13/9/13

Consulta Sí o Sí


La mobilització popular ha convertir el clam per la Independència com el bressol i l'eix per a tota mobilització democràtica i social a Catalunya i a l'estat espanyol.
La Via catalana cap a la independència ha enllacat els 400 Km a vessar. L'èxit és contundent i aclaparador. Mas haurà de negociar amb Rajoy amb les mans i peus lligats per les aspiracions i il·lusions populars. Neutralitzar la Via catalana i evitar la Consulta, és avui molt més difícil que ahir. Qui pretengui anar contra aquesta consciència mobilitzada, pot quedar engolit per la marea democràtica que assenyala cap a la llibertat.
El 1977 van haver de restaurar la Generalitat catalana, amb Josep Tarradelles, per desviar la demanda d'autodeterminació a la de l'Estatut d'Autonomia. Què poden oferir enguany per desactivar el moviment ciutadà, sense generar una frustració que encara esdevingui més desestabilitzadora pel Regne d'Espanya i per l'hegemonia de la burgesia catalana amb CiU?
La mobilització popular va per davant de les decisions i acció dels partits. La Assemblea Nacional Catalana (ANC) queda investida com l'entitat àmplia i unitària de la llibertat de Catalunya. És la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, qui marca el full de ruta: "Sense dilacions: Consulta. Estat català. Independència." "Sense esperar al 2016, ha de ser el 2014. El president Mas ha de complir amb les decisions del Parlament i amb la Declaració de sobirania." En aquest aspecte, el poder polític comença a estar compartit a Catalunya, entre el govern, el Parlament, els partits i... l'ANC de la Via catalana.
Saber escoltar és aprendre. L'esquema preconcebut i les hipòtesis s'han d'adequar a l'experimentació de la realitat. Com s'ha fet en els diversos encerclaments, inclosos el social i sindical de CCOO, UGT, FAVB, Plataforma contra les retallades, el de La Caixa, cal donar color social a la mobilització popular i al lema Independència. La lluita es positiva i permet enllaçar amb el canvi i la consecució de sobirania enfront de la corona del Regne d'Espanya.
En primer lloc cal posar-se en un ampli acord per assegurar l'organització de la Consulta. És la ciutadania a Catalunya qui ha de decidir. En aquest sentit l'ANC pot esdevenir una eina cabdal de la unitat per la llibertat. Sobretot quan l'ANC ha cridat a incorporar totes les reivindicacions populars i socials.
La concepció d'una aliança entre independentistes, sobiranistes, federalistes i autonomistes ha de girar al nou escenari on el referent ciutadà i polític és l'Assemblea Nacional Catalana.
L'atac feixista a la llibreria Blanquerna a Madrid és un contrapunt simbòlic de les forces que pugnaran per frustrar el dret i l'exercici "de decidir" de Catalunya. La positiva resposta de la ciutadania madrilenya amb IU davant, també el PSOE tot s'ha de dir, ens dóna una mostra de quins són els aliats reals possibles.
La campanya d'EUiA de #ConsultaSioSi i de #RepúblicaCatalana entronca amb les necessitats pregones actuals. Alternativa Jove ha llançat la seva versió amb #CatalunyaLliure. El vídeo d'Alberto Garzón forma part del compromís adoptat per Izquierda Unida en defensa del dret a realitzar la Consulta per part de la ciutadania catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada