31/3/11

Por la Paz y la Democracia

Como firmante de la ene-enésima posición por unas mínimas libertades democráticas en el País Vasco, os animo a leerla y, si se está de acuerdo, proceder a difundirla y también firmarla.

El miércoles, la actriz Sílvia Bel, leyó la declaración que reproduzco. El actual manifiesto responde a la ilegalización de la organización de la izquierda aberzale Sortu. La declaración cuenta con el apoyo de EUiA y está avalado por 150 firmas iniciales de Cataluña. Entre las personas firmantes las actrices Sílvia Bel, Ariadna Gil y Carme Sansa, entre otros. De EUiA hay las firmas de Jordi Miralles, coordinador general de la formación y diputado en el Parlamento de Cataluña, Àngels Tomás, responsable de Solidaridad, Paz y Movimientos Sociales, y Francesc Matas Salla, miembro de la Comisión Permanente y de la ejecutiva federal de IU (en la fotografía inferior, los tres en una reciente reunión con los representantes de la izquierda aberzale, Txelui Moreno y Mikel Ansa).

Declaración catalana por la Paz y la Democracia

Las personas abajo firmantes, en el presente contexto de desaparición efectiva de la violencia, consideramos que es el momento de poner sobre la mesa, con carácter de urgencia, el reestablecimiento de la normalidad democrática y del respeto a los principios universales de los Derechos Humanos en el País Vasco, y manifestamos:

En unos momentos de involución política en el reconocimiento de la plurinacionalidad del Estado español, Catalunya no puede quedar al margen de los esfuerzos imprescindibles para que todos los pueblos puedan defender la totalidad de sus derechos y libertades democráticas sin restricciones, en el marco de la Unión Europea.

Es inaceptable el uso político de la justicia para limitar derechos constitucionales elementales como los derechos de reunión, afiliación política o a constituir candidaturas para concurrir a las elecciones. En la medida que el Estado español mantenga su posición inmovilista en el conflicto vasco, se hará en definitiva cada vez más evidente su obstinada negativa a aceptar el derecho a decidir sobre su futuro, libre y democráticamente expresado.

En este sentido, reclamamos del Estado Español la restauración de la normalidad democrática en el País Vasco, esto es, el reestablecimiento de los derechos de expresión, de manifestación y de participación política sin exclusiones, así como la adopción de medidas de normalización jurídica en el ámbito policial y penitenciario.

Barcelona, a 30 de marzo de 2011

http://www.euia.cat/

30/3/11

Trobada de reflexió sobre els moviments pels drets de les dones


Trobada de reflexió sobre els moviments pels drets de les dones. Alternatives estratègiques, ideològiques i socials.

Un espai de reflexió entre el feminisme dialògic amb les concepcions del mar-xisme i de l’experiència de les lluites socials, de feministes que estan treballant en el marc jurídic del dret, defensant el dia a dia dels drets de les dones, de dones joves que lluiten contra la violència de gènere. Entre totes podem avançar juntes.

9,30 h a 10 h. Inscripció, Recepció, Rebuda.

10,15 a 11,30 h Taula de ponències.

Montserrat Vilà. Perquè un moviment social contra la violència masclista? La lluita pels drets de les dones és part essencial del canvi de sistema social amb la transformació revolucionària a la igualtat real.
Lidia Puigvert. Presentació tesi “Otras mujeres” i perspectives. La veu de les dones com a subjectes d’avenç social.
Marisa Fernández. El dret i els drets de les dones. Pràctica i alternativa feminista en la defensa del dia a dia de les dones.

11,30 a 11,45 h Cafè / te

11,45 a 12,30 h Taula de ponències.

Patrícia Melgar. Joves investigadores compromeses amb superar els rols tradicionals de feminitat i masculinitat hegemònica.
Adriana Sabater. Acció sindical en l’àmbit laboral per la igualtat.

12,30 a 13,25h Plenari i constitució Tallers

13,25 h Dinar conjunt

14,25 a 15,50 h Tallers.

15,50 a 16,00 h Cafè o té

16,00 a 17,30 h Plenari, debat i conclusions.

17,30h Cloenda

Tallers per aprofundir en els temes proposats a la taula.
Plenari amb exposició de cada taller. Debat col•lectiu en plenari. Conclusions provisionals, amb comissió per conclusions de les reflexions i publicació.
Participació: Jornada adreçada a: Dones implicades en la lluita i recerca que condueixi a l’eradicació de la violència masclista, els processos d’igualtat i drets de les dones. Als homes que comparteixen la necessitat d’aquests canvis vers la igualtat.
La Fundació Socialisme sense fronteres publicarà les ponències, resum de les relatores, i unes conclusions generals de la jornada.
Organitza: Fundació Socialisme Sense Fronteres.
Assessora: Associació Hèlia.

Al Centre Cívic La Sedeta Carrer de Sicília, 321. Barcelona. Metro: L4 Joanic, L2 i L5 Sagrada Família
Dinar al pati de La Sedeta
Inscripció gratuïta: helia@heliadones.org / t: 616554967.

25/3/11

Tisorades a dojo

Uns companys em fan arribar la preocupació per la dita cimera del president Mas-CiU i del Carec (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya) de Salvador Alemany.

La Generalitat de la dreta catalana, colze a colze amb l'empresariat patriòtic, en afinada sintonia amb les normatives de la UE i l'austeritat del govern espanyol de Zapatero, pretenen una entesa social per posar frenètiques i a dojo les tisorades en les empreses públiques i en els llocs de treball de les privades encara que tinguin immillorables beneficis.

Algunes dades són il·lustratives. Els 12.000 milions d’euros de beneficis de Telefònica li permeten aprovisionar 202 milions d’euros en indemnitzacions per reduir la plantilla. L'empresa acarona tisorar entre 10.000 i 15.000 treballadors nets (un 12% a Catalunya), a tot el Grup es remoreja uns acomiadaments de 35.000.

El sector públic a Espanya i a Catalunya és minso en relació a Europa. Segons CCOO (http://www.ccoo.cat/pdf_documents/Area_Publica_2marc2011.pdf ). "2009 registra 302.607 persones com a treballadores públiques. La ràtio habitants/empleats públics a Catalunya, al 2009, és de 24,3. A Espanya hi ha 2.659.010 persones al servei de les administracions públiques, l’any 2009. La ràtio mitjana habitants/empleats públics a Espanya és de 17. A Suècia hi ha 8 habitants per funcionari, a Finlàndia 9, a França i Bèlgica, 12.

Catalunya té menys empleats en el sector públic en relació a Espanya i altres països europeus. L’any 2008, el percentatge d’empleats del sector públic a Catalunya sobre el total d’ocupats era del 10.6%, una xifra que ha disminuït en quasi un punt en relació al 2005. A Espanya, aquesta mateixa xifra és del 14.6%, mentre que a Alemanya és del 13.7% i al Regne Unit del 19.5%. En relació a Espanya, els països escandinaus doblen el nombre dels ocupats del sector públic com a percentatge de la població activa; França també ho supera àmpliament i fins i tot països com Estats Units estan per sobre".

Les prioritats elaborades a la Convenció municipalista d'ICV i EUiA són per si mateixes una proposta excel·lent a la novíssima versió d'escola neocon Chicago-reaganista de Mas-Alemany.

Del butlletí electrònic d'EUiA.

Il·lustració d'Arnal Ballester.

23/3/11

Hora municipalista

El carisma i les necessitats locals van a contaminar-se en gran mesura de les condicions social econòmiques i polítiques que engendra la crisis.

El panorama mostra que hi haurà una confrontació electoral que tendeix a trencar l'equilibri municipal sorgit des de fa trenta cinc anys amb la transició de la dictadura franquista dels alcaldes a dit, a la monarquia parlamentària amb els consistoris escollits per la ciutadania legal (encara sense el vot de la majoria de la població resident immigrada). Resta en entredit que les ciutats i pobles amb més població treballadora es mantinguin fidels a les majories municipals amb el PSC.

La crisis remou per arreu. Una crisis econòmica generada por la dreta burgesa financera i el seu sistema social de mercat. Una crisis a la que, els governs europeus conservadors i el de l'estat espanyol del PSOE, se li apliquen polítiques d'austeritat de dretes que afavoreixen a les classes dominants mentre perjudiquen a la població treballadora. Amb el greuge que aquestes mesures no resolen la crisis ni les seves causes.

Els Municipis quedaren exclosos del pacte de finançament entre Estat i Autonomies. Dia que passa les arques municipals estan més ofegades per nous serveis, obligats per la pressió ciutadana més propera, en part més exigent i en gran part més necessitada per l'allau d'austeritat que provoca la crisis. Això provoca desencís vers els governs municipals.

Per tant tenim com elements que formaran part de les eleccions. La crisis econòmica esmentada. Les polítiques neoliberals d'ajust, reforma laboral, reforma de les pensions, noves voltes de cargol social, ajust pressupostari, que afecten profundament a les localitats, amb situacions que agreugen l'atur, com la liquidació del sector de la motocicleta. S'ha frenat el procés de mobilització arrancat amb la vaga general del 29 de setembre de 2010, amb l'acord patronal-govern-sindicats. La recuperació per part de CiU del govern de la Generalitat; fruit de la fallida de les experiències del govern tripartit de les esquerres liderat pel PSC; junt amb una major audiència de la dreta del PP i de l'extrema dreta. La desorientació sobre el resultat del set anys dels dos governs de les esquerres (P. Maragall i Montilla) fa que planegi una forta crisis en el PSC i ERC, amb feblesa de ICV-EUiA al no poder erigir-se com alternativa de canvi dins les pròpies esquerres.

En part és EUiA qui mostra un cert progrés, molt fonamentat en el treball local més proper i de mobilització en els pobles industrials. Tanmateix la delicada situació en què es mou la coalició ICV-EUiA a l'hora de renovar la seva existència, mostra les dificultats polítiques per engrescar al jovent i aconseguir el suport de la gent treballadora, amb el llast de les polítiques econòmiques, i de témer la mobilització tant en els aspectes laborals com democràtics estatutaris.

També és EUiA i ICV qui posa el dit al què correspon, amb les prioritats municipals establertes des de les necessitats locals.

Publicat a L'AURORA-POR.

11/3/11

La filla pòstuma del milicià Miquel de Pedrola del POUM

Del bloc altresbarcelones. Amada Pedrola i Valero ha estat localitzada a França fa uns dies en el transcurs de la investigació realitzada per l’historiador Dani Cortijo arran de la pintada de la guerra civil descoberta a la Barcelonet.

Trobada amb Amada Pedrola i Valero.

DIA: Divendres 11 de març 2011

HORA: 18:30

LLOC: Biblioteca La Fraternitat c/ Comte Santa Clara 8 (Barceloneta), BARCELONA

PARTICIPANTS:

Ma. Pino Suárez (historiadora i veïna de la Barceloneta); Dani Cortijo (historiador iniciador de la recerca; Carmen Pedrola (neboda de Miquel Pedrola); Amada Pedrola (filla de Miquel Pedrola.

Com explica Dani Cortijo, Amada Pedrola ha expressat: “vull tornar a Barcelona i espero trobar-me amb una part del meu passat”. Pedrola explica que la seva mare, Maria Valero, li havia parlat del seu pare, li deia que havia estat molt valent, “però mai hagués pensat que encara seguís viu el seu record”.

Ja feia un parell de mesos que Cortijo i Suárez juntament amb els veïns de la Barceloneta i la neboda de Pedrola, van posar-se en contacte amb l’ambaixada francesa per tal de localitzar Amada Pedrola, amb qui mai havien tingut cap contacte. Finalment va ser una estudiant francesa que realitzava una tesi sobre les dones del POUM qui, a través del blog altresbarcelones.com, es va assabentar del rebombori ocasionat a la Barceloneta arran de la pintada. Aquesta va avisar Amada Pedrola de tot el que havia passat els darrers dos anys al voltant de la figura del seu pare.

Més detalls a: http://altresbarcelones.blogspot.com/2009/03/el-carrer-miquel-pedrola-urgent.html

Acte d’homenatge a Miquel Pedrola de l’octubre de 2010: http://altresbarcelones.blogspot.com/2010/10/homenatge-pedrola-el-proper-dilluns-no.html

8/3/11

Dones amb drets

El “menys es més” de Mas i el govern de CiU de la dreta catalana, es queda escapçat quan es tracta de les dones, i és palès que no és exclusiu de les dones.

Per les dones drets i serveis i acompliment de lleis és menys, si més no ara per ara.

Enguany es tracta d’un 8 de Març amb un clar retrocés social, laboral, cívic i polític per les dones, i encara més colpidor per les dones joves i treballadores.

Al 51 % de la població formada per les dones li és perjudicial el poder governamental en mans dels representants polítics de la burgesia catalana. CiU fa anar les tisores contra les dones. Una majoria de les dones votants de CiU també en surten agreujades.

Les retallades no poden anular drets de les dones. Violència gènere, Dependència, Salut, Laboral... la consciència d’aquesta política, gairebé misògina, ha d’estendre’s a la població i començar a donar-li la volta.

La fuerza municipalista

La izquierda que se ha planteado reconstruir la izquierda considerando a IU superada es una fuerza política basada en una columna vertebral municipalista con una gran participación social sindicalista. Esta izquierda agrupada en las asambleas y estructuras de Izquierda Unida tiene el reto de permeabilizarse con la realidad viva de la clase trabajadora y de amplias capas de la población, pero sobre todo con la juventud y su búsqueda de nuevas formas de acción social, política, y de organización. Esta izquierda está en parte aislada del latido social, y llega a aferrarse a esqueletos de estructuras periclitadas que necesitan de una intensa formulación y renovación.

