Dominó

La crisi política desencadena un efecte dominó que s’amplifica amb la caiguda dels pressupostos de la Generalitat, de l’Estat, i del govern amb la convocatòria d’eleccions autonòmiques pel 12 de maig. El govern estatal i el bloc d’investidura també queden més afeblits i inestables. Els possibles beneficiaris apunten als poders econòmics, al PP, a la dreta i ultradreta, a l’Estat. El rerefons l’hem de cercar en l’empobriment continuat (sous, inflació), la precarietat en augment, el deteriorament dels serveis públics (Salut, Educació), de les condicions laborals, la supeditació i violència contra les dones, l’espoli de l’habitat natural i les causes de la sequera, la involució en les llibertats democràtiques, entre les que s’inclouen la sobirania i el dret d’autodeterminació. Capgirar els beneficiaris esmentats ha de ser la preocupació primera i vital de tota opció cívica, social i política que pensi en el conjunt de la població i, per suposat, de tota força revolucionària.

Una estratègia treballadora, social, feminista, així com la revolucionària, podria esdevenir útil i profitosa en el context polític actual, en el cas de: a) fes pressió als governs, i donés suport a tot avenç en polítiques socials, a una fiscalitat si més no equitativa a les capes més solvents i a les grans fortunes i capitals, reduís el frau fiscal i la corrupció; b) impulsés polítiques de canvi de model de subvenció pública del capital privat, reduís els concerts en salut i educació per prioritzar els serveis públics; c) soscavés la base de suport de la dreta, l’extrema dreta, de l’Estat de tarannà neo-franquista, de les grans finances que, a la fi, afavoreixen els poders econòmic en detriment de la població treballadora, pobre, femenina, jove i immigrada; d) regularitzar l’immens segment de població immigrada; e) preveure i preparar el futur, per aconseguir les condicions per unes perspectives constituents republicanes.

Les tendències vers la ultradreta, al món, a Europa, i a l’Estat espanyol, no són una casualitat estranya ni un accident a la història, formen part de la lluita aferrissada del gran capital per sostenir la seva depredació, especulació, beneficis i poder. L’empobriment generalitzat, junt a una sobirania que minva, una involució continuada de les llibertats entorn el dret d’expressió i el d’autodeterminació, són una denuncia i un fracàs per unes polítiques que temen enfrontar-se a les causes i fonts que ho provoquen. Les esquerres governamentals es desautoritzen davant els avenços de les penúries, desigualtats, discriminacions i privilegis. 

L’imperialisme rus entronca a Putin com un neo-zar per fer-se un lloc en l’espoli mundial. La invasió, destrucció i partició d’Ucraïna n’és una punta de llança. La sobirania dels pobles menys forts, o més febles, se sacrifica a l’altar de l’ordre internacional globalitzat en crisis. Una Europa lliure, unida i sobirana, democràtica, pacífica i desmilitaritzada, sense discriminació de les llengües i des de l’exercici del dret a l’autodeterminació, no és possible en la confrontació econòmica, militarista i de poder de les potències imperialistes, que comporta agressions com la invasió d’Ucraïna. Els esclats de guerra que sacrifiquen Ucraïna i Palestina tenen l’empremta del regnat de les grans multinacionals. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès.

Centenari Lenin. Clarificar la situació, possibilitats, interessos de cada classe i tasques ocupa bona part de la insurrecció de 1905 i el III Congrés de la socialdemocràcia revolucionària russa. “(Aquest raonament) es fonamenta en la confusió de la revolució democràtica amb la revolució socialista, de la lluita per la república (inclòs en ella tot el nostre programa mínim) amb la lluita pel socialisme” (“La dictadura democràtica revolucionària del proletariat i el camperolat”). A L’ “Informe sobre la participació de la socialdemocràcia en un govern provisional revolucionari”, Lenin exposa: “L’establiment de la república representa per al proletariat una gegantesca victòria, encara que per als socialdemòcrates la república no sigui un “ideal absolut”, com ho és pels revolucionaris burgesos, sinó només una garantia de llibertat per a la lluita pel socialisme sobre bases més àmplies”. Reprèn aquesta concepció  a “Sobre el govern provisional revolucionari”, on a l’article segon “Només des de baix o des de baix i des de dalt”, recupera les lliçons d’Engels sobre la República espanyola de 1873 i la revolta dels republicans “intransigents”. (Tom 10, Ed. Progreso, Moscou). 21 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo10.pdf

Amnistia, llibertat i inestabilitat

La desaprovació dels Pressupostos de la Generalitat ha precipitat la caiguda del govern d’ERC en minoria, altrament està en qüestió la direcció i el lideratge del procés sobirà republicà. 68 vots (Comuns, Junts, Cs, PP, Vox) contra 67 (ERC, PSC, 1 ex Junts). Tot seguit el president Pere Aragonès ha convocat eleccions anticipades pel 12 de maig. La inestabilitat aflora a cada pas a Catalunya i a l’Estat. La crisis catalana arrastra els pressupostos estatals i afecta al govern del PSOE i Sumar. Els astres semblen alinear-se per dinamitar la recomposició de forces necessària per reprendre un nou camí cap a la llibertat, mentre s’erosiona les possibilitats d’avenç cap a l’esquera, alhora que augmenten les dretanes. L’alternativa actual a un govern ERC apunta a un del PSC, referent dels macroprojectes del gran capital, com el del Hard Rock, malgrat ser aquest el motiu pel que Comuns s’han plantat i provocat finalitzar la legislatura.

El factor social es fa present de tal manera que no és possible obviar-lo. Encara que vingui tergiversat per la confrontació nacional estatal i de les imposicions del gran capital. Val a dir que les infermeres combatives, els moviments per la salut, per l’aigua i la natura, s’han mobilitzat contra aquests Pressupostos, tot i que ampliaven de forma significativa moltes partides socials.

El Congrés estatal espanyol s’encamina a situar l’Amnistia com a pedra de toc de la fràgil inestabilitat del govern del PSOE amb Sumar, de la mà del bloc d’investidura amb les forces nacionalistes i independentistes. Una amnistia que pretén ser capaç d’incloure les milers de causes contra l’activisme independentista i republicà, frenar la fúria judicial de tall ultradretà, plantar cara a l’essència repressiva estatal contra els pobles. Una amnistia que divideix l’independentisme, car una part considera com un placebo per adormir, o foragitar, el clam de sobirania i independència. Una amnistia que no és cap punt i final, sinó un respir que pugui constituir-se com a font de nou camí de llibertat sobirana. Una llibertat necessària per a la convivència entre els pobles i per a la classe treballadora. La plurinacionalitat estatal no te recorregut negada o imposada, s’ha de resoldre des de la lliure determinació de processos constituents republicans sobirans.

Uns epicentres de llibertat s’irradien des de la resistència d’Ucraïna i de Palestina a les agressions militaritzades, les guerres, de Rússia i d’Israel sionista. Els USA sostenen la resistència ucraïnesa, tot i que limiten l’enviament d’armes necessàries i preparen la partició d’Ucraïna, en un pacte amb Putin, de territoris per pau sotmesa, alhora que avalen i contribueixen a l’agressió contra Palestina. La natura de la confrontació entre els imperialismes, econòmica i militarista, és el profit de les grans multinacionals i finances. Son sangoneres paràsites especulatives que xuclen la vida, exploten les classes treballadores, sotmeten i espolien els pobles, fomenten la misogínia i violació de les dones, malmeten la natura. Trencar aquest ordre mundial depredador significa en les crisis d’aquest focus de guerra, una treva i pau lliure desmilitaritzada. Retirada de les tropes russes. Ruptura de relacions diplomàtiques i embarg comerç d’armes a Isrrael. El moviment de solidaritat palestina arreu del món defensa com a bandera el boicot, desinversió i sancions a Israel. Són espurnes de rebel·lió i revolució.

Centenari Lenin. “Democràcia obrera i democràcia burgesa” (1905). Un cop desencadenat l’esclat revolucionari que va engendrar els soviets, Lenin es va dedicar a destriar la política i la teoria que contribuís al bon fi del moviment proletari: “Es feu més evident cada dia la naturalesa democràtica burgesa del moviment intel·lectual rus, al mateix temps sorgien i es desenvolupaven la ideologia proletària (la socialdemocràcia) i el moviment obrer de masses”... “fou acompanyat d’una escissió entre els socialdemòcrates. Es manifestà clarament l’existència de dues ales... la revolucionària, que expressava les tendències proletàries del nostre moviment, i l’oportunista, que expressava les seves tendències intel·lectuals”. Introdueix la tàctica per a la primera: “Els socialdemòcrates “han de donar suport a la burgesia en la mesura que és revolucionària o només oposicionista en la seva lluita contra el tsarisme”. Hi insisteix en “Dues tàctiques”. Tot i el context tant diferent del que ens trobem, te tot el sentit copsar el fons estratègic i tàctic, com amb “Jornades revolucionaries”, ple de lliçons pels nostres dies. ”. (Tom 9, Ed. Progreso, Moscou). 14 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo09.pdf

8 M Fora discriminacions

Es fa clar que les dones trepitgen ferm. La mobilització que desencadenen resulta potent, internacional i sorgida de les profunditats de les llars, barris i empreses. En les mobilitzacions del 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora esdevingut de les Dones en general, les convocatòries se centren en defensar els grans avenços aconseguits, fer front a la virulenta reacció misògina patriarcal negacionista, i situar el moviment feminista en capdavanter de les greus injustícies, privilegis i discriminacions, del capitalisme globalitzat decadent. Uns privilegis i discriminacions que colpeixen i sotmeten especialment a les dones treballadores, precàries, pobres, racialitzades i migrants. En el treball, la reproducció, les cures, la llar, les dones són discriminades i agredides. La cultura de la violació s’imposa de mil-i-una maneres. La Plataforma Unitària contra les violències de gènere afirma pel 8M: “ens mobilitzem mentre prenem consciència de que juntes tenim el món i la humanitat per guanyar en igualtat, llibertat i felicitat”.

El lema de les mobilitzacions de l’Assemblea 8M: “Dempeus contra la precarietat, les fronteres i els genocidis”. La Comissió 8M a Madrid: “Patriarcado, Genocidios, Privilegios #SeAcabó”. L’Assemblea 8M crida a la Vaga feminista de cures, laboral, estudiantil i de consum. Tanmateix CCOO i UGT, sindicats majoritaris, criden a participar a les manifestacions, a la reivindicació a les empreses, però sense implicar-se a l’organització de la vaga com varen fer el 2018.

El moviment feminista es posa nous reptes i fites, de drets i realitats, que xoquen de ple amb els poders econòmics del capital financer globalitzat i la seva estructuració política estatal; poder jeràrquic mundial profundament patriarcal. Situar l’origen, la causa, del poder que discrimina, sotmet i viola a les dones, és un avenç enorme per forjar aliances revolucionàries, socialistes i comunals, amb la classe treballadora d’arreu: La revolució social serà amb les dones o no serà.

La Conferència sindical internacional realitzada a Kíiv es pot considerar que ha estat la més important de les realitzades, en un context molt dur des de que va començar la invasió de Rússia fa dos anys. Els sindicats es debaten entre el suport a Ucraïna, la necessitat d’armes i combatents, la lluita contra el rearmament militarista en general, contra la guerra d’agressió i de conquesta d’una part ucraïnesa, la denuncia de l’OTAN i el sotmetiment a l’imperialisme nord-americà. Les esquerres segueixen presoneres d’una visió de blocs confrontats, on no aconsegueixen cercar la concepció estratègica revolucionària treballadora independent dels diferents imperialismes. Alhora que menystenen en concret l’agressió militar destructora i la importància cabdal de la resistència d’Ucraïna a la invasió, escapçament i submissió. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès. Aporta a la solidaritat per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

Centenari Lenin. “Un pas endavant, dos passos enrere” (1904), fa front minuciosament al significat de la crisi de la socialdemocràcia revolucionària russa, en els diferents aspectes social, polític i ideològic, així a com afecta a l’estructuració orgànica del naixent partit en el 2a Congrés. És el document on es pot entendre el significat de bolxevic (majoria) i menxevic (minoria), respecte “la lluita entre l’ala revolucionària i l’ala oportunista del nostre partit”, en tant que “la composició fonamental dels dos bàndols en pugna ha estat sempre la mateixa”... “el seu desenvolupament segueix la via dialèctica, la via de les contradiccions”... “en la seva lluita pel poder, el proletariat no disposa de més arma que l’organització”... “el proletariat pot fer-se i es farà sense falta una força invencible sempre i quan la seva unió ideològica per mitjà dels principis del marxisme es reforci amb la unitat material de l’organització que cohesiona als milions de treballadors en l’exèrcit de la classe treballadora”. (Tom 8, Ed. Progreso, Moscou). 7 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://assemblea8m.cat/?page_id=1495

https://www.violenciadegenere.org/

https://hacialahuelgafeminista.org/wp-content/uploads/2024/03/manifiesto_8m_2024.pdf

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo08.pdf