L'aprofundiment de l'autogovern a Catalunya

A l'eix de mobilització per les llibertats democràtiques nacionals l'esquerra transformadora és molt peruga, poc creativa, desconfiada del sentiment profund de la demanda popular, i confusa en les propostes polítiques.

En els elements d'EUiA per la campanya electoral, aprovats pel Consell Nacional del 21 de setembre, ara reproduïts per la Comissió Nacional en la preparació de la campanya electoral, s'esmenta:

"És en aquesta situació que EUiA defensa la necessitat de canvis en les polítiques. Les nostres prioritats programàtiques electorals i per la mobilització són: la lluita per l'ocupació i la seva qualitat; la defensa dels serveix públics; una nova fiscalitat progressiva, la defensa de la democràcia i l'aprofundiment de l'autogovern a Catalunya".

Faig constar que vaig votar aquest paràgraf dins el document, per tant me'n sento responsable, i per això en faig l'alerta crítica. És un error tàctic mantenir enguany la proposta de "l'aprofundiment de l'autogovern a Catalunya". Per tres raons entre d'altres.

El govern de la Generalitat està composat per CiU, el representant de la dreta catalana, defensors i co-partícips en els aspectes socials dels interessos de la dreta espanyola. L'autogovern s'ha convertit en un concepte massa lligat a l'autonomisme fallit, dins una Constitució estatal que nega exprés els drets dels pobles a existir com a nacions diferenciades.

El govern de CiU de Mas s'ha convertit en un fidel complidor del dogma d'austeritat UE i de retallades que malmeten drets i serveis.

La petició ciutadana popular massiva del 10 de juliol de 2010 va ser la del "dret de decidir", proposta més concreta i detallada que la genèrica de l'autogovern.

Una defensa ferma de la proposta d'EUiA ens pot portar al que no volem de cap de les maneres, com seria aprofundir en el govern CiU.

Ens cal una diferenciació política ben clara i complerta del govern de CiU. El lideratge de CiU i de Mas no ha de comportar en cap cas l'aixopluc de les esquerres sota el paraigües de la casa pairal catalana CiU. Les reivindicacions democràtiques catalanes no poden confondre a la població sobre lo nociu de CiU i del seu govern. En el Parlament i en les mesures del govern, ni entorn les músiques sobre el finançament, ha d'haver-hi cap connivència entre la CiU retalladora i les esquerres combatents. Ara no pot haver cap moció catalana unitària, nacional i de país, liderada per Mas, CiU, i el govern de CiU. En cada cas l'esquerra ha de presentar la seva pròpia moció diferenciada a ulls de tothom de CiU. En canvi hem d'aprofitar la mobilització ciutadana i social per fer allà el font unitari lluny de les catifes i dels privilegis oficials que provenen de les institucions de la dreta.