10/4/12

Aberri Eguna, llibertat i independència

PP en el govern estatal, més crisi, més involució autonòmica (recentralització), conformen un escenari que anul·la les descentralitzacions operades amb l’estat de les autonomies.
Rajoy nega la llibertat nacional i fulmina tota concepció de plurinacionalitat. El dret democràtic a l’autodeterminació, a decidir pels pobles i nacions, te barrat el pas a la Constitució i als Estatuts d’Autonomia. Darrera aquests conceptes i legalitat, va el predomini econòmic d'una nació i un estat, amb desigualtat a les recaptacions i a les inversions públiques, agreujat per la manca de respecte al territori, cultura i llengua de cada població.
El fenomen recentralitzador de la nació o del nacionalisme espanyol, amb la negativa a una federalització progressiva, va acompanyat de forma contradictòria amb el progrés a les nacions com Euskal Herria i Catalunya en reivindicar els seus drets i llibertat. El que més progressa és el sentiment d’equiparar llibertat nacional a Estat propi, i també a la independència política i institucional.
El què fer el dia després de la independència està apaivagat pel mateix fet de poder-ho decidir en llibertat; per tant sense estar supeditat a una altra nació o estat.
La perspectiva federal d’un estat federal o d’una Federació d’estats no es pot abstreure de que ha de ser de forma lliure, sobirana i per tant independent, en una consulta o referèndum vinculant en el que la ciutadania decideixi el que vulgui.
El que de fons uneix enguany a la gent treballadora de les diferents nacionalitats confrontades, com el que pot establir llaços solidaris ferms entre els pobles, és la defensa i la mobilització per exercir aquest dret a l’autodeterminació.
L’Aberri Eguna de la nació basca (Dia de la pàtria) ha reflectit el nou panorama polític de marea Amaiur. El govern basc del PSOE amb el suport del PP, queda en ostensible minoria. L’Aberri Eguna ha estat sota l’ègida del dret a decidir, de la independència, i també de la llibertat d’Otegi i legalització de Sortu.
Erabaki va donar suport, cridà i participà a l’Aberri Eguna, amb les seves propostes: "El Aberri Eguna es un día por el reconocimiento de Euskal Herria como nación y de su derecho a decidir; un día para, a partir de la constatación de la existencia de distintos  ámbitos jurídico-administrativos y del reconocimiento de su derecho a decidir,  reivindicar los derechos nacionales de Euskal Herria.
El de este año, marcado por la crisis provocada por la oligarquía, los recortes sociales, los ataques contra los trabajadores, así como por la situación de bloqueo del proceso de paz y normalización política, ha de ser un día de reivindicación de una Euskal Herria diferente: soberana, socialista, libre de la opresión capitalista, definitivamente pacificada y reconciliada, ecológicamente sostenible; en definitiva, una Euskal Herria que solo se podrá construir desde la unidad de las fuerzas de izquierda.
Por eso, con el propósito de impulsar la unida de las fuerza de izquierdas imprescindible para el logro de todos esos objetivos, la unidad de todas las fuerzas de izquierda que, desde perspectivas diferentes, como las federalistas, confederalistas o independentistas, defienden el derecho a decidir, apoyamos la convocatoria que para este Aberri Eguna han hecho los partidos del Acuerdo de Gernika (Ezker Abertzalea, EA, Alternatiba, Aralar y AB) reivindicando un nuevo tiempo que traiga a Euskal Herria la paz y la libertad.
"

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada