Privilegis a batre

El famós futbolista, Dani Alves, ha estat condemnat per violació. La sentència sosté la doctrina de la credibilitat de la noia violada (23 anys) i del lliure consentiment, en cada situació i fase de la relació. Els privilegis i impunitat i omertà estan en el moll de l’os del poder patriarcal a batre. La reacció misògina, masclista, és virulenta i fortament estructurada des dels conglomerats internacionals ultradretans com “Hazte oir”. L’enquesta de valors del CEO detecta l’impacte negatiu dels negacionistes de la desigualtat i ariets del sotmetiment de les dones. El nois joves entre 16 i 24 anys es mostren receptius a considerar-se discriminats per l’avenç en la igualtat i la lliure decisió de les dones. No estan pas sols. La UE ranqueja, a la nova Directiva sobre violència de gènere es fa notar l’absència d'una definició de violació basada en el consentiment. La cadena de complicitats és profunda i sinuosa. Batre els privilegis discriminadors està del tot a l’ordre del dia.

“Som contentes de vèncer la impunitat d’un famós, futbolista i milionari, amb honestedat, veritat i el consentiment” declara la Plataforma unitària contra les violències de gènere, referent la condemna a Alves per violador. Segueix “És un èxit del moviment feminista i la mobilització ciutadana que marca un precedent a arreu, a l’Estat espanyol, a Europa i al món, en uns moments d’atacs als drets de les dones aconseguits. Marca precedent sobre el Dret al propi cos i lliure consentiment”. Fa referència al “S’ha acabat” desencadenat per les futbolistes i al “No va de sexe va de poder”... “El Tribunal conclou que no va haver consentiment, per tant que és una agressió sexual i queda provat que hi ha hagut violació"... “La impunitat en l’agressió sexual deixa de ser un bastió intocable. La cultura de la violació queda assenyalada com indesitjable, perniciosa i menys impune... Convé impregnar del concepte del consentiment el cos social... Les noies joves, les dones de qualsevol edat, celebrem aquesta victòria judicial. Cada vegada tenim més força i eines per fer front a l’agressió i a l’agressor”.

A la manifestació del segon aniversari de la invasió russa i guerra destructora d’Ucraïna, L’Aurora va difondre la solidaritat en un full en català, castellà, ucraïnès i anglès: “Exigim una pau justa i duradora. La 1a condició és la retirada de les tropes russes, La guerra i el patiment del poble ens afecta a tothom. En primer lloc al poble ucraïnès, però també a tota Europa i als que a Rússia s’oposen a la guerra de Putin. Un poble agredit te el dret a defensar-se amb tots els mitjans... No som partidaris de l’OTAN... una aliança militar destinades a sotmetre els pobles”. Alfons Bech (Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna), assenyala: “La gent treballadora ucraïnesa necessita el suport internacional per a sobreviure. Soc a Kíiv des de fa quatre dies. He format part d’una delegació internacional de solidaritat organitzada pels sindicats FPU y KVPU. El dia 22, celebrarem una conferència... Totes les intervencions de les delegacions internacionals mostraren el seu suport a Ucraïna y als seus sindicats”. Contribueix a la solidaritat, feu-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

Centenari Lenin. De 1902 ens trobem amb “Què fer?”. És una de les obres senyeres de la formació de la consciència revolucionària obrera russa, destinada a l’organització política independent de les altres classes socials i del poder. Lenin explica que és un desenvolupament de les idees esbossades a “Per on començar?” (1901). Miguel Salas a SP, indica: “Per això el fonamental és distingir entre el que fou circumstancial d’un moment històric i el que perdura i defineix l’organització d’un moviment polític revolucionari: acabar amb el capitalisme per construir una nova societat, socialista, democràtica, feminista, respectuosa amb la natura i de fraternitat entre els pobles”. Ens cal enfocar-ho a un món del capitalisme imperialista globalitzat en crisis múltiples, decadent però amb poder incommensurable. El moviment obrer resta orfe d’estructuració i lideratge polític revolucionari. Mentre, hi ha moviments, els socials, que són els capdavanters en les lluites de futur, ans els hi és dificultós l’anàlisi científic acurat general. Costa focalitzar la necessitat d’una eina política capaç de centrar-se en capgirar el poder fonamental, orquestrat per un capital financer destructor i paràsit del treball, les dones i la terra. (Tom 6, Ed. Progreso, Moscou).

29 de febrer de 2024

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-sobre-la-condemna-d-alves-violador-la-sentencia-del-consentiment

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/deures-pendents-la-directiva-europea-contra-la-violencia-de-genere

https://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/9088/Dossier%20de%20premsa_1078.pdf

https://sinpermiso.info/textos/la-gente-trabajadora-ucraniana-necesita-la-ayuda-internacional-para-sobrevivir

https://sinpermiso.info/textos/en-el-centenario-de-la-muerte-de-lenin-que-hacer

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo06.pdf

2 manifestacions

Dues manifestacions el cap de setmana de solidaritat, defensa i lluita pels pobles oprimits agredits. Un sol ordre internacional imperialista globalitzat en crisis. Un món sota la bota militarista del poder econòmic de la propietat privada. Dos pobles, Ucraïna i Palestina, que es defensen i lluiten per existir amb tots els mitjans al seu abast de l’agressió, invasió i sotmetiment, de l’imperialisme rus i dels sionisme israelià, avançada de l’imperialisme nord-americà. No s’albira aturador a la destrucció fora de la revolució treballadora, aliada del moviment feminista, de la sobirania dels pobles oprimits, de les cures a la natura. Cal una transformació cabdal que capgiri tot el sistema econòmic, de treball, producció i social, vers un món comunal, saludable i lliure.

El veto d’EUA és suficient per neutralitzar l’ONU i la Comunitat internacional. La democràcia imperialista mundial està al servei d’un equilibri que afavoreixi el poder econòmic i militarista dominant, per sobre de les llibertats, la justícia, els drets democràtics internacionals i de la pau entre els pobles. El veto, legal, nord-americà avala i sosté la impunitat de les agressions militaritzades, les guerres d’ocupació i les morts del poble treballador.

La naturalesa del poder econòmic, omnipotent, de les grans multinacionals i capital financer, dels seus Estats, és el que provoca, inevitablement, les guerres d’invasió, espoli, destrucció i exterminació, així com la lluita -la pacífica i l’armada- per resistir-s’hi, evitar-ho i frustra-ho.

El capital acreix la seva depredació, explotació, espoli i parasitisme. La propietat privada, la dels mitjans de producció i distribució, és el talismà, la llàntia meravellosa d’Aladí contemporània que ho perverteix tot.

Vivim el fracàs d’un ordre mundial que acumula crisis, succiona com una sangonera els avenços científics, tecnològics, de productivitat i de consciència humana. La vida lliure, la justícia, la pau, són miratges en eixe món. El talent i la creativitat social i personal, a mans dels oligarques multinacionals i dels Estats, malmeten el treball, les dones, els pobles i la pròpia natura que ens sustenta.

Les crisis econòmiques i les guerres son part intrínseca del sistema econòmic vigent. Una economia sana, una societat lliure d’opressió i un món en pau, necessiten un sistema social i de poder completament diferent, val a dir civilitzat i amatent a la naturalesa, els seus recursos i criatures.

Dissabte 24, segon aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna. Donem suport a la mobilització “Barcelona amb Ucraïna”: dissabte 24, a 17 h al Ps de Gràcia/Diagonal. Alto el foc, Fora les tropes de Rússia d’Ucraïna. I afegim No al militarisme dels EUA-OTAN, UK i UE. Per una Europa lliure i unida, desmilitaritzada en pau, democràtica d’uns pobles fraterns amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic. Agraïm les aportacions rebudes de 840 € de suport a la delegació internacional sindicalista que avui assistirà a Kíiv a la Conferència internacional “Sindicats ucraïnesos: Dos anys de la guerra – Desafiaments, prioritats i més suport”.  Tanmateix qui encara pugui contribuir feu-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

2a ona de manifestacions #StopArmesAmbIsrael arreu de l’Estat: diumenge 25 de febrer, 12 h, Jardinets de Gràcia, Barcelona.

Centenari Lenin. A l’article “Tasques urgents del nostre moviment” (1900) li dona voltes a que l’organització revolucionària “és la unió del moviment obrer amb el socialisme”, per sostenir les seves “tasques polítiques”. En polèmica amb els economicistes: “al sostenir exclusivament la lluita econòmica, la classe obrera perd la seva independència política, es converteix en un apèndix d’altres partits i traeix el gran precepte: “l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de la pròpia classe obrera””. (Tom 4, Ed. Progreso, Moscou). 22 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo04.pdf

Menteix

Albares menteix. El ministre enganya des del Parlament. El govern n’és responsable de permetre el comerç d’armes amb l’Israel sionista genocida. El lobby militarista, molt poderós, és un negoci milmilionari on la vida dels palestins, ucraïnesos, i de qui sigui, és l’objectiu a abatre. No n’hi ha un pam de net. L’època imperialista globalitzada llisca en un pou de crisis destructives del treball, pobles, dones i natura. L’ordre i la comunitat internacional estan fets per servir els poderosos del món. El gran capital financer s’atansa cap a la ultradreta com un clau ardent. L’antídot rau en la lluita per la llibertat, el respecte, les cures, una societat sense discriminacions d’estructuració horitzontal, comunal i socialista.

#StopArmesAmbIsrael és el clam que vertebra les noves mobilitzacions arreu de l’Estat pel 25 de febrer. Rafah confirma el pla de l’extermini a mans dels sionisme israelià militaritzat. EUA, Europa i Espanya són els principals proveïdors militars i econòmics. Les Fakes oficials governamentals són un exercici de prepotència neocaciquil de l’Estat monàrquic. Ha estat Gerardo Pisarello qui ha posat el crit al cel, després de la investigació publicada pel Diaro.es: “Que s’hagi parlat d’embarg de facto mentre es venien bombes i míssils a Israel, és gravíssim, twiteja el diputat de Sumar i secretari quart de la mesa del Congreso estatal. I segueix “perquè pot suposar complicitat amb genocidi i perquè és faltar a la veritat en el Congreso. Ja no hi ha cap excusa per un embarg immediat”. El bloc d’investidura te feina a fer.

La Comunitat ucraïnesa prepara la mobilització pel segon aniversari de la

invasió de les tropes de l’imperialisme rus a Ucraïna el 24 de febrer de 2022. El 24-F a les 12 del migdia al Ps de Gràcia de Barcelona. Alto el foc, Fora les tropes de Rússia d’Ucraïna. I afegim un No al militarisme dels EUA-OTAN, UK i UE. Per una Europa lliure i unida, desmilitaritzada en pau, democràtica d’uns pobles fraterns amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic.

Malgrat siguin imperialismes diferents, els invasors a Palestina i a Ucraïna, els uneix la seva natura d’espoli de les grans multinacionals als pobles i classes treballadores, és la impunitat militarista per agredir i malmetre d’uns estats poderosos sobre els pobles més febles, és la crisis d’una estructuració internacional nefanda.

Una delegació internacional de sindicats i sindicalistes anirà a Kíiv en solidaritat amb Ucraïna, del 20 al 24 de febrer; participaran a la Conferència internacional sindical, “Sindicats ucraïnesos: Dos anys de la guerra – Desafiaments, prioritats i més suport”.  L'Aurora participarà a través d’un company, coordinador del treball sindical de la Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna. Dels 800 € de pressupost ja hem aconseguit 390 € d’aportacions, ens falten 410 €. Et demanem el teu suport econòmic per aquestes despeses del viatge. És important si aportes 1 €, 10 €, 50 € o el que sigui al teu abast. Fes-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39, posa “Suport delegació Ucraïna”.

Les tractorades segueixen assenyalant els poders públics europeus, estatals i de la Generalitat, a la gran distribució i cadenes alimentàries. Sense el camp no es menja. La lluita ha comportat que la Plataforma pagesa de Catalunya, com altres a Aragó i a Lleó, s’hagi desvinculat de la Plataforma 6 F i el seu lideratge ultradretà, una diferenciació positiva. La pagesia reclama poder treballar en condicions, productes i comerç de qualitat, en aquest sentit de proximitat, amb cura de la terra i els animals, cosa que no és l’objectiu dels terratinents ni macrogranges.

“Joaquim Maurín (1896-1973) L’actualitat del seu llegat revolucionari”. Acte a l’Ateneu Barcelonès, demà divendres 16, a 18,30 h, sala Verdaguer, entrada lliure. Maurín, l’artífex de la Federació Comunista Catalano-Balear, adscrita a la 3a Internacional, després del POUM junt amb Andreu Nin, és qui disseccionà els trets i tasques fonamentals de la revolució espanyola: resoldre el problema de la terra, la separació de l’església i l’estat, el dret d’autodeterminació, la república enfront de la monarquia, fent del republicanisme d’esquerres i obrer un fil de tota la seva vida política. Fou el líder de l’Aliança Obrera a Catalunya, des de la que va defensar la proclamació de la República Catalana.

Centenari Lenin. Una obra que surt poc als reculls del revolucionari rus, és “El desenvolupament del capitalisme a Rússia” (1899). És molt útil per copsar el mètode dialèctic d’analitzar la natura de les

forces conservadores i emergents de les diferents classes, la concepció de que “el mercat és una categoria de l’economia mercantil que en el seu desenvolupament es transforma en economia capitalista i que només amb aquesta última adquireix el ple domini i difusió general”. Al prefaci, Lenin condensa com alternatives d’aleshores: “O bé la vella hisenda terratinent... es conserva... i tot el règim agrari de l’Estat, al transformar-se en capitalista, conserva encara per molt temps els trets de la servitud. O bé la revolució trenca la vella hisenda terratinent, destruint tots els vestigis de la servitud i, en primer termini, la gran propietat”. Tomo 3 d’Editorial Progreso, Moscou. 15 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo03.pdf

Tractorades

Rebel·lia de la pagesia a la picota per una macro agroindústria que especula pel benefici privat del gran capital. És part d’una onada europea, nou epicentre de crisi, mentre el menjar s’encareix cada dia. “Jo no puc fer de catalana, perquè no semblo catalana, tot i que sóc catalana”, l’artista Yolanda Sey, negre, ha concentrat una anàlisi i tot un programa de la diversitat de Catalunya, enfront del rerefons racista alimentat per la desigualtat de la racialització. El violador Dani Alves pretén en el judici ser víctima de l’agressió a una noia de 23 anys, la complicitat i la cultura de la violació ja no poden ser impunes del tot. El “Ja n’hi ha prou” de les futbolistes d’ençà l’agressió sexual del petó no consentit a Jenni Hermoso i la Llei sobre el consentiment contribueixen al lliure respecte a les dones. La llei d’Amnistia provoca la confrontació del govern amb la Judicatura. Convé que aquesta Amnistia sigui útil per les llibertats, com una escletxa on es pugui avançar vers la lliure autodeterminació de la plurinacionalitat estatal. Un camí de drets i serveis públics, democràtics i socials, que fomenti l’avenç vers la resolució republicana.

La ultradreta europea procura hegemonitzar la desesperació dels petits propietaris i els postulats més reaccionaris. La tractorada cerca Barcelona i la Unió de pagesos reclama uns suports equitatius, supressió de normes i tràmits que ofeguen el camp. La classe treballadora de les ciutats i arreu ha de donar la ma a la pagesia i els treballadors del camp. L’economia verda, cuidar la natura, ha d’apuntar a anul·lar i capgirar els privilegis, el poder i els beneficis de les grans finques, les produccions intensives oneroses, les cadenes alimentàries i de la gran distribució.

La mobilització promoguda pel Sindicat de les Infermeres de Catalunya ha resultat exitosa a Madrid. El ministeri de Sanitat s’ha compromès a les requalificacions professionals i ha rebut les peticions de les infermeres. A l’assemblea interterritorial realitzada neix una nova confederació de sindicats d’infermeres i infermers de tot l’Estat espanyol per reivindicar de manera conjunta. Tot i ser minoritàries beuen de la lluita i de fer-se ressò de les necessitats de condicions laborals sanes, agreujades per les milers de professionals que manquen.

“Estimem Palestina, Defensem la vida, Aturem el món”. La jornada de mobilització d’ahir 7-F s’ha estès per arreu. Aturar la guerra d’extermini, frenar el genocidi per part d’Israel, guanya els cors de nova gent.  La propera fita és la manifestació pel 25 de febrer.

El 24 de febrer manifestació d’aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna. El Fora les tropes russes d’Ucraïna ha de ressonar junt a l’Alto el foc i la fi de la destrucció i sang de la població. Cal una Europa unida, lliure i en pau, democràtica amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic.

Del 20 al 24 de febrer una delegació internacional de sindicats i sindicalistes anirà a Kíiv en solidaritat amb Ucraïna, davant de la invasió russa i amb els sindicats ucraïnesos que lluiten contra les mesures neoliberals del seu govern. Serà l'inici del tercer any de guerra. Un company de L'Aurora, coordinador del treball sindical de la Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna, formarà part d’aquesta delegació. Junt a conèixer la situació de primera mà, es farà una Conferència internacional, acordada per FPU i KVPU, les dues confederacions de Ucraïna, membres de la CES i CIS. La delegació serà europea, amb participació presencial de UGT Catalunya i USS de Suïssa. La CES i altres sindicats ho faran virtualment. L’Aurora dona suport a la delegació sindicalista. Necessitem aconseguir 800 € per contribuir al pressupost. Et demanem el teu suport econòmic per ajudar a sufragar les despeses del viatge. És important si aportes 1 €, 10 €, 50 € o el que sigui al teu abast. Fes-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39, posa “Suport delegació Ucraïna”.

Centenari Lenin. Tigre de Paper ha traduït i editat en català articles del revolucionari, en el recull: “Tot el poder per als soviets!”. Un pas important per incentivar a estudiar directa el teòric marxista, constructor del partit comunista i estratega de la revolució soviètica proletària. Convé conèixer com Lenin es va dedicar a estudiar el desenvolupament del capitalisme i de les forces motrius de la revolució proletària. En el Tomo 2 d’Editorial Progreso, Moscou, hi trobem també “Les tasques dels socialdemòcrates russos” (1897) on estableix: “els socialdemòcrates es distingeixen en la seva labor pràctica la tasca de dirigir la lluita de classe del proletariat i organitzar-la en els seus dos aspectes: socialista (lluita contra la classe capitalista, orientada a demolir el règim dividit en classes i a organitzar la societat socialista) y democràtica (lluita contra l’absolutisme, tendent a conquerir a Rússia la llibertat política i democratitzar el règim polític i social del país)... han insistit sempre en el nexe indissoluble de les tasques democràtiques i socialistes”. A l’obra “A quina herència renunciem?” (1898), Lenin dissecciona el contingut de les grans corrents polítiques referent a la seva actitud vers el camp i el desenvolupament del capitalisme a Rússia, el que contenen de progressista i de reaccionari. Del populisme critica: “Considerar que el capitalisme rus és una “desviació del camí”, una decadència, etc., porta a desnaturalitzar tota l’evolució econòmica de Rússia”... “Al combatre el capitalisme des del seu punt de vista romàntic i petitburgès, el populista llança per la borda tot realisme històric, comparant sempre la realitat del capitalisme amb la ficció del règim precapitalista”... “El populista s’obstina en creure en un desenvolupament sense capitalisme, en un desenvolupament inexistent i fruit de la seva fantasia romàntica... per això està disposat a detenir el desenvolupament actual”. 8 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo02.pdf

Tsunami

La Judicatura segueix entestada en qualificar de terrorisme la mobilització massiva i pacífica, anomenada Tsunami Democràtic. L’ariet judicial d’essència ultradretana va destinat a dinamitar el compromís d’Amnistia. L’objectiu és neutralitzar, sotmetre i destruir l’opció política de l’independentisme, alhora de la possibilitat republicana autodeterminista.

