25/6/17

L'advocada Laia Serra a Crític


Crític, subtitulat periodisme d’investigació, està fer una llavor inestimable des de Internet. L’entrevista a l’advocada Laia Serra n’és una nova perla a gaudir.
Laia Serra, penalista coneguda com a defensora de situacions i col·lectius colpits per la repressió, ha mostrat una decisió irreductible amb una ferma base dels drets de les persones, amb els drets humans, i una insistència en la visió de gènere.
El cas Ester Quintana va mostrar a aquesta advocada que “a més de ser dona, sóc jove i petita”, com ella es descriu, com un valor gegantí de la veritable lluita per la justícia i l’equitat, molt més enllà de les lleis tortuoses de la legalitat vigent.
Serra expressa que “cal ser un animal de trinxera” per ser advocada penalista. A l’entrevista destaca “valoro el compromís, l’esforç i el rigor” referint-se a la tasca d’ella i d’altres.
La nostra advocada rigorosa i valenta aporta una visió lúcida quan assenyala “hi ha un abans i un després del 15-M. El que és indiscutible és que el 15-M, com a mínim, ha portat uns canvis de dinàmiques a l’hora de fer política a la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona s’està fent molt bona feina”. Alhora sosté la visió crítica estratègica quan alerta que “hi ha determinades expectatives que no són assolibles: una cosa és treballar des del carrer, i una altra, molt diferent, moure’s dintre de les institucions”. Mentre rebla la idea amb “la incidència que pugui tenir determinat govern a curt termini és limitada, perquè aquesta influència no pot tocar totes les tecles necessàries perquè hi hagi un canvi estructural”.
La Laia sosté referint-se a les “eines policials” de la Guàrdia Urbana i Mossos: “És imprescindible mantenir un debat social”, en comptes de valoracions i decisions unilaterals dels cossos policials, o assessoraments i certificacions de les empreses productores.
Malgrat haver estat segrestada a Oaxaca, Mèxic, el criteri de Serra sobre la repressió no fa cap concessió al sistema polític i institucional: “La tortura i la repressió no són un error del sistema. No són ni una extralimitació, ni un fet aïllat, ni una anècdota dins del bon funcionament dels cossos policials. La repressió, igual que la tortura, forma part del sistema. Ambdues són un mecanisme que està dissenyat i avalat en tot el seu circuit perquè segueixi existint. Tenen una finalitat instrumental, dissuasiva. La criminalització colpeja les persones per les seves reivindicacions polítiques que sostenen i la capacitat de mobilització que representen. La repressió pretén la neutralització de persones i entorns que molesten les estructures de l’Estat”.
L’advocada es revela clara, sana i radical vers la dimensió i els límits de la llibertat d’expressió. Veu més útil la lluita i veu dels col·lectius i persones discriminades que les prohibicions i limitacions. 
“Hem de tenir una distància crítica amb la llibertat d’expressió, pensant en un curt, mitjà i llarg termini... si nosaltres prohibim per la via penal, com un delicte, l’autobús d’Hazte Oír, estem fixant un llistó que se’ns pot girar en contra. El dia de demà determinades veus crítiques, satíriques o d’humor negre, per exemple, poden topar amb aquest sostre que nosaltres hem reclamat... només en casos molt extrems, hauríem de recórrer a la via penal”... “el que és del tot necessari és que la societat civil i les institucions rebutgin manifestacions discriminatòries com les d’Hazte Oír”.
Agraït a Laia Serra i el Crític per haver ofert aquest magnífic codi i criteri polític i jurídic.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

23/6/17

Aliances de futur proper


Anunciada la data del referèndum i la pregunta cal convocar-lo, organitzar-lo i que la població pugui participar-hi, amb el Sí i el No. La força suficient per fer-ho i aplicar el resultat, sorgeix de la mobilització popular, així com d’un bloc polític entre independentisme, sobiranisme, el món comú i el republicanisme.
Tota la societat dialoga i debat sobre el referèndum. Quan, com i amb quines aliances i condicions ha d’efectuar-se perquè sigui efectiu. Si realment serà un referèndum o una mobilització de protesta i exigència. Si s’obrirà un període constituent de sobirania republicana. Si sostindrem la defensa de les institucions catalanes, de les persones electes imputades i inhabilitades, i dels drets de la ciutadania davant dels embats del règim del 78.
Hi ha un suport majoritari en la societat catalana, amb una mobilització imponent que no afluixa ni un pel, més aviat al revés, s’acreix. Són elements que possibiliten construir les bases d’un bloc històric de ruptura democràtica. 
La magna concentració de Montjuïc, convocada per l’ANC, Òmnium i AMI, va centrar-se en democràcia, votar, referèndum i república catalana. S’exigí al govern i al president que no defalleixin, ni fessin cap pas enrere, que aquesta vegada calia convocar i fer el referèndum.
El que demanda avui en dia el clam popular ja ha superat la petició del reconeixement del dret a decidir, es fa pressió per assegurar que es pugui votar i decidir en referèndum.
El Pacte nacional pel Referèndum ha conclòs que no hi hauria acord sobre el referèndum perquè el president i el govern estatal no ho vol. Han dit No és No a que Catalunya pugui decidir.
Tampoc hi haurà reconeixement internacional previ. Si les garanties democràtiques es pretenen de la Constitució 78, de les lleis, govern i institucions estatals, no podria haver-hi referèndum.
Sta. Coloma de Gramanet.
Sortir d’aquest atzucac passa per generar noves lleis des del Parlament de Catalunya, que siguin suficients per garantir una votació de referèndum com cal. O ens sotmetem a les prohibicions, repressió jurídica i política, i bloqueig que efectua l’Estat.
L’efectivitat i legitimitat del referèndum esdevindrà de la participació, per això es necessiten les garanties democràtiques més àmplies possibles. La participació serà més potent si és notori i clar que el vot és en un referèndum inclusiu i vinculant.
És vital que les complicitats polítiques contemplin la interrelació, en comptes de la supeditació, del factor social al fet nacional.
Som davant una oportunitat històrica de forjar un nou país, de regeneració democràtica i contingut social. Catalunya en comú, Esquerra Republicana, CUP, tenim a l’abast de la ma construir el relat per la república catalana. 22 de juny de 2017.
De la Carta de L’Aurora.

22/6/17

Sobirania vol dir empoderament ciutadà i popular de cada municipi i del poble català


Acte Per la República dels drets socials, d’Esquerres per la independència, a Santa Coloma de Gramanet, el dissabte 16 de juny. Vaig compartir el míting amb quatre colomenques amb les que vàrem orquestrar unes idees i propostes entorn la sobirania, el referèndum i la república. Presentà Chema Corral, l’odre d’intervenció fou, Francesc Matas Salla, Gabriel Rufián, Gabriela Serra i Oriol Corral. Es llegí un Manifest en defensa del referèndum.
Adjunto el guió de la intervenció.  
Bona tarda lluitadors i lluitadores, Bona tarda Santa Coloma, Bona tarda a les que sou aquí i a qui no hi és.
Agreixo la invitació a Esquerres per la independència.
Hem presento com Internacionalista i municipalista.
Hi ha un escenari de regressió democràtica, d’involució, a Europa i a l’Estat del Regne d’Espanya.
Sofrim una clara impunitat estatal en corrupció, en drets de les representants electes populars i en els del poble de Catalunya.
Ja n’hi ha prou!
A Catalunya hi ha la força, s’està a punt d’obrir una escletxa al poder del gran capital i les multinacionals. La fissura entre Catalunya i Espanya fa camí d’esdevenir fractura irreversible. Aprofitem-ho.
El govern estatal està feble. Ho heu palpat a la Moció de censura en el Congrés de l’estat.
En canvi la mobilització popular catalana cada dia es fa més forta.
Aquest país s’ha mobilitzat d’ençà fa 7 anys de manera imponent. La reforma fallida de l’Estatut va situar l’Autonomia al traster de la Història. Les consultes municipalistes per la independència van marcar un nou nord. La població va girar del tot, per la sobirania, la independència, la república catalana i el referèndum.
Volem sobirania catalana i processos constituents. Un procés constituent català pot ser l’impuls decisiu pel canvi republicà a Catalunya. Pot contribuir al canvi a Espanya, a liquidar el Regne.
La sobirania s’ha d’aconseguir practicant-la, cal conquerir-la.
Sobirania és exercir el dret a l’autodeterminació. Decidir què volem per Catalunya. Si ens separem o no d’Espanya; quines relacions establir, des de la igualtat i sense supeditacions institucionals ni constitucionals, ni supeditacions a les Forces Armades del Regne.
Es pot decidir de moltes maneres. Però cal decidir. Decidim.
El Referèndum és una fórmula àmplia que implica a tota la població.
La voluntat i la mobilització d’aquest poble és més potent i ferma que tots els fulls de ruta i que les imposicions estatals. Els fulls de ruta canvien, s’han d’adaptar a la voluntat popular. La immensa mobilització és la que ha marcat el rumb: sobirania, decidir, Estat, independència, república catalana, referèndum. El camí que s’està fent es patrimoni popular.
Aquest és el nostre mandat popular. Com deia Andreu Nin, “que cap dogma ens aturi”. No ens aturarà ni el Regne ni la UE.
Fem el referèndum. Un referèndum efectiu, vinculant, útil. No pot ser una altra consulta 9N. Un referèndum inclusiu, del Sí i del No. Que tothom hi pugui participar i se senti cridat a participar-hi. Serà la participació que legitimarà el referèndum, li donarà l’autoritat i la força perquè sigui realment efectiu, que es faci el que es decideixi.
El referèndum no ha pogut ser acordat. El Regne, el govern de l’Estat, el president del PP amb el suport del PSOE, no ho vol.
Les garanties democràtiques, els suports europeus, els haurem d’aconseguir al compàs de la mobilització, participació i decisió. El nostre compromís és amb el poble català, més que amb les lleis excloents de l’Estat espanyol.
Les lleis catalanes han d’emparar que es faci el referèndum.
La mobilització popular és cabdal per fer camí endavant.
Treballem alhora amb fraternitat el suport dels pobles i esquerres d’Espanya, País Basc i Galiza.
Tenim anunciades data i pregunta pel referèndum. Ja era hora!
Ara el govern ha de convocar-lo i organitzar-lo. Feu-ho! Fem-ho!
L’Estat del Regne el reprimirà i intentarà impedir-ho amb tots els mitjans al seu abast.
Catalunya s’ha d’enfortir des de la realitat viva d’un sol poble. No acceptarem que l’Estat impedeixi decidir.
L’expressió política de la mobilització sobirana republicana ha de tenir el nervi i l’eix vertebrador de les esquerres.
La dreta, amb polítiques retalladores submises als dictats de l UE i Brussel·les no generen bona disposició treballadora.
Ens cal un gran bloc polític que ajunti a independentistes i sobiranistes que volen decidir amb el referèndum.
Esquerra Republicana, CUP i Catalunya en comú ens hem d’entendre, per vèncer els bloqueigs, inhabilitacions i boicots que faci l’estat; hem de construir el relat per la república catalana.
Endavant! Visca Catalunya, lliure i republicana!

19/6/17

Regressió democràtica creixent del govern estatal


Les imputacions, inhabilitacions, prohibicions i derogació de lleis del Parlament de Catalunya, a instàncies del govern estatal, executades per part del Tribunal Constitucional, configuren un escenari de regressió democràtica creixent.
L’anunci, de la data i la pregunta pel referèndum a la tardor, agreugen les contradiccions entre la voluntat de sobirania republicana, expressada per la població mobilitzada catalana, respecta la negativa estatal a permetre l’exercici de la lliure decisió a Catalunya.
El Parlament ha adoptat una Moció “sobre la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i la separació de poders al Regne d’Espanya”, amb els vots de JxSí, CSQEP i CUP (66 vots), en contra 49 (C’s, PSC y PPC).
La Moció ha escenificat un nou temps en clau sobiranista defensora de poder fer el referèndum, com correspon al 80% de la societat catalana.
Mentre en JJ Nuet negociava la Moció unitària sobiranista, per part de CSQEP, ha coincidit en el temps que, el portaveu de En Comú Podem i de Catalunya en Comú, Xavi Domènech, exposava en el Congrés estatal (dins el debat de la Moció de censura de Unidos Podemos) una idea estratègica cabdal: la possibilitat i conveniència d’una majoria parlamentària alternativa a Catalunya, CatComú, ERC i CUP, sense haver de dependre de les imposicions i servituds de les polítiques econòmiques i socials retalladores del PDECat.
A la Moció del Parlament es considera que “Posar les urnes mai ha de ser considerat un delicte i l’ús de la força per impedir donar la veu a la ciutadania contravé els principis i les dinàmiques més elementals de tota democràcia”. S’alerta d’ “una escalada de declaracions acusant als representants polítics i institucionals compromesos amb fer efectiu el Referèndum, “de ser uns colpistes i voler perpetrar un cop d’Estat””.
Es fa una defensa de “la inviolabilitat dels seus membres. Diputats i diputades han de poder exercir de manera lliure, sense coaccions ni coercions, llurs opinions i  vots per la seva naturalesa representativa”.
El document “Manifesta el seu rebuig més enèrgic a l’escalada d’amenaces i d’accions per part del Govern del Partit Popular i d’altres representants institucionals i polítics de l’Estat que suposen una clara regressió democràtica i que  tenen per objecte més immediat la intimidació a representants electes i ciutadans per impedir la celebració d’un Referèndum efectiu”.
Es defensa “el principi d’inviolabilitat parlamentària que empara l’opinió, la iniciativa i el vot dels càrrec electes que exerceixen en representació del poble”, com imprescindible “per garantir el principi de llibertat d’expressió”.
En el text es “Demana a la comunitat internacional el seu suport per aconseguir que la demanda expressada pel poble català en manifestacions reiterades de centenars de milers de persones i en el procés participatiu del 9N, sigui resposta per part de l’executiu central de l’única manera possible: permetent i facilitant la celebració d’un referèndum”.
Finalitza el text amb “el compromís polític que en la construcció de la República catalana establirà una indemnitat democràtica entesa com a garantia que en el futur mai més ningú serà perseguida, detinguda, processada ni condemnada per les seves idees ni l'exercici dels drets polítics de protesta”.
Entrem en un estiu on els fets de sobirania republicana han de correspondre a l’anhel popular.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

16/6/17

Floración de manifestacions


Primavera de movilizaciones. La dispersión de actos y reivindicaciones puede ser una fase hacia su concentración y potencia o un canto del cisne que se diluya en el verano. En cualquier caso, es un signo de un gobierno PP que necesita demasiadas muletas para sostenerse.
Cada fin de semana están desfilando en Madrid miles de manifestantes contra los Presupuestos del Estado, contra la corrupción, contra el CETA, por la moción de censura de Unidos Podemos, contra las agresiones sexuales machistas por un pacto de Estado que defienda a las mujeres de la violencia de género, la Marcha de la Dignidad por el Pan, Trabajo y Techo.
Magnífica la huelga de la estiba en los distintos puertos, secundada con unanimidad por sus 6156 trabajadores en los 46 puertos.
Con la bandera de la defensa de la acogida a las personas refugiadas, hay la Caravana a la frontera Sur “Abramos las fronteras”, o el Encuentro de Municipios por la acogida, de Madrid acoge y la red de Municipios, con manifestación para el próximo 17. El Encuentro “Ciudades sin miedo” para intercambiar experiencias de cambio municipalista recala en Barcelona.
Si en Madrid confluyen las movilizaciones de la ciudad y las estatales, en Barcelona se juntan las de Cataluña. La variante catalana es que, a las movilizaciones sociales y políticas equiparables a las estatales, se le añade la presión creciente y omnipresente por hacer el Referéndum donde decidir el destino de la soberanía de Cataluña. El sonoro no del presidente del gobierno, Rajoy, a la demanda para acordar que se pueda decidir, añade gasolina al fuego catalanista. Nueva multitudinaria manifestación en Montjuïc el próximo domingo 11.
Justo al día siguiente, Joan Josep Nuet, miembro de la Mesa del Parlament de Catalunya, coordinador general de EUiA, secretario general de Comunistas de Catalunya (antes PCC), secretario de la ejecutiva de la nueva Catalunya en comú, está llamado a declarar ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Nuet está imputado por permitir debatir en el Parlamento sobre el Referéndum, cuestión que el Tribunal Constitucional considera ilegal y punible.
Añadámosle la victoria de Pedro Sánchez en las primarias del PSOE, lo cual debilita el sostén al gobierno PP.
Para las dudas del pantano en que se mueve el gobierno de Rajoy, mientras aplica los recortes neoliberales impuestos desde Bruselas, hay la dimisión del Fiscal anticorrupción Moix, otro signo del hartazgo en la impunidad existente.
La proliferación de manifestaciones aflora un profundo malestar social que abona la necesidad de aunar fuerzas y juntar reivindicadores.
Se necesita un lenguaje común para una alternativa política general. Unidos Podemos, Catalunya en comú, En Marea, Compromís, EH Bildu, y también el PSOE, conviene tomen nota de estas movilizaciones para avanzar a un acuerdo que permita echar al PP del gobierno y su nefasta política.
De la Carta de L’Aurora.