11 anys per absoldre a Jona pel Forat de la Vergonya

Jona, Jonathan Ivorra i Antonio Verdasco, han estat absolts pel jutge de l'acusació per la fiscalia i Ajuntament de Barcelona de manifestació il·lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat, en motiu dels aldarulls veïnals del Forat de la Vergonya del 5 d'octubre de 2000.

Una victoria dels moviments juvenils i veïnals de Barcelona davant unes polítiques maldestres i repressives de factura dretana, més pròpies d'un Ajuntament amb el clerical i conservador Trias de CiU que d'un consistori del PSC coalitzat amb ICV-EUiA.

Durant tots aquests anys acte rere acte "Jona absolució" ha estat present a l'Eixample i al barri de la Sagrada Família, malgrat l'enuig de l'Ajuntament i el Districte.

Vergonya municipalista d'unes esquerres què es pleguen a les imposicions de les dretes amb moralina sobre un incivisme missaire contra el jovent. O com el que ara s'acaba d'aprovar a Barcelona restringint la llibertat de vestir com cadascuna persona consideri. El poder municipal es dedica a decidir com ha d'anar vestida la gent, i imposa normes sobre el ben i el mal vestir. Ricart Gomà de la coalició ICV-EUiA s'hi ha oposat, ans una socialvergència repressora de la indumentària te altres perspectives per l`'anomenada millor botiga del món.

A Jonathan Ivorra i Antonio Verdasco, la fiscalia demanava una pena de presó de vuit anys i una multa de 3.000 euros per a cada un. El grup de suport a en Jona ha denunciat arreu que s'ha tractat d'un judici polític a un cap de turc per a criminalitzar un moviment veïnal de resistència.

La criminalització i l'arbitrarietat repressiva sobre l' incivisme el que realment fan és limitar i anul·lar les llibertats individuals de la ciutadania.

El que cal en tot cas, és mes personals treballant en la neteja als carrers, més persones treballadores i mediadores socials, espais de lleure pel jovent autogestionats, cultura dels drets democràtics per a tothom inclosos els i les agents de l'ordre públic i els gestors i dirigents polítics, una política de cultura de la convivència i el respecta, menys espai privat paràsit de l'espai comunal, i més espai públic pels habitats de la ciutat.