30/12/11

Serveis públics, personal funcionari i externalitzat


Alfonso Salmerón ha fet una anotació al seu bloc que es pot considerar insòlita en un responsable polític en la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat de 250.000 habitants.
La nota no pretén resoldre el conflicte greu de la defensa de la gent treballadora de la Radio i la TV pública municipal, ni glorifica l'Ajuntament, sinó que de manera planera i honesta exposa les possibilitats i els límits de l'acció política a l'àmbit dels acords municipals, amb la pressió de la mobilització lluitadora al carrer i en les gestions dins el propi equip de govern de la ciutat.
És un exemple del que hem d'estudiar, establir criteris, i enfocar per una bona orientació política a la propera sisena assemblea nacional d'EUiA. La nota expressa un tarannà ben diferent de quan les i els diputats de la coalició ICV-EUiA i d'EUiA varen votar la retallada del 5 % en el Parlament de aleshores govern tripartit de les esquerres hegemonitzades pel PSC.
Com les retallades seran el pa de cada dia en el nou any, ens cal les idees i l'orientació clara sobre com combatre-les. I les persones treballadores afectades en són la component fonamental, tant les que segueixen a la feina però en pitjors condicions com les que queden excloses i aturades.

Bloc de l'Alfonso Salmerón, Portaveu del grup d'ICV-EUIA de l'Hospitalet i Regidor del Districte I (Centre, Sant Josep i Sanfeliu). L'he vist al Butlletí electrònic d'EUiA, trameto un extracte de l'explicació.
"Aquests són els fets que van esdevenir des del 28 de novembre, data de la roda de premsa de l’alcaldessa i el 20 de desembre, data d’aprovació dels pressupostos. La resta ja ho coneixen, la protesta ferma i sobretot, legítima dels treballadors de la televisió, i la crítica cap a l’equip de govern. ICV-EUIA assumeix la decisió final i assumeix els seus errors que he tractat d’explicar més amunt. Hem actuar en tot moment amb total transparència i amb la millor de les intencions. Hem arribat fins a on era possible arribar aconseguint molt més del que haguéssim somniat aquell 28 de novembre. Assumim les crítiques, (...) Si haguéssim fet això, probablement avui tothom parlaria de la nostra coherència, però els pressupostos s’haurien aprovat amb d’altres suports (consultin la intervenció del portaveu del PP a l’últim ple) i l’ERO de la Farga s’hagués tirat endavant amb 24 treballadors més al carrer. Hem mantingut una setmana de silenci, però arran d’algunes imprecisions i acusacions del tot imprecises i poc rigoroses cap al nostre grup, he cregut necessari fer el meu relat dels fets, d’un mes desgraciat que hagués pogut estar d’una altra manera sí des de l’ inici de tot plegat s’hagués pres la decisió que s’ha acabat prenent finalment, i ens haguéssim dedicat a explicar un pressupost just i necessari que dobla, per exemple, la partida en polítiques socials per l’any 2012."
Anoto també el comentari que li he fet al bloc d'Alfonso Salmerón:
He llegit la nota amb angoixa i alhora comparteixo l'agraïment que veig als altres comentaris. La preocupació i el compromís amb les persones acomiadades és clara, així com la defensa i necessitat d'una TV a la ciutat. Veig una posició coherent i útil com a grup municipal i governamental. S'ha aconseguit quelcom en Radio i s'ha perdut els llocs i la TV. Queda palès per tant els límits en el compartir govern. Com s'ha concretat en els Pressupostos? Com podem ser útils i cedibles per mobilitzar i organitzar a la gent?  Com podem afrontar que els Consistoris han externalitzat molts dels serveis municipals i ara ho aprofiten per limitar, retallar i destruir aquests serveis? El compromís ha de seguir amb aquest segments acomiadats. Ànims a ells per la lluita i per organitzar-se a la resistència. Ànims a la gent treballadora que te feina per solidaritat activa amb les i els germans de classe. Ànims Alfonso per a poder convertir en proposta i força política aquestes colpidores experiències.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada