19/12/11

Coalició igualitària

Vull coalició. Ens cal, aquí i allà amb IU. Amb l’especificitat nacional i federal; podria ser també confederal si fos convenient per aplegar confluint amb esquerra nacional independentista.
La coalició tal com la varem construir ha incrementat en electes institucionals –regidories, alcaldies, diputats/es comarcals, diputats nacionals autonòmics, estatals, senadors. Al mateix temps la base social activista ha disminuït. L’expectativa de novetat i renovació s’ha esvaït. La pluralitat amb els components combatius independentistes i territori ambiental ha minvat. La coalició funciona per aconseguir vots; per aconseguir electes i responsabilitats institucionals i de gestió, i poc més. Aquí s’acaba. El grup parlamentari de la coalició funciona amb disciplina estricta ICV. EUiA és “los muditos” dels associats. No hi ha ni dret d’expressió quan no s’aconsegueix l’acord i s’instal·la el dissens.
La coalició va néixer asimètrica amb predomini ICV, cosa que varem acceptar des d’EUiA. En soc ben conscient que el primer moment va ser completament necessari. Una vegada feta una experiència de més d’una dècada, aquesta fórmula de centralisme disciplinari impositiu s’ha esgotat.
L’experiència ha estat tripartita governamental amb les conselleries ICV; amb diputats/des estatals formalment de la coalició però a la pràctica de disciplina estricta ICV, sense ni informar a EUiA durant dues legislatures ben senceres. Alliçonadora va ser el foragitar al Senador d’EUiA, JJ Nuet, amb la resignació de JJ Nuet i de la coordinació, direcció i parlamentaris d’EUiA.
El recent diputat d’EUiA, el mateix JJ Nuet “senador” exclòs per ICV, assenyala un nou temps.
La coalició tal com la vam concebre i com ha funcionat ja no pot seguir més igual. Allò s’ha mort. La 6a Assemblea d’EUiA ha d’establir com veu avui el nou temps de la coalició. O d’entestar-se amb mantenir una coalició-zombi, esclatarà per ella mateixa.
Avanço algunes idees per si es consideren per debatre.
Necessitem, l’esquerra treballadora, jove i dona, la immigrada, una referència política amplia, confluent i unitària, per a la representació política municipal comarcal, provincial, autonòmica i estatal, també cada dia més d’àmbit europeu.
La coalició ha de ser igualitària, dialogant, compartida, en consens, equitativa, sense prepotència ni imposicions.
Com es pot ser igualitari si les representacions institucionals van de 3 a 1, a 5 a 1 a Barcelona, de 8 a 2 al Parlament Autonòmic, de 4 a 1 a les Cortes entre diputats/des i senadors?
Hem de considerar-ho des del punt de vista d'ambdues vessants: La numèrica institucional de diputats/des, i la realitat (1 a 1) de dues organitzacions col·ligades.
Ara el que es necessita és un pas endavant de l’esquerra.
Hem vist com ICV feia i proposava criteris i responsabilitats per la coalició estatal, en complerta llibertat d’expressió a través de premsa i xarxes socials, podem incorporar aquestes propostes i criteris també per l’autonòmica. Podem concretar uns criteris propis.
Igualitària en el tracta i el respecte en els acords entre les organitzacions coalitzades.
Equitativa, en funció de la realitat social, sindical i de referència política. La representació institucional anterior és un paràmetre entre d’altres, no absolut i conservador.
Dialogant per elaborar i resoldre les iniciatives i l’acció política amb una perspectiva col·lectiva.
Compartida, confluent i conjunta.
Consens, els acords i els desacords establir-los després d’una metodologia de debat en diàleg. Millor acords que no els fets consumats de les disciplines burocratitzades d’imposició d’una component (part) sobre les altres components i el conjunt, ni per sobre de les organitzacions
Allò que esdevingui en consens sigui propi i patrimoni de la coalició. El que representin posicions de dissens, cada organització expressa i fa per separat. Amb el respecte i consideració a les posicions de les diferents components coalitzades.
Transparència, amb llum i taquígrafs, en els debats i també en les finances.
El Grup Parlamentari s’ha de plantejar per tant una altra reglamentació de funcionament amb els valors esmentats. L’orientació l’ha de marcar les organitzacions i el Consell de govern de la coalició, la força de la coalició i del grup parlamentari està en la seva capacitat de generar consens.
El Grup Parlamentari ha de ser un element de denuncia d'“els privilegis dels polítics”. Una bona manera és la transparència en totes les responsabilitats i ingressos de tot tipus, i destinacions, perquè tothom pugui comprovar l’ús del diner públic, i l’ús del temps de treball emprat en construir alternatives per l’esquerra, per generar nou teixit social.
El lideratge de la coalició també compartit i paritari, escollit en sobirania per les respectives afiliacions i votants.
Ens cal fer viable la capacitat d’interlocució directa de les bases votants i afiliades i les persones electes amb els mitjans electrònics adients. Es podria obrir la mateixa elaboració de propostes municipalista i parlamentàries amb Fòrums des del núvol i de les xarxes socials.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada