Esquerdes

Els carrers seran sempre nostres es mouen des de diferents causes socials. “Som una nació” a Bilbao el passat 18N. Les mobilitzacions de solidaritat Palestina. La mobilització feminista contra la violència masclista el 25 N. La lluita de la marea blanca a la sanitat i de la marea pensionista. Són espurnes de vida, llibertat i revolució, que s’enfronten a la tendència a la involució autoritària ultradretana. És una gran burgesia que hegemonitza les multi crisi traumàtiques del fracàs de la globalització neoliberal i dels poders de les grans multinacionals. El seu imperialisme militarista, mortífer contra Ucraïna i Palestina, és el cost de sostenir la constel·lació econòmica mundial de la propietat privada dels mitjans de producció. Les esquerdes que s’obren s’han d’aprofundir des de la resistència als poderosos, per frenar l’avenç ultradretà, reaccionari, fins a revertir aquesta evolució desfavorable amb la lluita i mobilització, cristal·litzada en proposta social comunal i alternativa revolucionària.

Una investidura inversa ha fet president a Pedro Sánchez. El bloc d’investidura plurinacional ha reeixit per barrar el pas de la dreta i ultradreta al govern. La mobilització encrespada de les dretes al carrer, els suports encegats de les institucions i jerarques estatals, inclosa la ganyota desagradosa del rei, expressen les esquerdes del règim constitucional que han aflorat la projecció electoral parlamentària. Ans la contradicció bàsica no està entre involució reaccionària autoritària i democràcia de la constitució monàrquica de 1978, sinó entre involució i avenç en llibertats democràtiques més millores socials. Barrar el pas a les dretes és un primer esglaó ineludible per enfrontar-se al fons neofranquista estatal. Cal bregar en l’escletxa iniciada amb el respecte parlamentari a les llengües diverses i l’acord d’una llei d’amnistia, per prosseguir cap el dret a l’autodeterminació, atès que és el taló d’Aquil·les d’unes plurinacionalitats sobiranes i lliures. L’estratègia de fer camí d’alternatives constituents republicanes, necessita de mobilització massiva, potent i unitària. L’estratègia de sostenir l’actual règim i constitució enfront dels embats ultradretans, pot guanyar un temps, però és difícil aconsegueixi estabilitat i consolidi una plurinacionalitat sotmesa a l’actual estat i nacionalisme espanyol, doncs te majoria de cartes per perdre l’envit. Per resoldre la contradicció nacional des de sobiranies lliures cal llibertats, inclosos els referèndums de lliure decisió, i avenços en les condicions de la majoria de la població, per tant també de les dones, jovent i immigració.

El govern conformat per Pedro Sánchez entorn del PSOE, coalitzat amb Sumar, forma part d’un estat burgès monàrquic; te una composició procedent de classes intermitges i professionals; adopta un programa de reformes en polítiques socials i en llibertats com l’amnistia, sense proposar-se d’antuvi canvis estructurals en industrialització, habitatge, turisme i natura, precarietat i pobresa, evita plantejar-se racionalitzar ajudes i subsidis per encetar una renda bàsica universal, garantir la regularització i derogar d’una vegada la llei d’estrangeria i de la “mordassa”. És un govern que manté els ponts amb els grans poders del capital de la UE, que exclou el feminisme revolucionari del lliure consentiment i gènere, un govern continuista a Interior, Exèrcit i Economia. El titllat de nucli conservador és un oprobi al progressisme, una amenaça als drets de la immigració, una benedicció a la repressió a les llibertats.

Manifestació Aturem el genocidi a Gaza, Palestina, el diumenge 26, 12 h als Jardinets de Gràcia, Barcelona

“Prou violències masclistes! S'ha acabat! Ens volem juntes, diverses, vives i rebels”. El manifest de la mobilització de les dones contra la violència masclista concentra les principals necessitats i reivindicacions del moviment feminista. Arreu dels pobles s’aixequen les dones. La consciència i la vivència emocional promou la lluita arran de terra a cada indret, alhora que exigeix mesures polítiques per erradicar la violència masclista als governs Municipals, Generalitat i Estat. Manifestació 25 N, 18 h, Passeig de Gràcia, Barcelona. 23 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

 https://caladona.org/agenda-caladona/25n-2023-prou-violencies-masclistes-sha-acabat/

https://form.jotform.com/233124555598362

https://www.palestina.cat/forum/

Majoria plurinacional

Una majoria plurinacional, inclòs l’independentisme català parlamentari, dóna avui suport a la investidura de Pedro Sánchez per formar un govern entorn el PSOE. L’acord l’ha fet possible una certa normalització del català i de les diverses llengües existents dins l’Estat, una llei d’amnistia a les encausades i agreujades de la repressió (155) a la mobilització per la lliure decisió a Catalunya. La dreta està enfervorida i mobilitzada als carrers. El règim i l’estat es tensen. S’esbossa una nova legislatura amb promeses de mirada social, ans sostenint un règim monàrquic que aflora involució en les llibertats. Les classes treballadores a l’Estat, els pobles i nacions, necessiten una perspectiva d’avenç social, llibertats, lliure decisió i capgirament republicà.

Hi haurà inestabilitat doncs la dreta no està pas disposada a calmar les aigües tempestuoses. Les institucions estatals s’encrespen des de la Judicatura, l’alt funcionariat, els comandaments de les forces armades, policials i de la Guàrdia Civil, la Jerarquia eclesiàstica i la corona. Hi haurà inestabilitat car la majoria plurinacional és fràgil, contradictòria i contraposada. PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canaria, representen sobiranies i interessos antagònics entre elles mateixes en els aspectes vitals socials, en els de les llibertats, com amb les lleis d’estrangeria i mordassa, i en l’execució del dret a l’autodeterminació. El que uneix aquesta majoria plurinacional és el barrar el pas a la dreta i frenar la involució estatal.

El pacte a vàries bandes sobre l’amnistia -PSOE, Sumar, ERC i Junts- ha estat finalment possible pel gir de Puigdemont, president destituït pel decret 155 després de les votacions en referèndum de l’1 d’octubre de 2017, eurodiputat de Junts a l’exili. Ara bé, això queda com un vestit embastat amb agulles. És Òmnium qui celebra el pacte de la llei d’amnistia, cosa que rebutja l’ANC i en part també la CUP, ans l’entitat cultural, de 190.000 associades, ha reclamat superar algunes ambigüitats del text perquè no s’exclogui a ningú per part de la judicatura. En aquesta investidura qui va a formar govern considera l’amnistia com un punt final que conciliï un Estat plurinacional, quan les altres parts independentistes ho plantegen com una escletxa des de la que acumular forces fins aconseguir el dret a l’autodeterminació, a fer el referèndum de lliure decisió, o com un camí des del que introduir l’estructuració republicana.

La majoria plurinacional d’investidura és una realitat positiva. Des d’ella s’haurà d’obrir camí per unes perspectives de futur social, republicà i de sobiranes decisions nacionals. Aquesta investidura implica, en primera instància, la contenció de la dreta i la ultradreta, li barra el pas al govern. En segona instància, permet aprofitar el frec entre les institucions estatals i el govern per aconseguir que es concretin i facin

reals les promeses de polítiques econòmiques i socials, malgrat entre elles no hi hagi lloc per iniciar una renda bàsica universal. En tercer lloc avançar en les llibertats, derogar la llei d’estrangeria, la llei mordassa, incorporar el referèndum per la lliure decisió. Aconseguir-ho compromet els carrers i les empreses, la mobilització social és el factor vital per avançar cap un gir de rumb cap a l’esquerra.

La investidura governamental estatal obre les portes als Pressupostos de la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona també haurà de resoldre el govern que conforma, un del PSC amb Comuns i ERC, o del PSC amb Junts per Trias. En cada cas cal aprofitar per frenar polítiques favorables als grans poders econòmics i d’impulsar polítiques socials que afavoreixen a la majoria de la població.

La destrucció que fa el militarisme de la Federació de Rússia resulta cada dia més brutal a Ucraïna. L’extermini palestí a Gaza per part de l’Estat sionista mostra el terror que desencadena el manteniment de l’ordre mundial de les grans multinacionals i estats imperialistes. Els pobles sotmesos, dominats, oprimits i espoliats, no tenen futur de convivència i llibertats, dins la globalització militaritzada neoliberal. La llibertat dels petits pobles és revolucionària al trastocar l’ordre existent dels poderosos. La solidaritat amb Ucraïna i Palestina és llum per un futur on els pobles puguin conviure sense explotació i opressió. 16 de novembre de 2023

De la Carta de L'Aurora.

Els carrers importen

El crit enfervorit “España es cristiana y no musulmana” il·lustra la concentració a Barcelona en contra de l'amnistia. Volen impedir la investidura de Pedro Sánchez. Pretenen barrar el pas a un govern del PSOE, de coalició, amb el suport parlamentari de l’independentisme català, basc i gallec. A Madrid policies uniformats han encapçalat la mobilització a la seu del PSOE, simultània a altres capitals i ciutats. És neofranquisme en acció. Mostra la fúria i la impunitat policial i judicial, liderats pel PP i Vox. Llibertats al paredó promou el nacionalisme caspós espanyolista, involucionista. Emergeix l’essència reaccionaria, caciquil i corrupte, de l’estat i del règim monàrquic. Es fa urgent “els carrers seran sempre nostres” plens de defensa de les llibertats, drets i serveis públics vitals, inclosa la lliure decisió dels pobles.

En altres moments omplir el Passeig de Gràcia d’Amnistia hagués estat lo natural i lògic per consolidar l’exigència i la defensa de les llibertats catalanes. La iniciativa política no pot dependre d’uns pocs vots parlamentaris, si es vol que sigui l’inici d’un nou escenari de recomposició de forces, d’avenç pel dret a l’autodeterminació i del referèndum. Cal fer fracassar la conjunció política estatal reaccionària que

s’encamina cap a la involució autoritària, nostàlgica de la dictadura de la “democràcia orgànica” franquista. Finalitzar amb el neofranquisme pervivent a les institucions estatals repressives, policia, guàrdia civil, exèrcits, judicatura, alts funcionaris estatals, corona, jerarquia eclesiàstica catòlica i als grans poders econòmics, és cosa que es confronta i possibilita als carrers i a les empreses. Una mobilització clara i ferma per l’amnistia, podria ser una de les escletxes, per on fer camí per les llibertats i la transformació republicana.

La divisió de l’independentisme en la defensa de l’amnistia sega l’herba sota els peus de la necessitat d’una mobilització potent que permetés un nou embat d’horitzó republicà. L’ANC s’endinsa en una deriva degenerativa que la inutilitza.

Els carrers i la terra palestina està essent destruïda a Gaza, ans també a Cisjordània. Els vetos a l’ONU, a frenar la barbàrie militaritzada i a un alto al foc, per part d’EEUU, EU i UK, senyalen els còmplices, responsables i beneficiaris de l’ocupació, el pla sionista del gran Israel i de l’extermini. El dret a la defensa de l’Estat d’Israel es deslegitima pel terror desfermat, aquest dret només és legítim contra l’opressor i el colonialista. L’ONU ha construït com doctrina l’existència de dos estats a Palestina, però la realitat des de fa 75 anys és l’existència d’un únic Estat, el d’Israel. El sionisme fa cada any més improbable un Estat Palestí lliure.

Les mobilitzacions populars solidàries per Palestina, defensores de Gaza, promouen el Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel; un Estat sionista, agressor, que imposa l’apartheid i l’extermini palestí. Palestina lliure és el clam que encén i propaga la llibertat dels pobles com a ferment revolucionari enfront de la globalització neoliberal. L’eufemisme de la comunitat mundial, o la majoria crítica a la massacre perpetrada per l’exercit israelià, inclòs la denúncia de la presidència de l’ONU, queden neutralitzades, bloquejades, mentre la sang palestina es vessa irremissiblement, consumant l’apropiació i expulsió de la seva terra. I no fan res, no poden. La mateixa Rússia aprofita la massacre palestina per bombardejar més ciutats ucraïneses, convé comprendre la unitat de la natura de la lluita per la llibertat d’Ucraïna i la del poble palestí. L’ONU demostra que no te aquesta funció de pau i convivència entre els pobles que predica. Un nou fracàs dels Senyors de les finances i dels amos del món. L'ordre mundial de l'imperialisme globalitzat te un nòdul neuràlgic vital a Palestina i Proper Orient, és l’Estat d’Israel. La massacre de Palestina a Gaza és tot un símbol del poder de les multinacionals, concreta el perjudici per les poblacions treballadores i pel món.

La divisió entre les comunitats jueves sorgida a les mobilitzacions a Washington i New York, també a la mobilització important dins mateix de Tel Aviv, representen espurnes de futur revolucionari de convivència. El boicot pràctic a algunes empreses europees i nord-americanes per impedir armes per l’exèrcit d’Israel, és de gran valor per una solidaritat activa. La decisió de l’assemblea d’estibadors del port de Barcelona, sobre bloquejar el transport d’armes, obre camins on les classes treballadores fonamentin un ordre mundial que capgiri l’actual.

La 19a edició del Fòrum organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere ha resultat un èxit en els continguts i la participació. Les experiències treballades en aquest important espai unitari, han ressaltat els avenços del moviment feminista, el “S’ha acabat!” des de les futbolistes femenines, el dret al propi cos i el lliure consentiment, la necessària lluita diària contra la violència institucional, les estratègies enfront les noves fórmules de violència vicària i de victimització de les mares protectores, els escenaris per combatre la misogínia i el masclisme a les xarxes digitals; la

consolidació del Fòrum Jove d’adolescents i joves a partir de l’extensió de les XAJI (Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat) als Instituts. En el Fòrum s’han aportat estudis, propostes i estratègies que alimenten i incrementen la força feminista. A destacar que siguin les pròpies entitats i col·lectius les que estableixin els continguts, identifiquin necessitats, acordin objectius i les estratègies, com a la Taula dinamitzada per les Heroïnes anònimes de Reus. El 19è Fòrum ha fet un pas de geganta vers analitzar, contextualitzar i relacionar, la contraofensiva reaccionària patriarcal amb la pulsió ultra dels poders i forces polítiques, fins i tot en la influència divisòria dins el propi feminisme que dificulta i afebleix la unitat del moviment. En el Fòrum s’ha viscut lucidesa col·lectiva en les vivències que uneixen les petites coses, senzilles i desapercebudes, amb les estratègies per enfrontar-se al sistema patriarcal dels poders econòmics, polítics i ideològics.

Animem a difondre la Carta de sectors de la ciutadania civil ucraïnesa que se solidaritza amb el poble de Palestina: “Rebutgem les declaracions del govern ucraïnès expressant el seu suport incondicional a les accions d’Israel”... “considerem que l’actual suport a Israel i el rebuig del dret dels palestins a l’autodeterminació estan renyits amb el propi compromís d’Ucraïna amb els drets humans i las lluita per la nostra terra i nostra llibertat. Com ucraïnesos, no ens hem de solidaritzar amb els opressors, sinó amb qui sofreix i resisteix l’opressió. Tothom a la manifestació Aturem el genocidi, el dissabte 11, a 17 h, Plaça Urquinaona, Barcelona. 9 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/el-xix-forum-en-directe

https://sinpermiso.info/textos/declaracion-de-activistas-ucranianos-sobre-palestina

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/prop-de-200-joves-es-reconeixen-com-agents-digualtat-la-trobada-xaji-2023

Aliances feministes

“Aliances feministes. Els drets de les dones no es toquen”. El lema de la dinovena edició del Fòrum contra les violències de gènere situa el moviment davant la contraofensiva reaccionària patriarcal, dedicada amb virulència, poderosos mitjans i finançament, a impedir els avenços feministes dels darrers trenta anys. El dret al propi cos, el lliure consentiment en les relacions afectives i el dret a l’avortament, són posicions vitals en l’erradicació de la violència de gènere.

El Fòrum és un espai de diàleg, respecte i unitari, d’experiències i conclusions, de construcció del futur d’empoderament i emancipació de les dones. Hi ha consciència de que es contribueix a erradicar la violència masclista en aquest segle, atès que les criatures, les nenes, les adolescents i joves, els nens, cada dia disposen de més referents per fer i gaudir d’un món de cures, llibertats i natura.

Les passes de geganta en el sentiment i sororitat feminista han eclosionat aquest estiu per part del futbol femení en el magnífic s’ha acabat! La sororitat de la selecció campiona mundial amb la seva companya agreujada, Jenni, va ser possible per l’abast internacional del rebuig a la humiliació misògina del petó sense consentiment. El discurs de la doble pilota d’or i capitana, Alexia Putellas, al Parlament, ha tingut un impacte superior a les tribunes parlamentàries arreu de les llars i del cor de les nostres nenes i nens. Alexia va concentrar en poques paraules tot un manifest que s’ocupa de les futbolistes i de les nenes i adolescents, oferint un compromís de futur, una perspectiva per la rebel·lia davant la misogínia i humiliació pública, la discriminació constant i les vexacions. En el món, de manera inaudita i inesperada, es va estendre la comprensió de que un acte com un petó no consentit és violència masclista. La defensa del dret al propi cos i al lliure consentiment són bandera per a les generacions actuals.

L’avenç del moviment feminista i pels drets de les dones a viure sense violència s’ha anat enfortint, malgrat totes les barreres. El feminisme adopta la concepció d’interseccionalitat per copsar i denunciar la conjunció de greuges, discriminacions i repressions que afecten a les dones. En aquest sentit, el moviment feminista a tot el món ha esdevingut fort, sensible i garant de les injustícies que genera la societat neoliberal i patriarcal.

Cada esclat de nou focus de crisi ni resol ni anul·la els altres, sinó que incrementa la inestabilitat general, és el fracàs dels poders econòmics i polítics imperialistes militaritzats. El centre d’atenció, de solidaritat i ràbia, es desplaça d’Ucraïna, envaïda per l’imperialisme rus, a Palestina, massacrada a Gaza, colpida a Cisjordània, pel sionisme militaritzat de l’Estat d’Israel. Un estat que es punta de llança i protegit per l’imperialisme predominant EEUU, les grans multinacionals nord-americanes i europees.

El que uneix la causa dels pobles d’Ucraïna i Palestina és la lluita per la llibertat i la terra. Els grans oligarques que governen Rússia, EEUU, la UE, UK, Espanya, volen els pobles dividits, confrontats i sotmesos. Ans el futur de convivència és el d’un món de nacions lliures, de classes treballadores solidàries, una lluita, de natura internacional, que necessitarà unir-se per sobre de les grans potències. La massacre sionista de Palestina és font de terror i horror, ara bé, el rebuig, solidaritat i rebel·lia, que es cou i alimenta en les mobilitzacions arreu del món, fins i tot dins les comunitats jueves, serà flama d’alliberació i revolta dels pobles. Els còmplices i responsables de l’ocupació sionista són les grans multinacionals i estats imperialistes. Tots els plans de pau des de fa 75 anys han resultat un oprobi de destrucció pel poble i la terra de Palestina.

L'horror del terror militarista de l'extensió i existència de l'Estat d'Israel denúncia i recau sobre els grans podes econòmics de la globalització, els estats predominants i la comunitat internacional ONU.

I tant que tota mesura que alleugeri la barbàrie és benvinguda, fins i tot les resolucions, ans atès la seva inutilitat concreta pràctica ha de caure la bena als ulls de la candidesa benintencionada de la convivència pacífics entre botxins i víctimes, entre explotadors i explotats, entre destrucció de drets i vides i les llibertats i existència saludable feliç, o es frenen tots els fluxos financers i comercials amb i de l 'Estat d'Israel o es capgira de soca-rel els grans poders de les multinacionals. La ruptura de relacions diplomàtiques de Bolívia denúncia la impunitat internacional de Israel  Els sindicats del transport de Bèlgica mostren amb el seu boicot pràctic al transport de les armes destinades a Israel, una via solidària revolucionària.

La democràcia occidental fortament militaritzada de l'imperi de les finances i multinacionals s'alimenta de la sang dels pobles oprimits, de l'extorsió a gran escala, del sotmetiment i misogínia de la meitat de la humanitat dones. Això no té aturador si la rebel·lia dels colpits no finalitza amb els botxins i els seus senyors dels diners.

2 de novembre de 2023

https://www.violenciadegenere.org/sites/default/files/2023/Programa_A4_D8_c.pdf

https://www.violenciadegenere.org/inscripcio-al-xix-forum-contra-les-violencies-de-genere