23/8/12

Lifta, en disputa des de l'ocupació de 1948 a Palestina

La brigada de Pau Sempre a Palestina, dimecres 22 d’agost de 2012. Dia 2: Lifta i societat israeliana. Són les 7 del matí. Aquest matí teníem preparada una visita a Lifta, un poble en disputa que es va deixar tal com va quedar després de l'ocupació del 1948. Ha quedat intacte gràcies a que les corts israelianes van reconèixer els documents d'alguns palestins que reclamaven la propietat de les cases. 
El nostre guia ha estat el Deaoud, un palestí alt i de caràcter afable que ens ha transmès el que coneixia del poble; com va ser ocupat, com s'hi vivia abans del 1948 i quins projectes hi tenen tant palestins com jueus. El grup que composa la brigada, que integra gent tant de Madrid com de Galícia i Catalunya, comença a cohesionar-se. Conversem amb Pepe Goldman, després Jeff Harpen (cofundador de l'ICAHD com Meir Margalit), ens ha vingut a saludar i a presentar-nos la feina de l'organització.
Dues de les reflexions que m'han cridat l'atenció de les converses d'aquesta tarda han estat:
* “Cal treballar en valors que van més enllà de les ètnies”
* “Abans de tenir un espai per poder ser d'un grup o de l'altre en llibertat, cal tenir un espai per construir confiança”
Les converses entre nosaltres es fan cada cop més interessants: diferents models socials econòmics i organitzatius, la situació de la dona a l'Orient Mitjà, el dret i l'aplicació de les lleis... Ens anem a dormir ràpidament ja que demà haurem de matinar (ens haurem de llevar a les 6!) per començar la reconstrucció. Mentre acabem d'escriure aquestes línies, la majoria ja dormen (fins i tot alguns ja ronquen profundament). Per cert, en dues habitacions amb llits força còmodes! (i ventilador!).
La crònica sencera:

22/8/12

La brigada de Pau Sempre a Palestina

La reconstrucción de casas palestinas ocupa una parte del tiempo de vacaciones de gente joven voluntaria. Anoto la crónica de Pau Sempre.

Desde la parte alta de la ciudad, observamos la ciudad que ha sido la cuna de las principales religiones del planeta, presidida por los templos de dichas confesiones. Si se observa la ciudad desde la distancia, se puede apreciar que los asentamientos de los colonos no son aleatorios, rodean la ciudad amurallada creando un cinturón de hebreos que custodia la ciudad y se convierten en paso obligado para aquellos que quieran acceder a los templos de la ciudad santa.
Pero si estas prácticas de los colonos parecen poco éticas, desde lo alto de la ciudad también observamos la mayor vergüenza del gobierno de Israel en Jerusalem y nuestro próximo destino: el muro. Al llegar, observamos una barrera de cemento de 8 metros de altura, que se extiende alrededor de 800 Kms rodeado por una alambrada electrificada que aísla a 55.000 habitantes de la que siempre ha sido su ciudad. Sigue en http://pauaraisempre.blogspot.com.es/2012/08/dia-1-20-08-2012-llegada-palestina.html