A diferència d'arreu de l'estat en què es fan les eleccions municipals i autonòmiques juntes, a Catalunya la situació s'ha capgirat amb la victòria de CiU i de les dretes al Parlament de Catalunya del passat novembre. En el temporal de la crisi, l'onada electoral és de tendència favorable a la representació política de la burgesia catalana (CiU), la del PP, i trepitjant-li els talons unes candidatures xenòfobes d'extrema dreta.
Les esquerres estan encara sota el xoc de la fallida dels set anys de govern, doncs això comporta com un llast molt feixuc que pesa sobre la consciència treballadora i ciutadana. L'amenaça de CiU en els grans municipis industrials, inclosa la capital Barcelona és real i punyent.
El proper dia 22 un dels reptes és precisament el de frenar el progrés de CiU i del PP. Per aconseguir-ho ens cal una mirada als problemes vitals de les poblacions. Donaran el tomb les esquerres a trepitjar carrer, a fomentar la confluència de les reivindicacions, a promoure la unitat a les mobilitzacions que sorgeixen encara parcials?
Les polítiques dretanes emprades a molts municipis estan passant factura a la coherència i a la credibilitat del PSC, d'ERC, i en part, tot i en menys mesura, a la coalició ICV-EUiA. L'ofec de la Hisenda i pressupostos socials i de serveis públics municipalistes està fent els seus estralls. Els Ajuntaments tenen poc marge de maniobra, per això una part dels recursos s'haurien de destinar a fomentar les entitats i la mobilització social.
Una important part de la pèrdua de suport social, i aleshores del vot, és per la crisi i les polítiques dels poderosos, les de les dretes que colpeixen, desmoralitzen i disgreguen a la gent treballadora. Però una altra part és per les pròpies polítiques que apliquen les esquerres en la seva gestió en els poders, també municipals, que es perceben i són a voltes molt dretanes i adaptades als interessos dels grans propietaris i fortunes. A més s'hi afegeix què el govern de l'estat, amb el PSOE, lidera l'aplicació de l'austeritat i les retallades contra la població treballadora. I més, l'austeritat i les retallades catalanes, varen començar en el tripartit de les esquerres, encara que amb menys brutalitat i molta més mala consciència per la incoherència política que representaven.
El canvi de rumb l'hem de fer, i millor al calor i amb el compromís ferm en la mobilització. Per tant en contra de les dretes i de les polítiques dretanes.
Les mobilitzacions com les bates blanques, de la Salut, i la mobilització per Prou retallades del 14 de maig, o les dels joves sense futur del dia 15 arreu de l'estat, són el principal ferment per convertir lluita en consciència política. Això és el principal ferment perquè la població treballadora faci camí junt amb el jovent contra les polítiques dretanes i la dreta burgesa. Aquesta mobilització és un element natural i coherent dins la campanya electoral. CiU ha desplegat centra la propaganda en dues idees força: a) què l'austeritat i les retallades venien imposades per la política social de l'anterior govern (tripartit); b) Catalunya està quedant ofegada pel govern estatal del PSOE. El què no diu el president Mas, es què CiU a través de l'acció parlamentària del seu plenipotenciari Duran, ha donat suport i ha forçat al màxim que sigui el mateix Zapatero qui apliqui les polítiques d'austeritat més neoliberals exigides per la UE, el BE i el govern alemany.
El 14 de maig cal alçar la força popular per l'exigència de polítiques molt diferents a les de CiU. Els municipis s'han d'implicar per l'ocupació, per l'ampliació dels drets i serveis públics, perquè l'austeritat impliqui aconseguir diners de les grans empreses multinacionals, fortunes i Bancs. El dia 22 de maig cal prolongar aquesta lluita amb el vot a les esquerres, cap vot per a les dretes.
Pel POR es tracta d'un vot a la coalició ICV-EUiA-E.
Publicat a L'AURORA-POR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario