14/9/13

L'èxit de la Via catalana és rotund


La mobilització cap a la independència amb la Via Catalana, per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va començar a ser exitosa amb l'organització comunicativa, logística i de la trentena de milers de voluntariat.
L'èxit va estar assegurat al completar-se la inscripció als 700 Trams dels 400 Km. A més la massiva participació en la que s'ha bolcat entusiasta la població ha esdevingut en un èxit rotund. Inapel·lable. Mas està a la corda fluixa. Rajoy prepara un nou rebuig als intents de negociació i de concessions per part de CiU. Els poders fàctics catalans cada vegada ho tenen més difícil per jugar la carta d'estat centralista espanyol i unes altres entre les opcions autonomistes i sobiranistes.
Carme Forcadell de la ANC ho ha expressat prou clar: "Consulta sense d'il·lacions", "Ara, no el 2016".
Qui s'entesta en analitzar que el procés catalanista està hegemonitzat per la burgesia catalana i dirigit per CiU, no entén res. Com s'explica aleshores que CiU retrocedís ben fort a les eleccions, fracassés en aconseguir la majoria absoluta que reclamava Mas, i que a les enquestes baixi en picat?
Hi ha un nou cicle a Catalunya des de 2010. Aquesta és l'explicació principal.
Una altra explicació està en que el fet nacional és indestriable del social. Sí. Ara bé, els ritmes i el pes específic d'aquests elements vitals en la realitat d'un poble son diferents. Poden anar plegats o un més endavant que l'altra.
Avui en dia la capacitat de mobilització, l'empatia en general entusiasme i il·lusió, els ingredients que fomenten la consciència política, i els que construeixen organització, rau en el factor nacional per la llibertat der Catalunya.
En concret, si fem un mínim cas a les demandes populars expressades en els lemmes amb els que es mobilitzen massiva i aclapadorament: "Som una Nació, Nosaltres decidim" (10 de juliol de 2010). "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" (11 de setembre de 2102), "Via catalana cap a la independència" (11 de setembre de 2013).
Com és que davant una mobilització potent i impecable, pacífica i democràtica, les esquerres es trenquen, disgreguen, divideixen, desorienten, sorgeixen noves temptatives d'alternatives (CUP, Juntes Podem, Procés Constituent)? Com és que qui està capitalitzant políticament en conceptes electorals sigui ERC?
Una raó és l'hegemonia de la dreta en el factor social, amb les polítiques de retallades, destrucció, que situa a la gent treballadora com a col·lectiu o classe a la defensiva. La resistència treballadora no aconsegueix encara trobar el seu camí per passar a la ofensiva.
També hi ha que la burgesia catalana s'empara vergonyant i amb demagògica amb la bandera nacional, mentre els partits de l'esquerra treballadora es divideixen al malfiar-se de la bandera catalana o restar son presoneres de la bandera espanyola.
Una altra raó poderosa és que la massa popular a Catalunya ha assimilat a la seva consciència política que la llibertat de Catalunya pot ser un camí de canvi en l'actual situació. Es vol una nou escenari que objectivament porta a la ruptura amb un estat  que ofega i destrueix. La mobilització des de 2010 configura una ofensiva política que organitza i fa forta a la població mobilitzada.
Qui marca el camí, el full de ruta, no és CiU, ni els poders financers amb La Caixa, ni les patronals de FCC, Ficotrias o la Seat. Qui fa via és un moviment popular que ha superat i va molt per davant dels partits i institucions. Cal un viratge per encarar el mar de fons i els nous vents.
La clau és l'aspiració mobilitzada per la Independència i el nou estat dins Europa.
En aquesta mobilització és on s'ha d'incardinar tota reivindicació social.
L'Assemblea Nacional Catalana ha esdevingut el ferment, el motor i la confluència de la mobilització unitària catalana. L'ANC s'ha consolidat com Entitat cívica amb procés d'acceptació del factor social i amb una nítida projecció política. És l'ANC la que avui en dia expressa un nou espai cívic i polític, que pot incloure la reivindicació social, fent més real allò d'un sol poble.
És la bandera amb el lema de la independència que permet convocar i organitzar la Consulta, convertir en vinculant el resultat, obrir un procés constituent per una República catalana, per baix i per dalt.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada