31/10/13

Una decisió transcendent


Conferència Política d'EUiA.
Els acords per la Consulta i la República Catalana posicionen a EUiA a favor i dins el moviment profund popular català per la llibertat i la sobirania democràtica.
La Conferència Política d'EUiA ha pres aquest diumenge una decisió transcendent. La importància política dels acords adoptats està a l'altura de la mateixa fundació d'EUiA, de la formació de la coalició d'EUiA amb ICV, o també del Pacte del Tinell i el primer govern tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA).
Els esdeveniments amb el progrés democràtic sobiranista o la seva frustració amb el bloqueig a la Consulta ens donaran la raó sobre la necessitat i encert de l'orientació adoptada.
De moment EUiA aconsegueix superar la indefinició que representa oposar el factor social i les necessitats treballadores, a l'evolució democràtica de gran impacte i força per part de la ciutadania a Catalunya, què està formada per la immensa majoria de les classes treballadores.
La Consulta més República Catalana més Aliances entre federalistes, sobiranistes i independentistes, és un cos polític cabdal que contribuirà de ferm a situar el segments sindicalistes, així com el jovent treballador, dins la lluita de classes real catalana i espanyola.
El proper pas és conjuntar aquestes propostes d'EUiA amb les d'estat propi i procés constituent d'ICV. El següent fomentar la connivència necessària amb la Independència promoguda per la CUP, així com la República del 99 % dels Iaioflautes també assumida com campanya pel Procés Constituent (Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, RG-EA).
Aquesta castanyada la gaudirem celebrant la nova etapa oberta per EUiA. D'aquesta manera es consolida el projecte avançat per la 6a Assemblea d'EUiA, fa quelcom més d'un any. Les concepcions de Nou espai i aliances es concreten de manera adient respecte els grans canvis de consciència i mobilització dels Onze de setembre de 2012 i 2013.
La Conferència Política ha estat vital i amb una sana dosi d'emotivitat. El dramatisme i la tensió s'ha temperat per un debat reflexiu i de col·lectivitat madura. Assemblees com la de 9 Barris de Barcelona o la de l'Hospitalet del Llobregat han dialogat i mostrat que la mobilització catalana democràtica sí tenia a veure amb les necessitats i el futur de la població treballadora, com amb les preocupacions d'un bon estol de sindicalistes.
D'antuvi podia semblar, així hi havia qui ho assegurada convençut, que l'afiliació i les assemblees considerarien perjudicial la Consulta i el fet de defensar la república Catalana. No ha estat així. l'Afiliació ha donat més importància a la realitat mobilitzada, amb la possibilitat de que això permetés disposar de la força suficient per la regeneració democràtica, amb la ruptura amb la Constitució de 1978 i la Monarquia.
Jordi L Santín, amb la reflexió d'ARPA*.
El compromís rau alhora en que tot el projecte i mobilització i alternativa política que afebleixi als poders econòmics i polítics estatals espanyols i el PP, també farem per manera de que contribueixin a reforçar el factor social, les reivindicacions sindicals i de les marees. Val a dir a no donar cap oxigen a la patronal catalana, ni als seus representants de CiU. Tampoc al xovinisme anti català de C's, que porten a afeblir i confrontar el front treballador i ciutadà popular.
La Conferència d'EUiA s'allunya de la demagògia lerrouxista de Ciutadans. El posicionament nítid d'EUiA, mostra també la impotència de les posicions hostatges del legalisme constitucionalista coronat de 1978. De fet el PSOE empara diferents modulacions d'un federalisme unionista -d'obligada unió-. És un federalisme, més bastard que bo i sa democràtic. A la fi aquestes concepcions  porten a situar-se en el front anti Consulta. Amb el greuge que qui nega la possibilitat de Consulta, a més de negar la possibilitat de la Independència, sobretot nega la sobirania democràtica tant a l'estat espanyol com a Catalunya.
La votació a la Conferència del conjunt de l'orientació ha estat amb un suport del 70 %, unes abstencions del 30 %, amb uns pocs vots contraris. El desenvolupament de la metodologia de la Conferència va generar moments de confusió, doncs el temps era molt insuficient per les dues-centes noranta sis esmenes que varen arribar (tothom podia trametre una esmena) a les nou planes i mitja del document base a debat.
Pot hipotecar aquest 30 % o afeblir l'homogeneïtat i fermesa de l'orientació acordada pel fet de que sigui d'un 70 % en comptes d'un 80 o 90 %?
Una anàlisi de les components del 30 % permeten assegurar que EUiA trepitja ben fort en la nova etapa. Una explicació rau en que Consulta més República Catalana va en el sentit profund de la mobilització i consciència catalana. L'altra és que l'abstenció esmentada és lluny de ser homogènia, en canvi hi ha sectors dins aquest 30 % totalment contradictoris i oposats.
La Catalunya treballadora i el poble català s'enforteixen amb la clarificació del posicionament d'EUiA.
* ARPA, Àmbit de reflexió, particiacó i acció d'EUiA.

30/10/13

Presupuestos radioactivos



Para la Carta de La Aurora los Presupuestos Generales del Estado son un símbolo de la sumisión a La Deuda y de la falta de credibilidad del PP, son unos Presupuestos que sólo pueden agravar la crisis.
Una señal de la gravedad de la crisis del régimen de la segunda restauración borbónica es la falta completa de credibilidad de sus presupuestos. Desde el comienzo de la crisis, cinco años ya, la ejecución presupuestaria se desvía de manera muy importante de las cifras acordadas.
En realidad, el debate se hace en Bruselas. Es en la UE donde se deciden las grandes opciones presupuestarias para poder hacer frente a la deuda provocada por el rescate de la banca española. El memorándum firmado con la Troika es la verdadera Ley de Presupuestos del Estado.

Este año el espectáculo parlamentario ha sido de sal gruesa. El Ministro Montoro se identifica cada vez más con el personaje de los Simpson propietario de la central nuclear, Montgomery Burns. Sólo con el desparpajo que da no tener otro interés que el propio, se puede decir que comenzamos a salir de la crisis y que estos presupuestos son los de la recuperación.  Como si no existiesen seis millones de parados en el país y el crédito no hubiera quedado congelado a pesar del rescate.

Pero Montoro ya sabe que nadie le cree. Es más, estos presupuestos del 2014 –aprobados sólo por el PP y el voto crítico-patético singular de UPN- lejos de ser los de la recuperación pueden ser los que provoquen la tercera recesión en cadena de la economía española. Y eso ya no es un chiste.

El 50% del presupuesto se va en pagar intereses de la deuda, pensiones y subsidios de paro. La inversión pública en obras cae casi un 5% del PIB y sitúa al Reino de España 25 años atrás. Se han congelado los sueldos del sector público y la carga tributaria es la más alta en 20 años, a pesar de que la presión fiscal sobre los beneficios es de las más bajas de Europa: aquí pagan impuestos sobre todo los asalariados.

A pesar del tono optimista, las cifras del presupuesto están en la misma tónica del reconocimiento del fracaso de la política económica del gobierno del 26 de abril: la deuda pública ha pasado con Rajoy del 68% al 99,8% del PIB, su objetivo prioritario, si se recuerda, era reducirla; el paro sigue subiendo puntos, un millón de parados más con el PP; y la pobreza alcanza el 21,1% de los hogares.

Por si fuera poco, el debate presupuestario ha vuelto a ratificar que el sistema de financiación autonómico, del que depende una buena parte del gasto social, ha estallado por los aires. El President de la Generalitat puede que amenace con convocar una consulta por el derecho a decidir; pero el de la Comunidad de Madrid le da al Gobierno de su partido tres meses, ni un día más, para reformarlo.

Esta persistente política de devaluación interna de los salarios, directos e indirectos, puede acabar provocando en un año una tercera recesión. Esa es una de las advertencias soterradas del FMI, porque por el momento cualquier “punto de inflexión” depende exclusivamente del sector exportador y de la entrada de capitales extranjeros para comprar a precios de saldo empresas españolas.

El verdadero objetivo del Gobierno Rajoy es político, no económico, y a muy corto plazo: conseguir que el 15 de noviembre la UE le firme un aval de buena conducta y dé por alcanzados los objetivos del memorándum con la Troika. Ya se ocupa él de seguir aplicando el espíritu del mismo si le levantan el estigma de la letra.

Pero las perspectivas le pueden ser adversas: las elecciones europeas en 2014, la tensión en Catalunya, que a falta de consulta puede desembocar en unas elecciones plebiscitarias, la ausencia de recuperación económica, la amenaza de una tercera recesión pueden situar la crisis del régimen de la Constitución de 1978-2011 en una agonía terminal, por muy larga que esta sea.

El problema central es como dar una salida política, una alternativa unitaria desde la izquierda, que permita abrir un nuevo horizonte, republicano y socialista.

26/10/13

EUiA per la Consulta i la República catalana



Conferència Política del 27 d'Octubre de 2013.
"Catalunya es troba en unacruïlla determinant pel seu futur". És un escenari inèdit orquestrat per una mobilització massiva de la ciutadania catalana. Ha estat la població qui ha articulat una perspectiva política entorn al Dret a Decidir i ha agafat com a símbol conceptual la Independència.
El que va començar amb una defensa de la reforma de l'Estatut d'Autonomia per introduir-hi el Dret a l'Autodeterminació ha esdevingut en programa polític, amb el clam de "Som una Nació, Nosaltres decidim" (2010), seguint per "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" (2012), fins la cadena humana dels 480 Km de l'11 de setembre de 2013, amb la Via Catalana cap a la independència, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
La mobilització ciutadana i municipalista de la Via catalana i l'ANC és la força innovadora que vertebra una perspectiva per a Catalunya. Aquesta marea per la sobirania nacional, si cristal·litza en alternativa política, pot permetre un canvi radical democràtic a Catalunya i contribuir a la ruptura amb el Regne d'Espanya de la Constitució de 1978.
La consciència popular amb les aspiracions de llibertat i l'imaginari de la independència, es concreta en la proposta política d'organitzar una Consulta o Referèndum on la ciutadania de Catalunya pugui decidir sobre el futur de Catalunya. L'estat i el govern espanyol encapçalats per la monarquia neguen la capacitat legal i la sobirania per fer la Consulta, sobre la relació o separació amb l'estat actual.
La Conferència Política d'EUiA es planteja un avenç polític cabdal davant la mobilització democràtica:
1/ La defensa per exercir la Consulta, on sigui el poble qui decideixi, amb l'orientació d'un projecte constituent on conflueixin els diferents aspectes de crisi econòmica i social, crisi democràtica del règim de la Constitució de 1978, i crisi nacional on cal la Catalunya lliure per decidir i d'un sol poble.
2/ La República catalana, que superi la fallida de l'estat de les Autonomies (intervingudes financerament) i el desballestament de milers de municipis, ofegats per les retallades imposades des de la UE, executades pel govern de l'estat amb el PP, i pel govern de la Generalitat amb CiU.
En aquesta perspectiva, la nostra funció com esquerra transformadora de la gent treballadora és contribuir amb un suport compromès al procés de sobirania nacional mentre l'acolorim a fons amb el factor social, democràtic, republicà i solidari amb tots els pobles de l'estat espanyol, ibèrics i europeus.
El projecte de perspectiva constituent ha de permetre combatre els poders econòmics i polítics que a través dels governs, amb PP i també CiU, destrueixen llocs de treball, drets i serveis públics, practiquen el frau fiscal i la corrupció, així com guanyar l'hegemonia per l'esquerra social treballadora.
La Consulta o Referèndum per a reforçar el procés de sobirania popular ha de correspondre a les propostes de les grans mobilitzacions. Les forces polítiques que pretenguin frenar, desviar o frustrar el procés, o ajornar-lo en funció del diferent ritme amb l'empoderament democràtic espanyol enfront de la corona, en comptes de contribuir a un desenllaç democràtic poden quedar en mans dels poders més reaccionaris i dretans de l'estat del Regne d'Espanya. El federalisme d'esquerres que nega la capacitat sobirana de decidir la separació per part del poble de Catalunya, corre també el greu perill de quedar absorbit per la reacció involucionista, com està passant dins el PSC-PSOE.
Des d'EUiA la nostra reflexió ens anima a presentar la perspectiva clara de República Catalana, lliure, democràtica, social, laica i federativa. Una proposta a difondre dins el moviment actual a Catalunya, amb la component majoritària molt mobilitzada i conscienciada de l'ANC, i dins la població treballadora que veu la necessitat de la Consulta per decidir, encara que la independència no sigui la seva opció simbòlica ni política.
Veiem la necessitat de cercar solidaritat i aliances, a Catalunya i a l'estat, entre les forces i opcions federals, sobiranistes i independentistes. És de gran importància que "Izquierda Unida" i el "Grup de la Izquierda Plural" defensin la Consulta en el Congrés espanyol i el respecte a la decisió catalana. En aquest sentit les formulacions polítiques han d'incloure les diferents possibilitats com  la República Catalana lliurement federada a República Federal espanyola o la Federació o Confederació de Repúbliques dels pobles ibèrics i europeus. La relació entre la República Catalana i les repúbliques de cada poble de la Península ha de basar-se en la sobirania de cadascú en el marc d'una fraternitat sustentada en els valors republicans.
Àngels Tomás Gonzalo, David Companyon Costa, Assumpció Franquesa Segura, Francesc Matas Salla.
Barcelona, 19 d'octubre de 2013.

