Em congratulo i felicito per l'acord de coalició estatal La izquierda (IU-ICV-EUiA-CHA i unes quantes altres). Alhora alerto de que no era obligada aquesta signatura que menystén i manté a EUiA en la minoria d'edat parlamentària.
Disposar d'una coalició és positiu. Llàstima de que Equo no hagi volgut participar. En canvi és negatiu per maldestre el contingut i el text de l'acord signat.
Hi ha explicació de com hem arribat a aquesta situació. La dependència de la direcció d'EUiA amb el Grup parlamentari coalitzat l'aïlla de la vida i els sentiments de les assemblees i de l'activista inserit en la vida quotidiana i els organismes socials. Les concepcions jerarquitzades ofeguen la creativitat de l'equip, el grup, la xarxa amb múltiples nòduls, les potencialitats de comunicació i la força que dóna la llibertat d'expressió que permeten les TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) amb les xarxes socials. Les metodologies de la societat del coneixement encara són desconegudes per la concepció autista burocràtica i per bona part de l'esquerra.
D'ençà la derrota del tripartit i la pujada de CiU la direcció d'EUiA està col·lapsada, esgotada i "amortitzada", com assenyala un membre d'aquesta direcció. És com si tinguéssim una direcció autista. I per la part que em toca de co-responsabilitat, hem de fer els exercicis adients amb dofins, cavalls, i natura social, per superar aquest autisme. Per això el Consell Nacional va desautoritzar aquesta direcció de tarannà derrotista. La gent, les i els representants de les assemblees, pot entendre que es perd quelcom, fins i tot que s'ha d'arranjar el què s'ha plantejat i fet malament, el què és més difícil és que s'accepti perdre abans de lluitar, paralitzats i arraulits per evitar el cops i els greuges.
El gran debat de l'esfondrament del tripartit l'havíem de fer "el dia després de les eleccions municipals", en una Conferència política el primer trimestre, el segon d'aquest any, a la tardor? però el que va haver-hi va ser que ICV ens va retirar el senador d'EUiA. Ara hi ha tambors llunyans de que el gran debat serà "el dia després de les generals, el 21", però tothom pot intuir que el cop serà tant fort i la gent estarà massa aclaparada. Les solucions d'aparell burocràtic no son alternativa pel clam de "no ens representen, no", pel "fora els privilegis dels polítics", el "en diuen democràcia però no ho és".
Cal una nova orientació i una nova direcció política, coherent i ferma. Posarem les bases amb la mobilització ara electoral i amb la reflexió política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario