28/2/15

Cotxes, milions i cintes de vídeo o el Clan Pujol


De Ferreres.

Jordi Pujol i Ferrusola ha emulat al seu pare i president JP i Soley, en interpretació i en els afers financers.
Tanmateix en Pujol Junior que lidia la comissió d'investigació del Parlament, presidida pel diputat de la CUP, David Fernández, ho te ben magra per poder arribar a Molt Honorable President de Catalunya.
El Clan Pujol ens transporta a les cloaques financeres que comuniquen amb l'hegemonia política de CiU. El poder polític i institucional autonòmic ha estat representat per uns malversadors d'alt nivell financer, de principis altruistes pel consum popular catalanista, no pas per ells i elles mateixes. En fi, uns xorissos de coll blanc i etiqueta, que no pas d'ètica.
Els llinatges i els cognoms catalans del clan Pujol mostren sense enrojolar-se com se'n pot treure un bon profit de la pàtria i la nació, tant de la catalana com l'espanyola.
Jordi Pujol i Ferrusola.
El capital financer, industrial, comercial i terratinent immobiliari ha sabut durant anys conviure i emprar aquest lideratge polític autonòmic catalanista per garantir els seus negocis i beneficis.
La crisi econòmica i el creixent anhel de sobirania política de la població de Catalunya ha trastocat els equilibris existents.
El què hi ha en qüestió no és la refundació de CiU, amb el blanqueig de la corrupció i el frau que representa un llast inassumible, sinó el lideratge polític i institucional.
La sobirania de Catalunya entesa com la lliure decisió dels seus habitants, xoca amb les decisions i el poder d'unes molt poques famílies que es protegeixen unes a les altres per seguir emprant el país i les institucions polítiques públiques, com una propietat particular a la que xuclar com a sangoneres.
La bandera de la sobirania i la independència és la que en el panorama actual pot permetre una ruptura política amb els poders estatals, autonòmics i amb la Constitució de 1978 que permet i empara aquest frau descarnat a Catalunya i al Regne d'Espanya.
La sobirania, amb la decisió catalana popular, val a dir l'exercici del dret a l'autodeterminació, representa precisament la capacitat i la voluntat concreta de la desconnexió, la separació o secessió, respecte la Constitució i estat actual. Predeterminar i donar prioritat a l'obligatorietat de mantenir la unió de l'estat, com defensen el federalisme unionista de diferent tipus, és negar ens els fets finals la sobirania i el dret a decidir.
Per què s'ha mobilitzat la societat civil catalana amb milions de persones des del 2010?
La senyera ha de passar de les mans dels clans pujols diversos, o dels seus hereus polítics, a mans del poble ciutadà.
La ruptura democràtica sobirana no es pot fer dins l'Espanya del Regne. Tampoc hi ha sobirania sostenint l'Autonomia de Catalunya de la legalitat constitucional espanyola. Cap indici que permeti confiar amb il·lusions balderes de negociacions i pactes amb un Estat que no vol negociar ni pactar. Una sobirania necessita que des de la ciutadania i els municipis s'enceti un camí constituent de república catalana.

27/2/15

IU gira con Garzón a las confluencias y la renovación


Lara Hernández, Alberto Garzón, Marina Albiol.
El "Vamos a echarle" que Alberto Garzón ha lanzado como dardo ardiente al presidente del gobierno, Mariano Rajoy del PP, en el Debate del estado de la nación, da credibilidad y consistencia al cambio que Izquierda Unida ha acordado operar en su reciente Consejo político federal del pasado sábado 21 de febrero.
IU enmendó su orientación principal con dos acuerdos claves. Alberto Garzón candidato y confluencias para las municipales.
Una holgada mayoría ratificó a Alberto Garzón como candidato a las elecciones generales en sustitución de Cayo Lara, coordinador federal. En votación secreta presencial tres cuartas partes del consejo otorgó su apoyo al joven diputado.
La decisión era de gran calado político. La señal y el impulso al proceso de renovación de la dirección federal de Izquierda Unida es un proceso prometedor y muy necesario.
Como portavoz federal de Redes IU, señalé la conveniencia de que esta renovación favoreciera la confluencia política unitaria también de las corrientes que nos referenciamos en las experiencias, principios y legado político como el del POUM.
A Alberto Garzón le transmití la necesidad de que la estrategia política general asumiera que para ganar al PP y configurar alternativa política en el conjunto estatal, se precisaba incorporar la concepción de proceso de procesos constituyentes (para ser inclusivos y establecer alianzas con los diversos procesos nacionales), la concepción de Repúblicas (para que sean las distintas poblaciones las que decidan su estatus estatal y su relación), y la noción de Renta básica.
La presidencia del consejo reflejaba el cambio en curso. Marina Albiol, Esther López Barceló, Lara Hernández y Alberto Garzón, fueron las caras jóvenes con ideas claras, junto a dirigentes de los últimos veinte años.
Esther López Barceló.
El giro a las confluencias se acuerda y razona en la resolución sobre los procesos de convergencia. Lara Hernández desgranó la propuesta con convicción y la defendió con vehemencia. Marina Albiol hizo una contundente defensa, en la que no dejó ningún resquicio de duda sobre el cambio notable de IU.
Si el anterior consejo político federal señaló sobre todo las líneas rojas y condicionantes, sobre el tipo de acuerdos posibles como de coalición y una indiscutible prioridad con las siglas y peso vertebrador de IU, ahora IU valoraba la importancia de los nuevos procesos de reorganización de la izquierda social y ciudadana, incluida la trabajadora más consciente, para converger con estos fenómenos políticos.
Presentación (Guanyem) BCN en comú.
La experiencia del "Guanyem" Barcelona (ahora Barcelona "en comú") ha sido un faro de luz en las grandes concentraciones urbanas, donde se ha extendido la ilusión en Ganemos municipales. En Madrid para empezar.
"Para construir una alternativa real de poder es precisa la acumulación de fuerzas y hoy eso pasa por la convergencia con otra fuerzas política, sociales y con la ciudadanía en general en la construcción de espacios de confluencia amplios en todos los ámbitos".
"Por ello ha llegado la hora de dar un paso al frente y asumir que estos espacios de confluencia son la referencia electoral de Izquierda Unida para las próximas elecciones". (De la resolución sobre los procesos de convergencia).
Así de claro y contundente es el actual giro político de IU. Así, en confluencia, contribuye IU a echar al PP del gobierno de los municipios. A ganar con Ganemos.

20/2/15

Barcelona en comú s'enlaira amb il·lusió i sana ambició



Presentació equip Barcelona en comú.
Aconseguit l'acord unitari de confluència entre activisme ciutadà, veïnal, sindical, entitats, col·lectius i partits, es comença a oferir el moll de l'os de la proposta política.
Barcelona en Comú ha estat formada i impulsada per la llavor de Guanyem, amb les organitzacions polítiques com Procés Constituent, Podem, ICV, EUiA i Equo. Malauradament la CUP s'ha separat de l'experiència unitària.
L'efecte "en comú" repercutirà favorablement a molts municipis de Catalunya. La recerca de la confluència entre les esquerres enceta una experiència genuïna, inèdita, que pot permetre un canvi cabdal als govern dels Ajuntaments.
Les confluències "en comú" arreu de Catalunya, transformaran i potenciaran les forces ciutadanes més populars i modestes, val a dir les esquerres. EUiA hi contribuïm posant l'experiència política general i l'activista particular, sense condicions ni llast de situacions anteriors.
A Barcelona, Ada Colau junt a Gerardo Pisarello, ha començat a esbossar  unes línies mestres de mesures d'emergència ciutadana i social.
La confluència barcelonina està bastint el seu propi "Programa de Salònica", com Syriza va fer per enfrontar-se als grans poders financers i estatals de la Unió Europea i la Troica.
Les perles del "Salònica" barceloní, van entorn a una renda mínima, sous alts càrrecs, revisió d'adjudicacions i privatitzacions, pla d'ocupació amb foment dels llocs de treball (formació laboral i creació d'ocupació sostenible), garantir drets socials bàsics, dret a l'habitatge, inclòs una taula de negociació amb entitats financeres per evitar desnonaments. Acció contra la pobresa energètica. Replantejament sobre remunicipalitzar el servei de l'aigua.
Les mesures tipus pla d'emergència xocaran contra els projectes aprovats i adjudicats, però es pretén també obrir una taula de negociació amb el port i reconduir-lo.
De moment es treballa amb una planificació de despesa pel pla de 160 milions d'euros dins un pressupost general de l'Ajuntament de 2.370 milions.
Unes mesures ambicioses que sintonitzat fil per randa amb el teixit ciutadà, social i polític que ha impulsat Barcelona en comú.
Ada Colau. Merche Vidal amb jersei vermell.
Ada Colau haurà d'incloure en aquest pla un procés de democratització que faci la participació ciutadana quelcom de real, útil i decisori. Els veïns i veïnes són qui han de decidir sobre la ciutat en que viuen.
Exercir aquest dret a decidir, ens porta a què Barcelona en comú alci, clara i nítida, la bandera d'un procés constituent de sobirania municipalista i nacional catalana. Valor republicans dels municipis per una república catalana.

19/2/15

Merche Vidal aporta il·lusió i activisme compromès a Barcelona en comú


Il·lusió, compromís, activisme mediambiental, polític i veïnal, és el que aporta la candidata d'EUiA a la confluència de Guanyem, ara Barcelona en comú.
Bones maneres igualitàries, respecte i implicació amb les assemblees de la base ciutadana, convicció amb l'honestedat i transparència. Repte de fer les coses diferents per aconseguir polítiques diferents.
Consciència de la força col·lectiva que potencia les creativitats i incrementa les oportunitats.
Mercedes Vidal, 1980, del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, s'ha animat a Guanyar Barcelona junt amb l'equip de l'Ada Colau i Barcelona en comú.
Els vuit anys de vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona li permeten una visió de conjunt que segur posarà empremta per una Barcelona dels seus barris, veïns i veïnes, amb la ciutadania treballadora i modesta.
L'actual regidora i coordinadora d'EUiA Barcelona, Isabel Ribas, cedeix el testimoni a l'experiència de confluència genuïna que representa Barcelona en comú.
EUiA Barcelona està fent un tomb complert per transformar-se de forma útil al projecte col·lectiu de Barcelona en comú.
Il. de Ferran Esteve.
La candidatura entorn l'Ada Colau és un ferment de transformació de tot el panorama polític ciutadà, inclòs l'activisme i les forces polítiques compreses.
Ada Colau i Barcelona en comú expressen la necessitat d'aplegar forces variades de tot tipus per aconseguir polítiques adients a una Barcelona de la seva ciutadania, val a dir de la majoria de la població treballadora barcelonina. La CUP s'ha separat d'aquesta experiència unitària, però moltíssima gent afecta a la CUP, prefereix seguir l'experiència inèdita i genuïna unitària de confluència.
El factor Ada ha posat en hores baixes a Trias i a CiU. És una necessitat de salut pública foragitar a Trias d'alcalde i a CiU del govern municipal. Com Mas i CiU a tot Catalunya, les seves polítiques són pernicioses per a la ciutadania majoritària.
Barcelona és un element clau per a esdevenir en capdavantera d'un nou temps a la ciutat i a Catalunya. El camí constituent de sobirania i de república catalana necessita de les polítiques com les que propugna Barcelona en comú.

14/2/15

Merche Vidal i Isabel Ribas reflexionen sobre Barcelona en comú


Ada Colau amb Merche Vidal.
L'acord de confluència ciutadana fomentat per Guanyem Barcelona entorn l'Ada Colau ha conclòs una primera etapa amb la presentació de 
(Guanyem) "Barcelona en comú". 

La voluntat política unitària ha generat la suficient dosi d'il·lusió, com per mobilitzar unes milers d'activistes entorn la idea clau de foragitar Trias i CiU del govern municipal, per aconseguir aplicar polítiques adients a la ciutadania que viu a la ciutat. 

Merche Vidal, Eva Balart, Isabel Ribas.
Dimecres passat EUiA de Barcelona va organitzar un debat de reflexió i estratègia, amb la Isabel Ribas (regidora a l'Ajuntament i coordinadora d'EUiA BCN), i la Merche Vidal (vice-presidenta de la FAVB, activista i treballadora mediambiental, d'EUiA Sant Andreu), moderat per l'Eva Balart.
Fins un cert punt era una complementarietat entre l'experiència d'uns anys al govern municipal primer i a l'oposició després per part de la Isabel Ribas, així com una altra experiència ben diferent de la lluita veïnal i mediambiental contra les polítiques municipals.
I si el govern CiU de Trias ha empitjorat tot lo empitjorable, condicionat pel suport i la pressió del PP, cal ser objectius i reflexionar com les esquerres amb governs d'anys entre PSC, ERC, ICV primer i la coalició ICV-EUiA després, han anat adoptat el pas que marcaven els poders econòmics, financers, comercials i turístics barcelonins.
La millor botiga del món ha permès la Barcelona turística actual. El barris i la convivència ciutadana s'agreugen. L'espai públic guanyat pam a pam per la mobilització ciutadana passa a ser d'us privat. A qui es foragita no és a l'especulació, la contaminació lumínica, del so i mediambiental amb la pol·lució, no es procura eradicar la pobresa energètica i la fam, sinó als veïns i veïnes. Les empreses municipals es comporten amb criteris patronals, on les necessitats de la ciutadania modesta i de la gent que hi treballa, són els últims paràmetres que es tenen en compte.
Aquesta vivència genera una sana tensió dins "Barcelona en comú", doncs les activistes consideren que un canvi total al govern municipal s'ha de reflectir fins i tot amb persones que generin expectatives il·lusionants.
De fet "Barcelona en comú" serà més creïble i coherent, amb un equip polític que provingui de la nova energia que generen el compromís des de les assemblees de barris.
En aquest sentit la Merche Vidal, al combinar joventut, il·lusió i experiència va donar en el clau, a l'expressar que "per fer polítiques diferents s'han de fer les coses diferents".
Quelcom tan obvi és el que millor pot aportar l'activisme d'EUiA, com a tota activista compromesa a les assemblees on es forja la confluència real de fons.
"Barcelona en comú" ha de fer les coses molt diferents. Val a dir en la metodologia participativa, el compromís ciutadà amb barris, veïns i veïnes, i amb les polítiques d'esquerres.

13/2/15

La CUT se desvincula de IU. Tiempos oscuros para la unidad de las izquierdas.


Me duele redactar esta anotación. La CUT acuerda en Asamblea Nacional separarse de Izquierda Unida. La CUT formó parte de Convocatoria por Andalucía y fue fundadora de IU en 1986.
Con la CUT he coincidido y compartido apoyo mutuo en innumerables lances; la relación ha sido fraternal y comprometida. Incluso cuando hemos disentido en la política general de alianzas con el PSOE frente al PP, hemos compartido la necesidad y lucha por los gobiernos y las políticas de izquierda. La Aurora somos una tendencia política ferviente defensora del frente único, convencida de las virtudes y necesidad de la unidad de acción entre las izquierdas.
Analizamos en su momento la situación, la actitud y la actuación del POR (en la actualidad "La Aurora") en EUiA y en IU, en especial con la experiencia del tripartito catalán en sus dos gobiernos liderados en torno al PSC.
Hemos estado de acuerdo en apoyar la investidura de la presidencia de la Junta de Andalucía, y compartido las discrepancias con el pacto de gobierno y la integración en el mismo; nuestra idea común era la del apoyo y condicionamiento desde el Parlamento y, sobretodo, con la movilización social y ciudadana. La Aurora ha respetado la decisión de IU Andalucía y comprendido la desazón de la CUT.
La decisión de la CUT es un grave síntoma de desmembramiento para Izquierda Unida. Las encuestas reflejan una diáspora de la base social votante hacia Podemos. La realidad nos aboca a reflexionar sobre la ruptura de la CUT, que sigue en el tiempo a la de Tania Sánchez en Madrid.
En su comunicado establece como motivos "La CUT se opuso al pacto de gobierno con el PSOE", "al seguimiento acrítico del PSOE, la falta de contundencia con los casos de corrupción y la no denuncia del régimen clientelar administrado por el PSOE en Andalucía, a lo que se suma el "absoluto fracaso del pacto de gobierno, que no ha representado una alternativa real a los problemas concretos de la gente".
Son razones políticas. El proceso de renovación de IU que impulsamos en torno a Alberto Garzón necesita reflexionar sobre el conjunto de la estrategia, sobre las perspectivas para IU, sobre los procesos de recomposición existentes y las oportunidades que ofrecen.
El análisis crítico de los pactos de gobierno es una de las aportaciones principales que IU puede aportar a la confluencias de las izquierdas, y a las nuevas generaciones que se incorporan a la lucha política.
Los gobiernos en Asturias, Islas Baleares, Euskadi, Catalunya, recién en Andalucía, son experiencias vitales, de las que desde IU y EUiA se pueden extraer muchas lecciones provechosas. Incluso si el final de estas experiencias de gestión gubernamental ha sido abrupto. Formar parte del gobierno no ha contribuido a la movilización trabajadora, ni a reforzar a IU. En Galicia Anova representa también un balance del gobierno en el que estaba incluido el BNG.
Juan Manuel Sánchez Gordillo, Diego Cañamero (SAT), Manolo Rodríguez, Mesa Mora, Javier, Álvaro... hoy quedamos separados, por eso me duele. Sé que nos encontraremos en la calle y en la empresa, en la lucha por las medidas de izquierda.
Hemos de superar con celeridad estas rupturas con los procesos de confluencias como Guanyem "Barcelona en comú" y los Ganemos. Unidos y unidas ganaremos.

12/2/15

Reptes de la BCN En Comú


A Barcelona es cou un canvi cabdal. Tant de polítiques com de formes i metodologies participatives. La confluència ciutadana entre esquerres entorn l'Ada Colau es converteix en un referent per arreu de Catalunya i de l'estat espanyol. A la Carta de L'Aurora es presenten els Reptes de la BCN EnComú.
De Guanyem a Barcelona En Comú. La confluència que comença a caminar a la capital catalana, marca el pas per sumar majories socials per recuperar les institucions al servei de la ciutadania treballadora.La confluència àmplia i unitària al focus ciutadà i industrial de Barcelona obre camí a moltes possibilitats d'experiències genuïnes als pobles i ciutats arreu de Catalunya.
Cal fer fora als governs municipals de CiU, així com les polítiques dretanes especulatives i de corrupció que també esquitxen algunes alcaldies del PSC, necessiten una neteja i airejar-les a fons. Les enteses i confluències entre les esquerres ciutadanes i treballadores són una alternativa a aconseguir a cada municipi.
La posta en escena de la confluència assolida entre Guanyem BCN, EUiA, ICV, Podem, Procés Constituent i Equo mostra que unir forces és possible per constituir projectes guanyadors, mentre que es manté la voluntat col·laborativa amb les opcions rupturistes com Capgirem Barcelona. ERC cal que expressi clar que no pactarà amb Trias i CiU, a l'empara d'un ús matusser de la senyera catalana.
Barcelona és un exemple per les ciutats i pobles d’arreu de Catalunya i l’estat. L'experiència de Grècia situa la mirada del món en els nous processos de confluència, Syriza!. Arreu dels municipis es treballa per arribar a processos similars al Guanyem: Barcelona En Comú per plantar cara a les mesures neoliberals, elitistes i vinculades a les grans fortunes.
El primer repte que tenim pendent en totes aquestes experiències de confluència és establir una proposta programàtica, que com el programa de Salònica, cohesioni una majoria social ciutadana suficient que permeti fer fora dels ajuntaments les polítiques d’austeritat, neoliberals i de les classes dominants.
Perquè aquestes noves experiències siguin sostenibles en el temps, és imprescindible superar les coalicions tradicionals entre partits i apostar per espais de confluència ciutadana. Espais únics i unitaris de presa de decisions, on s’integrin les parts per construir un nou conjunt. 
Ampliem i difonguem @bcnencomu i #BarcelonaEnComú. Cada poble i ciutat aporti la seva diversitat a la nova confluència unitària.
Els col·lectius i partits han de ser útils per a la població treballadora i la ciutadania, per denunciar les polítiques de dretes, per mobilitzar i aplicar polítiques d’esquerres, des del carrer, els municipis i els governs.
Per últim cal encarar amb valentia, el debat sobre les llibertats individuals i col·lectives, tenint en compte el paper i valors històrics republicans dels municipis. A Barcelona li toca jugar un paper com a capdavantera de la futura República Catalana.


7/2/15

Ruptura és canvi d'hegemonia política i república catalana



Tàpies, cal dir-ho?
Ruptura va de discontinuïtat i de trencar la continuïtat. Ruptura és transformació.
El president de la Generalitat, Artur Mas, així com els Pressupostos de CiU, representen i són la continuïtat de l'hegemonia de la dreta a Catalunya. Continuisme d'unes polítiques d'austeritat negatives i destructives per a la ciutadania i el país.
Qui dóna una oportunitat de ruptura democràtica a Catalunya és la massa social i la consciència ciutadana mobilitzada. Ara per ara la mobilització concreta es centra en la sobirania, el dret a decidir (autodeterminació) i la independència.
Una ruptura democràtica, política, pot permetre canviar l'hegemonia política i institucional. Una hegemonia que detén-te'n els poders dominants catalans i CiU a Catalunya. Una hegemonia que exerceixen amb contradiccions, dins l'aixopluc de l'estat i la constitució del Regne d'Espanya.
Un canvi electoral a l'estat pot resultar afavorit si hagués ruptura prèvia catalana. També a l'inrevés, canvis espanyols podrien contribuir als catalans.
Aquestes oportunitats es jugaran tant al carrer si hi ha mobilització, com al triplet electoral previst amb municipals, autonòmiques i estatals.
La radicalitat democràtica ens porta a l'exemple viu de la mobilització i vagues generals durant anys a Grècia. Amb la projecció en una coalició com Syriza. El lideratge representat en A. Tsipras i Y. Varufakis, presenten el programa de Salònica, com un mínim d'emergència social amb el que provocar la ruptura de la continuïtat de la austeritat de la Troica.
Al nostre país la ruptura porta a una doble vessant nacional i social. El nostre programa d'emergència,com el de Salònica, ha d'incloure unes mesures en un Full de ruta nacional i social.
La ruptura democràtica en clau de sobirania apunta a situar la bandera de la independència com un element per obrir el procés constituent a una república catalana. Aquesta ruptura per ser sòlida, val a dir possible, necessita obtenir el suport unitari d'una majoria àmplia social de la ciutadania. En aquest escenari és on ha de complementar-se el full nacional i el full social.
El suport i dependència d'ERC vers els Pressupostos de CiU i de Mas, afebleixen i divideixen l'entesa democràtica ciutadana. En nom de la independència es perjudica el país, mentre es forja una continuïtat amb la dependència del poder econòmic i polític actual. CiU no pot liderar, ni co-liderar, un programa de mesures d'emergència tipus Salònica de Syriza. Mas és un capdavanter de les mesures retalladores i de les imposicions de la Troica.
La ruptura ens ha d'encaminar a una Generalitat lliure i social. La unitat en la que contribuïm per Guanyem Barcelona, pot ser un punt d'inici per fer via a un guanyem Catalunya.