Coalició i reorientació

Coalició. L'acord de coalició era necessari. L'acord signat sobre el diputat no era obligat que fora negatiu per disposar de diputats i diputades ambdues components coalitzades.

Ara tenim una coalició estatal La izquierda (IU-ICV-EUiA-CHA i unes quantes altres), amb la seva expressió a Catalunya ICV-EUiA, cosa positiva. És una Coalició amb un mal acord polític, cosa negativa.

Hem signat un pèssim acord massa desigual després de nou anys de coalició. Bé, l'ha signat en Joan Josep Nuet delegat pel coordinador, amb les indicacions (o imposicions) del coordinador federal de IU, del coordinador general d'EUiA, de les diferents famílies del PCE estatal, amb les conegudes formes velles i obsoletes d'aparell electoral parlamentaritzat dels dirigents d'ICV; hàbits incrustats profundament en ICV què en això són maneres germanes bessones de les que tant critiquen amb tota la raó del PCE.

El text signat és amb una redacció catastrofista i alarmista. És un mal pacte amb el que és convenient treballar, és a dir millorar en aquests últims dies de negociació per disposar si més no sobre el paper d'alguns mesos de diputat. És una coalició amb la que fer i farem la campanya, i amb la que guanyar al carrer el que ens nega la direcció d'ICV i accepta la direcció d'EUiA.

Els temps nou s'albiren des de la ruptura conceptual i rebel del 15 M, amb una confluència amb el sindicalisme, però ens costarà sang, suor i llàgrimes que formin part de la renovació profunda d'una nova esquerra en tant que alternativa. Ja hem vist l'enfonsament del tripartit del PSC-ERC-ICV/EUiA i fins i tot dels seus líders, ara malauradament ens queda el sagnat tràngol de la pujada retalladora del PP i de CiU. Per cert, la crítica i comprensió del què ha passat i de les polítiques realitzades, amb la desafecció treballadora encara està per fer. La ciutadania la fet a la seva manera i com ha pogut, moviment quinzemaigista inclòs.

Perquè era necessari l'acord de coalició? Cal la unitat més àmplia per fer front i combatre la crisis i els poders econòmics. Hem de aplegar forces per plantar cara a la marea blava reaccionaria del PP. Per frenar la feblesa de l'esquerra que s'acreix amb la divisió. Tot això fa que un sentit profund entre la base social i electoral faci que no s'entengui'n ni es vulguin més divisions, i encara molt menys noves trencadisses.

Perquè no era obligada la signatura feta? És palès que la pressió per formalitzar la coalició, en el nostre cas renovar-la, era molt potent per ambdues organitzacions, tant ICV com EUiA. ICV amenaçava en trencar, però no podia trencar. EUiA tampoc tenia de trencar, però sí podia fer per manera de que la signatura fora equitativa.

Cal una nova orientació i una nova direcció política, coherent i ferma. Convé redreçar l'orientació política per poder desenvolupar una mobilització per les eleccions que ens enforteixi i ens posi en bona situació. La direcció de la mobilització i de la campanya electoral ha de prendre nota i incorporar la nova realitat política que emergeix des del propi Consell Nacional. Aquest equip ha d'incloure tant a les pluralitats actuals, com a la gent de territoris principals, a joves d'Alternativa Jove, i a joves implicats en el 15 M.

Del Butlletí d'EUiA.