Coalició en diàleg i consens sense traga-les d'imposició

El gest de no acceptar el pla privat de pensions va ser molt ben rebut, com un tarannà de denúncia dels privilegis per part de les persones diputades de la coalició de l'esquerra entorn IU, en aquest cas liderades pel coordinador federal d'IU, Cayo Lara, i el jove d'ATTAC Màlaga, Alberto Garzón. La protesta a l'hemicicle de les Corts per l'exclusió del grup entorn IU de la Mesa del Parlament també va disposar d'un ressò positiu, amb Llamazares obligant a suspendre la votació. El plante a l'acte de l'aniversari constitucional va seguir en aquesta estela de nous aires, amb Cayo Lara, Caridad García i Joan Josep Nuet.

En canvi l'espectacle sobre la distribució de tasques al grup parlamentari expressa un tarannà ben contrari, en aquest cas matusser, de males pràctiques, ben poc plural i participatiu. El problema no està en la premsa, els twiters i xarxes socials, sinó en els fets en si mateixos.

Ara ens cal arranjar el destret i la mala imatge generada.

A la premsa surt de tot, amb amenaces, criteris, denúncies i lliçons de qui queda i qui es considera agreujat.

Trobo positiu que emergeixi a la llum pública aquests fets i debat. Així podrem establir criteris que serveixin per unes bones pràctiques parlamentàries entre grups coalitzats, entre gènere i amb gent jove.

Considero essencial que hi hagi clam popular per una coalició i un grup parlamentari que treballi en diàleg i en consens unitari, sense traga-les d'imposició d'unes parts sobre les altres, ni que siguin majoritàries. Un grup que sigui un inici de l'esquerra que volem refundar, per tant on tothom tingui joc i un mínim espai públic rotatori. Un grup que faci acords i actuacions conjuntes amb els socialistes, amb Amaiur, amb les esquerres del grup mixta, contra les polítiques de la dreta, del PP i de CiU i el PNV. Un grup parlamentari i unes persones diputades compromeses amb les necessitats socials i les mobilitzacions per afeblir, per contenir, per frenar i derrotar la dreta. Un grup que combini la complexitat de la lluita social contra la dreta de la crisi i les retallades, amb les diferents realitats nacionals de l'estat plurinacional, per tant combinant la representació de les esquerres i de les coalicions nacionals de l'esquerra.

Això és el que s'espera d'un grup d'esquerres, en comptes de pica baralles barroeres entre les senyories. A més on es valori la participació d'un jove i de gènere amb les tres diputades.

Un grup parlamentari que tot i ser 11 persones diputades de tretze organitzacions diferents, està format per diputats/es de tres realitats plurals amb 7 d'IU-Los Verdes, 3 d'ICV-EUiA (aquí repartits en 2 d'ICV i 1 d'EUiA), 1 de CHA-IU Aragó (al cap d'un temps serà 1 d'IU Aragó-CHA).

Fins ara s'ha apaivagat que aquesta pràctica tant poc honorable del grup parlamentari estatal de l'esquerra entorn IU, és la què es porta a Catalunya per part d'ICV sotmetent a EUiA (encara no fa un any ICV va foragitar a JJ Nuet de senador per posar-hi unilateralment a Joan Saura), d'altra manera més gruixuda la que va practicar el què és ara Compromís amb EUPV, i la que va imperar en el procés de ruptura a les Illes Balears.

És un bon moment per esmenar errades. Arreu. Animo a convertir les coalicions amb un útil viu, basat amb el diàleg i el consens entre les entitats coalitzades en igualtat.