guanyen les dretes. El règim constitucional monàrquic de 1978 i l’Estat reben oxigen, tot i estar confrontats per les mobilitzacions feminista, sindicalista i nacional republicana catalana. El municipalisme del canvi a les principals ciutats i l’onada regeneradora del 15M han sofert un gran daltabaix. És l’hora de reflexionar a fons, aprendre de la patacada i dels encerts esbossats.
 
El cicle electoral estatal finalitza. L’Estat, municipis i autonomies han de fer els governs que establiran les polítiques a realitzar. El Parlament Europeu vira cap a la dreta i la ultra dreta. La perspectiva estatal és de pervivència del règim malgrat la seva decrepitud i incapacitat de resoldre les principals qüestions econòmiques, socials, democràtiques, feministes, la del lliure dret d’autodeterminació de Catalunya i l’aspiració nacional i republicana. 

En aquest escenari s’està incubant una revàlida que afectarà el conjunt de l’Estat. Es cou amb el Judici als presos/es independentistes i la pugna que tendeix a acréixer entre ERC i PDECat/JxCat pel lideratge del moviment catalanista republicà. El bloqueig del govern de la Generalitat és un factor afegit d’una evolució política que aboca a les eleccions catalanes.

ERC-Sobiranistes van guanyar les eleccions generals a Catalunya. ERC ha guanyat les municipals superant a JxCat en el conjunt dels 947 municipis, inclòs el de Barcelona, tot i que només ha obtingut un mínim avantatge de vots (4.800) a BComú. Tanmateix l’alcaldessa Ada Colau ha guanyat en 6 dels 10 Districtes i ha empatat amb 10 regidories. El PSC ha recuperat molt de vot a l’àrea metropolitana, mentre C’s davalla. La CUP ha sofert un fort retrocés i queda fora del consistori. JxCat supera ben clar a ERC a les europees.

Catalunya es presenta electoralment com sobiranista, republicana, d’esquerres i independentista. Les esquerres predominen. El bloc del 155, contra el dret a decidir, l’1 d’octubre de 2017 i els llaços grocs, resta minoritari.

El sobiranisme i l’independentisme han de cercar una doble equació que permeti l’algoritme que estableixi una estratègia política republicana i social.

Per una banda cal que les esquerres treballin una entesa o acord suficient per omplir de contingut social les expectatives de procés constituent republicà, rupturista del règim constitucional. Una perspectiva que ha de començar per generar les condicions socials i polítiques que ho facin possible. La radicalitat democràtica, el compromís amb la lliure decisió i per un referèndum, la mobilització persistent i irreductible per la república catalana, han de tenir en compte i cohesionar una majoria ciutadana que pugui fer front a l’Estat monàrquic actual.

La segona equació és que les esquerres, sobiranistes i independentistes, liderin el moviment català per les llibertats i l’emancipació.

La realitat de segments importants treballadors que voten PSC, o que no se senten independentistes, o que desconfien profundament de tot el que puguin liderar la dreta, obliga a que el republicanisme demostri per la via dels fets el compromís pràctic social.

L’empat a Barcelona entre ERC i BComú, pot ser una font de llum si aprenem les lliçons i el que ens tramet l’electorat. 

La Barcelona de les cures, feminista, del canvi a favor del veïnatge i els barris, vol incloure tots els drets i sobiranies. Barcelona és d'esquerres, Comú i republicana, per la lliure determinació i per la llibertat dels presos i preses polítiques. 

El govern barceloní s’enfortirà si pivota sobre una aliança republicana i Comú, basada en les 20 regidories d’ERC i BComú. Catalunya necessita girar al lideratge de les esquerres, fonamentat en ERC, Comú i CUP, per confrontar les imposicions de l’Estat i generar les condicions que permetin executar la lliure decisió. 30 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

24/5/19

Municipalisme comú, Europees republicanes

Les eleccions municipals i europees tindran urnes, paperetes i propostes diferenciades en els centres de votació del diumenge 26 de maig. Les necessitats, preocupacions i projectes municipalistes han acaparat la màxima atenció, mentre les europees quedaven allunyades, malgrat que les decisions de la Unió Europea determinen en els Estats i en els Municipis. Per tant ambdues votacions són importants.  
 
El proper diumenge finalitzarà un cicle electoral estatal que atorgarà una relació de forces parlamentària i governamental. Tanmateix hi ha uns esvorancs i un mar de fons que posaran entre les cordes el nou escenari polític.

La situació i les perspectives econòmiques i socials viscudes per la major part de la població són colpidores i negatives. Les repercussions de la crisi econòmica no amainen. Les necessitats de treball, serveis i drets per un mínim de vida s’acreixen. 

Les llibertats democràtiques a l’Estat estan en fase de retrocés. La llei mordassa impera. La Judicatura recomana considerar delicte d’odi la denuncia i combat del feixisme, així com de les continuades provocacions ultradretanes. Mentre el dret d’expressió es limita, com quan s’impedeix esmentar “presos polítics” als telenotícies.

El Judici als líders independentistes va comprimint la pressió política. Les persones diputades que són preses polítics no tindran els mateixos drets que les altres. La Fiscalia exigeix que se suspengui els diputats en comptes de que se’ls alliberi per permetre exercir la sobirania per la que han estat escollits. 

La bronca i aldarull a la presa de possessió dels diputats independentistes empresonats, en la constitució del Congrés, mostra una perspectiva maldestre que allunya un horitzó d’estabilitat.

Catalunya quedarà abocada a unes eleccions amb la demanda de diàleg, lliure decisió i referèndum, doncs el moviment catalanista i republicà segueix empenyent per aconseguir la via de realitzar-ho. 
 
Els projectes de canvi en la concepció global de les ciutats han vingut de la mà del municipalisme amb l’impuls de l’ona del 15 M. Uns pocs municipis amb la bandera de la Barcelona de Barcelona en Comú, Guanyem Badalona i uns quants altres, s’han hagut de confrontar amb les greus restriccions de l’Estat i la bel·ligerància dels grans consorcis.

L’Estat nega l’autonomia i menystén els Municipis. El poders econòmics fan tot el que està al seu abast per impedir les remunicipalitzacions de serveis, perquè no es reguli l’especulació al lloguer, a l’habitatge i al turisme.

Les mesures de sol, habitatge i lloguer social, les d’aconseguir l’aigua i l’energia municipalitzada, la pacificació urbanística, la racionalització del transport, en general donant prioritat als serveis públics, els infants, la visió de gènere, i la vida del veïnatge, fan que hi hagi una reacció furibunda contra les alcaldies del canvi. A Badalona el PSC (minoritari), gràcies l’aval del PP, van foragitar l’alcaldessa Ma Dolors Sabaté de Guanyem Badalona.

La Unió Europea està en una deriva dretana i reaccionària. El Parlament europeu no disposa ni de Constitució. Les institucions europees són el regne de les grans multinacionals i corporacions financeres. Els drets i serveis i economia europea està sotmesa als plans i els comptes de resultats de les grans empreses. La ciutadania europea democràtica de concepció social està lluny de les expectatives de la UE. 

Les aliances europees i a l’Estat espanyol són obligades i beneficioses. Escollir la veu de denuncia forma part de preparar condicions d’alternatives. El 26 de maig es vota en circumscripció única a tot l’Estat. Hem de combinar la defensa de la concepció transformadora del municipalisme amb la necessitat d’aliances pel dret a decidir i la defensa de processos constituents republicans. En aquest sentit donem suport a la coalició Ara Repúbliques (constituïda entre ERC (Catalunya), EH Bildu (País Basc), BNG (Galiza), Ahora Canarias, Andecha Astur, Puyalon (Aragó)), i a Unides Podem-Canviar Europa (Podemos, IU).

El 26 M vota municipalisme del canvi: Barcelona en Comú, La Badalona Valenta, Terrassa en Comú, Guanyem Girona, Comú de Lleida, Guanyem Cerdanyola, Som VNG-Podem, Fem Manresa i totes les candidatures unitàries que representen aquesta alternativa. Al Parlament Europeu vota Ara Repúbliques i a Unides Podem. 23 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

Municipalisme veïnal

Es percep un tomb del municipalisme cap a l’esquerra amb compromís social i de defensa de la lliure decisió republicana. Les eleccions del 26 de maig establiran si es reforça la tendència de les eleccions estatals o quines correccions es produeixen en funció de les necessitats i sentir local. 
 
El PSC posa tot l’esforç en remuntar la davallada a l’àrea metropolitana. ERC s’orienta a estendre als municipis el lloc de primera força independentista, aconseguit a les eleccions generals, amb l’afegit cabdal de l’alcaldia de Barcelona. BComú s’ha concentrat en revalidar l’alcaldia amb Ada Colau, per aquest fi promou un projecte innovador de ciutat avalat per les línies mestres iniciades, mentre conserva un carisma viu i potent. 

L’espai municipalista del Comú (CatComú, Podem, ICV, EUIA, Som alternativa) concorre dispers des de diverses coalicions. En algunes poblacions fins i tot competint entre sí. 

El que resulta més de futur són les diverses candidatures d’aliances que cerquen una transformació municipal de fons alhora que defensen el compromís i perspectives republicanes. 

Potser la més significativa és la de Guanyem Badalona en Comú que aplega un sector Comú, CUP, ERC i Podem, en un nou esforç per recuperar l’alcaldia amb Maria Dolors Sabater i de nou barrar el pas al PP d’Albiol, ressorgit gràcies el PSC. 

Hi ha un reguitzell de candidatures aplegades com Guanyem Girona, Cerdanyola..., Som Vilanova IG..., Fem Manresa, Masnou..., Terrassa en Comú, Comú de Lleida, AUP Rubí, i tantes altres.

Un eix que agermana aquestes candidatures amb la de BComú és una concepció molt similar de revertir els bens i serveis bàsics privatitzats en municipals, una preocupació per la vida i condicions del veïnatge, l’habitatge, el canvi climàtic i el medi ambient, els drets, la mirada feminista, la radicalitat democràtica i la participació. Son unes candidatures disposades a plantar cara als grans poders econòmics i corporacions que actuen com a sangoneres dels bens i serveis públics. 

Un altre eix en el territori és la concepció republicana, des del compromís bàsic amb la lliure decisió i l’autodeterminació fins a l’exposició explícita per la república catalana.

El 26 de maig es concretarà fins a quin punt l’ona del municipalisme del canvi (un llegat del 15M) serà la que progressi fent avançar la perspectiva comunalista. El municipalisme s’ha d’enfortir per poder enfrontar-se i torçar el braç tant als grans operadors privats com a un Estat i unes lleis que ofeguen l’autonomia local. 

A les eleccions del 26 de maig és l’hora de consolidar i ampliar el municipalisme del canvi, comuner, de perspectiva veïnal i republicana. 16 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

15/5/19

Barcelona somia futur

El somni és el d’una ciutat saludable que redueixi la contaminació, estimi la quitxalla, guareixi el veïnatge i els barris, encamini l’habitatge i sol municipal, tingui cura dels drets de tothom que hi visqui, compromesa en la diversitat, el respecte i l’acollida, convençuda de la lliure convivència i de la visió de gènere que erradiqui la violència masclista, les agressions sexuals i violacions. Una ciutat del comú en igualtat que planti cara als serveis privatitzats i les grans corporacions que malmeten l’ús públic sotmès als seus afers privats.
 
El municipalisme del canvi amb BComú i l’alcaldessa Ada Colau ha conreat innovació I futur de transformació profunda en els primers quatre anys a l’Ajuntament. Un projecte de ciutat que ha sofert les limitacions de les lleis estatals i de no disposar de la majoria absoluta del consistori.

La resistència i la reacció dels grans poders fàctics de les corporacions locals, estatals, europees i internacionals, s’han conjurat en l’atac per frenar les mesures iniciades de recuperació dels valors municipalistes, serveis públics, drets d’infants i persones adultes.

El poder de l’aigua, energia, immobiliari, construcció, neteja, transport, turisme i gran luxe s’apropia i encareix el bé comú, mentre foragita el veïnatge al provocar l’increment de les desigualtats entre el barris i les persones.

Catalunya ha tingut un desenvolupament general de les infraestructures amb la guia de l’especulació i l’ètica de l’abús continu, sense consideració a les necessitats de conviure-hi, ni una bona entesa entre territori, persones i natura.

Revertir aquest destret, esmenar els greuges fonamentals, remunicipalitzar els serveis públics, és una tasca de gegants i heroïnes.

El municipalisme del canvi ha d’incloure en el somni la lliure decisió que vivifica la participació, així com el compromís ferm en el desenvolupament d’un procés constituent republicà. Aconseguir-ho significa tenir cura de les aliances que generin entesa de les necessitats socials, veïnals, feministes i republicanes.

El que passa és que els municipis són la germana menystinguda de les institucions estatals. El David municipalista s’ha d’afrontar amb el Goliat estatal i dels grans poders econòmics. Convertir el somni en realitat implica derogar les lleis Montoro per actuar amb sobirania municipal, inclosa la fiscalitat.

Uns pocs anys de construir nous fonaments permeten esbossar futur. El projecte de ciutat del comú te la fita de revalidar-se el 26 de maig. 

No hi ha un projecte global alternatiu al municipalisme del canvi que no sigui frenar el que s’ha iniciat amb una concepció d’avenç públic favorable a les persones habitants. Només cal esbrinar el bloqueig als pressupostos i a mesures cabdals de municipalització que ha fet l’oposició (PDECat, ERC, PSC), per copsar que, amb diferents raons, el que es juga va de supeditar les millores públiques als interessos dels grans poders de les corporacions privades.

La diversitat de situacions i problemàtiques dels municipis petits i mitjans, industrials, urbans o agropecuaris, no són pas alienes a les línies cabdals del projecte de ciutat comuna. La remunicipalització, l’habitatge, la mirada feminista, la participació ciutadana i els drets elementals són el projecte de ciutats i pobles que estimin habitants i natura. 9 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

26/4/19

Activa’t a les urnes

El diumenge 28 d’abril tens a les mans barrar el pas a un govern del trident dretà PP-C’s-Vox, així com evitar una abraçada involucionista entre el PSOE i C‘s, o fomentar un escenari de bloc ampli de les esquerres i l’independentisme; un govern que se li puguin determinar les polítiques socials i democràtiques, per obrir un camí d’avenç encaminat a enfrontar-se al règim obsolet de 1978. Les grans alternatives són de reacció generalitzada o de generar les condicions per processos republicans.
 
Abrera.

Resoldre els greus problemes que perjudiquen les condicions de vida i drets de la població i la lliure decisió sobirana dels pobles no està de la ma d’una reforma parcial del règim constitucional de 1978. L’Estat, el Rei, la Judicatura, el Congrés, mostren que: o es produeixen uns canvis institucionals de baix a dalt o no tot seguirà com fins ara, sinó que hi haurà un atac reaccionari a fons.

Les perspectives son de convulsió i transició. La probabilitat d’un govern del PSOE, fins i tot entre el PSOE i Unidas Podemos, recolzat en un bloc ampli dels partits d’esquerres, nacionalistes, independentistes i republicans, només te sentit per impedir un govern de dretes i aconseguir girar el rumb de les polítiques a fer.

La mobilització seguirà essent cabdal per revertir les polítiques privatitzadores i d’austeritat.

La derogació de la reforma laboral és una necessitat de salut pública ciutadana. Els municipis han de formar part del repartiment fiscal i dels impostos, per tant resulta imprescindible la derogació de les lleis Montoro i disposar de la sobirania suficient per atendre les necessitats del veïnatge i barris. El moviment feminista ha de deixar de ser la ventafocs de les institucions, empreses i serveis de tot tipus. El jovent alerta i reivindica la cura de la natura i atenció mediambiental. A Catalunya segueix irreductible el moviment per disposar de sobirania per decidir, fer un referèndum efectiu i aconseguir l’emancipació nacional i republicana.

St. Jordi.
La llei mordassa contra les llibertats, el moviment sobiranista i de la lliure decisió catalana, la repressió autonòmica del 155 i el Judici als líders independentistes, estableixen ponts per l’avenç en les condicions d’alternatives de fraternitat republicana.

Un altre escenari complementari que es juga en el vot del diumenge 28 és el lideratge de les esquerres entre la representació catalana.

En les dues últimes confrontacions electorals estatals va ser ECP (En Comú Podem) qui es va erigir amb el lideratge, acostant-se al milió de vots, entorn la proposta de sobiranies i de referèndum per Catalunya. Aquesta situació, excepcional i positiva, es va diluir en els següents mesos, davant l’impacte de la mobilització que va imposar el vot i decisió en referèndum de l’1 d’octubre, malgrat les prohibicions, boicot i repressió estatal.

ECP i l’impuls inicial de CatComú va entrar en crisi. Oblidaren en la pràctica la seves propostes decisives de sobiranies sobre tot i l’alternativa de República a Catalunya; es bloquejaren a l’hora de defensar i liderar aliances republicanes, mentre es desentenien d’un compromís ferm amb el moviment popular immens existent, per la sobirania, la independència i la república.

L'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta deriva va ésser el detonant en el que es va formar Sobiranistes. L’Aurora va formar part de Sobiranistes amb la concepció de redreçar i enfortir CatComú. Tanmateix, davant la convocatòria de les eleccions del 28, la millor manera per defensar la causa social i republicana ha estat formar la coalició electoral ERC-Sobiranistes.

El proper 28 d’abril activa’t amb el vot. I cada dia lluita des dels moviments que sembren futur social i republicà.

A les urnes vota esquerres. Vota les opcions sobiranistes i republicanes.

Vota la coalició ERC-Sobiranistes. També a les llistes d’En Comú Podem i Front republicà. 25 d’abril de 2019

De la Carta de L’Aurora.