1/12/16

Pressupostos participatius als ajuntaments del canvi


Innovar fomentant la participació i la democràcia directa sobre els pressupostos municipals.
Des que Porto Alegre, Brasil, amb Tarso Genro a l'alcaldia l'any 1988 va obrir la possibilitat a la ciutadania de proposar, participar i decidir de forma directa sobre part dels pressupostos de la ciutat, la bandera dels Pressupostos participatius ha estat portada per l'esquerra que busca una ciutadania activa, empoderada i compromesa amb la gestió pública.
A Catalunya veiem com el municipalisme del canvi està incorporant de diferents maneres aquesta pràctica. Barcelona i Badalona són les principals ciutats on s'està innovant per tal de desenvolupar un model de democràcia directa, que permeti a la ciutadania decidir sobre en què es gasten els diners comuns.
A Badalona han tancat aquesta setmana els seus Pressupostos participatius amb 8.000 persones que han dit la seva sobre 14M€ del pressupost d'inversions amb un sistema de carret de la compra, on cada persona podia decidir on anaven a parar 8M€ a nivell de ciutat i 6M€ al seu districte en concret.
Barcelona ha iniciat dues proves pilot als districtes de l'Eixample i Gràcia. A l'Eixample ha posat a disposició del veïnat 500.000€ a repartir entre iniciatives proposades per altres veïnes i veïns, dins del pressupost de despesa corrent, i emmarcats en cinc eixos temàtics sorgits del també procés participatiu del Pla d'Actuació del Districte (PAD).
La ciutadania va definir uns eixos de treball al PAD, que ara han pogut fer propostes concretes de com executar-los, ara cal quantificar els diners de cada proposta i prioritzar i decidir, on cada persona tindrà 500.000€ a repartir entre les propostes que compleixin tots els requisits.
A Gràcia la repartició dels 150.000€ de pressupost participatiu serà per tres eixos acordats: Economia Social i Solidària, Dones, Feminismes i Diversitat Sexual i  Foment de la cultura al Coll, Vallcarca i els Penitents i la Salut i Foment de la cultura al Coll, Vallcarca, Els Penitents i La Salut. Amb cinc sessions de treball independents on entitats i veïnes i veïns aborden necessitats, i desenvolupen col·laborativament diferents projectes relacionats amb la temàtica i que finalment seran votats per la ciutadania del districte.  
A Barcelona, tot i que són quantitats per sota del mínim del 5% òptim per parlar de pressupostos participatius, són proves pilot que permeten veure les intencions i voluntats de l'equip de govern d'apostar per la innovació, la participació ciutadana i l'organització del teixit associatiu per elaborar i decidir propostes.
Totes aquestes experiències incorporen el Dret a vot a partir dels 16 anys, una altra novetat i reivindicació històrica d'aquelles persones que ja amb edat per treballar, el sistema no els dóna la possibilitat de decidir.
Aquest és un pas més, en l'aposta per la participació, després de l'augment de la participació en l'elaboració dels Pla d'Actuació Municipals (PAM) i Pla d'Actuació de Districte (PAD), a Barcelona prop de 40.000 persones i 1.740 entitat han participat en les 548 cites presencials i directament amb aportacions al nou portal de participació Decidim.Barcelona, on s'han recollit més de 10.000 propostes. 1 de desembre  de 2016
De la Carta de L'Aurora.

25/11/16

25 N, avui i demà


Nerea Novo de feminicidio.net.
Trenta-sis dones assassinades ignorades.

Trenta sis dones assassinades de 681, del 2010 al 2015, no han estan comptabilitzades per l’administració competent. Aquesta ignorància és legal o a-legal, tant s’hi fa. El cas és que maten a les dones, per això es moren. I l’agressor i assassí és un home.
Com si fos un càstig celestial extra de la maledicció bíblica pel pecat d’Eva, la costella rebel d’Adan, el diví “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front...”, font de les tres religions del Llibre sagrat, és una condemna contra la dona en particular i la humanitat en general. Misogínia filosòfica i moral ben terrenal.
A la fi, per la moral dominant, l’ordre institucional i judicial, la dona és qui enreda i provoca, mentre l’home és comprès, justificat i exculpat.
Avui 25 de novembre està bé que institucions i mitjans airegin aquesta xacra criminal de la violència de gènere. Tanmateix és penós que el morbo i els successos procurin aïllar la violència a la punta extrema de l’iceberg amb les dones violades i assassinades.
La ignorància no és pas innocent ni fortuïta, forma part de la connivència amb el sosteniment d’un ordre patriarcal on el mascle te encara la pàtria potestat sobre la femella. L’home assetja i agredeix a la dona perquè ells és un home i ella una dona. La virilitat i la testosterona, ser tot un home, inclou dominar la dona i convertir el No femení a la violència en un Sí inevitable.
Entorn els feminicidis ha versat el dotzè Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. En aquest Fòrum ha estat on l’equip de Feminicidio.net ha presentat l’ “Informe 2015: Avance de datos, Catalunya feminicidios y otros asesinatos de mujeres”. Val la pena fer una ullada.
És la periodista Nerea Novo, de feminicidio.net y col·laboradora de Graciela Atencio, que explica sobre “Les xifres invisibles del «feminicidi»”, en un article a Nació Digital. Novo insisteix en que “El concepte "feminicidi" encara es qüestiona, inclús des dels mitjans de comunicació...”, mentre conclou “Ens queda fer entendre encara la necessitat que la lluita contra la violència masclista, més enllà de la parella heterosexual, s'ha de convertir en una qüestió d’estat”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Els Pressupostos de JxSí


Els Pressupostos són la prova de foc d’un govern, que marquen la política a fer.
Foto de Sandra Lázaro.
La resposta sindical i social per uns pressupostos socials no és en va. La crisi econòmica colpeix a la majoria de la població des de fa anys. L’horitzó és de negres tempestes amb les retallades imposades per Brussel·les i el govern de l'Estat, recolzant-se en l’abstenció del PSOE, augura mal averany.
Els Pressupostos del 2017 són els primers de Junts pel Sí (JxSí), del govern entre PDECat i ERC, en principi amb el suport de la CUP. 
Els pressupostos encara vigents aquest 2016, són una pròrroga dels Pressupostos 2015. Estaven en la lògica de les retallades i l’austericidi dels governs d’Artur Mas i precisament va ser el vot de la CUP el que va provocar el pas al costat de Mas, mentre després la negativa cupaire a uns pressupostos continuistes va esdevenir en una moció de confiança a la política del president Carles Puigdemont.
Davant d’un any 2017 marcat per la transició que pot representar la decisió majoritària del Parlament de convocar i organitzar un Referèndum, acordat o unilateral, la política expressada en els criteris, les partides i xifres dels pressupostos, així com en la normativa d’acompanyament, és cabdal per encetar la superació a la Llei d’Estabilitat Pressupostària estatal del PP i de les directrius de la troica.
Es tendeix a preparar efectivament, la superació dels límits dels pressupostos autonòmics, regits per les lleis i institucions del Regne, o hi ha continuisme processista sense posar fil a l’agulla, per una política sobirana concreta i tangible?
És positiu que el vicepresident Oriol Junqueras anunciï que enterra la Llei d’Estabilitat Pressupostària de 2012 del govern Mas.
És important que el conseller de Salut, Antoni Comín, iniciï un camí de reversió de les privatitzacions.
Alhora és ben negatiu que es sostingui una política fiscal continuista, amb la imposició des del PDECat que no es toquin les rendes més elevades, ni es reformi l’IRPF, l'impost de successions o el de patrimoni.
Per destinar diners a polítiques socials, a una Renda Garantida de Ciutadania, a l’incentiu de la indústria, transports i infraestructures, es necessita aconseguir ingressos dels segments de població que disposen dels diners i de les propietats, i encara més dels que es lucren dins la crisi.
Qui ha d’aportar al capítol d’ingressos dels pressupostos són les poderoses finances dels bancs, les empreses transnacionals i les grans fortunes privades.
Per un bon 2017 encaminat al Referèndum, la població ha de sentir una transició sobirana, beneficiosa i útil per a les necessitats populars, peça clau per superar l'autonomisme i esdevenir la nova Generalitat de la República Catalana.
Els Pressupostos 2017 han de ser la senyal que el país camina vers les mitjanes europees en fiscalitat, inversió i despesa social. 24 de novembre de 2016 
De la Carta de L'Aurora.