Les detencions arbitràries, imputacions i judicis a activistes independentistes és el pa de cada dia. No en va el diputat d’ERC, Wagensberg, fuig cap a Suïssa davant l’amenaça d’imputació de García Castellón. Forma part del rerefons del retorn de la llei d’Amnistia a la comissió parlamentària. És el PSOE a qui li correspon que l’Amnistia sigui útil i suficient.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya organitza una concentració estatal el divendres 2 de febrer a Madrid. Desconvocada la vaga exitosa de més d’un mes, les infermeres lluitaran a la seu del Ministeri de Sanitat estatal per les qualificacions professionals i condicions laborals. Ho faran amb la solidaritat, suport i participació d’infermeres de tot l’estat. L’ocasió és l’entrevista del conseller de Salut de la Generalitat amb la ministra de Sanitat, Mònica García Gómez (Más Madrid/Sumar). El mateix dia les infermeres faran una assemblea estatal per centrar les reivindicacions, esbossar una estratègia i organitzar la lluita conjunta.

El 7 de febrer Jornada de lluita Aturem el món: “Estimem Palestina, Defensem la vida”. Aturem la guerra, l’extermini, el genocidi que perpetra l’Estat sionista d’Israel. El reconeixement de la Cort Penal Internacional no frena el militarisme i impunitat d’Israel. Les grans multinacionals, el capital financer i els estats occidentals són còmplices i beneficiaris. Cal el boicot polític i econòmic a Israel per aconseguir que Palestina sigui lliure i visqui en pau, en convivència entre tots els pobles, ètnies i religions.

Saludem l’acord electoral que Anova ha fet de suport al BNG, destinat a destronar el PP a Galicia. Aires saludables al ponent peninsular contribuirien a frenar l’agressivitat caciquil de les dretes i ultradreta a l’Estat.

És necessari que les esquerres i demòcrates es posin entre cella i cella les tasques per unes perspectives que fomentin l’avenç de les necessitats socials i les llibertats. Frenar la deriva a la involució estatal mentre es manté el règim de poder caciquil i monàrquic és un miratge. El que pot unir a l’Estat les opcions socials, democràtiques, independentistes, revolucionàries, des de cada poble i nació, és promoure un bloc republicanista inclusiu del dret a l’autodeterminació, i del respecte a totes les llengües sense discriminacions ni privilegis.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Separar el gra marxista de la palla, en els aspectes teòric i polítics, va ser una ocupació troncal en tota l’obra de Lenin. A la “Contribució a la caracterització del romanticisme econòmic. Sismondi i els nostres sismondistes patris” (1897), hi podem reconèixer trets ben útils per afrontar el que es pot apropar a un neoromanticisme-econòmic actual, encara que no hi hagi cap corrent oficial amb aquesta denominació. Per animar a estudiar-ho, dues perles sobre la natura de les crisis econòmiques i de la ma d’obra sobrera. La teoria de les crisis s’explica “pel que representa entre el caràcter social de la producció i el caràcter privat de l’apropiació”. Val a dir, l’arrel “la veu justament en les condicions de la producció (...) pel desordre de la producció”. Al citar a Engels, concreta: “Les crisis són ineludibles perquè el caràcter col·lectiu de la producció entra en contradicció amb el caràcter individual de l’apropiació” ... “Les crisis dimanen de l’organització moderna de l’economia”... I rebla Lenin: “la crítica del capitalisme  (s’ha de fundar) en el caràcter de l’evolució de les relacions de producció”. Sobre la població: “L’anàlisi científica d’aquesta contradicció (la relació existent entre la població sobrera i les demandes de la producció capitalista) ha deixat establert que la població excessiva, contradicció indubtable, i resultat imprescindible de l’acumulació capitalista, és al mateix temps part integrant necessària del mecanisme capitalista... fluctuacions que són llei de la producció capitalista, ja que no podria existir si no hi hagués població excedent (exèrcit de reserva)”; de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Tomo 2. 1 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://framaforms.org/adhesions-jornada-de-lluita-7f-1706281907

https://www.infermeresdiemprou.cat/wp-content/uploads/2024/01/Comunicat-oficial-sortida-de-vaga.pdf

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo02.pdf