25/10/13

EUiA i la Via catalana


Tobada ARPA a l'Ateneu Popular de Nou Barris a 18 d’Octubre de 2013
D’acord amb la convocatòria de l’ARPA,i mercès a l’esforç i determinació de companys de Nou Barris de trobar-nos a on lloc tan emblemàtic com és l’Ateneu Popular, símbol de lluita i utopia feta realitat, ens reunim 24 persones de diferents Assemblees d'EUiA per a compartir una reflexió col•lectiva i debatre les esmenes a presentar a la Conferència Política d’EUiA a celebrar el día 27/10/2013 entorn al document ‘Un projecte constituent per a Catalunya’. Previament es posa a l’abast de tothom, informació relacionada amb el següents temes o conflictes:
 • Informació sobre la mobilització a Salt en relació a desnonaments i lluita de la PAH amb l'èxit pel BlocdeSalt.
• Lluita a Panrico de Santa Perpètua de Mogoda, amb participació d’alguns dels presents
• Actes entorn al Palau de la Música per denunciar la postura de l’Ajuntament de Barcelona
• Mobilització pro readmissió treballadora d’Europastry a Sant Cugat del Vallès
• Web ‘jofaigpolitica’ impulsada per EUiA i ICV
• Convocatòria de la CONFAVB-FAVB per dimecres 23, per confluir marees, sindicalisme i partits.
 Debat entorn al document ‘Un Projecte Constituent per a Catalunya
En relació als debats sobre el document de la Conferència Política, en Francesc MS fa una introducció destacant a) el canvi de perspectiva política, b) la necessària aliança entre federalistes, sobiranistes i independentistes, c) la consulta i d) la proposta de ‘República Catalana’. Entén que cal presentar esmenes al text de la ponència publicada i que serà objecte de debat el dia 27, amb la idea de defensar la orientació general política de la Ponència, apart de les diferències sobre l'anàlisi i les perspectives. El xoc de sobiranies o la seva reordenació amb la idea conceptual de ciutadania europea disposa d'una oportunitat cabdal amb la mobilització i consciència actual. També es fa una valoració dels continguts de la Festa d'EUiA i de l'anterior Consell Nacional.  De les seves esmenes Jordi López Santín destaca la necessitat de reconèixer qui és el protagonista de la cadena humana. Diu que cal reorientar l’enfocament donat al dèficit fiscal en el sentit de deixar clar que manca fiscalitat progressiva. També cal adoptar la definició que fa la sectorial de treballadors de l’ANC ("República catalana, lliure, democràtica, social, laica i federativa"). En una intervenció posterior diu que s’ha de donar relleu a la mobilització en el tema de la ‘Via Catalana’ i definir amb més precisió quin paper ha de jugar EUiA a l’ANC.
 Toni Campos per la seva banda crida l’atenció sobre l’amenaça de l’afiliació de donar-se de baixa. Creu que el procés de la Conferència Política hauria de ser més participatiu.
 David Companyon indica quines són en la seva opinió les línies vermelles: consulta ‘sí o sí’ i República Catalana.
Des de Rubí s'expressa el valor del factor social d'EUiA, però es manifesta molta incomoditat amb els continguts dels parlaments de la Festa d'EUiA, així com la desconfiança, menysteniment i fins i tot actitud negativa referent a la massiva mobilització catalana de la Via Catalana, sobre la Consulta, la Independència i l' unionisme envers un estat que és una monarquia i d'una Constitució que nega la llibertat als pobles
 Diverses intervencions varen considerar que el document encara anava molt per endarrere i a la defensiva de les necessitats polítiques de la mobilització i aspiració popular que, es vulgui o no, està simbolitzada pel clam de la independència, tot i que la batalla política senyera sigui realitzar la Consulta. Algunes reflexions varen assenyalar que els adjectius i condicionants a la República catalana eren un parany de tall "unionista".
 Finalment en Francesc Matas destaca que el document significa un avenç polític important, encara que insuficient, i proposa fer una aportació complementària al document per tal de fer-lo més aclaridor. Destaca com a línies vermelles: la nostra posició a) la mobilització i que cal reconèixer-la (amb Via catalana i ANC),b) la Consulta i l’acceptació del resultat,c) la República Catalana i d)les aliances d’independentistes, federalistes i sobiranistes.
 Tot aprofitant les bones notícies que arribaven de Salt, al final vàrem fer un brindis per l'èxit social i de mobilització de la PAH en la defensa del #BlocSalt uns dies abans.
 S’acorda que el document – aportació, a presentar a la Conferència Política d’EUiA, vagi signat per Àngels Tomàs, Assun Franquesa, David Companyon i Francesc Matas. VEURE APORTACIO http://arpaeuia.blogspot.com.es/2013/10/aportacio-des-de-lambit-de-reflexio.html
S'acorda que la delegació per l'entrevista amb Sumant.cat estigui formada per Assumpció Franquesa, Toni Campos, Francesc MS.