La propuesta de movimiento de una Mesas de convergencia social para hacer frente a la crisis económica, es un nuevo intento para la refundación que puede posibilitar la acción unitaria amplia y de inmersión social en la ciudadanía, siempre que se priorice el escuchar y dar la voz desde la base social, en vez de interpretar necesidades y conciencias desde demasiados peldaños arriba de las preocupaciones que realmente afectan y mueven al cuerpo social.

El sábado hubo la Convención federal municipal y autonómica de IU en Madrid. Fue un punto de encuentro necesario y provechoso para intercambiar experiencias de quienes representan a gente trabajadora en miles de municipios.

Una de las enseñanzas puede ser que escuchando a las experimentadas/os concejales se aprende muchísimo. Por supuesto IU tiene que hacerles caso y amplificar su voz. Además con una pequeña pero importante proporción de gente joven dispuesta a asumir el compromiso que esta labor representa. Una de las cuestiones quizás tabú, pero que nos conviene desmitificar es la relación política entre la representación como persona elegida, las demandas a defender, con la gestión cuando ocurre y el buen uso del poder aunque sea al nivel municipal. Desde este ejercicio de representación y de gestión, ¿cómo construimos alternativas políticas y de base social o hasta qué punto se apuntala el poder y sistema social vigente?

La presentación de la Convención de la alcaldesa de un pequeño pueblo de Málaga señalaba certera el valor del compromiso municipalista: "En estas situaciones de crisis es el momento de los municipios. De donde vive la gente, en una calle concreta con código postal."

2/3/11

Noves cares a EUiA Rubí

Roda de premsa d'EUiA Rubí de dilluns 28 de febrer.

"Em dic Aitor, vaig pels carrers per la meva feina d'integrador social, i veig el què hi manca i necessita la gent, per això, fa poc, soc amb qui defensa millor aquestes coses i ara formo part de la llista municipal d'EUiA".

"Soy delegado sindical de BRAUN, hace poco que estoy con ellos, ha sido en el proceso de la huelga general de septiembre, fue EUiA el partido que se comprometió y movilizó a fondo, pues les contacté, hablamos, me propusieron afiliarme, y aquí estoy en la candidatura para las municipales".

Aitor i Ronald, com també la Marina, educadora social i una de les ànimes de l'Espai Obert, eren tres joves que presentaren la candidatura d'EUiA Rubí per les municipals amb les propostes d'acció, junt amb Ivan Hernáez, l'actual regidor dins el grup municipal de la coalició ICV-EUiA, i Martín Pretel, coordinador d'EUiA Rubí.

Ivan i Martín, explicaren els plans d'acció, informaren que a la candidatura hi havia una gran renovació amb cares ben joves i compromeses dels moviments i entitats rubinenques, alhora que estaven representats uns quants torners, dirigents sindicalistes, en especial de Ficosa, en plena tasca de conservar els llocs de treball, malgrat el trasllat a Viladecavalls i el trencament del pacte patronal-sindicats-Ajuntament.

Ivan fa posar èmfasis en la situació política i en ser una veu a l'Ajuntament en defensa de l'oci i lleure del jovent, de la gent immigrada i els seus drets, de l'educació i d'uns plans d'urbanisme sostenible i ecològic, a més d'assegurar la diversitat i pluralitat de la coalició, per això Ivan en tant què EUiA demana que se'l voti i pugui seguir actuant dins l'Ajuntament. Ivan va fer un balanç molt positiu del treball de la coalició al Consistori, cosa que l'anima a seguir. També va plantejar que Amanda, del treball per la dona i contra la violència de gènere, tot i anar a la segona de la candidatura no podia ser a la presentació doncs a aquella hora treballava i no podia escapolir-se, "això són coses què ens passen a la joventut que treballem i no podem perdre una feina que costa tant aconseguir".

Martín, presentà les conclusions de l'assemblea local, el procés de negociació entre ICV i EUiA en el que tothom aposta per concloure de forma positiva amb acord, però que encara això es demora, per tant EUiA ha començat el procés de formació de la candidatura; en el moment que hi hagi acord plural i respectuós entre ICV i EUiA, acord que inclou assegurar la participació electa d'EUiA com part del futur grup municipal de la coalició, una part d'aquestes components de la llista EUiA s'incorporarien a la candidatura conjunta. Martín va assenyalar orgullós què el progrés d'EUiA havia encara millorat amb la vaga general, amb incorporació de gent jove i de sindicalistes, com es mostrava a la mateixa taula de la roda de premsa amb quatre d'aquestes persones joves.

Vint-i-sis persones van acompanyar aquesta roda de premsa, entre les qui havia membres i presidents d'AVV punteres de Rubí.