La força motriu d'un canvi polític rau en la mobilització popular

Cadena humana de 400 Km.

Aquest 11 de setembre la mobilització existent és la cadena humana de la "Via Catalana cap a la independència". No hi ha altra mobilització real i concreta en el sentit de la llibertat de Catalunya.

Se li ha vist prou bé el llautó. Segons el president Mas, millor eleccions que Consulta, a més d'ajornar-ho al 2016. Ho decideix això la ciutadania o si més no el Parlament de Catalunya? Segons Mas de CiU la decisió depèn del govern de l'estat, Rajoy del PP.

L'estat del Regne d'Espanya i de la Constitució de 1978 tem per sobre de tot l'exercici democràtic popular a Catalunya. Ja va bandejar l'Estatut. El govern d'aquest estat coronat està escanyant al cos social amb les retallades a dojo, la corrupció, i asfixiant als municipis amb la Llei de Bases del Règim local.

Un procés de canvi i ruptura democràtica i social és fonamental per construir una alternativa ciutadana, popular i treballadora. Les vessants socials i de llibertat nacional han de soldar-se sobretot en la mobilització, fins i tot més que en la projecció parlamentaria. L'alternativa política per una Catalunya lliure i social es juga en la mobilització del cos social i nacional, amb la consciència que desencadena i les referències o representacions que es doti.

La força motriu d'una ruptura o canvi polític rau en la mobilització popular concreta existent. És des de la realitat mobilitzada que podem incorporar-hi les marees i les reivindicacions socials per aïllar a les finances i senyors del capital, per combatre les seves representacions polítiques, sigui el PP o CiU, per derrotar-los i foragitar-los dels instruments de poder polític, ideològic, cultural, moral, i el fonamental econòmic.

L'aliança entre autonomistes, sobiranistes, federalistes i independentistes  te el repte d'encapçalar una mobilització popular que ha adquirit una dinàmica pròpia. Les esquerres estem en condicions de contribuir-hi, sempre que copsem bé el sentit per on avança la consciència popular.

El procés de mobilització s'ha desenvolupat el 10 de juliol de 2010 amb el "Som una nació, Nosaltres decidim". Prosseguí l'11 de setembre de 2012 amb un salt polític: "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa". Aquest 11 de setembre la mobilització existent és la cadena humana de la "Via Catalana cap a la independència". No hi ha altra mobilització real i concreta en el sentit de la llibertat de Catalunya.

O l'esquerra està en el moviment real popular, amb més o menys acords, o es queda enfora de la tendència que mou al país, al poble i a la gent treballadora. Els nous factors de mobilització del procés constituent democràtic, de llibertats i emancipació nacional i social, passen per l'expressió popular nacional de la Via Catalana.

Concert de la Llibertat, Camp Barça.

L'esquerra, treballadora i social, hem de fomentar omplir la mobilització democràtica nacional real amb les necessitats, aspiracions i reivindicacions treballadores. Al Concert de la Llibertat del Camp del Barça es varen fer veure les lluites socials treballadores contra les retallades, a les grades i entre les cantants. l'ANC ha corregit els seus primers intents de blindar el fet nacional del factor social. Ara promou i crida a que tothom vagi amb les seves demandes. Fins i tot assumeix convocatòries com la d'encerclar la Caixa i altres que es preparen.

Del Butlletí electrònic d'EUiA.

Tesis sobre el derecho a la autodeterminación y la libertad nacional.

Tesis sobre el derecho a la autodeterminación y la libertad nacional.

Consulta, federalismo, independencia y procesos constituyentes estatales.

20 Congreso POR - La Aurora, organización marxista. 5 - 7 julio 2013.

Þ        Introducción

Los equilibrios institucionales y sociales establecidos en el tránsito de la dictadura franquista a la democracia parlamentaria constitucional de España crujen y van quebrando. El Estado monárquico de la Constitución de 1978 se ha agotado en su versión autonómica. El sistema bipartidista sufre la desafección de la ciudadanía con el desgaste profundo del PSOE y el PP. La involución democrática va desde la Unión Europea (UE) al Estado español. Desde el Estado se bloquea las Autonomías y ahoga los Municipios.

Las tendencias trabajadoras, transformadoras y revolucionarias -autonomistas, federales, soberanistas e independentistas- en el Estado y en las naciones, han de dialogar y confluir, tejer alianzas, para que la luz en el largo túnel de la crisis sea en clave social y de libertad nacional popular.

Las necesidades sociales y políticas de la clase trabajadora y de la población -el 99 %- son una buena guía para enfocar la unidad trabajadora, junto a las alianzas nacionales en la izquierda de las naciones y de los pueblos. La garantía de que cada componente nacional decida su propio camino es completamente necesaria para conseguir una confianza fraterna de libre unidad combativa.

20 Congreso POR - La Aurora, organización marxista. 5 - 7 julio 2013.

Las Tesis de La Aurora sobre el derecho a la autodeterminación y la libertad nacional

El clam d'un poble en el Concert de la Llibertat

Les cançons van dir-ho tot. Les imatges aclaparadores. Sobren paraules. Cal Consulta.

Un memorable Concert de 29 de juny. Tot un encert de l'Omnium Cultural i l'ANC. L'esperit i la massivitat del darrer 11 de setembre es manté viu i alerta.

Llibertat, Independència (JA!), Nou estat d'Europa. També fora retallades. Això va ser el Concert.

CiU ja pot tremolar, la classe dominant catalana te força a perdre al desencadenar-se el moviment popular.

Es vol llibertat de Catalunya. Es vol una senyera rica i plena. Això porta a denunciar i a combatre les retallades que destrueixen la vida, i per tant la capacitat de llibertat del poble de Catalunya.

Una Senyera i un Estat català, una República, lliure de retallades.

El Consejo empresarial por la competitividad, el Foro Puente aéreo, el Cercle d'economia, els poders econòmics, financers i del sol a Catalunya i a Espanya, cerquen fórmules per garantir l'encaix dels seus afers i negocis. La llibertat a Espanya o a Catalunya els preocupa i importa segons la seva butxaca. El sentiment de pertinença nacional i el seu cor, bateguen més al compàs de la borsa i de l' interès que doni el capital que del clam popular del Camp Nou d'ahir.

El PSC torna a derrapar al apartar-se del riu de llibertat en que es transforma el poble de Catalunya. Gorbacho pot pontificar que el PSC no es mourà de lloc, que se'n vagin els que vulguin la Consulta, mentre els titlla amb menyspreu, i posa com un insult l' independentisme. Associar el NO a la Independència al NO fer la Consulta és posar-se al bàndol en contra la democràcia. El PSC potser no es mourà en la posició política, però esclatarà sense remei i restarà marginal.

EUiA i ICV varen participar amb delegacions al Concert. EUiA sap que ha de compartir el procés d'emancipació que pretén Catalunya, dins la ciutadania també la classe treballadora. Per això les delegacions dels Sindicats, amb CCOO i UGT al davant, formen part amb les seves reivindicacions contra les retallades dins les aspiracions nacionals.  

Ara Consulta. Organitzar-la. 

La voluntat sobirana ha de ser la de la població i la ciutadania a Catalunya.

http://youtu.be/Xo0E5Er3fxY

El legado de Andreu Nin y el POUM

El Homenaje a Andreu Nin en el Parlamento de Cataluña permite hacer diferentes lecturas. Están englobadas en el hecho de que, desde el primer momento, la Fundación Andreu Nin lo concibió como un acto unitario yactual del conjunto de las izquierdas.

La actualidad, utilidad y futuro del legado del revolucionario secuestrado y asesinado, se fundamenta en tres versiones.

El espíritu de la Alianza Obrera de 1934. Es con las raíces de la insurrección minera asturiana y la UHP (Unidad Hermanos Proletarios), así como la rebelión catalana, incluida la proclamación del Estado catalán dentro de la República federal española. Fue un movimiento social y democrático, con un acuerdo entre partidos y sindicatos. La concepción de Nuevo espacio, la idea de una Syriza catalana, la orientación de una confluencia de espacios, sujetos políticos y plataformas, cada una con su fisonomía, bebe de concepciones profundas unitarias para conseguir un paso hacia la alternativa política de izquierdas que haga frente a la hegemonía de la derecha catalana y española.

Esta concepción, que Nin llamaba de frente único, representa la alianza entre las fuerzas reformistas, transformadores y revolucionarias. Mientras quincemayistas anti-partidistas, mareas, candidaturas y plataformas mil, sindicatos, y partidos, vayan cada uno por su lado, no hay alternativa política en el horizonte. Si cada bandería o no-bandera -política, apolítica, antipolítica- promueve o predica la unidad siempre a condición de que sea bajo su paraguas y colores, seguirá la disgregación, desunión y división. Incluso puede suceder que el último proyecto unitario, cívico ciudadano, donde se excluya a sindicatos y partidos, contribuya a incrementar la fragmentación de las izquierdas, a pesar de que todo el mundo la queramos superar. ¿Podemos cambiar el paradigma hacia una confluencia honesta, social y nacional, sin exclusiones y por tanto unitaria real?

La segunda lectura radica en la fundación del POUM por parte de la Izquierda Comunista y el Bloque Obrero y Campesino. Se trata de la alianza, la confluencia de corte programático y de partido, entre las organizaciones revolucionarias. Ahora que empieza el proceso de unidad comunista por parte del PCC, PSUC viu y el PCE, es alentador poder enfocarlo en relación a una estrategia revolucionaria, con la huella obrera, joven y de las mujeres. ¿Cuál es la perspectiva de unidad revolucionaria trabajadora para hoy en día? Cuando lo que tenemos delante es una involución económica, social y democrática de predominio del poder financiero, de la sociedad del mercado y de la gran propiedad privada, ¿cómo hacemos acumulación de fuerzas de izquierdas en la acción diaria concreta?
La tercera lectura o lección, es la alianza radical democrática. La alianza entre federalistas, autonomistas, soberanistas e independentistas. Para unos procesos constituyentes español, catalán, vasco, gallego, también ibérico y europeo. ¿Podemos vislumbrar un frente democrático nacional?
Esta semana nos ha dejado el revolucionario Toni Lecha (1942-2013), del Casal independentista El Forn de Girona, histórico del MDT, activista y promotor de la CUP, recuerdo que hace unos meses en Girona compartimos reflexiones sobre la experiencia de Nin y el POUM, precisamente en relación a la Alianza Obrera y la defensa de un Estado y una República catalana por parte de Nin.

El movimiento más masivo ciudadano democrático hoy en Cataluña lleva los lemas del "Somos una nación, nosotros decidimos" y los de "Libertad, Independencia, Nuevo Estado de Europa". Para las personas nostálgicas, la gente desmemoriada o de ideas prefijadas inalterables a la realidad, hay que tomar nota de que ha quedado muy lejano y superado el lema de hace treinta cinco años de "Libertad, Amnistía y Estatuto de Autonomía". Ha llovido desde entonces gobiernos UCD, PSOE, PP, en el Estado, y de CiU, PSC con ERC e ICV-EUiA, en Cataluña. El NO a la Independencia y a la Consulta, de la Moción del PSC-PP-PxC en L'Hospitalet de Llobregat, con el apoyo de la dirección del PSC, es otro contrapunto a reflexionar sobre la perspectiva democrática, sobre el unionismo o el no rupturismo, cierto federalismo y la connivencia con el mantenimiento con el Estado monárquico actual de la Constitución española.

¿Cómo podría haber alianza entre federalistas e independentistas si la condición fuera unionista, sea de una u otra manera? El movimiento masivo catalán debe llevar alternativa política desde dentro de las propuestas de Estado y República catalana. El elemento principal de ruptura es aún convocar y realizar la Consulta. Y que sea la ciudadanía, la población en Cataluña quien decida.

Del Boletín electrónico de EUiA.

 

On és Andreu Nin?

Amb nosaltres! Amb la revolució! Amb una societat social sense classes! 

Així vaig finalitzar les meves paraules a l'acte d'homenatge que la Fundació Andreu Nin va organitzar al Parlament de Catalunya, al setanta-sisè aniversari i un dia del seu segrest i desaparició.

Hem sento molt afortunat i honorat d'haver pogut representar i parlar en nom de les meves companyes i companys del POR. Varem fer pams i mans amb Wilebaldo Solano per aconseguir un mínim reconeixement aprofitant el govern tripartit català. Va ser endebades. En canvi varem poder fer un Acte de reconeixement amb Wilebado Solano al Congrés de les Corts espanyoles, encara que en una sala secundària.

A Catalunya ha estat possible, aquest 17 de juny de 2013. Per l'entusiasme de David Companyon, diputat i secretari quart de la Mesa del Parlament. David és diputat de la coalició ICV-EUiA, per la component EUiA, i membre del POR. La Fundació Andreu Nin, i en primer lloc la presidenta Mª Teresa Carbonell, van posar-se a fons a promoure i organitzar l'acte que, des d'un primer moment, es va concebre com unitari i actual del conjunt de l'esquerra. La idea va començar al comentar amb la Mª Teresa, va ser a casa seva mateix, com ho veia penjar un retrat de l'Andreu Nin al despatx d'en David. El quadre tot seguit es va convertir amb un acte públic. Mª Teresa (presidenta Fundació), Pello (secretari) i Sergi (vicepresident) de la Fundació en són testimonis d'aquella tarda. En Pelai Pagès es va posar a disposició per dictar la conferència, com historiador implicat i compromès amb Andreu Nin i el POUM. Pepe Gutiérrez (vicepresident) va participar de l'entusiasme creixent. Seriem capaços d'ajuntar a les esquerres per un acte de fet de rehabilitació de l'Andreu Nin? La sala va començar amb una idea de cent a cent cinquanta persones, enseguida varem haver d'implorar al Parlament per a passar a les dues-centes, dues-centes vint, dues-centes cinquanta, per finalitzar amb tres-centes. Bé, dues-centes vuitanta assentades i algunes més flotants.

Ara que hem aconseguit un homenatge acurat i polític, hem de fer arribar la seva essència arreu del territori i de la gent jove. Andreu Nin és sobretot una vida abnegada per la revolució.

Durant l'acte no hi vaig pensar. Però després em venen vius a la memòria uns records d'explicacions que semblaven contes, per part de la meva àvia -ordidora de Sant Andreu de Barcelona-, sobre que el meu pare, de petit, amb nou i deu anys, va ser dels nens i nenes que la CNT i el POUM encarregaven de portar menjar, roba, neteja i altres coses a l'Olga Tareeva, dona de Nin, i a les seves dues filles, Ira i Nora, quan varen fer desaparèixer a Nin i perseguien als dirigents del POUM. El meu pare no en parlava de tot això.

Homenatge a Andreu Nin.

Comparteixo l'emoció que flota en aquest acte. Unes paraules en nom de les companyes i companys del POR.

Estic ben orgullós de l'Andreu Nin. Em fa molta il·lusió aquest homenatge al Parlament. Agraeixo que s'hagi pogut fer... al Parlament, a la Fundació Andreu Nin*, al diputat David Companyon, a tothom que hi ha contribuït, i a les persones que sou aquí, més les que ho estan veient pel canal TV del Parlament.

Andreu Nin és un símbol que s'ha quedat entre nosaltres. Malgrat ser segrestat i assassinat no han aconseguit proscriure'l, ni que se l'ignorés, ni oblidés. La seva persona, les idees, la lluita que dóna sentit a la seva vida, ens és molt útil per la nostra acció diària i per l'estratègia de futur.

El llegat de l'Andreu Nin és viu. Estem ben disposats a desenvolupar-lo. És el nostre compromís.

Faig un esment als trets que el fan actual i de futur:

Þ           fou un revolucionari que feia la revolució...

Þ           una revolució social, per l'emancipació treballadora, amb els drets reals de les dones...

Þ           per la revolució defensà la unitat, el front únic, l'Aliança Obrera. Practicava la unitat en comptes de predicar-la. La coherència unitària el portà a fundar el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), entre l'Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol.

Þ           la revolució social incorporava la radicalitat democràtica: la República contra l'estat, la Monarquia i el poder de l'Església; incloïa l'emancipació nacional amb el dret a l'autodeterminació i a la separació dels pobles. Nin defensà la República catalana, la unió lliure entre les repúbliques ibèriques, uns estats units socialistes d'Europa.

Þ           un revolucionari internacional. Concebia la revolució com un fenomen social i nacional, amb una naturalesa internacional i un procés permanent. Nin és, era, una persona lluitadora irreductible contra el poder de l'estat del capital financer, expressat pel feixisme, però també per molts estats que es diuen democràtics; Nin és, era, un defensor de la revolució soviètica a Rússia, però insubornable enfront de la dictadura d'Stalin.

Companys/companyes, Andreu Nin, viu! és viu entre nosaltres, malgrat la derrota de la revolució, de la guerra civil espanyola, i del piolet termidorià dels sicaris de la GPU del dictador de Moscou.

Com es deia i pintava quan el varen fer desaparèixer...

On és Andreu Nin?

                Amb nosaltres! 

                Amb la revolució! 

                Amb una societat social sense classes!

17 de juny de 2013.

* La Mª Teresa Carbonell, la Cristina Simó, Andreu de Cabo, en Pepe, Ferran, Pello, Andy, Sílvia, Lluís, Sergi, Marià, Alfons...

Vídeo Actes institucionals - Conferència "Andreu Nin,una vida al servei de l'emancipació social i nacional", a càrrec de l'historiador Pelai Pagès. Data: 17/06/2013. Durada: 2 h. 2 m. 57 s.

Selecció de Naqash Jave

Selecció de Naqash Javed.

http://youtu.be/uB2BVI5xniU