24/10/13

Sobirania catalana, independència i federativitat


L'aspiració de llibertat de Catalunya ha quedat situada a l'imaginari de la consciència popular en el concepte simbòlic de la Independència. La mobilització de dimensions inaudites i d'organització genuïna s'ha focalitzat en el "cap a la independència", amb les opcions polítiques de Consulta i Nou estat dins Europa.
La Sectorial de treballadors/es per la independència de l'ANC va establir com a repte, al seu Manifest de l'1 de Maig, la República Catalana, lliure, democràtica, social, laica i federativa.
La crisi econòmica què colpeix durament el teixit industrial, de la construcció i comercial, s'ha combinat amb la fallida de l'estat de les Autonomies. La reacció popular ha cristal·litzat de forma més massiva en l'aspecte democràtic nacional català, fins i tot amb una il·lusió entorn a poder decidir i la Independència com a fenomen que ho podria resoldre tot. Es pot fer la lectura que dins la ciutadania mobilitzada ha fet fortuna, i s'ha assentat com hegemònica, la idea que és a partir d'un procés d'empoderament i de sobirania democràtica catalana que es pot enfocar des d'un altre nou escenari polític el factor cabdal social.
En aquesta tessitura convé posar-se a fons a atorgar un contingut social al procés democràtic de ruptura política amb l'estat del regne d'Espanya i de la Constitució de 1978.
Les reserves, el menysteniment i les opcions contrària al moviment popular de la Via Catalana i l'ANC, perjudica la possibilitat de que el moviment democràtic existent evolucioni amb una vessat social, que posi a la picota les polítiques retalladores i neoliberals del govern català amb CiU i del govern espanyol amb el PP.
Les posicions polítiques que confien i defensen la federalització de l'estat espanyol van per un carreró sense sortida, hostatges de les diverses varietats unionistes, de tall centralista o federalista.
El federalisme està en hores molt baixes, disgregant-se per moments i polaritzant-se entre la mobilització per la ruptura amb la sobirania nacional i la negativa total vers cap flexibilitat federalitzadora per part de l'etat i el govern espanyol.
Avui en dia el federalisme conseqüent i coherent ha de defensar el dret a la separació i la mobilització per la Independència de Catalunya, és la via actual per aconseguir la sobirania ciutadana com a poble. Aquest pas de ruptura democràtica esdevé gairebé inevitable. En cas de frustrar-lo i de derrota del moviment popular, qui en te més probabilitats de sortir-ne guanyant seria la reacció més cavernícola. Els grans poders econòmics catalans tampoc volen la independència impulsada des d'una mobilització popular.
L'estat espanyol amb la Monarquia ni es federal ni es federalitzarà. La Corona borbònica és de la nació espanyola, única i indivisible amb el Rei com a cap d'estat garant de la unitat amb les Forces Armades, si més no això és el que estableix la Constitució de 1978.
La Independència és una ruptura necessària per Catalunya, ans no és quelcom suficient, doncs l'economia, els poders econòmics  la crisi, la interrelació profunda entre la classe treballadora arreu de l'estat posa el factor social i del treball com a cabdal i unificador dins l'estat.
La necessitat social segueix al minut següent de constituir-se com a nació sobirana. Convocar i organitzar la Consulta és un primer acte de sobirania. Sigui amb la decisió de separar-se com a concreció de la independència o alguna de les altres variants. El següent pas seria com s'estructura Catalunya i quines relacions estableix amb els altres pobles i estats. Queda descartada un escenari d'autarquia econòmica, si més no ningú el proposa ni contempla.
Una independència de Catalunya donaria un cop mortal a l'estat espanyol tal qual el coneixem. En aquest cas afeblir l'estat pot enfortir la unitat i força treballadora davant de la casta de grans propietaris de les finances i dels poders econòmics.
El repte és el d'obrir un procés constituent democràtic i social. Un procés republicà i sobirà. Ens cal un sobiranisme federatiu que combini el clam de llibertat i independència amb el contingut social.

Luchas obreras


Panrico.
De la Carta de La Aurora. En su política de engaño e intoxicación el gobierno pretende ocultar la crisis económica, los 6 millones de parados, la crisis institucional y el caso Bárcenas… mediante una orquestada campaña de que ya estamos saliendo de la crisis.
El descenso de la prima de riesgo, la subida de la Bolsa y que estén creciendo los beneficios de algunas grandes empresas parecería suficiente para que el gobierno del PP encontrara un cierto respiro. Pero la realidad es mucho más dura que todo eso.
Las empresas medianas y pequeñas siguen sin tener acceso a una financiación adecuada. Familias enteras se quedan en la calle desahuciadas por los bancos. Sigue aumentando el nivel de morosidad de las familias. A pesar de las mentiras del ministro Montoro, los salarios descienden y la precariedad va en aumento.
El gran capital y el capital financiero pueden estar viendo la ocasión de volver a sacar jugosas ganancias en España, repitiendo una vez más el círculo viciosos de la economía capitalista, pero la mayoría de la población sólo percibe el empeoramiento de su situación.
Como la crisis sigue, empresas anuncian cierres o reestructuraciones, o se aprovechan para rebajar salarios o empeorar condiciones de trabajo… surgen movilizaciones y luchas. Dos de ellas son muy emblemáticas.
Panrico, fabricante de los donuts y con una presencia importante en su capital de uno de esos fondos buitre, dejó de pagar la nómina de septiembre a la plantilla alegando falta de liquidez y que primero iba a pagar a los proveedores. Además, amenazó con un preconcurso de acreedores, poniendo encima de la mesa un plan de viabilidad que recoge el despido de 1.914 trabajadores/as y una reducción salarial para el resto de entre el 35% y el 45%.
La plantilla se movilizó y los sindicatos firmaron un acuerdo para que la nómina se pagara dentro de un tiempo. Pero a los trabajadores y trabajadoras de la factoría de Santa Perpetua de la Mogoda no les pareció un buen acuerdo y declararon una huelga indefinida.
No suelen tomarse decisiones tan firmes y exigentes, pero quizás se está llegando a una situación límite y en algún momento hay que decir ¡basta! Consideran que ellos han producido, que la empresa ha cobrado de sus clientes y que tienen el derecho a cobrar el esfuerzo de su trabajo. En la manifestación de solidaridad que transcurrió por el pueblo el 20 de octubre, uno de ellos lo expresaba gráficamente “y cómo pago la hipoteca y alimento a mi familia”.
Otra grave situación se presenta en Euskadi. Fagor ha presentado concurso de acreedores y está amenazado el empleo de unos 2.000 trabajadores. La crisis está arrasando con todo. En este caso, es la experiencia cooperativa de Mondragón que además de su empresa emblema puede arrastrar a todo el grupo y a su soporte financiero, seguros y Caja Laboral.

La movilización también ha salido a la calle exigiendo que no se cierren las factorías y se mantenga el empleo. Además de la dureza de la crisis la gravedad de la crisis financiera en España ha ido dejando a las empresas sin financiación, para salvar a la banca se está hundiendo buena parte del sistema productivo industrial. ¡Y a eso le llaman ir saliendo de la crisis!
Sin embargo, la dificultad para coordinar las luchas, para establecer un plan de movilización unificado, un plan de conjunto para enfrentarse al goteo de expedientes, de despidos, de cierres de empresas… agudiza aún más la dificultad de la clase trabajadora para responder.

El que cado uno busque la salvación por su lado no ha dado resultado. La reforma laboral y todas las modificaciones legales del gobierno del PP han convertido el derecho laboral en una herramienta de los empresarios. Se necesita coordinar las luchas, unificar los esfuerzos, golpear juntos para parar esta sangría de pérdida de empleos y de peores condiciones de trabajo.
***
Estrasburgo acaba con la doctrina Parot.
El Tribunal de los Derechos Humanos de Estrasburgo ha condenado al Estado español ha derogar la llamada “doctrina Parot” por la que alargaba la condena de los presos y presas más allá de los 30 años (la pena máxima del ordenamiento jurídico español)
.
Ver blog de Jaume Asens y Gerardo Pisarello