28/9/23

Fallida

La investidura fallida de Feijóo ha mostrat un tarannà d’òpera bufa. El PP no ha estat capaç de presentar un projecte per a la dreta espanyola, ni per resoldre la crisi del règim i de l’Estat, encara menys el conflicte de llibertats i sobirania amb Catalunya. Feijóo s’ha fet carn i ungla de la transició i del bipartidisme monàrquic. En canvi ha blanquejat a la ultradreta de Vox, mentre exposava unes propostes demagògiques o involucionistes. El PP no ha aconseguit els vots suficients, ni amb Vox, per esdevenir president del govern. No ha guanyat el govern, l’ha perdut, si més no de moment. L’amnistia ha emergit com a pedra de toc per a la investidura i constituir govern. La degradació social i industrial són un altre factor que es contraposa als privilegis i a la corrupció caciquil. La crisi econòmica i social general es dóna la ma, en la lluita política, amb l’anhel de dret d’autodeterminació i referèndum, així com una alternativa de processos constituents republicans.

Les esquerres no s’han atrevit, o no han sabut, denunciar el significat dels cants de sirena involucionistes i demagògics del candidat del PP. Les imposicions de Brussel·les, les exigències de la gran patronal i dels bancs, la reacció continua del propi Estat, ofeguen els drets, els serveis públics, i fins i tot els projectes d’alternativa social, lliure i republicana.  

Ha estat EH Bildu, Mertxe Aizpurura, qui ha posat el dit a les xacres del règim. Ho ha fet amb el concepte d’una transició real, pactada i compromesa amb les aspiracions dels pobles, on els drets socials i nacionals anessin agermanats. Ha reblat amb la defensa de les llibertats com a poble i com a classe, per assegurar un lapidari “cap oportunitat a la dreta, impulsarem una majoria plurinacional progressista”.

Els drets negats, prohibits i reprimits de Catalunya i d’Euskadi s’han constituït en el nucli dur de la incapacitat i fracàs del PP. La lluita segueix a les empreses, als carrers, als pobles i també en la seva expressió parlamentària.

Hi ha una fallida de la globalització en resoldre les multicrisis que provoca el predomini del capital financer, la depredació, parasitisme i avarícia dels senyors dels diners i dels mitjans de producció. És el Banc Mundial qui es preocupa i alerta en el seu Informe de setembre: “El risc d’una recessió mundial el 2023 augmenta enmig d’alces simultànies de les tasses d’interès”... “el món podria estar avançant poc a poc cap una recessió mundial el 2023 i una sèrie de crisis financeres en els mercats emergents i les economies en desenvolupament que els hi podrien causar danys duradors”... “El creixement mundial s’està desaccelerant de manera abrupta, i és probable que es produeixi una major desacceleració a mida que més països entrin en recessió”... “l’economia mundial es troba ara en el seu retrocés més pronunciat, després d’una recuperació posterior a una recessió, des de 1970”.

A l’anterior carta fèiem esment de l’homenatge a Joaquim Maurín i Julià. Va haver-hi unes errades històriques en la composició de les organitzacions que Maurín va impulsar i contribuí a fundar. Restablim avui el que és correcta:  Maurín, va ser secretari general de la CNT, fundador de la Federació Comunista Catalano-Balear, li seguí el BOC (Bloc Obrer i Camperol) amb el PCC (Partit Comunista Català), finalment del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb l’Esquerra Comunista i Andreu Nin. Les Jornades ‘Joaquín Maurín: una historia del siglo XX’, seran del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Saragossa, Osca i Bonansa.

Us convidem a compartir la “Presentació del llibre SinMuro. Escritos de un revolucionario”, d’Arturo Van den Eynde “Aníbal Ramos”. És un homenatge en el 20è aniversari de la mort del militant comunista internacionalista. El dissabte 14 d’octubre, a les 18 h, a l’Espai Veïnal Calabria 66, Barcelona. Ho organitza la Fundació Socialisme sense fronteres (FSSF). 28 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

21/9/23

Diversitat sense privilegis

Cap privilegi, sentenciava Andreu Nin sobre les llengües, en relació al predomini estatal del castellà vers la supeditació del català dins la pròpia Catalunya. Ahir van caure nous tabús al Congrés de les Corts espanyoles. La necessitat de suports parlamentaris a la investidura de Sánchez va resultar el sortilegi miraculós. Ni més ni menys que la lliure expressió en la llengua pròpia de cada veu sobirana. La ràbia opressora i la incultura de la ultradreta n’eren el contrapunt. El pou de Feijóo és una pila de pinganillos. La candidatura a investidura, encarregada pel rei al líder del PP, pels propers 26 i 27 de setembre, ha empitjorat les seves magres expectatives. Les veus en català, basc i gallec, les que podran seguir en bable, faula i aranès, inclosos els dialectes valencià, mallorquí i menorquí, obren una escletxa on seguir reblant fins l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el futur republicà.

La dreta, des dels grans poders econòmics i estatals, està mobilitzada, s’encamina a confrontar-se als carrers, el 24 S a Madrid, el 8 d’octubre a Barcelona (SCC) contra l’amnistia i l’autodeterminació. Tanmateix el PP és incapaç d’aplegar els suports suficients parlamentaris per a fer president a Feijóo.

El PSOE, les esquerres i els independentistes, disposen d’una certa capacitat d’aconseguir els mínims vots suficients per investir a Sánchez, si aconsegueixen avenços en l’amnistia i el camí vers el referèndum d’autodeterminació per Catalunya. El dilema rau en una massa social ciutadana mobilitzada insuficient i una constitució, supeditada a la corona, que limita les llibertats nacionals. Les esquerres queden a la defensiva davant el nacionalisme dominant espanyol, opressor i repressor de les llibertats i els pobles. L’esquerra es presenta hostatge d’aquest estat quan no disposa, i no fa mans i mànigues per engendrar, un projecte de perspectives republicanes, incloent-hi el dret a l’autodeterminació.

Els poders de l’Estat fan inviable una reforma constitucional. Els senyors dels diners i financers empenyen per una  Espanya, un Estat caciquil i un règim que bregui per la involució en les llibertats i la precarietat social.

Les mobilitzacions socials més importants són la feminista (nou embat des del futbol professional femení que consolida la comprensió de l’agressió sexual, el lliure consentiment i els drets laborals de les dones), la persistència de la lluita massiva independentista catalana, autodeterminista i republicana, l’amenaça sindicalista sostinguda pels estralls de la inflació, la precarietat i la pobresa que s’incrementa amb la progressiva desindustrialització. Són promeses i guspires de futur que convé contribueixin a encetar la senda republicana.

Celebrem l’Homenatge a Joaquim Maurín i Julià (Bonansa, Ribagorça, 12 de gener del 1896 - Nova York, 5 de novembre del 1973) al 50è aniversari de la seva mort. Maurín, va ser secretari general de la CNT, fundador de la Federació Comunista Catalano-Balear, després del BOC (Bloc Obrer i Camperol) amb el PCC, finalment del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb l’Esquerra Comunista i Andreu Nin. Revolucionari impulsor de l’Aliança Obrera a Catalunya el 1934 i de la república catalana. En el seu llibre “La Revolución Española” (1932), disseccionà l’estat espanyol com una successió d’estrats terratinents, burocràtics, caciquils i financers, a quin més paràsit, corrupte i reaccionari. Un Estat contra la classe treballadora i populars i contra el pobles i nacions. Diputat pel Front d’Esquerres i el Front Popular, va morir a l’exili.

La Fundació Andreu Nin i l’Institut d’Estudis Altoaragoneses (IEA) de la

Diputació Provincial d’Osca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bonansa, la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i el Govern d’Aragó, han organitzat les jornades ‘Joaquín Maurín: una historia del siglo XX’, del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Saragossa, Osca i Bonansa.

"Volem la pau, però una pau justa, sense territoris ocupats...", diuen Feministes Contra la Guerra (de Rússia) al rebre el premi de la Pau Aachen. Donen suport sense reserves al poble i les dones ucraïneses. Aquesta és la Europa Unida de l’Atlàntic fins els Urals que volem. La Resistència Feminista contra la Guerra sorgí el 25 de febrer de 2022, com a resposta a la invasió russa a gran escala de Ucraïna. Expliquen “Ens diem Resistència Feminista Antibèl·lica, però som molt conscients de que "antibèl·lic" no consisteix en un pacifisme privilegiat, sinó en reconèixer el dret de la part afectada a l’autodefensa. Les dones ucraïneses no poden dir "no a la guerra" a una guerra que ja ha arribat a casa seva. No poden dir "aquesta no és la nostra guerra". Es veuen obligades a defensar i protegir la seva llar i els seus éssers estimats, i sovint a costa de les seves vides”. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 21 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Visca la Rebel·lió del futbol femení

Somiem en un esport lliure de violència masclista

Visca la Rebel·lió del futbol femení

Comunicat de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere

Gràcies futbolistes de la Selecció femenina. Gràcies campiones. T’estimem, Jenni Hermoso. Us estimem a totes. Heu alçat la veu rebel·lant-vos. Sou un símbol pels somnis de les nenes i nens. Sou una bandera per totes les professions de les dones, incloses les dedicades a les cures a les llars. Sou heroïnes dels drets de les dones, del feminisme.

Han confluït unes necessitats i demandes laborals de condicions de treball, una situació constant de menysteniment i greuges de violències masclistes, una victòria de professionals excel·lents, malgrat unes penoses condicions i una moral minvada pels greuges a la Selecció, tot això ha esclatat en l’agressió sexual de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso: en un petó no consentit, en una agressió sexual.

L’impacta de les imatges va ser fulgurant a tot el món. Un fet que ha estat percebut i reconegut per milions de dones en el món. La immediata resposta que desencadenà el “no m’ha agradat, eh?” de Jenni, va ser una remor profunda arreu. Un “S’ha acabat!”. El braçalet dels equips de futbol femení “Amb tu Jenni” va donar la volta al món. Que milions de dones hagin reaccionat vol dir que som en una època de fer camí i veure la final del túnel d’uns milers d’anys de l’opressió i injustícia patriarcal.

La rebel·lió es va fondre des de l’afició a la professió, uní la Selecció femenina, els equips tècnics, les periodistes, es va estendre imparable mostrant una situació professional indesitjable, unes federacions de funcionaments i equips directius prepotents, masclistes, amb dosis de corrupteles i clientelisme insostenibles.

Ni el petó no consentit és un simple acte individual aïllat d’eufòria, ni la reacció de la campiona, ni la rebel·lió generalitzada és una casualitat. Hi ha tot un món que ho sustenta. El poder patriarcal de la misogínia masclista, l’hàbit i la cultura de la violació, per una banda. La resiliència i la resistència sorda, dolorosa i l’anhel d’alliberació per la banda sotmesa.

Jenni Hermoso ho va aflorar: “Són totes les jugadores d’Espanya i del món les que m’han donat força”... “Sé que no estic sola i gràcies a tothom sortirem cap endavant més unides”.

Alexia Putellas, la capitana adorada, va ser breu i contundent al Parlament: “ Els nostres esforços i les nostres victòries s’estan convertint en referents per molts nens, nenes, joves i adults... “...que cap dona dins o fora del futbol femení hagi de viure mai cap més situació de menyspreu, faltes de respecte o abusos...” “no ens aturarem aquí, s’ho mereixen les que van lluitar abans que nosaltres, ens ho mereixem nosaltres per l’esforç que fem cada dia i s’ho mereixen els nenes i nens que avui somien en ser com nosaltres”

Juntes, les jugadores de la Selecció, han sostingut el “S’ha acabat” amb unes reivindicacions que clamen al cel. En el comunicat afirmen que els fets “van més enllà de lo esportiu. Davant d’aquests fets hem de tenir tolerància zero, per la nostra companya, per nosaltres i per totes les dones”... Les futbolistes concreten en cinc “els canvis que entenem que són bàsics per poder avançar i arribar a una estructura que no toleri ni formi part de fets tant denigrants”...”els canvis que s’han produït no són suficients per a que les jugadores se sentin en un lloc segur, on es respecti a les dones, s’aposti pel futbol femení i on puguem donar el nostre màxim rendiment”.

El vestuari ha practicat una sororitat memorable. És la forja dels escenaris d’un nou temps, d’una nova època on la concreció dels drets de les dones, el valors de la convivència, igualtat i estima, s’alien amb les necessitats de totes les dones, de la diversitat d’ètnies i classes socials, així com professions, per erradicar violències masclistes i tot tipus de sotmetiments i privilegis.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere dona suport a les demandes i fermesa del futbol femení.

A l’homenatge d’avui a les dones assassinades somiem ben alt...

En un esport lliure de violència masclista

En la resiliència, rebel·lia i sororitat amb les nostres germanes

Totes som Jenni!

Visca, visca, visca la lluita feminista!

Prou agressions a les dones!

Barcelona, a 18 de setembre de 2023

https://www.violenciadegenere.org/actualitat