Una Catalunya popular i potent ha enlairat la seva capacitat de mobilització per les aspiracions de sobirania i llibertat nacional.
La Via catalana cap a la Independència,
l'11 de setembre de 2013 a les 17,14 h, ha enllaçat els 400 quilòmetres de nord
a sud a vessar. A Barcelona la cadena humana ha omplert els carrers. Les xifres
diuen 1.600.000 persones participants amb 30.000 persones voluntàries en
l'organització.
L'èxit ha estat complet, pacífic i
massiu. El poble català té tot el dret a reivindicar la seva existència i
estructuració política com a nació diferenciada.
La possibilitat d'un canvi polític a
Catalunya, i a l'estat espanyol, rau enguany en la mobilització emmarcada amb
el lema de la Independència. La
mobilització catalana és un element de ruptura amb la Monarquia i la
Constitució espanyola de 1978, amb les seves polítiques destructives de
retallades i el govern del PP, i amb l'hegemonia política de la burgesia
catalana.
Aquesta mobilització popular ciutadana va
fins i tot per davant de les decisions i acció dels partits. Les temptatives
del president Mas amb el president del govern de l'Estat, Rajoy, d'establir una
negociació que pogués neutralitzar i desactivar la realització d'una Consulta a
Catalunya, ha patit un sever revés. Després de la Via catalana Mas és més feble
i la seva hegemonia s'erosiona. En una enquesta recent el 80 % de la ciutadania
es mostra favorable a la Consulta, i el percentatge disposat a votar sí a la
independència ha passat del 40 al 52%. La capacitat d'acord unitari entre la
població mobilitzada i la predisposició a una Consulta, és el que pot establir
el futur i les opcions polítiques en els propers mesos.
L'Assemblea Nacional Catalana és
l'entitat cívica que ha emergit i s'ha enfortit amb la manifestació massiva del
2012 i es consolida amb la massivitat de la Via catalana 2013. Consumada la
cadena humana, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha assenyalat sense
embuts el full de ruta a seguir: "Consulta, però ara, no el 2016, sense
dilació Estat propi. Consulta a 2014."
"Les institucions han de seguir l'aspiració ciutadana. S'ha de complir amb
la Declaració de sobirania del Parlament català."
La Consulta és ineludible. És la població
catalana qui ha de decidir de forma democràtica. La població espanyola té totes
les de guanyar i molt poc a perdre defensant i estrenyent llaços amb aquest
moviment de sobirania i llibertat a Catalunya. La població catalana ha de
cercar la fraternitat i la mobilització conjunta amb els pobles de l'estat,
així com amb la classe treballadora espanyola.
L'esquerra treballadora ha de prendre
nota d'aquest nou escenari i situar les seves reivindicacions en el si del
moviment cívic nacional. Com han fet els sindicats, CCOO i UGT, les AAVV, les
marees contra les retallades i de denúncia al sistema financer.
L'aliança entre sobiranistes,
independentistes i federalistes necessita avançar per enllaçar als pobles
contra l'hegemonia de la classe dominant burgesa espanyola i la catalana.
L'aliança s'ha de basar en la garantia de defensar la realització Consulta i
d'acatar el resultat, inclòs si és el de la segregació.
Catalunya i Espanya necessiten uns
processos constituents que obrin la via a unes Repúbliques espanyola, catalana,
basca i gallega, que decideixin lliurement el tipus de relació. Una República
Catalana amb lliure federació a la Península Ibèrica i a Europa. 13 setembre
2013
Foto nens i nenes de Bernat Capdevila Costa per
l'Assemblea Nacional Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario