9/9/13

O s'hi és o no s'hi és, a la Via catalana


Assaig Via catalana a Rubí, ahir diumenge 8.
La mobilització massiva i cabdal per la llibertat de Catalunya aquest 11 de Setembre de 2013 és la Via Catalana. O s'hi és o no s'hi és. La força motriu democràtica i de possible ruptura rau en la mobilització. I el Dret a l'autodeterminació es conquerirà amb la mobilització popular.
El que el lema sigui Via Catalana cap a la independència no és excusa suficient per no impulsar-la o no anar-hi. La manifestació de l'11 S de fa un any va ser per "Llibertat, Independència, Nou estatd'Europa". La referència a la Independència fou acceptable fa un any, què passa ara?
EUiA a la manifestació 11S2012.
No cal ser ideològicament independentista per considerar i defensar avui en dia que per aconseguir la sobirania, la llibertat de Catalunya, es necessita la independència. L'estat del Regne d'Espanya i de la Constitució de 1978 ho ofega i destrueix tot, inclòs els municipis. La República espanyola és una proposta que no disposa encara d'un moviment potent com el que experimenta Catalunya per la Independència i el nou estat català.
Un procés popular, amb les reivindicacions socials, que apunti a la República catalana, pot ser alhora un element d'inflexió decisiu per a la ruptura de la corona espanyola, per tant per una República espanyola. Una República catalana lliurement federada amb els altres pobles d’Espanya, de la Península ibèrica i d'Europa.
Manifestació 11S2010.
Les consideracions de que hi ha una àmplia majoria pel Dreta decidir (75 %), sobre que la Consulta s'ha de fer abans d'eleccions i plebiscits, a més de que hi ha una majoria més àmplia per canviar la situació actual, són justes i estan molt bé, ans cal una força real per avançar i forjar alternativa política i de poder. La força rau en la mobilització, no en les combinacions, negociacions o declaracions parlamentàries. La força també està en l'estat, les lleis, l'aparell repressiu i militaritzat; la força de les finances i els poders econòmics. De totes les forces reals la població treballadora te la mobilització i la seva massivitat. Cal saber comprendre i formar part d'allò què es mou i destriar les idees que impulsa, fent per manera que el factor social i treballador sigui consubstancial amb la mobilització existent per la llibertat.
La cadena humana, assaig a Rubí.
El fet polític aquest 11 de  Setembre es quelcom més que declaracions, cops de pit i bones intencions polítiques. El fet polític és la mobilització real. I la mobilització és la cadena humana de quatre cents quilòmetres de la Via Catalana cap a la independència.
És positiu que es desitgi l'èxit a la mobilització de la Via Catalana, si més no és molt millor que posar-hi en contra, però és contradictori amb no participar-hi. Les mitges tintes de saludar l'èxit a la Via Catalana però no convocar i no participar-hi és millor que quedar-se enforadel tot, però la població, la ciutadania, la gent treballadora, el què copsarà prou clamorosament serà que el futur es forja entre qui en el present s'ha compromès amb impulsar-la i participar-hi.
El Dret a Decidir i la Consulta passen avui en dia, l'11, per la mobilització de la Via catalana. La llibertat i la sobirania, així com la lluita contra les retallades se situen dins aquesta mobilització.
El Passeig de Gràcia de 2012 a gom de gent ha esdevingut aquest any 2013 en la Via Catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario