Una internacional movimentista convoca el #15O. A dotzenes de països (més de vuitanta) de tots els continents, amb la mateixa lluita: "De la indignació a l'acció. Les nostres vides o els seus beneficis". #unitsperuncanviglobal. D'ençà 1999, Seattle!, els Fòrums Socials Mundials, l'Aturem la guerra, "V de Vivienda", l'esclat #15M, les assemblees i deliberacions massives de les places, la descentralització arreu, la preocupació pel sindicalisme i entrar la indignació a les fàbriques. Vivim experiències de mobilització unitària, massiva, jove.
És una mobilització que en part va paral·lela amb les esquerres oficials i parlamentaristes. Amb una profunda desconfiança d'ambdues parts. Aquests moviments de nou tipus no es fien i no volen el control, ni la instrumentalització política que els partits de les esquerres acostumen a fer de les demandes ciutadanes i populars. Els partits s'hi posen a bones fins que son escollits; aleshores i fins ara assistim a una perversa i inexorable llei doncs les direccions partidàries i la immensa majoria de persones electes es tornen autistes respecte la seva base electora i a representar. A voltes fins i tot el suport electoral traduït en representants electes i gestors municipals, autonòmics o estatals, concilien i fan pactes de país i nacionals amb les dretes contra la majoria de la població, i per tant amb mesures que perjudiquen a la gent treballadora i jove electora. El moviment quinzemaigista ho ha traduït amb el impacte de "Fora els privilegis dels polítics", "No ens representen, no".
Els partits també desconfien profundament d'aquests moviments i del #15M. Què menys! el jovent rebel·lat atempten contra els privilegis de tot el que depèn de l'establishment.
Aquestes organitzacions polítiques confien més en les institucions parlamentàries que en el moviment, mobilització i organització assembleària de la gent treballadora, de les dones intransigents en la igualtat, del jovent que vol un futur lliure de sangoneres financeres i polítiques.
Són temps nous. Aquests moviments ens mostren camins a fer entre tothom. Amb noves metodologies pedagògiques dialògiques i de consens, amb dinamització i empoderament del compromís participatiu, amb ús intensiu de les TICs i les xarxes socials, d'un abast general, molt econòmic, àgil i interactiu, amb una gran facilitat per la lliure expressió.
Són temps de gèrmens socialistes, col·lectius, dins una crisis profunda que expressa que el capitalisme no sap ni pot resoldre l'extrema contradicció entre una profunda capacitat creativa i productiva i el manllevament dels fruits per una ínfima minoria que impedeix l'extensió gairebé il·limitada del drets i serveis socials arreu i a tothom, universals.
EUiA crida a participar a la manifestació del 15 O. Això és positiu. A mi em trobareu al lloc on ha quedat Inflexió (Banc d'Espanya, Pl. Catalunya, a les 16,30 h) que coincideix amb el d'Aturem la guerra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario